Cap de setmana de retrobaments i homenatges.

Dissabte 12 Octubre 2019

Les setmanes passen volant i de nou tornem a ser dissabte, així que nova trobada del Bicigaló a la Plaça Nova.

A la convocatòria d’aquesta setmana acudim en Pere C, Pepe C, Tino LL, Jordi S, Oscar E, Jordi T, Xavi B, Manel V, Quico S, Fernando, Pep B i Salva B. Bones noticies, tenint en compte que estem recuperant integrants que per una cosa o l'altre feia temps que no ens podien acompanyar.

Inici de la sortida cap a l’Agility i a rodar riera amunt, on avui sembla que ningú vulgui agafar el rol de líder. Cap problema, segur que més endavant un o altre es posarà els galons i ens guiarà en una bona sortida.

Rodem cap al Bell Recó, passem per sota el viaducte de la C60 i travessem la carretera de Parpers. Entrem per la cadena i ens comencem a enfilar pels senders que travessen les Malloles de Can Pins en direcció cap al Turó de Can Ribot.

Com sempre fem el corriol alternatiu fins a sortir dalt de les Planes. Inici de la sortida que hem fet amb un ritme tranquil i amb un parell de petites avaries mecàniques que s’han solucionat amb un tres i no res.

Seguim  de baixada cap a Sant Carles i encara no tenim clar cap a on dirigirem la sortida. En aquest tram es posen al capdavant en Jordi S i en Xavi B. Passem el restaurant i entrem al Bosc de Can Poc, però quan pensàvem que aniríem cap a Ca l’Arumí, trenquem a l’esquerra i anem direcció cap al Pla de l’Espinal. No hi arribarem, sinó que ens deixem caure per sender en direcció cap a la casa de Can Poc Gros. Estem en una zona que tenim oblidada de fa temps, amb lo que és molt fàcil errar el traçat....i dit i fet, algun dubte, alguna petita reculada, i al final acabem sortint a la carretera que baixa del Coll a Santa Agnès de Malanyanes.

Aprofitem per mirar de reconduir la sortida, i aprofitant l’aturada, que millor que una foto de grup?

Girem cua i remuntem uns metres per corriol fins al Pla del Bruguelar. Ara ja tornem a estar en zona coneguda, però dubtem si baixar per la pista cap a Santa Agnès, fins que en Fernando es posa al capdavant i ens encamina al Torrent de les Teixoneres, que també ens baixarà cap a la zona de Santa Agnès, alhora que anem recordant les vegades que hi havíem passat fa anys guiats per en Joan Vidal. Seran poc més de 3 quilòmetres de baixada, fins a sortir a la carretera tot just a tocar de....podríem dir de la casa d’en Salva M, però com no fa pas tant que hi viu, segur que Google encara no ha tingut temps a indexar-ho, així que per que tothom ho tingui més clar, a tocar del Club Tiffany’s.

Travessem la carretera i baixem cap a la riera del Mogent. La voregem fins al petit tunel que ens permet passar per sota de la carretera de La Roca del Vallès, on tornarem a entrar en zona de corriols.

Ens toca remuntar i li donarem una segona oportunitat a en Jordi S per a que ens guiï de pujada, encara que aquest cop estem tranquils, doncs ja ens ha portat en d’altres ocasions per aquests trams de corriols travessant el Bosc de Can Planes, així que anem a tret segur, i sabem que només ens trobarem amb un parell de punts excessivament tècnics i que casi segur ens obligarà a posar peu a terra, però ho compensa el divertit recorregut de la resta de trams.

Continuem cap a sobre de la Pedra Foradada, on els que van més minsos d’energia seguiran per pista. La resta entrarem al Corriol Amagat que ens permetrà allargar una  mica la sortida i ja ens reagruparem més endavant.

Altre cop el grup sencer, seguim de pujada cap al Bosc de Ca l’Argent, enfilant-nos pel corriol que passa a tocar de les restes de Can Ronses. Més amunt, trencarem cap al Turó del Moro del Gall, de pujada cap a la zona del Bosc de Can Païssa.

Ens veiem obligats a fer algun tram de corriol també oblidat de fa temps, per evitar-ne d’altres que arbres caiguts ens fan desistir de passar-hi.

Al final acabarem sortint a la pista de la Pedrera, on anem en busca de l’entrada del corriol que ens baixarà cap a Can Vinyamata, única opció clara que ens queda desprès de la destrossa que s’ha fet al corriol dels Galzerans.

Ens endinsem en el corriol i ens deixem caure cap a Can Vinyamata fins a sortir a la pista entre la casa i Can Gravat, on aprofitem per reagrupar-nos. Continuarem la sortida de baixada cap a Can Roviró, i ara sí, campi qui pugui....ràpida baixada, amb algun petit ensurt sense conseqüències greus.

Reagrupats altre cop a la sortida de l’esplanada que ha quedat desprès dels treballs de desforestació, només ens queda deixar-nos caure cap a la riera de Riudemeia i tornada cap a Argentona, on a alguns encara ens quedarà temps d’entaular-nos per refer forces amb l’esmorzar.

Diumenge 13 Octubre 2019

Dijous passat ens van arribar noticies de la mort, en un tràgic accident,  d’un company amant del mon de la bici i que ha estat el responsable d’obrir molts dels corriols de la zona del Montalt, entre ells els coneguts Pans i Peixos, així com el Sant Grial. Per les xarxes socials s’ha fet crida a una trobada al Turó de l’Oriola per recórrer trams d’aquests corriols com un petit homenatge, amb lo que decidim acostar-nos-hi.

Així que diumenge haurem de ser més o menys puntuals per arribar-hi a l’hora. Ens trobem a la Granja.com en Joan B, Francesc M, Salva M, Toni P, Pere B, Tino i Tomàs LL, Salva B i avui també comptem amb la presència d’en Martin G i en Miquel, company de la Trek que ens vam trobar diumenge passat i que pel que sembla s’ho va passar bé i ha volgut repetir.

Si volem ser a les 10 a lloc, hem d’anar a l’idea, així que sortim cap a l’Agility, travessem la riera i entrem al Torrent de Can Bellatriu. Ens dirigim cap a sobre de Can Marfa i ens enfilem per corriol cap al Camí de les Aigües.

Al sortir a la pista, de seguida tornem a entrar en corriols que anirem enllaçant fins a sortir a la urbanització de Can Vilardell just per sota de la rotonda del Pi Gros. Han estat uns 6 quilòmetres d’inici de sortida on com sempre que iniciem les rutes per aquesta banda, escalfem abans el cor que les cames.

Ens enfilem per l’asfalt cap al Parc Forestal, que travessem pujant cap al Turó d’en Dori i un cop dalt, dubtem si seguir fent corriols, però si no volem arribar tard, el millor serà anar fent via pujant per pista cap a Can Bruguera.

Passat el camp de futbol de Can Bruguera no ens podem resistir i tornarem a entrar en corriols passant per la Plana dels Brucs, que ens evitaran uns metres de pista....les fotos no són molt bones, però si no tens els Jordis a la sortida ja se sap!!!

L’últim tram abans de sortir al Coll de Can Xerrac el fem baixant pel tallafocs. Seguim en direcció al corriol del Cabró, que fem de pujada, abans de tornar a deixar-nos caure cap a la pista tot just al Coll de Llorita.

Uns metres de rodar per la pista, fent un últim tram de corriol que ens porta dalt del Tintorer al Coll de Pallarés.

Ens dirigim cap a la Hípica de Llavaneres, així que ara ens toca baixada i ho fem pel Tintorer Curt. Hem d’anar a l’aguait mentre baixem, doncs ens trobem a alguns bikers de pujada i avui també a un munt de gent caminant que participen en la XII Caminada Contra el Càncer de Mama que organitza l’Ajuntament de Llavaneres.

Un cop a baix de Santa Mónica, pugem uns metres cap a la Hípica i a enfilar-nos per la pista cap a Plana d’en Cot. La pujada final cap a la Urbanització de La Roca de la Nao la fem per corriols, amb primers trams d’arrels i els últims metres pel divertit corriol dels Rocs d’en Magí.

Ja són les 10 passades i tenim dubtes de si encara hi haurà algú al Turó de l’Oriola, però de seguida se senten aplaudiments i quan arribem a l’esplanada ens trobem amb uns 70 bikers, junt amb la família d’en Jose Casanova Müller.

Sí senyor, una bona estampa de companyonia que s’immortalitza amb una foto del grup.

La majoria són bicis de descens, disciplina de la que era practicant en Jose. La intenció era fer la baixada pels Pans i Peixos, enllaçant amb el Sant Grial, però sembla ser que els treballs de desforestació, sumat a la caiguda d’arbres han malmès els dos corriols, amb lo que es deixa de banda aquesta opció.

Es volen fer alguns altres corriols, així que el grup arrenca entrant a tocar de la casa d’en Jorge Lorenzo. Nosaltres farem uns metres de baixada darrera d’ells, però de seguida tornarem a anar a la nostra. Estem lluny de casa i tampoc volem tornar gaire tard.

Anem enllaçant corriols de baixada altre cop cap a la Plana d’en Cot i d’aquí continuem de baixada fins a sortir a la plantació de kiwis  de Can Cabot d’Amunt. Desprès del desnivell de pujada de l’inici de la sortida, s’agraeixen aquests divertits corriols de baixada.

Arribats a aquest punt, en Joan B, Pere B, Martin G i en Miquel ens deixen i tornaran a Mataró per les Cinc Sènies.

La resta, que a casa no pintem res, al menys en el sentit literal de la paraula, allargarem la sortida remuntant altre cop per Santa Mònica. Mirem de pujar tots agrupats, així que ho fem amb un ritme més tranquil, aprofitant per fer el Tintorer Llarg que malgrat ser una mica més llarg, ens permet enfilar-nos amb un desnivell més progressiu fins a sortir altre cop al Coll de Pallarès.

 La tornada la fem desfent el camí de pujada, així que tornem a fer corriol i pista cap al corriol del Cabró que fem a l’inrevés, acabant baixant altre cop al Coll de Can Xerrac, on variarem una  mica, fent els corriols que en principi ens baixarien cap a Sant Martí de Mata, encara que abans tornem a remuntar fent els últims metres per dins el trams del corriol de descens obert pels Freemaresme.

Continuem cap a la Plana dels Brucs de camí a Can Bruguera, on ens enfilem cap a la Urbanització amb aturada obligada a la font per omplir els bidons que fa estona que estan buits.

Seguim cap al Parc Forestal, i tot i que en Joan B no ens hagi acompanyat en el final de la sortida, aprofitem per acabar baixant cap a Argentona pels seus corriols, que com sempre són garantia d’acabar una sortida amb bon sabor de boca.

Acabem entaulats a la Plaça Nova amb un petit piscolabis que ens ajudarà a refer-nos de l’esforç.

Al final ens ha quedat una sortida de 36,69 quilòmetres amb 1174 metres de desnivell positiu, en la que s’ha gaudit i patit a parts iguals....bé, potser per a alguns el percentatge de patiment no ha estat ben bé del 50%, però el mon del btt ja té aquestes coses. 

No podem acabar la crònica sense mostrar-vos un petit video de l'aplaudiment junt amb la familia pel descans etern del company Jose, que com bé diuen a les xarxes, ell ens ha deixat, però els corriols que va obrir quedaran sempre entre nosaltres.

El track:

Powered by Wikiloc