Dissabte 01 de
Febrer:
Comencem el mes de Febrer dalt de
la bici. Com cada dissabte trobada del grup Bicigaló a la Plaça Nova. A les
08:30, amb una temperatura força agradable per les dates en que estem, ens
trobem en Pepe C, Josep, Oscar E, Robert D, Xavi B, Jordi S, Fernando i Salva
B.
Sortim cap a l’Agility i rodem
riera amunt per començar els primers trams de pujada de la sortida entrant pel
canyer de Can Comalada. Ens enfilem pels senders que travessen la zona del
Rovell de l’Ou fins dalt de la pista de Can Bagot.
Ens toca seguir de pujada per les
arrels, de camí cap a la Granja de Can Bagot. Seguim cap al Turó de les
Rovires, fent els primers trams travessant la zona de l’Esbarzer Gran per
sender, per no entrar als corriols més tancats on probablement hi haurà arbres
caiguts desprès del pas de la tempesta Glòria. De totes maneres, al tram final
mirem d’endinsar-nos en corriols i de seguida ja trobem algun arbre que ens mig
barra el pas, però ens servirà per posar a prova la nova eina d’en Robert....
...desprès de comprovar que amb
una mica de pràctica ens podrà ser d’ajuda a l’hora de netejar els corriols del
nostre entorn, tornem a pujar dalt de les bicis i ara sí, ens acabem enfilant
al Turó de les Rovires, no sense haver de fer l’últim tram empentant les bicis
per haver perdut del tot el corriol i trobar-nos enmig del bosc sense
recorregut per on ciclar. Això sí, les e-bikes al capdavant....
....i la resta seguint les seves
passes.
La pujada per corriol cap a la
pista de Can Ferriols tampoc està en les millors condicions, però al menys, amb
una mica de traça a l’inici, es pot fer tot dalt de la bici. Un cop a dalt, en
Jordi S es veu obligat a deixar-nos per un “bono-bici” avui superreduït.
La resta ens deixem caure cap a l’Oasis,
per de seguida tornar-nos a enfilar cap a Can Nogueres. Fa molt temps que no hi
pujàvem, pel fet dels treballs de desforestació que s’hi van portar a terme,
però un cop a dalt, mirarem de deixar-nos caure per corriol de sobre la casa a
veure com ens el trobem. Grata sorpresa, doncs aquest tram està pràcticament
igual que els últims cops que hi havíem passat. Aquí també ens deixarà en
Fernando.
Desprès dels primers trams que
han estat de baixada, acabarem pujant cap a la zona dels Boscos de Can Gel, on
farem el corriols de baixada que fem últimament cap a la Font de n’Oms, per
acabar enfilant-nos pel torrent fins a sortir al Coll de Can Bruguera.
La sortida d’avui no serà gaire
llarga, de fet ja anem de tornada i el millor serà dirigir-nos cap al Parc
Forestal, per acabar la sortida fent ràpida baixada pels corriols d’en
Bellatriu, enllaçant el tram final amb el corriol de Can Marfà fins a sortir a
la riera.
Al final ens ha quedat una
sortida de poc més de 18 quilòmetres, que a més de fer-nos passar una bona
estona, es ha ajudat a fer un lloc a l’estomac per a l’esmorzar que ens espera
a l’arribada.
Diumenge 02 de Febrer:
Fa temps que no ens acostem a fer
els divertits corriols de la zona de la Roca del Vallès i avui diumenge serà un
bon dia per a fer-ho, i amb aquesta intenció ens trobem a la Granja.com en Joan
B, Francesc M, Kiko P, Salva M, Quim M, Toni P, Pere C, Javier, Jordi S, Joan S
i Salva B.
Sortim cap a l’Agility i riera
amunt cap a la riera de Riudemeia, per comença a enfilar-nos cap a Can Roviró,
on farem els corriols de Can Vinyamata fins a acabar sortint a la pista de la
Pedrera.
Tornem a fer corriols de pujada
travessant el Bosc de Can Païssa, fins a l’entrada del corriol de l’Amic
Invisible, que avui trobem una mica més complicat que de costum. El terreny
està més tècnic, les arrels i pedres estan relliscoses i als dos baixadors es
comença a notar el pas de bicis i potser alguna no bici.
Mentre ens movem pels Boscos de
Ca l’Argent, aprofitem per enllaçar amb el corriol The Rock, que segueix sent
un dels millors de la zona, i avui sense els embussos de la última sortida en
que hi vam passar.
Ara ens toca anar cap al Bosc de
Can Planes per entrar al corriol Amagat, on farem el corriol que ens baixa cap
als dipòsits, amb alguns trams força tècnics pel pendent del terreny i que a
alguns ens aconsella posar peu a terra i arribar sans i estalvi al capdavall.
Són els moments en que et ve al cap que una doble i tija telescòpica no és mala
opció.
Un cop als dipòsits, altre cop
corriol de baixada fins a sortir a la masia de Can Planes, on ens toca remuntar
un tram per pista, abans de tornar a fer els trams nous de corriols, no sense
algun dubte en algun punt, però que solventem de seguida. Aquí farem una petita
aturada per agafar aire i menjar alguna cosa...
...abans de tornar a pujar dalt
de les bicis per acabar baixant cap a Can Companys.
Travessem la carretera i entrem
al Torrent de Sant Miquel, per anar-nos enfilant cap al Pla de l’Espinal, amb una petita aturada per fer una mica de pas sota un arbre caigut.
Un cop a dalt, en
Joan S i Pere C ens han de deixar que les obligacions familiars els reclamen.
La resta allargarem la sortida
cap a la Torrassa del Moro, així que seguim de pujada cap al Turó dels
Castellans, per travessar el Bosc de Can Poc i deixant-nos caure fins a sortir
a Ca l’Arumí.
Ens tornarem a reagrupar dalt de
la Torrassa, malgrat haver d’estar una estona d’espera, ensumant la flaire a botifarra
a la brasa, i és que avui el temps acompanya i el bar està atapeït de ciclistes
i caminaires.
Un cop de nou tots junts, baixem
cap al Pla de la Bassa del Llop i ara sí, divertida baixada enllaçant corriol
cap al Penjat dels Garrofers, per acabar fent un ràpid Dragon Khan fins a
sortir al Sot de Can Bosquets.
Per baixar cap a Dosrius,
remuntarem uns metres de carretera per de seguida deixar-la per fer baixada
tècnica cap a la Font del Sot. Potser no ha estat la millor opció, doncs el
Torrent dels Rials baixa amb aigua i desprès de les últimes tempestes està
impracticable per travessar-lo en aquest tram, així que hem de baixar de la
bici si no volem acabar molls.
Un cop a Dosrius ens queda la
disjuntiva de tornar per la riera o fer l’alternativa. Avui escollim la primera
opció i l’hem encertat de ple. La tempesta Glòria ha destrossat completament la
riera, els primers metres estan en un estat deplorable, canonades arrencades,
troncs, pedres...i més endavant no està gaire millor. Les rierades s’han endut
els marges i en alguns punts ens veiem obligats a passar pel bell mig de la
riera, plena d’aigua i fang. Tot i la resistència del fang i sorra de la riera,
no podem deixar de pedalar si no volem acabar amb els peus molls...la imatge és
espectacular, 9 grillats gaudint com la quitxalla, mentre algun caminaire ens
mira amb cara de no entendre la nostra bogeria transitòria.
No podíem deixar d’immortalitzar
el moment i ho fem en una petita cataracta, que no sabem si tornarem a veure
alguna vegada.
D’aquí fins a la riera d’Argentona,
trams amb sorra que dificulta el rodar i d’altres on l’aigua ha fet grans sots
que han convertit la riera en un circuit perfecte per millorar la tècnica sobre
la bici.
El tram final de tornada cap a
Argentona ja força més tranquil, rodant per l’asfalt del Polígon, amb cares d’haver
gaudit d’una magnífica sortida.
La Plaça Nova està a petar i hem
de buscar una nova alternativa per gaudir del piscolabis que ens refaci dels
casi 35 quilòmetres de la sortida d’avui.
No hay comentarios:
Publicar un comentario