Dissabte 23 de Juliol 2022:
Portem varies
setmanes immersos en la onada de calor, i per segona setmana consecutiva, amb
les restriccions del Departament d’Interior amb el Pla Alfa activat per l’alt
risc d’incendis. Durant el dia la xafogor és insuportable, i a les nits, si no
fas ús de l’aire condicionat, costa dormir. De fet, aquesta nit ha estat un
constant de tomba cap aquí, tomba cap allà.. imatges que van i venen, i de
dormir ben poc.
En principi
sensacions agradables, esperant un inici de sortida, tot i que, una mica
estrany. Són les 8, i això no és la Plaça Nova. Estem a la riera de Sant Simó,
a tocar de l’entrada de les Cinc Sènies. Van passant e-bikes que saluden
amablement, i sembla com si estiguéssim esperant a algú. Doncs sí, en res arriba la resta del grup.
Com aquell qui no
vol la cosa, estem rodant per les Cinc Sènies en direcció a Llavaneres. Les
imatges van i venen, i ja estem pujant per la riera cap al poble. En no res,
estem a l’ombra de la Font de Llorita, enfilant-nos tot xino-xano cap a la
Hípica. Tot i que a aquesta hora el cel està mig ennuvolat, al llit hi continua
fent calor, i seguim tomba i tomba.
A la Hípica
trenquem a la dreta, enfilant-nos per la pista cap a la zona de la Plana d’en
Marc, on hi ha el tram d’arrels que fem quan ens movem per la zona, encara que
avui, no sé ben bé perquè, fem una
alternativa a la dreta, que ens endinsa a un corriol de pujada, que ens portarà
fins a la pedra d’en Pere B, que continua tan cofoia com sempre. Fa cara de no
haver trencat mai un plat, tot i que per poc, fa un temps, no trenca una
esquena.
En res serem dalt dels Rocs de Sant Magí, mentre ens venem al cap imatges d'altres sortides que hem fet per la zona.
Continuem amb el
tomba i tomba pel llit, mentre van apareixent flashos d’imatges... estem pujant
per l’asfalt de la urbanització de la Roca de la Nao, i ja som dalt del Turó de
l’Oriola. I si hem estat força estona pujant, haurem de baixar, no? Doncs apa,
començarem una bona enllaçada corriolaire per la zona. Primers trams de baixada
pel Topping, trams revirats, mentre ens creuem amb alguns caminaires, acompanyats
d’una munió de gossos, als qui cedim amablement el pas.
La baixada continua
per la zona dels Suros d’en Carló, resseguint trams del Maria Muffin. Ostres, de
moment, tot i els continus giravolts pel llit, no ens podem queixar del somni!!!
Sense saber ben bé
com, ens veiem dins de l’Arca Trail, en el que fem les alternatives als salts
que han col·locat els companys dels Santvihills. De totes maneres, posats a
somiar, avui els podríem haver fet. La baixada final ens deixa a tocar de
Torrentbó.
Estem xalant de
valent, però encara no hem acabat. Uns centenars de metres per l’asfalt de la
carretera, i de seguida tornem a estar dins de trams de corriols. Altre cop
ràpida i divertida baixada, aquest cop resseguint el Sangtraït, i que ens
deixarà a la Riera de Caldes d’Estrac.
Si senyor, no sé ben bé quina hora és, però ja va sent hora de desempallegar-se de les lleganyes, i tornar a la realitat. A partir d’ara, estem travessant Caldes d’Estrac, en res estem pel Port Balís, i les següents imatges, són enfilant-nos cap a la zona industrial de Llavaneres, per enllaçar amb les Cinc Sènies. Hem travessat Mataró... ostres, i ja som a la Plaça Nova!!! Doncs ho haurem d'aprofitar...
...tot i que potser no som els únics...
...i un pel més allunyats, els "graveleros" també fan el que poden, tot i que amb uns gustos un pel més estranys!!!
Tot i no haver
descansat del tot, a somiar així tampoc li hem de fer gaires escarafalls.
Estem a l’inici de
les festes de les Santes, i dissabte al vespre, com cada any, toca el sopar de Dissantes. Avui anirem a dormir
tard, i només faltava això, desprès de la nit passada!!!... tot i que no serem
els únics, però no direm noms, que hi ha persones que semblen més serioses, i
després costa tornar a recuperar la reputació.
Ens posem al llit vora les 3 de la matinada, i ja hi tornem a ser, volta cap aquí, volta cap allà. Entre tant giravolt, altre cop van i venen els flashos d’imatges. Ja tornem a ser a l’entrada de Cinc Sènies, tot i que avui el grup és diferent.
De cop i volta ja estem arribant a Llavaneres... sembla un “dejà vú” d’ahir, doncs aprofitem-ho!!! Sí senyor, cap visió nova fins ser dalt del Turó de l’Oriola, tot i que avui les imatges van a un ritme un pel més accelerat. Bé, no és del tot cert, com aquell qui no vol la cosa, hem tingut una mena d'aparició just a sota dels Rocs de Sant Magí...en podriem dir una "aparició Pereana"???
De sobte, altre cop, estem resseguint de baixada el Topping, tot i que ens enfilem uns metres cap dalt del Turó d’en
Bosc, per trams desbrossats, abans d’entrar al Maria Muffin, amb alguna petita aturada
per treure del mig del pas branques que hi ha col.locat deliberadament algun
desaprensiu.
Avui sembla que la
xafogor és més intensa que ahir, i malauradament seguim sense descansar, amb imatges
d’altres sortides per la zona.
Quan sembla que
aconseguim relaxar-nos una mica, altre cop estem baixant per l’Arca Trail, i
tot i ser un somni, continuem sense fer els salts!!!
El “dejà vú” sembla no tenir fi, altre cop a Torrentbó, tornem a fer el Sangtraït de baixada fins a la riera de Caldes d’Estrac.
Aquí, alguna cosa ha canviat respecte a la nit passada. La vila de Caldes d’Estrac, i el Port Balís, ja no es veuen per enlloc, en canvi, sí que som en una pista de pujada, que ens passa a tocar del Castell de l’Oliver. De sobte, imatges d’un munt de casaments, unes ens toquen de ben a prop, altres més llunyanes... però deixem-ho aquí, que com deia aquell, “això, avui no toca!!!”.
No deixem de pujar
per la pista, fins a sortir dalt de Sant Vicenç de Montalt, mentre el sol ens escalfa
fins la carcanada. Travessem la carretera, i tornem-hi de pujada. Al final
aconseguirem enllaçar amb corriols que ens pujaran altre cop cap dalt del Turó de l’Oriola,
tot i que aquests últims metres ens els vam treballar millor al somni d’ahir,
fent-los de baixada.
Aquest 4 últims
quilòmetres, han estat un petit malson, però no costarà gaire adreçar-ho, i
res millor que una bona enllaçada de
corriols de baixada, que ens porti altre cop cap a la zona de la Plana d’en
Marc, abans d’endinsar-nos dins del Glory, que ens baixarà a la Hípica
de Llavaneres.
Va sent hora de
llevar-nos, i no hem descansat pràcticament res. Els últims giravolts pel llit,
són per baixar cap a Llavaneres, amb un petit tram de corriol per dins del Molí
d’en Cabot...i de cop, ja som dins de les Cinc Sènies.
Haurem d’esmorzar una mica, que avui ens hem llevat cansats com mai!!!
Esperem que baixin una mica les temperatures, passin les Santes, i que aquest hagi estat l’últim cap de setmana de restriccions, per poder tornar a dormir tranquil·lament, i que tornin les sortides “normals” amb la colla, gaudint del que més ens agrada... btt del bó!!! Ahhhh, i alguns també de gravel.
No hay comentarios:
Publicar un comentario