Dissabte 16 d’Octubre 2021:
Si és dissabte,
toca altre cop matinar per la sortida dels Bicigaló. Com a les darreres setmanes, per unes coses i
altres, hi ha un munt de baixes. De fet, avui només serem 5, en Pere C, Robert
D, Jordi T, Josep i Salva B. De totes maneres, tot i ser pocs, segur que en
sortirà alguna cosa de bo.
De moment deixem la
Plaça Nova, amb les primeres pedalades cap a l’Agility, per travessar la
carretera i rodar per la riera. Hi rodarem fins a l’alçada de la deixalleria, per
travessar cap el Cementiri de la Vall de Clarà.
Passarem a tocar de
la gossera, per entrar al Torrent de Can Manreset, on iniciem els primers trams
de pujada de la jornada. Corriols
cap a la Font d’en Quico, i continuarem de pujada fins a enllaçar amb trams de
l’Xtrem, que avui tornarem a resseguir de pujada. En algun punt més exigent, fins i tot deixem de parlar, no fos que gastéssim l’esma abans d’hora.
Acabarem sortit a
la pista que ens puja cap al Pla dels Matxos, i farem el corriol alternatiu que
voreja el Turó de Matacabres, de camí al Coll de Gironella.
Un cop a dalt,
entrem per la cadena, amb uns centenars de metres de baixada per la part de dalt
de la Brolla de l’Abril, per de seguida anar a enllaçar amb el corriol del Roure,
on hem de fer els metres finals de pujada fins a sortir a la pista.
Uns metres més
endavant tornarem a entrar en corriols, passant a tocar de la Font de Can
Blanc, que casi bé passa desapercebuda enmig d’un revolt del corriol. Acabarem
baixant fins casi bé a Can Blanc, però als metres finals, trencarem a l’esquerra
per fer una feixuga remuntada cap a la
Mútua.
Un cop a dalt,
aturada per refer-nos de l’esforç, i aprofitant que en Jordi T ja ens ha de
deixar per compromisos familiars, ens hi posarem bé per la foto.
Ja només quedem 4,
i ja posats on som, ens deixem caure cap a Can Genís. Aquí aprofitarem per tornar
a entrar en corriols pel Bosc de Can Cardí. Uns primers trams de baixada, amb
posterior enfilada cap a Coll de Porc.
Aquí, enfilada per
corriol cap dalt del Pla de les Garses, per deixar-nos caure a la pista a tocar
de Ca l’Arcís. Continuem de baixada per pista fins al creuament de Cal Camat
Vell, i rodem fins a Can Tarascó, on deixarem la pista per entrar altre cop a
trams de corriols que ens portaran a sortir a tocar del Mas de Céllecs.
Només travessarem
la pista, i entrem als corriols de la zona de les Palomeres, on tenim pel
davant una ràpida i divertida baixada fins a sortir a la zona esportiva d’Òrrius.
Ara hem de fer uns
centenars de metres de carretera, i aquí ens trobarem amb en Pere B que ha sortit
a estirar cames amb la flaca. Uns minuts de fer petar la xerrada, i continuem
amb la sortida, enfilant-nos cap a Can Guineu.
Anem a buscar l’entrada
del Songoku, que farem de pujada fins dalt del Turó d’Aquença. I un cop dalt,
no hi ha temps d’aturades, ens deixem caure cap a la Pedra de la Fada,
continuem cap al dipòsit de sobre Les Ginesteres, i en un tres i no res, ja som
dins dels corriols que travessen la Brolla de Riudemeia.
Poc més d’un quilòmetre,
amb trams que tenim força apamats, el
que ens dona molta confiança a l’hora d’arriscar en la baixada. Ens reagruparem al sortir a la riera de Riudemeia, i ara sí, amb la feina feta, només ens
queda rodar altre cop cap a Argentona.
Riera, cap a la
Grumbe, i asfalt fins a la Plaça Nova, on tanquem el GPS amb 26,31 quilòmetres
i 716 metres+... ahhhh, i l’esmorzar Bicigaló que no falti!!!
Diumenge 17 d’Octubre 2021:
A la convocatòria
de dissabte al vespre d’en Joan B per anar demà cap a la zona de Llavaneres,
casi bé ninguna resposta. Sort que diumenge al matí, alguns han matinat, i han
confirmat a última hora.
Avui ens hem de
trobar a l’entrada de les 5 Sénies, així que en Joan B, i Salva B ho tindrem més
a prop. En Francesc M, Salva M i Javier F, quan hi arriben ja van calents, i
això no sé si és bo o no.
Apa doncs, a
pedalar!!! Entrem a les 5 Sènies, començant a avançar a altres grups de bikers,
sembla que hi ha pressa per arribar. De fet, a altres sortides potser haguéssim
entrat al Torrent del Castell de Mata, per enfilar-nos cap a Sant Miquel de
Mata, però avui anirem de dret per les 5 Sènies fins a Llavaneres. Pujarem fins
dalt del poble, de camí cap a la Hípica.
Abans, just a l‘alçada
del Molí d’en Cabot, haurem d’aturar-nos per fer una ullada a la bici d’en
Salva M. Sembla que alguna cosa no va bé al canvi, i en Joan B s’haurà d’arremangar
per arreglar-ho. Poca cosa, quan es va
trencar la cadena a la sortida de dimarts passat, es va muntar malament al pas
per les “rulines”. En Joan, en un tres i no res, ho posarà tot al seu lloc. Això
sí, veig que aquest cop s’asseu. Clar sempre hem sentit dir que la Cannondale d’en
Salva enrampa, doncs assegut tindrà una bona presa de terra, per si de cas.
Reprenem la marxa fins
a la hípica, on ens toca enfilar-nos per la pista fins a la zona de la Plana d’en
Cot, i aquí farem els primers trams de corriols del dia. Primer amb algunes
arrels, i acabant amb el tram més exigent que ens enfila fins als Rocs de Sant
Magí, sortint ja a l’asfalt de la urbanització de la Roca de la Nao. Uns metres
més amunt arribem al Turó de l’Oriola, ja som al quilòmetre 10 i encara no hem
fet un metre de baixada.
A partir d’aquí, ja
ve lo bo. Primer pel corriol Maria Muffin per la zona del Turó d’en Bosc,
divertit com sempre, i on s’hi ha fet alguna variant per evitar un petit “drop”
que ens costa als que volem practicar el nou “Down Country” amb bicis de XC.
A la sortida,
anirem a buscar el corriol de l’Arca de Noe. L’últim cop que vam estar a la
zona, encara faltava obrir el tram final, però ja fa temps que els companys dels
Sanvihills han enllestit la feina. Corriol molt ben treballat i divertit, amb
salts inclosos, on han tingut la consideració de fer passos alternatius per els
que no tenim edat per a ballaruques. Algun petit punt tècnic de baixada, però
assequible. Al final acabarem sortint al Torrent de la font de l’Avi, a tocar
de Torrentbó.
Estem a tocar de la
carretera, la que haurem de resseguir uns centenars de metres abans de tornar a
trobar entrada de corriol per començar a remuntar. Tenim per davant uns 3
quilòmetres de pujada, amb uns primers trams per corriol, enllaçant amb alguns
trams de pista, per enfilar-nos altre cop fins a dalt del Turó de l’Oriola.
Potser ara, ja mirarem
de tornar cap a Argentona. Doncs no, encara és d’hora i si hem vingut fins aquí
és per aprofitar una mica més la zona. Mirarem de fer algun corriol més per la
zona del Bosc d’en Carló sense saber ben bé com està la cosa. Al principi bé,
però de seguida ens trobem que el camí s’acaba en un petit rocam....
...on a manca de
camí, el que hi ha és algun cirerer d’arboç, amb alguns fruits ja ben vermells.
No ens complicarem
molt la vida, millor girar cura i remuntar altre cop pels corriols que acabem de baixar fins a
sortir per tercer cop al Turó de l’Oriola.
Ara sí que marxem
de la zona, i ho fem deixant-nos caure pels divertits corriols que vam fer en
una de les edicions de la Montaltbike, on ens hem trobat amb un arbre que
encara es recorda de l’espatlla d’en Marc. Des d’aquell dia mai més ha pogut
estar dret del tot. Avui no tenim cap
ensurt, i acabarem sortint altre cop a la zona de la Plana d’en Cot, on ens
endinsem dins del corriol Glory 2.
Aquest corriol ens
baixarà fins a la Hípica, i com d’altres vegades xalarem del seu divertit
traçat, tot i que hi ha el baixadó de pedres al tram inicial que el farem a peu.
Sí, ja sabem que es diu que en Pere B l’ha baixat dalt de la bici, però si no
ho hem vist amb els nostre ulls, continuarà sent una llegenda popular.
Un cop a baix, ens
deixem caure cap a Santa Mònica, per enfilar-nos pels senders del Tintorer
curt, fins a sortir dalt del Coll de Pallarès. A partir d’aquí, enllacem corriols
i pista, per enfilar-nos al Turó de Llorita pel corriol del Cabró, per acabar
baixant al Coll de Can Xerrac.
Aquí, pujada per
les arrels del tallafoc, continuant pels corriols que travessen les Planes dels
Brucs, fins a sortir a Can Bruguera.
Ens enfilem cap dalt
de la urbanització de la Cornisa, per entrar al corriol de l’Incinerat, que
farem de baixada fins a sortir a la Plana del Pou de la Plata. Peti tram de
corriol que ens evita la pista de camí al Turó d’en Dori. Travessem el Parc
Forestal de baixada, anant a buscar els corriols d’en Bellatriu.
No hi ha temps per
aturades, ja hi som dins. Avall que fa baixada, mirant de seguir l’estela dels de
davant. Sort que tenim el corriol més que apamat, i el podem fer a un molt bon
ritme.
Acabem sortint al
Torrent de Can Bellatriu, i d’aquí a la riera.
El piscolabis a la
Plaça Nova és més que merescut, encara que alguns ens el perdrem per compromisos
familiars.
Ha estat una molt bona sortida, a molt bon ritme, amb 32 quilòmetres i 1040 metres+.
No hay comentarios:
Publicar un comentario