El Covid-19 ens torna a confinar!!!

Aquest  Covid-19 sembla no tenir fi, i ja fa unes setmanes que el nombre d’infectats no para de créixer, amb lo que ja tenim aquí de nou les maleïdes restriccions. Bars,  restaurants, centres comercials, gimnasos, oci, entre d’altres, tancats. Toc de queda nocturn. Restriccions de mobilitat que no permeten sortir de Catalunya, i els caps de setmana tampoc sortir del nostre municipi, a no ser per causes justificades, i aquest cop sembla ser que s’han adonat que l’esport potser no és essencial, però sí important. De moment es pot practicar esport individual a l’aire lliure, amb el límit dels municipis limítrofs al municipi d’empadronament. Mesura a agrair doncs ens amplia el ventall de possibilitats a l’hora de moure’ns en l’activitat esportiva.

Així que per tancar Octubre i començar Novembre ens espera un cap de setmana un pel diferent.

Dissabte 31 d’Octubre 2020:

Doncs això, tot i les ganes de retrobar-nos amb el grup Bicigaló per gaudir d’una bona matinal de btt, farem bondat, sortirem una mica més tard i farem una volteta rodadora.

I ja que tornem a estar amb confinament pel Covid-19, no cal ni pensar gaire, farem trams de que fèiem sortida sí, sortida també, durant les primeres fases del primer confinament.

Via Europa amunt, cap a l’Hospital de Mataró, i un cop passat el Cementiri de les Valls, pista amunt en direcció cap a Can Vilardell, encara que aprofitant que ens deixen trepitjar Argentona, farem algun tram de corriol per la zona de la Vinya d’en Rouaix.

Tot el que sigui no passar per pista és benvingut. De totes maneres, acabem per sortir a Can Vilardell, i ens enfilem cap al Parc Forestal, que travessarem enfilant-nos cap al Turó d’en Dori, per seguir fent corriols de pujada fins a sortir a la pista que puja cap a Can Bruguera.

A l’igual que la setmana passada, farem el corriol alternatiu que porta fins a l’entrada del corriol Covid-19, encara que avui el deixem de banda. La intenció és anar cap a la zona de Llavaneres, però aprofitarem per anar-hi dent el màxim de corriols possibles, així que anem cap a la zona dels Boscos de Can Gel.

Aquí  començarem a enllaçar puja-baixa de corriols, passant per la Font de Ca n’Oms i pujant pel torrent que ens deixarà just al Coll de Can Bruguera.

Seguim uns metres per la pista i tornem a entrar en els corriols de la zona del Pla dels Brucs. La zona es troba plena de boletaires i famílies passejant, però de ciclistes pocs.

Acabarem baixant cap al Coll de Can Xerrac, per  continuar enfilant-nos al Turó de Llorita pel corriol del Cabró, amb baixada que ens porta fins a la pista del Camí Ral.

Els trams de pujada s’estan acabant per avui, només queda rodar cap al Coll de Pallarés, no sense abans fer l’últim tram de corriol alternatiu que evita la pista.

La tornada sí que serà tot un clàssic dels primers anys de sortir en bici. Baixada pel Tintorer Curt fins a baix de Santa Mònica, on ara sí que el número de bicis que trobem de pujada va en augment.

 Un cop a baix ja no té secret, ens deixem caure cap a Llavaneres i la tornada a Mataró la fem per les 5 Sènies.

Trenta quilòmetres que han servit per estirar les cames i esboirar la ment després de la setmana de feina. Esperem que la cosa millori i els retrobaments en grup tornin a ser un clàssic de les sortides.

Diumenge 01 de Novembre 2020:

La matinada de dissabte a diumenge ha estat rara. Et lleves al matí amb la sensació de cansament, potser degut un  malson que no ha permès que descansi amb normalitat.

De fet, sense saber ben bé com estava a la riera d’Argentona, entrant a la riera de Dosrius, per sense solta ni volta, entrar al túnel que passa per sota la carretera i que porta cap a Can Belluguins. Ves tu, que tinc clar que aquest tram està malmès de fa temps, però quan estàs immers dins d’un somni no hi pots fer res. Doncs apa, a empentar la bici  i mirar de sortir com puguis del sot que es va fer desprès de les pluges de la tempesta Gloria. Això, si hagués anat amb en Joan B i companyia no m’hagués passat!!!

Un cop passem les restes que queden dempeus de la masia de Can Belluguins, ja som dins dels corriols que travessen l'Esquei d'en Febrer. Es nota que no hi passa gaire gent. Com l'últim cop que hi vam passar, hi ha arbres caiguts que ens barren el pas, i de seguida em ve a la ment la imatge d'en Francesc M en algun d'aquests cops que hi passavem.

Els senders de les Malloles de Can Pins ja estan en millor estat i l’enfilada cap al Turó de Can Ribot ja no té cap més complicació.

Un cop a dalt de les planes de Can Ribot, corriolada de baixada pels trams del Pi Tort i el Pi Dret, i en un tres i no res ja ets baix de Dosrius.

De moment , sense saber ben bé com, la sortida s’assembla força a les de fa anys quan seguíem amb la llengua fora a en Joan Vidal. Això vol dir sense cap dubte que no m’ho estic passant malament, però que acabaré patint.

Potser ara seguirem cap al Dragon Khan de pujada? Doncs no, uns metres d’asfalt per la carretera que puja a Can Bordoi, que de seguida deixem i la sortida continua amb un enllaç de pista, senders i corriols cap a les Planes de Can Brunet. Feia molt de temps que no ens movíem per aquesta zona, i potser això ha fet que hagi un parell de dubtes de per on seguir. Ara amunt, ara recula, fins i tot tinc la imatge borrosa d’uns caçadors que sembla que indiquen el  camí correcte per acabar sortint  el Portell. Ara sí que sé on soc, a la pista que puja cap a Can Massuet,  just a sobre de la Pedrera d’en Sesa.

A la ment hi van apareixent imatges inconnexes, en Joan B amunt i avall damunt una e-bike, en Toni P pedalant sobre una Orbea....,barrejades amb d'altres de quan ens hi aturàvem a menjar alguna barreta o fer-la petar una estona mentre agafàvem esma de cara al que encara teníem per endavant.

Ja posats a rememorar antigues sortides, el millor és endinsar-se en el corriol que puja pel   Turó del Gat Salvatje fins a sortir altre cop a la pista. Ara sí, amunt cap a les Planes de Can Pruna, per continuar cap a Can Carreres i ja som dins de la urbanització de Can Massuet-el Far.

Toca travessar la urbanització i entraren senders que ens porten més o menys planers cap a Coll de la Creu d’Aguilar, on hi ha un corriol que fa anys que no hi passem i que baixa fins el Pou del Glaç de Canyamars. Doncs apa, sense ni temps a pensar ja m’hi veig dins. No baixo molt ràpid, però el corriol és divertit i en poc més d’un quilòmetre i mig em dona la sensació d’haver perdut més de 200 metres de desnivell.

Un cop a baix, per tornar cap a casa no queda més remei que remuntar i ho fem passat el Pou del Glaç, per la pista que s’enfila travessant la Serra de Vallalta. Tram de pujada en que les cames van fent figa i que un cop dalt, enllaçarem amb corriols de baixada que ens porten a la riera de Can Rimbles.

És hora de recuperar esma mentre es roda tranquil·lament fins passat el restaurant. Com tota a sortida, el recorregut és un "déjà vu" dels primers anys de sortides,  i com no pot ser de cap més manera al punt on som, toca remuntada per pista cap a Can Bruguera, fins a sortir dalt de les Planes dels Brucs.

Ara sí que es torna a la normalitat, del Coll de Can Bruguera cap dalt de la urbanització de la Cornisa, corriols cap al Parc Forestal, i sense casi bé ni adonar-me’n ja soc a Argentona, havent passat per totes les variants del corriol d’en Bellatriu.

Alguna imatge borrosa encara queda a la ment, un petit piscolabis d’èpoques passades en un indret incert....

  ...fins i tot com si encara quedessin ganes d'una última enfilada a Burriac per retornar a casa, cosa il·lògica tenint en compte que visc a Mataró.

Quan obro els ulls, ja és de dia. M’he adormit i per si fos poc,  a casa em recriminen que vaja nit els hi he donat, dient coses inconnexes i sense parar de moure'm d’un costat a l’altre. Sí sabessin on he estat mentre dormia!!!!!

Em noto cansat, així que si no hi ha “recovery” d’una  sortida que no ha estat, i els bars continuen tancats, haurem de sortir del pas amb un remei casolà.

A veure si d’aquí en endavant la cosa millora, i podem tornar a sortir en grup. Em guardo el dibuix de més o menys el que hauria sigut la sortida d’avui, per fer-la un altre dia més ben acompanyat.