Dissabte una Torrassa, diumenge...preguntem-li a en Joan Vidal!!!

Dissabte 02 d’Octubre 2021:

Avui, primer dissabte d’Octubre,  tenim un dia una mica atrafegat, amb lo que la sortida dels Bicigaló no podrà allargar-se gaire. Ahir també hi va haver sortida nocturna d’alguns del grup, així que entre una cosa i l’altra, no serem gaires els que matinarem per ser a les 8 a la Plaça Nova. Ens hi trobem en Pere C, Pepe C, Jordi T, Robert D i Salva B.

Mentre decidim cap a on dirigir la sortida, també hi apareixen en Francesc M i Kiko P, que se n’aniran a la seva. El ritme que tenim en ment els 2 grups segur que no té res a veure.

Nosaltres decidim fer una Torrassa, que en poc més de 2 hores hem de tenir la feina enllestida, així que comencem a pedalar cap a l’Agility, i cap dins de la riera. Hi rodarem cap al Bell Recó, passant per sota del Viaducte de la C60. Uns metres del Xaragall de l’Espinal, passem per sota del pont de la carretera de Parpers, i primera enfilada del dia pel Xaragall de Can Pins. Poc a poc aquests trams van recuperant el seu aspecte anterior, tornant a semblar un corriol. Avui fem una pujada a bon ritme seguint a en Robert.

Un cop a dalt, agafem la variant de l’alternativa a la Font de Javà, així no deixem que les cames es refredin fins a sortir dalt de Can Ribot.

A partir d’aquí, ens dirigim a Sant Carles, baixant fins passat el restaurant, on trenquem a dreta per fer el ràpid sender que ens deixarà a Cal l’Arumí.

Portem 10 quilòmetres de sortida a un bon ritme. Ara hem de travessar la carretera, enfilant-nos cap a la Pedrera dels Dous. Aquí rodarem per la pista fins passada Ermita de Sant Esteve del Coll per tornar a fer corriols. Enfilada que ja és tot un clàssic, fins dalt de la Torrassa del Moro, on farem la primera aturada de la sortida.

Aprofitem que hi ha un parell de companys dels Ilurobikers per fer petar la xerrada sobre els tracks que segueixen de les nostres rutes, i ja posats que ens facin una foto.

Reprenem la sortida, deixant-nos caure cap al Pla de la Bassa del Llop, per entrar als divertits corriols que ens baixaran fins a la zona del Penjat dels Garrofers. Aquí tenim per davant els corriols oberts al bell mig del bosc desbrossat. Trams amb el terreny molt sec, amb punts força aixaragallats, però que es van fent sense excessiva dificultat, tot i haver de derrapar en algun punt, encara que als puristes del btt no els hi faci gaire gràcia.

A la sortida, i després d’un centenar de metres de baixada per sender, acabarem enllaçant amb la part final del Dragon Khan, on com sempre, gaudirem d’una ràpida i divertida baixada fins a sortir al Sot de Can Bosquets.

Travessem la carretera, i seguim baixant cap a Dosrius, tot vorejant el Torrent dels Rials.

La tornada serà per l’alternativa a la riera, encara que avui la buscarem per la variant de més amunt. Acabarem sortint al canyer del Torrent de la Feliua, que ens deixarà al Torrent de Manyans, ja amb la feina enllestida.

Només ens queda rodar tranquil·lament per la riera, altre cop fins a la Plaça Nova, on encara ens quedarà una estoneta per l’esmorzar Bicigaló, tot i que l’hora se’ns va tirant a sobre, i avui haurem d’escapçar el cigaló final.

Diumenge 03 d’Octubre 2021:

Dissabte al vespre, les previsions meteorològiques per demà pinten bastos. Marca probabilitat alta  de pluja pràcticament tot el dia. De totes maneres, en Joan B farà una nova convocatòria, aquest cop per fer una visita a la Pedra de les Orenetes, i ens hi apuntem uns quants. A veure com ens trobem el cel al matí.

Matinem i el cel està ennuvolat, però de moment no plou, així que esmorzem alguna cosa, agafem la bici i anem cap a la Plaça Nova.

Hi arribem uns minuts abans de les 8, i ja ens espera en Joan Vidal. Poc a poc va arribant la resta, i al final serem en Joan B, Francesc M, Javier F, Salva M, Pere B, Jordi S, Joan V i Salva B.

Uns minuts fent petar la xerrada, i començarem a pedalar deixant la Plaça Nova en direcció a l’Agility. Entrem a la riera i rodem cap a la riera de Riudemeia, amb en Joan V al capdavant, amb el que això sol comportar, segur que serà una sortida que potser no ens portarà a la Pedra de les Orenetes, però segur que no ens deixarà indiferents.

Dit i fet, de moment entrem al Fondo de la Gallega, per fer el corriol de la Nevera, i fer els primers metres de pujada pel sender que ens porta cap a Can Roviró, però abans d’arribar-hi tenim la sortida del corriol de la Mercé, doncs cap dins, avui tocar fer-lo de pujada.

Pujada a bon ritme, fins a l’alçada del Pessebre. A qualsevol altre sortida, haguéssim continuat pujant fins dalt a l’Àrea de Pícnic de Nostra Senyora dels Àngels, però avui no és una sortida normal. Trenquem a l’esquerra entrant al sender que ha quedat desprès del desbrossament de la zona, que abans era un corriol de pas que ens portava a la sortida de l’anti29. Actualment s’ha convertit en sender i pista, i ja el teníem oblidat. Puja baixa de poc més d’un quilòmetre, amb una enfilada final exigent per un corriol ben dret que s’ha obert al tram final de l’antiga anti29, que ens deixarà dalt de la pista.

A partir d’aquí, uns metres de baixada per pista, amb remuntada posterior per corriol cap a Can Païssa, passarem a tocar d’on munten el pessebre, sense temps a veure si hi són les figures. Ara entrem en corriol que ens porta cap al Turó del Morro del Gall. Potser en Joan ens porta a fer el Colosal? Doncs, no. Farem una bona enllaçada de corriols que, primer de baixada, amb uns últims trams de pujada, ens portaran cap a la Replana de Can Planes. En aquets trams hem estat alguns moments desubicats, potser hi hem passat algun cop, però si és així ens costa recordar-ho. Sort d'en Joan V que, al capdavant, no dubta ni un moment.

Rodem uns metres per la pista, i abans d’arribar a la zona de la Pedrera de Can Planes, tornarem a fer uns divertits trams de corriols mentre anem baixant cap a Can Companys. No arribarem a sortir a la carretera, ens tornem a enfilar pels corriols clàssics que pugen altre cop cap al Bosc de Can Planes, passant pel corriol de la Creu.

Aquí farem potser la primera aturada de la sortida, i ja posats, ara que s'estan una mica quiets, aprofitarem per fer alguna foto.

Al sortir a la pista, altre cop corriol amunt cap a la Pedra Foradada de Can Planes, per continuar cap al Turó Gros, on passem a tocar de l’entrada del Gravetat Zero. Nosaltres trenquem a la dreta, per baixar per sender, mentre travessem el corriol Cagando Blando, que avui no farem,  amb trams de pista final cap a la Masia de Can Planes.

Als propers trams, li traurem el rol de líder a en Joan V, i farem que ens segueixi en una enllaçada de corriol que ja és tot un clàssic quan ens movem per aquesta zona, i que ens portarà altre cop cap a Can Companys, i aquest cop si que arribarem a la carretera.

La travessem, entrant al Torrent de Sant Miquel. Ja hem decidit que no farem els corriols de pujada de Can Cigala, ni l’Star Wars. Rodarem uns centenars de metres pel torrent, i trencarem a l’esquerra per enfilar-nos per sender cap al Turó de la Simona. Aquests trams fa temps que no els fem, i normalment els resseguim fins a sortir al Pla de l’Espinal, però ja hem dit que avui no serà una sortida normal.

Tot just passat el Turó de la Simona, en Joan V trenca a l’esquerra, s’enfila dalt d’un petit marge, amb uns posteriors metres de baixada. L’anem seguint, que de ben segur sap el que es fa. Posteriors trams de pujada cap a la zona del Bosc d’en Rosselló, per continuar més o menys planers cap a Can Poc Gros. Bé, ara ja sabem on som, uns metres més endavant trencarem a la dreta i en breu pujada ja serem a Sant Carles.

Turutut violes!!! Passat Can Poc, trenquem a l’esquerra, i comencem a baixar. Collons, no pot ser, estem anant cap a Santa Agnès de Malanyanes!!! De totes maneres no hi arribarem, portem poc més de 25 quilòmetres, segur que ho ha fet per allargar una mica més la sortida aprofitant que encara no plou. Tot plegat ens ha espurnejat un parell de cops, i no ha durat més que un parell de minuts.

Ara tenim un parell de quilòmetres de remuntada, primer per pista i senders, entrant en trams finals de corriols, amb algun punt on la forta pendent fa posar peu a terra fins i tot a alguna e-bike.

Acabarem sortint altre cop a sobre de Can Poc Gros, i aquest cop sí que seguirem fins al Turó dels Castellans de la urbanització de Sant Carles.

Seguirem amb corriols de baixada cap al Pla de l’Espinal, i d’aquí, sense aturar-nos cap al Coll de Parpers. Uns metres per l’asfalt, fins a trobar l’entrada de la Via Romana, i cap dins. Però, encara no n’hi ha prou d’innovacions, enllaçarem amb el corriol del Gas, que no recordava el temps que feia que no el resseguíem de baixada.

En un tres i no res, ja serem altre cop a baix del Fondo de la Gallega, i ja només ens queda rodar tranquil·lament cap a Argentona, tancant els gps a la Plaça Nova.

El piscolabis post-sortida d’avui és més que merescut. No ha estat una sortida tan corriolaire com estem habituats, però han estat poc més de 37 quilòmetres, ratllant els 1000 metres+, pràcticament sense aturades, amb en Joan V com a guia excepcional, flanquejat en tot moment per en salva M i en Javier que l’anaven animant, mentre la resta miràvem d’anar mantenint les pulsacions com podíem.

Ahhh, per cert, recordo de petit el poema de Gustavo Adolfo Bécquer que començava:  “Volverán las oscuras golondrinas en tu balcón sus nidos a colgar...” Doncs això, aplicant-nos el poema, ja tornarem a reprendre el tema de la sortida a la Pedra de les Orenetes un altre dia.