La Xtrrem ens porta cap a Burriac.

17 de Novembre 2019

Aquest diumenge se celebra a Argentona la XVII edició de la Burriac Xtrem, i això, entre d’altres coses, farà que a la sortida de dissabte del grup Bicigaló hi hagi algunes baixes. Segons sembla, la sortida d’aquesta setmana va dirigida cap a la zona de la Roca del Vallès, però poca cosa més en sabem.

Diumenge ja serà una altra cosa. De moment hem quedat a les 8 a la Granja.com i quan arribem a la Plaça Nova, ja és ple de corredors que es preparen per la sortida de la cursa llarga. La temperatura a primera hora és força baixa i ens trobem la granja a petar. Els cambrers no donen a l’abast, així que iniciarem la sortida sense “dopatge”.

Amb puntualitat argentonina ens acabem trobant en Joan B, Francesc M, Salva M, Pere B, Quim M, Miquel, Jordi S i Salva B.

Com avui la zona de Burriac estarà ocupada pels runners, i la propera setmana els companys de la Roca del Vallés ocuparan aquesta zona amb la nova edició de la Prehistòrica, quedava la esperança de que la sortida d’avui podia ser un corriols non stop per La Roca. De seguida s’esvairan les il·lusions, doncs la proposta d’anar cap a Burriac per veure passar als corredors, de seguida guanya adeptes...a en Jordi S se li posen un ulls com a plats.

Doncs apa, mentre en Jordi F està fent el “breafing” pre-cursa, deixem la Plaça Nova i rodem per la vila cap a la Font Picant.

Desprès d’uns primers metres planers en que alguns aprofiten per treure’s els tallavents abans de que sigui massa tard, comencem l’enfilada cap a la zona de les Encantades. Trams amb corriols tècnics de pujada, amb força arrels que anem fent mentre les cames s’escalfen més ràpid del que caldria. En aquest tram tenim aturada obligada pel trencament de la cadena d’en Salva M. Sort que en Joan B ho solventarà amb un tres i no res, però mentrestant la resta aprofitem per agafar una mica d’esma.

Els 3 primers quilòmetres són de pujada, amb alguna “ensigalada” en algun tram, que fa que la majoria acabem empenyent la bici alguns metres. La zona és plena d’arrels i no tots tenim la tècnica suficient per pujar-les, a més que el pendent del terreny tampoc ajuda. 

Farem els primers trams de baixada per corriols fins a sortir a la pista de Torre Ametller, que de seguida deixem per tornar a baixar per corriols travessant els Esqueis.

Som per sobre la zona de Cabrera de Mar i ens tocarà tornar a remuntar. Ho farem pujant cap el Turó d’en Punsola fins a sortir a la pista just per sota de Burriac, sense deixar de fer senders i corriols.

Uns metres de pista de pujada, per de seguida tornar a entrar en zona de corriols cap a la Font Picant de Cabrera. Inicialment són trams de baixada, que es converteixen en un puja-baixa continu, amb algun petit tram de roques no ciclables que ens fan baixar de la bici.

Als runners de la distància curta encara els hi falta força estona per arribar a Burriac, així que de la Font Picant enfilem pista amunt cap a la Creu de l’Avellà, on ens creuem amb els primers runners de la cursa llarga.

Un cop a dalt, tornem a fer corriols de baixada fins a sortir a la pista que va cap a la Urbanització de Can Tolrà. 

Aquí en Pere B ens enreda per pujar fins a Montcabrer....hi ha uns trams d’arrels tècnics.... que abans es feien més o menys dalt de la bici, i que acaben al Turó de l’Infern, topònim que li ve com anell al dit, doncs vaja pujada!!! Arrels i més arrels, amb el terra descalçat que fa impossible no posar peu a terra, i el tram final de roca que encara és més o menys ciclable.

Acabem fent els últims metres per la pista cap a les antenes i seguim fins a la Creu de Montcabrer, on en Quim i en Miquel ens donen una classe magistral i gratuïta de com baixar un tram tècnic de roques sense fer escarafalls.

Un cop a la creu, les fotos de rigor mentre mengem alguna cosa per refer forces.

Altre cop dalt de les bicis desfem el camí altre cop cap al Turó de l’Infern, on ara farem les arrels de baixada, cosa que excepte en un punt, ens permet mantenir-nos dalt de la bici fins al final.

Altre cop a la pista, el més fàcil seria deixar-nos caure cap a la Font Picant, però avui estem d’innovacions, així que entrem en corriols tècnics de baixada que són fets pels descenders i que nosaltres provem de fer amb la màxima dignitat possible. De fet podem dir que a excepció de 2 petits punts, la resta l’hem fet dalt de la bici. Bé, en Quim, i algú més potser fins i tot els haurà fet el 100% sense posar peu a terra.

Ara sí que tornem a estar a la pista que puja de Cabrera i ens tornem a enfilar fins a la Font Picant i d’aquí amunt que fa pujada fins a Burriac. 1,5 quilometres de pujada amb pràcticament un 10% de desnivell continu. Ens aturarem a la Plana del Passarell, tot just als peus de Burriac, on veiem l’arribada de forces runners que estan patint de valent en aquests trams tan exigents de la cursa, entre ells en Kiko P que va força endavant a la seva distància.

Reprenem la marxa deixant-nos caure cap al Collet de Burriac, per enfilar-nos un metres cap al peu del Turó dels Oriols. A partir d’aquí tot baixada cap a les Roques Encantades, trams divertits, amb arrels i algun punt tècnic que ens donen un parell de petits ensurts, que ens acaben baixant cap a l’antiga Guardia Civil.

Els últims metres cap a la Plaça Nova per carretera, tancant una sortida força més curta de l’habitual, però exigent com poques.

La Plaça Nova és plena de corredors i familiars. L’ambient és espectacular i en Joan Costa de Speaker Events s’encarrega de que la gresca i xerinola no s’aturin a mesura de que els corredors van entrant a meta.

Gran tasca del Grup de Muntanya d’Argentona, amb en Jordi F al capdavant, fent que la Burriac Xtrem segueixi sent un referent a les curses de running.

Tot i fer pocs quilòmetres, acabem entaulats amb el piscolabis de rigor, tot veient amb certa enveja sana com alguns corredors estan rebent un massatge recuperador desprès de l’esforç realitzat. Potser a nosaltres avui també ens hagués anat bé, però, la propera si el volem, ja sabem el que s’ha de fer......inscriure’s a la XVIII edició de la Burriac Xtrem!!!