Sortida pel Montseny

El grup Bicigaló teníem previst un cap de setmana de btt per la Cerdanya, però les previsions meteorològiques adverses ens obliguen a convertir-la en una sortida de dissabte per la zona del Montseny....cap problema, segur que ens ho passarem bé lluny de la nostra zona de confort.

Amb puntualitat argentonina ens trobem per carregar les bicis als cotxes i anar cap a Aiguafreda, punt d’inici de la sortida d’avui. Som en Pere C, Quim M, Pepe C, Tino LL, Oscar E, Josep, Robert D, Fernando, Manel V, Xavi B, Cotrina i Salva B.

A mesura que ens hi anem acostant, la temperatura va baixant, així que per començar a rodar, no estarà de més posar-se el “xaleco” com li diem alguns, (però és que armilla potser costa d’entendre)....i els maniguets, ja serem a temps a treure’ls quan ens comencem a enfilar.

Arribem a lloc i a descarregar les bicis per començar a rodar.

Ja dalt de les bicis entrem dins de la vila d’Aiguafreda on fem la primera aturada. Alguns encara no porten res a l’estomac i aprofitarem per prendre un cafè. Tenim tot el dia i no hi ha presa. Uns minuts d’aturada abans d’iniciar seriosament la ruta. 

Altre cop dalt de les bicis rodem per l’asfalt fins a sortir de la vila. Els primers 10 quilòmetres seran per pista de pujada sostinguda, però força assequible en direcció a el Brull.

En tota la pujada no trobem a ningú, només un brau mentre travessem la finca de Can Parellada i que ens mira amb cara d’encantat com dient: “on van aquests pixapins?”, però que no es destorba amb el nostre pas.

Un cop al Brull, ja som dins la comarca de l’Osona. Aprofitem per acostar-nos fins a l’església de Sant Martí del Brull....

...bé, tampoc és del tot cert, que aquest sigui l’objecte que ens hi acostem, més aviat ha estat el fet de que està a tocar del Restaurant Can Pascual, on farem la segona aturada de la sortida. Aprofitem per descansar una estona, menjar alguna barreta i fins i tot alguns prendre alguna cosa calenta, que ens ajudi de cara als trams que venen.

Reprenem la marxa, fent uns metres de carretera per tornar a entrar en pista de pujada. De moment la pujada continua sent força amena  fins a la finca de Les Planes, on hem tingut el primer i últim dubte del track de la sortida., encara que només han estat uns pocs metres que de seguida hem desfet per tornar al camí correcte.

Ara ens esperen uns 4 quilòmetres de pujada  per la Serra de Font Pomereta fins a sortir al Collet de les Garrotades.

Aquests trams amb més pendent els anem fent amb tranquil·litat. Ja ens reagruparem a dalt.

Tot i això, encara queden ganes de posar per a una nova foto de grup.

Un cop al Collet, deixem la pista i entrem en senders i corriols de pujada cal al Turó dels Esqueis. Estem al primer sector complicat de la sortida, amb trams força pedregosos que posaran a prova la tècnica i forma de cadascú, fent que la majoria posem peu a terra en algun punt, fins i tot les e-bikes.

Tot i això, encara queden forces per, passat el tram més complicat fer una altra foto de grup.

Continuarem pujant fins a sortir al Pla dels Cinc sous. Aquí arriba en Pepe C amb el motor de la e-bike que torna a no funcionar. Mala peça al teler si ens hem d’enfilar encara al Matagalls.

De totes maneres ens deixem caure altre cop per pista cap al Torrent dels Rentadors i ens tornem a enfilar uns metres cap al Santuari de Sant Segimon. De fet, hem de deixar la pista per enfilar-nos per corriol cap a Coll Saprunera, punt de pas de pujada cap al Matagalls. En Pepe C, Manel V i en Cotrina decideixen acostar-se cap a Sant Segimon buscant si hi ha possibilitat de pujar cap al Matagalls per pista. La resta entrem al corriol i amunt que fa pujada!!!

El dia s’està complicant. Les previsions meteorològiques marcaven pluja cap a les 2 del migdia. El cel s’està ennuvolant i bufa un vent del sud cada cop més fort que arrastren uns núvols força negres cap al cim del Matagalls. De totes maneres, anem pujant, passant per prats amb vaques que ens ignoren per complet.

Mentrestant, el grup que s’ha acostat fins a Sant Segimon gira cua, no hi ha opció de pujada assequible cap al Matagalls, amb lo que van per pista cap a Collformic on tenim reservada taula per dinar.

La resta encara ens enfilem uns metres més, estem a 1480 metres d’alçada i l’opció del Matagalls l’hem de descartar. El perill de pluja és cada cop més possible i els trams de baixada del Matagalls cap a Collformic amb mala visibilitat, fred i pluja no és el més adient.

Busquem opcions de tornada, però no en trobem cap més que desfer el camí de pujada i baixar altre cop cal el Torrent dels Rentadors per enfilar-nos de nou cap al Pla dels Cinc Sous.

Ja només ens queda 1 quilòmetre de baixada per pista fins al restaurant. La gana apreta i la resta del grup ens està esperant. Tot i això, alguns encara aprofitarem els últims metres per deixar la pista i deixar-nos caure per la Carena dels Roures, entre lloses, arrels, graons i caminaires amb cara d'incredulitat en veure’ns baixar per aquest indret tenint una pista a tocar.

Deixem les bicis, es posen bateries a carregar i ens entaulem que ens hem guanyat el dinar.

Un servei eficient fa que de seguida tinguem beguda a taula i les viandes tampoc triguen gaire a fer acte de presència....

Bona manera de refer forces, encara que no podem allargar gaire la sobretaula. Encara ens queda una estona de sortida i no volem que se’ns faci fosc damunt les bicis. De totes maneres, acabarem sense que ens falti de res.

Són quarts de 5 quan deixem la taula i agafem altre cop les bicis per reprendre la marxa.

Ens venen uns 6 quilòmetres de petites pujades i fals pla per la pista del Camí del Pla de la Calma. Anem travessant aquest altiplà del massís del Montseny, entre prats i petits arbusts, aprofitant  el GR5 que el travessa...

....fins al Collet de Fontginebre, on el sender es converteix en baixada. 5 quilòmetres de baixada cap al Collet de Sant Martí, tot just als peus del Tagamanent. Aquí ens veiem obligats a fer una aturada per canviar les pastilles de fre de la bici d’en Tino que han tocat a la seva fi. Tasca del tot necessària, veient el que ens espera a partir d’aquí.

I desprès de casi bé 39 quilòmetres de ruta, arribem a la part més tècnica de la sortida. Ja no deixarem el GR5 fins a Aiguadreda, però combinant un primer tram de sender amb alguna tram empedrat més o menys fàcil, que enllaça amb els últims trams de corriols pedregosos, amb arrels que ens posaran a prova i pràcticament no ens donaran descans en tot el recorregut. Les suspensions treballen a tot drap, les tijes telescòpiques avall, tot i això en algun punt posar peu per no fer-te mal és una bona opció.

Acabem sortint justament on tenim aparcats els cotxes. La sortida ha començat al bar prenen un cafè i no deixarem que acabi de diferent manera, així que tornem a entrar a la vila d’Aiguafreda per prendre algun refrigeri, tancant una molt bona sortida per un terreny completament diferent al que estem acostumats.

Ens ho hem passat d'allò més bé i les cares ho reflexen.

Al final se’ns fa fosc. Ara sí que toca anar cada ovella cap al seu corral.

El track desprès de 43,45 quilòmetres i 1532 metres +.

 

Powered by Wikiloc