Dissabte de cadenes, i diumenge la Balena.

Dissabte 05 de Novembre 2022:

Primer cap de setmana de Novembre, i nova convocatòria dels Bigicaló per trobar-nos a la Plaça Nova i gaudir d’una altra matinal de btt. Avui serem en Pere C, Pepe C, Manel V, Quico S i Salva B, acompanyats d’en Francesc M que a primera hora del matí també és a la plaça.

Avui mirarem d’anar cap a la zona d’Òrrius, més que res per a no repetir corriols de les últimes setmanes. Esperem que no s’hi estigui fent cap batuda del  senglar com els últims dissabtes. Doncs apa, comencem a pedalar en direcció a l’Agility, i entrem a la riera.

Mentre anem de xerrera, rodem tranquil·lament cap a la riera de Riudemeia. Ja se’ns passarà quan comencem a pujar. Ens estarem a la pista fins passat Can Boringues de Baix, on tenim els primers trams de corriols de la sortida. Enfilada per les malloles de Can Riudemeia, on  la bici d’en Manel comença a tenir algun problema amb la cadena. L’acaba de posar nova, i quan augmenta el pendent del terreny comença a fer un soroll, que fins i tot podria arribar a destorbar l’apariament de l’àliga marcenca que dieun els tècnics de la Generalitat que habitava en aquesta zona. Haurem de fer alguna petita aturada, mentre en Pepe C li fa un cop d’ull.

Després d’aquest puja-baixa per la zona, arribarem a sobre de la depuradora d’Òrrius, on ens toca pujar pel tram conegut com a Songoku que ens anirà enfilant cap als peus del Turó d’Aquença. En aquest trams, de nou problemes amb les Turbo Levo, aquest cop la d’en Quico S. Aquest setmana ha desmuntat la roda per canviar un radi trencat, i alguna cosa no ha quedat del tot bé. Problemes amb la cadena, que no roda fina, i en Pepe C altre cop a fer-hi un cop d’ull.

Amb tot, acabarem sortint a Can Guineu, per deixar-nos caure per l’asfalt cap a la zona esportiva d’Òrrius. Ara ens toca enfilar-nos pels corriols de la zona de les Palomeres. Trams en els que avui sembla que regalin alguna cosa. Normalment no ens hi trobem ningú, i avui està atapeït de bikers fent-los de baixada, entre ells en Joan Rubí, amb el qui farem una xerradeta, mentre estem de nou aturats fent-li una altra ullada als problemes de la bici d’en Quico S. En principi dubte de si girar cua, i acompanyar-nos, però al final decideix seguir a la seva.

Reprenem la ruta, per acabar d’enfilar-nos fins a sortir a la pista, just per sota de Ca la Mort. Només en hi estarem uns pocs metres, doncs a tocar, tenim l’entrada del corriol de les Abelles, que ens evita algun tram de pista. El que no sabem si serà per a molt de temps, doncs a poc de ser dins, ens trobem que també hi estan fent treballs de desforestació. De fet, una petita part del corriol està atapeït de branques tallades al bell mig. De moment, amb cura, podrem passar-hi per sobre, però això té pinta de ser només l’inici de la feina, per lo que ja veurem com ens ho trobem en properes passades.

Tot i aquest imprevist, l’acabarem fent, per acabar pujant altre cop a la pista que ens portarà fins al creuament de camins de Cal Camat Vell, on en una breu enfilada per corriol ja serem dalt de Coll de Porc.

Portem casi bé 14 quilòmetres de sortida, i amb totes les aturades no podrem allargar-ho gaire més. Ara aprofitarem per gaudir dels divertits trams de corriols, que travessant el Bosc de Can Cardí, ens acabaran baixant fins a Can Blanc. Trams que normalment fem a bon ritme, tot i que avui sembla ser que la cosa rutlla diferent, menys velocitat a les bicis, i més rapidesa fent anar la llengua tot fent petar la xerrada resseguint els corriols. Tant xerrar a la sortida, s’haurà de solucionar amb una bona remullada de gola a l’esmorzar.

Un cop a Can Blanc, rodem per la pista, mentre decidim quina opció triar per, travessant la Vinya d’en Truc, baixar cap a Ca n’Altafulla... el corriol del Roure, o el de la Sandra?. Al final guanya la segona opció, més curta i no tan ràpida com el Roure, però amb un traçat més tancadet, i més treballat en alguns punts, que també ens deixa un bon regust de boca al ser a baix.

Un cop a baix, ens toca rodar per la pista, fins passat Can Manyana, on tornem a fer corriols de baixada. Ara sí que el ritme és bo, baixada amb uns últims trams més aixaragallats, abans de sortir a la pista que ens baixarà cap a Can Raimí. Aquí ens tornarem a trobar amb en Joan Rubí, que ara sí s’afegirà al grup de tornada cap a Argentona.

Deixarem la urbanització rodant pel sender que voreja el Bosc d’en Cabot. Avui no entrarem a la riera de Clarà, aprofitarem per fer els últims metres de pujada de la sortida. Ens enfilem cap al Torrent de can Manreset, per anar enllaçant corriols fins a acabar sortint als dipòsits del Mal Pas.

Ja només ens queda deixar-nos caure cap al Torrent del Collell, per entrar a Argentona per can Volard, fent els últims metres de corriol, mirant de no trepitjar cap cagarada de gos.

Feina feta, al menys sobre la bici. Ara queda tancar la sortida a la Plaça Nova, amb l’esmorzar Bicigaló.

22,46 quilòmetres, 654 metres+, amb una mica de tot... menys de fotos. Amb totes les aturades no hem pensat en treure el telèfon i fer-ne alguna. Això no passa quan gaudim de la companyia d’en Jordi T... com se’t troba a faltar Magret!!!

Diumenge 06 de Novembre 2022:

Diumenge toca matinar altre cop per ser a les 8 a la Plaça Nova. A la convocatòria d’ahir d’en Joan B , ja se’ns avança que la sortida va encaminada a fer el descens de la Balena en el sentit en que es va obrir en el seu dia...de baixada, com la gent normal!!!

Amb aquesta intenció ens trobarem en Joan B, Quim M, Javier F, Jordi S, Eloi I, i Salva B.

A la Plaça també hi són en Robert D, Manel V, i Quico S, que avui tenen pensat una sortida clàssica cap a la Torrassa. En Pere C i Pepe C avui també aprofitaran per sortir una estona en carretera... la qüestió és no quedar-se a casa escalfant el llit.

Doncs apa, cadascú a la seva. Nosaltres deixem la Plaça Nova cap a l’Agiliy, entrant a la riera, per anar cap a Dosrius. Rodarem per la riera, fins al Torrent de Manyans, on entrarem al canyer del Torrent de la Feliua, per fer els corriols de l’alternativa de la riera, que ens portaran fins a Dosrius, tot evitant la riera.

Un cop a Dosrius, travessem la vila cap a l’escola. De moment estem repetint el mateix que diumenge passat, fins que en Jordi S obre la boca: “perquè no pugem pels corriols de Can Batlle, que abans s’hi pujava molt bé?”. Doncs que hem de fer?, si  la canalla del grup té el caprici d’enfilar-se per aquests trams que ja teníem mig oblidats, haurem d’acontentar-los com sigui. Doncs apa, travessem la carretera, per entrar a tocar de l’antic restaurant de Can Batlle, i amunt que fa pujada. Primers trams de sender ample, mentre travessem el camp de tir amb arc, per fer els metres finals per corriols, fins a sortir a la pista que puja cap a Can Massuet.

Un cop a la pista, ens hi enfilarem uns centenars de metres, fins just a sobre de la Pedrera d’en Sesa, on com la setmana passada, aprofitarem per fer el tram de corriol que s’enfila cap dalt del Turó del Gat Salvatje, abans de tornar a sortir a la pista, a tocar de l’entrada de les Planes de Can Pruna.

Ja som a la urbanització de Can Massuet, on ens enfilarem uns centenars de metres travessant-la, abans d’entrar a les Planes de Can Carreres, per pujar fins al camp de Paint-Ball. Aquí podem baixar per la pista cap a la Cloaca, però decidim investigar una mica per la zona. Entrem en un corriol de baixada, que uns metres més avall ens porta a un sender. Si trenquem a l’esquerra continuarem baixant, i potser ens allunyarem massa de la Balena, així que decidim trencar a la dreta, per fer uns metres de puja-baixa, que ara sí ens porten a la Cloaca. Ja estem en el bon camí, així que desfarem els trams fets diumenge passat, i en un no res pujant, ja serem dalt de la carretera que puja cap al Corredor, just al Turó del Vent, on tenim l’entrada de la Balena.

Ara que ja tenim la baixada a tocar, per uns moments dubtem si anar a buscar el corriol anomenat el Dofí, que pel que es dedueix del seu nom, sense haver-hi passat mai, sembla ser un succedani de la Balena, però “light”. De ben segur el farem en una altra ocasió, però si hem vingut fins aquí a per la Balena, ens acostarem a l’entrada, i mentre continuen els últims dubtes, ens hi endinsem a veure que trobem. Primers metres  força pedregosos, però que amb una mida de cura podem anar fent sobre la bici.

La cosa pinta bé, anem baixant, amb alguns punts més tècnics. Per un moment hem anat obrint el grup, però a la que la cosa es complica una mica més, deixarem passar a en Quim M que amb la seva destresa ens anirà marcant el camí... tot es veu més assequible quan vas darrera una bona roda. No ens enganyarem, hi ha algun punt on ens ho mirarem més d’un cop, tot i que en Quim ho ha fet sense fer escarafalls. La resta, també ens hi deixarem caure, i sinó baixar caminant tampoc és mala opció.

Ens ho estem passant bé, i mentre anem baixant encara tenim temps per fer alguna foto...

... abans de continuar baixant, amb uns últims trams que tampoc ens deixaran indiferents. Tot plegat, després de poc més d’un quilòmetre, acabem sortint a tocar el Pont Blau de Llinars del Vallès. Primera passada per la Balena amb la sensació de que en properes ocasions, és possible fer-ho tot dalt de la bici.

Doncs ara que som a Llinars, hem de buscar la remuntada per tornar. De moment rodem per l’asfalt fins a Can Gallard, on trepitjarem altre cop sorra mentre voregem el Mogent, de camí a Can Bruniquer. A partir d’aquí, després d’un centenar de metres per pista, ens toca feixuga pujada per corriols tot travessant el Bosc de Can Diviu, que ens enfilarà fins a sortir a la pista, a tocar de la Masia de Can Bordoi.

Un cop a dalt, anem enllaçant petits trams de corriols mirant d’evitar el màxim possible de pista, cap al Pla dels Garrofers, on enllaçarem amb el tram que fem quan baixem de la Torrassa, i que ens porta cap al Penjat dels Garrofers. Aquest era un altre dels objectius de la sortida, doncs aquesta setmana hem vist a les xarxes socials que s’ha obert un petit tram de corriol nou. Tot plegat són uns 200 metres, amb un bon pendent de baixada, i un parell de punts no fàcils de traçar, i més amb el terra excessivament sec com està avui. Per cert, amb fixar-se com ho fa en Quim, de vegades no n'hi ha prou.

A la sortida, seguirem per altres trams que ja hem fet en altres ocasions, i que al final ens portaran a enllaçar amb el tram final del Dragon Khan, on ara sí que no hi ha miraments. En Quim al capdavant va obrint camí, i tornarem a xalar d’aquesta ràpida i divertida baixada fins a baix del Sot de can Bosquets.

Un cop a la carretera, la travessem i ens deixem caure cap a Dosrius, vorejant el Torrent dels Rials. De totes maneres, sembla ser que a alguns encara els hi queda ganes de gresca, i la tornada per l’alternativa de la riera ja va sent massa habitual, així que es decideix entrar al corriol del Pi Dret, per fer-lo de pujada. 

L’Eloi diu que ja en té prou i se’n torna cap a Argentona. La resta, amunt que fa pujada!!! Corriol estret, on les cames ja noten el cansament de la sortida. Anem pujant, ara amb en Javi al capdavant, avui fins dalt de tot, on enllacem amb el corriol del Pi Tort. Aquests trams més planers ens ajuden a agafar una mica d’esma, de camí al Pla d’en Dama, on hi ha la pista que haurem de resseguir de pujada fins a ser als peus del Turó de Can Ribot.

A partir d’aquí, altre cop a gaudir de divertida baixada, ara reseguint els trams de l’alternativa de la Font de Javà, per seguir anant a buscar el Xaragall de Can Pins, que ens baixarà en un no res cap al Bell Recó.

Aquí ja donem per enllestida la feina d’avui. Només ens queda tornar tranquil·lament rodant per la riera cap a Argentona, per tancar la sortida a la Plaça Nova, compartint piscolabis amb en Jordi R i en Dani Q.

Després de34 quilòmetres i 1099 metres+, per fi podem dir que hem “caçat” la Balena.