Escalfant cames per Òrrius, abans de Fitor.

Dissabte 27 de Maig 2023:

Divendres, la convocatòria del grup Bicigaló no arriba, de fet no serà fins a quarts d’onze en que en Pere C la pengi al grup de whastapp, i com a resposta, només dues confirmacions abans de posar-nos al llit. De bon matí, dues més, així que de moment serem 5 els que matinarem.

Puntuals a les 8 ens trobem en Pere C, Quim M, Oscar E, Jordi S, i Salva B. També arriba en Francesc M, i en Javi F que s’uniran al grup, així que al final serem 7 els que marxarem pedalant de la Plaça Nova en direcció a l’Agility.

Ningú té clar cap a on anirem, però de moment entrem a la riera, i alguna cosa ens vindrà al cap, o al menys al d’en Javi F, que sembla ser el més animat en rumiar, tot i que les seves explicacions de la ruta no són gaire esclaridores. Cap problema, anem pedalant i ja ens anirem situant.

De moment ens dirigim cap al Bell Recó, entrant a la riera de Riudemeia. Aviat entendrem que vol enfilar-se cap a Òrrius, així que hem d’anar per la pista fins passat Can Boringues de Baix, on començarem a fer la primera enfilada de corriols tot travessant la Brolla de Riudemeia. Avui començarem fort, i triem la opció de fer els trams de la primera edició de la Repicacorriols que pugen cap dalt del dipòsit de sobre els Ginesteres. Doncs apa, amunt que fa pujada, que com diu en Francesc: “hi ha un tram que s’ha d’apretar el cul”. Déu-n’hi-do amb els últims metres, els aconseguim fer sense posar peu, però les pulsacions s’enlairen que dona gust.

I encara no hem acabat, els metres que ens separen del dipòsit, a més de ser pista, són feixucs de fer. Posteriorment uns metres de baixada cap a la Pedra de la Fada, i altre cop a pujar pulsacions enfilant-nos cap dalt del Turó d’Aquença.

Un cop a dalt, mirarem de fer els primers corriols de baixada de la sortida, allargant una mica més abans d’anar cap a Can Guineu. Aquests trams el solem fer de pujada, ja a la part final d’alguna de les nostres rutes, però fets de baixada també estan prou bé. Mentre ens hi deixem caure, el grup s’ha disgregat força, i a la sortida, l’Oscar que va últim no veu que el grup ha trencat a l’esquerra, i segueix cap avall.  Quan girem cua per veure si ha tingut algun problema, ell ja deu ser a baix de la riera de Riudemeia, i després d’una trucada quedem a trobar-nos a Òrrius.

Apa, uns per la riera i els altres cap a Can Guineu, amb el retrobament de nou ja a la vila. Altre cop junts, baixem uns metres per la carretera, cap a la zona esportiva, on tornarem a entrar en trams de corriols. Aquest cop, els clàssics de la zona de les Palomeres, enfilant-nos fins a sota de Ca la Mort. Uns tenim pensat acabar pujant fins dalt de la pista de Sant Bartomeu, però en Jordi S s’ha encaparrat a fer l’antic corriol de les Abelles, tot i que sabem que els trams inicials ja no són corriols després del pas de les màquines per la zona. Tant se val, deixem-lo fer, i així també podrem comprovar que no s’han continuat els treballs de desforestació. Tot segueix igual, els trams finals del corriol segueixen intactes.

Un cop sortim a la pista, hi rodarem cap al creuament de pistes de Cal Camat Vell, per seguir uns metres més fins a Coll de Porc, on l’Oscar i en Jordi ens deixaran. Ja van tard i tornaran a Argentona pel corriol del Cactus.

La resta, aprofitem on som per tornar a buscar corriols de baixada. Encara som dins del track mental d’en Javi, i ara xalarem dels corriols del Bosc de Can Cardí, que ens han de baixar fins a Can Blanc.

Sortim a la pista, on hi rodarem fins a trobar l’entrada del corriol del Roure, i sense aturades ja hi som dins, tot i que poca estona. Aprofitarem el primer trencall per tornar a enfilar-nos per la Brolla de l’Abril en direcció al Coll de Gironès.

Abans d’arribar a la cadena hi ha l’entrada del corriol d’en Cata, objectiu que portem al cap ja fa una estona. Trams de baixada divertits, i que cada cop es poden fer més ràpid. Els que han fet tasques d’arranjament l’han deixat com una mena de bike-park, que potser li ha tret part de la dificultat dels seus inicis, però que ara permet que tothom el pugui fer més alegrement.

I les tasques d’arranjament no s’aturen, doncs als tres punts de troncs dels metres finals del torrent hi han amuntegat sorra, i han fet alguna petita alternativa, que ara permet sortir a Can Raimí sense haver de baixar de la bici.

Un cop som a la urbanització, rodarem pel sender del Bosc d’en Cabot, vorejant la riera de Clarà, abans de fer la última enfilada de la sortida. Corriols amunt, passant pel Torrent de Can Manreset, mentre ens enfilem fins a sortir dalt dels dipòsits d’aigua.

Aquí, trobem l’últim tram de baixada, corriol que ens baixa fins al Torrent del Collell, i d’aquí per la Vinya d’en Serra, de seguida serem a Argentona.

A la Plaça Nova farem l’esmorzar Bicigalero post-sortida al Cèsar Díaz,  que ens ajudarà a refer-nos dels poc més de 23 quilòmetres, amb 713 metres+ de la sortida d’avui.

No hem pensat en fer fotos durant la sortida, però aquesta d'última fora, reflexa prou bé com ha estat la matinal de btt.

Diumenge 28 d’Abril 2023:

Fa molt de temps que sentim parlar de les sortides per la zona de Fitor a les Gavarres, i per fi ha arribat el dia de comprovar lo divertida que és la zona. Sens dubte sortir de nou de la nostra zona de confort, serà una bona manera de tancar el btt d’aquest mes d’Abril.

Per unes coses i altres no serem tants com voldríem. Al final serem en Joan B, Francesc M, Pere C, Quim M, Pere B, Jordi R, i Salva B els que matinarem per trobar-nos a ¼ de vuit al polígon. Tots som més o menys puntuals, i ja amb les bicis carregades als cotxes, marxem cap a Mont-ràs, punt d'inici de la sortida. 

Una horeta més tard ja som a lloc, on ens espera en Made, un amic d'en Pere B que ens farà de guia. Però abans de descarregar les bicis, aprofitarem per fer un cafetó que ens vagi fent entrar en calor.

A ¾ de nou ja som dalt de les bicis, i comencem a pedalar.

Primers metres per asfalt pujant cap a l’Ajuntament, on estan en pel procés de constitució de les meses per les eleccions municipals que se celebren avui. Uns metres més endavant, deixarem l’asfalt, i començarem a enfilar-nos. Primers trams de sender costerut, que poc a poc es va convertint en corriol. No sé perquè m’ho sembla, però aviat estarem calentons.  Només serà un quilòmetre, i ja estarem agafant una mica d’esma mentre ens deixem caure per una mena de tallafoc cap a Mina Pepita.

L’alegria ha durat poc, ens toca pujar altre cop, ara per corriols cap a la zona del Collet de la Boqueta, on sortirem a pista que haurem de resseguir uns centenars de metres, i ja tornem a ser dins de corriols de baixada. Tram curt altre cop, i de nou sortim a la pista.

En Made i en Pere ens van guiant de baixada per la pista, i uns metres més endavant en sortirem. Cinc-cents metres de ràpida baixada per un tallafocs, ens baixen fins a tocar altre cop de Mont-ràs, tot i que la majoria ja fa estona que no som conscients de realment on som.

Portem poc més de 4 quilòmetres i no parem de pujar i baixar. La cosa pinta bé. Ara tenim un centenar de metres de baixada per pista, que tornarem a deixar, per entrar al Torrent Bo, on començarem a enfilar-nos de nou. Primers trams de corriols, que ens acabaran portant a sortir altre cop a una pista, que no ens donarà descans de pujada, fins a ser dalt del Mirador de Mont-ràs, on aprofitarem per fer una breu aturada, tot menjant alguna cosa.

Reprenem la sortida, i ara ens toca divertida baixada per sender i corriol cap a la Font de la Teula. Tot plegat poc més de mig quilòmetre amb algun tram on hem de posar les bicis dins de xaragall, anant en compte per no fer malbé els canvis.

Continuem amb un metres següents més planers dins d'un corriol tancadet, on ens haurem d’aturar per problemes en el canvi a la bici d’en Made, potser deguts a algun cop al canvi en els últims trams de baixada, de totes maneres res greu que no ens permeti seguir.

Els propers trams són de pujada, amb algun petit punt més pedregós, però que fem sense excessives complicacions, fins a sortir altre cop a pista.

Sense deixar de pujar, resseguirem trams de pista, entrant de nou en corriols mentre ens acostem al cim de Puig Vidal, on portarem ja 10 quilòmetres de sortida.

Ara tenim uns propers trams més planers cap a la zona de Puig de Navic, enllaçant altre cop corriols i petits trams de pista, aquest últims de baixada, abans de tornar a pujar fins a sortir a Coll de Tramuntana.

Uns metres més endavant, tornarem a corriolejar una estona. Uns primers metres de baixads, amb trams finals més planers que ens porten a sortir al Camp de les Voladeres, on podrem rodar tranquil.lament tot contemplant el paisatge.

Uns metres més endavant ens trobarem amb un brau plantat en mig del camí, que ens mira amb no gaire bona cara, tot pendent de que no destorbem al seu vedell. Ens aturarem, tot esperant que no es posi nerviós, i quan giri cua, ja el seguirem tot xino-xano.

Uns metres més endavant arribarem a un trencall, on el brau i el vedell ens deixen via lliure a la opció d’una trialera de pujada, per on ja ens havien comentat que ens havíem d’enfilar. En Jordi R s’hi enfila el primer, tot i fer peu uns metres més amunt. En Francesc li seguirà l’estela, o més ben dit, ho provarà, doncs només començar tindrà els seus més i menys amb una roca, i les cales dels pedals, que faran que acabi per terra. Una caiguda força tonta en “slow motion”, que de vegades solen ser les pitjors. Hem estat de sort, tot i els primers moments mig estabornit pel cop, sembla ser que la sang no arribarà al riu, i podrem continuar. Veient com està la cosa, la majoria triarem una opció alternativa que ens farà més fàcil aquest tram inicial. Això sí, mentrestant en Jordi R ho prova algun altre cop, fins que aconsegueix enfilar-s’hi sense posar peu. La resta de trialera ja és més assequible, i al final després de poc més de tres-cents de rocam, acabarem sortint a l’esplanada que ens porta a l’Ermita de Santa Coloma de Fitor.

Tot plegat portem 16 quilòmetres, però és un bon moment per fer una aturada, i asseure’ns mentre prenem alguna cosa.

Reprendrem la marxa, i ara els guies ens volen portar cap al Pou de Glaç de Mas Cals, i per això haurem de fer uns primers metres més planers per sender, per acabar sortint a una mena de pista que ens acabarà baixant fins al Pou del Glaç... una foto, i a continuar.

Ara ens toca torna a pujar, i ho fem primer per sender que ens du a la pista que ens enfila cap al Pla de Folgueroles, on tindrem uns petits dubtes del recorregut, i per un moment ens trobarem desfent el camí de baixada cap al Pou del Glaç. De seguida ens n’adorarem, i girarem cua per seguir enfilant-nos fins a tornar a ser dalt de l’ermita de Fitor.

Ja anirem a buscar la tornada, i per començar tindrem una bona enllaçada de corriols de pujada de poc més d’un quilòmetre. Tornem a sortir a una altra pista, i un centenar de metres més avall, ja tornem a ser corriolejant, ara de baixada pels trams que a l’Strava tenen segmentat com a corriol Bruixa Butida... això és un no parar!!!

Sortim a la enèsima pista, però continuem baixant. Aquest cop si que la resseguirem una bona estona, fins a trobar l’entrada de penúltim corriol del matí... el corriol de “Las Marras”, potser el tram més curt de baixada de la sortida, però el que té més pendent. Uns primers metres més planers, però els 320 metres finals amb un pendent mitjà del 11,3%, divertit, alhora que amb algun punt més tècnic i que mirarem d’anar fent en compte, tot i gaudir-lo de valent, i més si pots anar a l’estela d’en Quim, que en trams tècnics sempre és una roda bona a seguir.

Com no podia ser de cap més manera, acabem sortint de nou a trams de pista. Ara els últims metres de pujada. Poc més d’un quilòmetre abans de fer el tram de corriol final, que passant a tocar de la Font d’en Mató, ens acabarà baixant a la pista del camí de Can Bolorda.

Els últims 2 quilòmetres seran de baixada per la pista fins altre cop a Mont-ràs, on tancarem la sortida després de 30,92 quilòmetres i 969 metres+.

2/4 d’una, i un cop som als cotxes, algú encara proposa deixar-nos caure cap a Calella de Palafrugell. Tenim taula per dinar a les 2, així que millor deixar-ho aquí, i prendre unes birres fresquetes, abans de que en Quim i en Pere ens hagin de deixar.

A la resta encara ens queda una bona estona d’entaulament, mentre degustem el dinar al bar restaurant Mont-ràs. Uns primers plats que no trigarem gaire en cruspir-nos...

...seguits d’un arròs caldós que tampoc durarà gaire a taula.

PD. Si trobeu alguna cosa a la crònica, que no és ben bé com ha estat a la sortida, no en feu gaire cas, com li passa molts cops a en Pere B, sempre quedarà la dita de: “és que aquell dia, jo no venia”... i sinó, ho solucionem tornant-la a fer un altra dia. Això sí, a l’Agost, ni parlar-ne!!!