Burriac i calçots marquen el cap de setmana.

Dissabte 11 de Febrer 2022:

Tot i la tardança de la convocatòria, un altre dissabte amb sortida dels Bicigaló. Aquest cop ha estat en Quim M l’encarregat de la crida, i matinarem per fer-li companyia en Pere C, Quico S, Oscar E, Jordi T, Josep, Robert D, Jordi F, i Salva B.

A la Plaça, a les 8 del matí estem només a 2ºC, tot i això, fent-la petar ens costa arrencar. Indecisions de cap a on anar mentre fem les primeres pedalades, fins que en Quim i en Jordi F decideixen anar a fer una volta per la zona de Burriac. Doncs apa, travessarem Argentona cap a la Font Picant, on farem la primera enfilada del dia.

Trams de corriols amunt, avui, després de les últimes pluges, amb un terreny perfecte. Primers metres que anem fent tot xino-xano, on fins i tot alguns aprofiten per anar-nos fent alguna foto.

 

Fins i tot veiem un tram de corriol de baixada, que no recordem haver fet mai, i que en una altra ocasió, ja mirarem de fer-lo, això sí, quan estem de tornada.

Tot plegat encara no portem mig quilòmetre pujant, i ja em fet la primera aturada. En Piu deixa anar un: “podríem haver entrat per la Llar d’infants El Bosquet”, i com aquell qui no vol la cosa, sense esverar gaire el vesper, es posa al capdavant del grup, per anar-nos portant per corriols de baixada, que ens portaran cap al Torrent de Cirers. Tornem a sortir a Argentona, just a l’esplanada on fèiem els piscolabis mig clandestins a les sortides de la pandèmia del Covid19.

Apa, ara ens toca uns centenars de metres per l’asfalt de Can Serra Lladó. Tornarem a sortir de la vila, travessant el Torrent de Can Riera, i a enfilar-nos altre cop per corriols. Pujada cap a les Roques Encantades, que avui fem tot xino-xano, amb algunes aturades per anar-nos reagrupant.

Un cop a dalt, tot just portem 4 quilòmetres, i el ritme que portem ens va limitant les opcions de la sortida. De moment, decidim deixar-nos caure cap a la pista de Torre Ametller, que només travessarem per començar baixant cap a la zona de Santa Elena d’Agell, amb els posteriors trams de pujada que  ens portaran de nou a la pista, tancant un bucle que ja és tot un clàssic. Aprofitarem alguna de les aturades, per a posar-nos-hi bé per la foto.

Després d’un centenar de metres pujant per la pista, trobarem a la dreta l’entrada del corriol, on entrarem per continuar enfilant-nos cap a Burriac. Altre cop haurem de fer una breu aturada, aquest cop per una caiguda d’en Josep al marge d’entrada del corriol, pel que sembla sense conseqüències.

Reprendrem de nou la sortida, ara amb aquest trams exigents que ens enfilen cap a la zona del Turó dels Oriols, per un cop a dalt, deixar-nos caure fins als peus del castell.

Ja portem 8 quilòmetres, en els que ja hem superat els 500 metres+. Mirarem de reagrupar-nos mentre baixem uns metres per la pista, abans de tornar a entrar en trams de corriols. Ara ens dirigirem cap a la Font Picant de Cabrera, amb els primers trams divertits de baixada, fins a arribar al punt on hi ha un petit tram de pujada, aixaragallat i amb arrels, on sempre hem d’acabar empentant la bici. Aquest tram marcarà en part l’esdevenir de la sortida. En Josep, Robert, Oscar i Quico decideixen no fer-lo i seguir recte. La resta no recordem haver-ho fet mai, i no tenim clar on aniran a parar, amb lo que continuem amb els trams que fem sempre, per acabar sortint a l’aparcament de la Font Picant.

Aquí, en Jordi F decideix baixar per la pista a veure si els troba, mentre la resta esperem. Una estona, i unes trucades més tard, ens confirmen que han sortit a Cabrera, i ja se’n tornen cap a Argentona. En Jordi també està cansat, i també ens deixa, s’enfilarà per la pista altre cop cap a Burriac, abans de deixar-se caure cap a Argentona.

Quilòmetre 10, i ja només en quedem 4. Tot i anar justos d’hora, encara tenim temps per fer alguna cosa més. De moment, ens enfilarem uns metres més per la pista, i els propers trams de corriols de feixuga pujada enfilant-nos pel dret cap a la Creu de l’Avellà, on sortirem a la pista.

A partir d’aquí, pista i més pista de pujada cap a la zona del Rocar Més Alt, on farem una breu aturada a la corba del mirador. Aquí tindrem la ocasió de fer-la petar una estona amb en Lucaloku, que diu que van a fer un nou tram força tècnic per la zona , però això ja pertany a una lliga que no és la nostra.

Reprenem la marxa, i uns metres més endavant, aprofitarem per deixar-nos caure per pista cap al Coll de Gironella, on tenim pensat anar a buscar corriols de baixada per la zona de la Brolla de l’Abril. Aquesta era la intenció, però ens trobem amb senyals de batuda del senglar, el que fa que tot se’n vagi en orris.

Que hi farem, doncs a rodar per la pista, buscant altres alternatives. El corriol que voreja el Turó de Matacabres també està inclòs a la batuda, doncs apa, pista avall cap al pla dels Matxos. Aquí sí que aprofitarem per fer un petit tram de corriol, els inicis de l’Xtrem. Ens enfilem al Turó de l’Esquei del Ros, on ens creuem amb un gos de caça, esperem al menys que l’amo no estigui a prop. Res, gaudirem de la posterior baixada, sense cap ensurt, i a la sortida, decidim anar a buscar el corriol dels Cactus.

Al menys aquesta zona sembla estar neta de caçadors, amb lo que podrem deixar-nos caure tranquils cap al Dalipà. Aquí aprofitarem per anar cap a la zona dels dipòsits, on podrem ensenyar a en Pere i en Magret, el nou tram de corriols que ens baixaran al Torrent del Collell. Segon cop que hi passem i pel que sembla no els ha desagradat.

Ara sí que la sortida ja està llesta, entrem a la vila per Can Volard, on en Jordi ens deixa que ja va tard. La resta, rodarem cap a la Plaça Nova, on trobem a la resta del grup que ja marxa després de l’esmorzar bigicaleru. Aprofitarem que també hi és en Pepe C, que ha sortit una estona amb la flaca, i farem el segon torn d’esmorzars.

Tot plegat, una volta de poc més de 18 quilòmetres, això sí, amb 794 metres+... és el que tenen les sortides per Burriac!!!

Diumenge 12 de Febrer 2023:

Avui toca sortida Bttargentona, amb final feliç. Fa justament un any i una setmana de la última calçotada, i avui, després d’una votació més o menys falsejada com la del festival d’Eurovisió, per fi a arribat l’hora. És difícil trobar una data que vagi bé a tothom, i això farà que no hi siguem tots els que desitjaríem.

Abans haurem de fer una mica de gana, així que com sempre toca matinar per trobar-nos a les 8 a la Plaça Nova. Uns més matiners, d’altres amb l’hora més justa, i fins i tot algun que envia un whatsapp a l’últim moment, dient que té una lluita interna amb els llençols, que faran que no pugui venir a la plaça, però per l’hora dels calçots ja se n’haurà sortit.

Bé doncs, amb una mica de retard marxem de la plaça, en direcció a l’Agility, travessem la riera i de dret al Torrent de Can Bellatriu. Passada la hípica de Can Salvat trenquem a l’esquerra, i fem els primers trams de corriol cap al Torrent de la Reimina, passem per sobre de Can Cabanyes, fins a sortir a la pista del camí de les Aigües. El ritme no és que sigui excessivament fort, però per moments costa fer anar les cames.

Uns pocs metres de pista, i ja tornem a estar pujant per corriols, ara cap a la zona de la Surera de Can Famada, abans de fer els primers trams de baixada de la sortida, corriols que ens porten cap a Can Martí de la Pujada, on haurem de tornar a enfilar-nos, ara uns centenars de metres per la pista, fins a tocar de l’entrada del corriol dels Romanins, on algun bon jan aprofitarà per fer un “front flip” als peus d’una caminaire. Tot i l’esforç que hi ha posat, sembla ser que l’espectacle no ha estat prou convincent, i el públic ha marxat sense ni tan sols un aplaudiment. Poca empatia que tenen alguns avui en dia!!!

Bé, tornem al btt. Tornarem a aprofitar corriols de baixada, que ens portaran de nou al Camí de les Aigües, on anirem a buscar les arrels de Can Bagot. Tocar enfilar-nos de nou, passem pels Porcs, travessant la zona de l’Esbarzer Gran. Trams més o menys planers, abans de que agafem una mica més de desnivell al passar pels peus del Turó de les Rovires, amb els metres finals per sortir a la caseta dels caçadors.

Aquí ens deixaran en Francesc M, i en Pere C, que se’n tornen cap a Argentona, per anar posant en marxa la logística de l’esmorzar.

La resta, encara ho allargarem una mica més. De moment, baixarem per la pista cap a l’Oasi, per anar a buscar l’entrada de l’Amazones. Els propers 2 quilòmetres, tots de pujada, ens aniran d’allò més bé per anar fent gana. Els primers metres de l’Amazones fins a la Plana d’en Vilardell sense excessius problemes, altra cosa és la següent pujada pel tallafocs. Sort en tenim de que el terreny avui està força humit, i l’adherència és prou bona. Tot i això, alguns ho hauran de provar de fer 2 cops per acabar pujant.

Un cop a dalt, seguim enfilant-nos per acabar sortint al creuament de pistes de la Plana del Pou de la Plata. Uns metres més de pujada per corriol, fins a enllaçar amb el corriol de la Nevera, que avui aprofitarem per fer de baixada, ja de tornada cap a Argentona.

Trams divertits i ràpids que tornem a fer després de tenir-los abandonats de fa molt de temps, i que ens porten per tercer cop al Camí de les Aigües.

Encara queden ganes per alguns corriols més. De moment, ens deixem caure cap a la zona de Can Castells, acabant per la zona del Rovell de l’Ou.

Últims metres per pista, i ja som a tocar del terreny d’en Molist. De fet arribarem just per a començar les tasques logístiques, però això ja és a banda de la sortida.

15 quilòmetres i 656 metres+, preludi del que ara ens espera.

S’ha de començar a preparar el foc...

... i les viandes...

... mentre anem enfilant els calçots.

Els calçots són de l’hort d’en Bellatriu, així que ja és un èxit assegurat, però el pre-escalfament previ de ben segur és un valor afegit que li dona un grau més de tendresa. Quin espectacle, si ho sapigués la gent de Valls!!!

Cadascú està immers en les tasques de preparació...

... fins que les brases ja són a punt. Calçots i viandes sobre el foc, i ja comencem a salivar.

Ha arribat l’hora d’obrir la boca, i no per a parlar. De fet, els mòbils han estat desats una bona estona, mentre ens dedicàvem a gaudir de l’àgape que acabem de preparar.

Amb aquesta colla no hi falta de res, i abans dels cafès, ho culminarem amb els pastissos que ha portat en Piu. Si senyor, quina bona pinta!!! En un tres i no res, no hi ha quedat ni les engrunes.

És hora de recollir, i anar tirant cap a casa, però abans la foto de record. El dit, no hi sortim tots els que desitjaríem, a veure si a la del proper any podem tenir més quòrum... i si fa falta, farem una votació neta!!!