Si dissabte no hi ha Torrassa... tracatrà, la fem diumenge!!!

Dissabte 10 de Juny 2023:

Aquesta setmana la majoria dels Bicigaló estem aquí, tot i això, a la convocatòria d’última hora de divendres d’en Pere C, poques respostes confirmant. De fet, els matinaries que ens trobarem a les 8 a la Plaça Nova, serem en Pere C, Oscar E, Robert D, Quico S, i Salva B.

Com no ha confirmat ningú més, no cal esperar, així que pugem a les bicis, i marxem de la plaça en direcció a l’Agility. En aquest tram se’ns afegirà en Javi F que també ha sortit a fer una volta.

Entrem a la riera, i comencem a pedalar tot rumiant quin recorregut podem fer avui. En Robert ha estat unes setmanes sense tocar la bici, així que mirarem de fer un recorregut sense excessives complicacions, i una Torrassa clàssica ens sembla bona opció, així que rodem cap al Bell Recó. El ritme és força lent, així que en Javi decideix deixar-nos i seguir la sortida en solitari. La resta passarem per sota del viaducte de la C60, i en breu ja serem enfilant-nos pels senders i corriols mentre travessem les malloles de Can Pins.

Pujada tranquil.la cap al Turó de Can Ribot, on farem el corriol alternatiu a la masia, que ens deixarà dalt de les Planes. Uns metres més endavant ja som a Sant Carles, on ens deixarem caure fins passat el restaurant, on entrarem al sender que ens baixarà fins a Ca l’Arumí.

Aquí hi haurà canvi de plans, en Robert prefereix no forçar, i decideix girar cua i tornar cap a Argentona. Part del grup l’acompanyarà, així que decidim de moment, seguir rodant tots junts, ara enfilant-nos enllaçant corriols per anar cap al Pla de l’Espinal. Només hem començat a pedalar de tornada, i enmig d’un corriol ens creuem amb en Javi, que va cap a la Torrassa. Només serà un hola i adeu sense aturades.

Un cop al Pla de l’espinal, ens deixarem caure cap al Coll de Parpers, on travessarem la carretera, i aquí ens separarem en 2 grups. En Robert, l’Oscar, i en Quico es deixaran caure pel corriol de la Mercè de tornada cap a Argentona. En Pere i Salva encara tenim ganes de gresca, i seguirem una estona més, de moment enfilant-nos fins a sortir a la pista a tocar de l’Àrea de Pícnic de Nostra Senyora dels Àngels, on resseguirem uns centenars de metres de pista, abans d’entrar en corriols de pujada, travessant el Bosc de Can Païssa.

Anem enllaçant corriols, fins a sortir al Coll de Sant Bertomeu. Travessarem la carretera, i només passar l’ermita, ja tornem a estar corriolejant de pujada, per seguir pels corriols del Bosc d’en Pere, que tot vorejant la pista, ens portaran fins a Can Tarascó.

A partir d’aquí, pista fins al creuament de camins de Cal Camat Vell, on uns metres més endavant ens enfilarem a Coll de Porc. Portem 23 quilòmetres, sense fer cap baixada amb cara i ulls, i ara toca treure’ns l’espina. Primer a xalar de la ràpida i divertida baixada, travessant el Bosc de Can Cardí, fins a sortir a Can Blanc. A la sortida, uns metres de pista, per anar a buscar el corriol de la Sandra, on altre cop deixarem córrer les bicis per la zona de la Vinya del Truc, fins a sortir a Ca n’Altafulla.

Ja som a Òrrius, 2/4 d’onze, anem bé de temps, i encara ens queda l’últim tram de corriols de baixada. Aquest cop, hem de deixar-nos caure uns metres per la pista en direcció a Can Manyana. L’entrada del corriol continua estan tancada pels pins tallats que s’hi van col·locar, però aprofitem la petita entrada alternativa que s’hi ha fet. Ja hi som dins, doncs apa, avall que fa baixada. Altre cop gaudirem d’una ràpida baixada, amb cura amb els xaragalls dels últims metres. A la sortida també hi ha pins tallats que ens barren el pas, però també aprofitarem per sortir a la pista per una sortida alternativa que hi han fet.

Ens deixem caure cap a Can Raimí, on marxarem de la urbanització pels senders del Bosc d’en Cabot. De totes maneres, avui la feina ja està feta, així que deixarem per a un altre dia l’enfilada final cap als dipòsits. Entrarem a la riera de Clarà que ens portarà cap al cementiri, abans de travessar la carretera per entrar al polígon.

En res ja serem altre cop a la Plaça Nova, on encara tindrem temps d’entaular-nos, i esmorzar amb la resta de la colla. Inclús amb en Josep que també ha sortit una estona en solitari, i en Jordi F que, tot i la samarreta, avui no ha tocat la bici.

Al final, com aquell qui no vol la cosa, ens ha quedat una bona sortida de 32 quilòmetres, amb 743 metres+.

Diumenge 11 de Juny 2023:

Dissabte a la tarda, sona el whatsapp del grup Bttargentona, i el primer que et ve al cap és que en Joan B ja està neguitós per sortir en bici demà. Res més allunyat de la realitat, un “Jo demà no sortiré per mal d’esquena” ens deixarà mig glaçats. Ens falla el líder? I ara que fem?... bé, abans que res, fer-li un parell de whats per tocar-li una mica el que no sona... però després què? A veure qui és el que gosa a fer la crida al grup?

En Quim, persona assenyada mirarà de redreçar la situació, tot i que el seu intent de convocatòria només tindrà 2 respostes confirmant, en Jordi F, i Salva B. Per moments hi ha xats privats per veure si deixem el Btt i traiem a passejar les flaques acompanyant a en Pere C, però al final els corriols tiren més. Toca anar a dormir amb l’esperança que demà al matí apareguin més respostes.

Matinem, i el xat sembla aturat en el temps. Cap resposta més, així que ens posem la roba de feina, i cap a la Plaça Nova.

Di i fet, només som en Quim, en Jordi i Salva B, tot i que aquesta hora, a la plaça també hi ha en Rafel F, l’Angel M, la Susanna C, la Gloria, i un altre Burriac Biker. No ens costarà gaire engrescar-los a compartir sortida, així que al final serem 8 els que marxarem de la Plaça Nova en direcció a l’Agility.

A l’igual que ahir, començarem rodant per la riera...també cap al Bell Recó...altre cop passant per sota del viaducte de la C60... que carai, tot un “déjà vú” de la sortida d’ahir!!! I la cosa continua... Malloles de Can Pins amunt... la única diferència, que ho estem fent a un ritme més alt, acompanyats en tot moment de la sintonia de “Rafel Ferre, i olé!!!”... de música poca, però tertúlia, tota la que vulguis!!!

Pujada fins al Turó de Can Ribot, corriol alternatiu fins dalt de les Planes, on ens deixarem guiar per l’Àngel fent un tram enmig del bosc, que diuen que és un corriol. De fet, poc trepitjat, fins i tot els senglars encara no hi han passat. Només un centenar de metres que ens deixen a Sant Carles.

Seguirem deixant-nos caure cap al restaurant, per tot just passat, entrar al sender que ens baixa fins a Ca l’Arumí. Aquí posem punt i final al “déjà vú”... el ramat avui és obedient, i com ningú gosa contradir-nos, doncs a travessar la carretera per enfilar-nos cap a la Pedrera dels Dous, on just a sobre, entrarem al corriol.

Ja no deixarem d’enfilar-nos, anant enllaçant corriols fins a ser dalt de la Torrassa del Moro, on fem una breu aturada. Agafem una mica d’esma, i ens hi posem bé per a que ens facin la foto, per sí algú ha de passar llista.

Apa, que ara toca xalar!!! Pugem a les bicis, i comencem a pedalar per deixar-nos caure uns metres fins al Pla de la Bassa del Llop. Uns metres més endavant tenim els corriols que ens baixaran cap al Penjat dels Garrofers. Trams que avui anem fent més xino-xano, més que res per no perdre integrants a algun dels creuaments, i també amb aturada obligada per deixar passar a un grup de bikers, entre ells alguns del segon equip dels Bicicorriols, que estan resseguint aquests trams de pujada.

Als següents trams, veient que ningú fa escarafalls a res, doncs a deixar-nos caure pels trams més tècnics, alhora que divertits. Que hi ha un parell de baixades amb pendent, doncs cap avall... ningú remuga, o al menys els del capdavant no ho sentim.

El tram final pel Dragon Khan ens baixarà fins al Sot de Can Bosquets. Aquí sí que és un campi qui pugui, a l’entrada s’ha dit que ja ens trobaríem a la carretera, i aprofitarem l’estela d’en Quim per gaudir, com sempre, d’una ràpida i espectacular baixada.

Uns minuts per a reagrupar-nos, mentre decidim com tornar. Encara és d’hora, així que com tothom continua sense queixar-se, travessem la carretera, i anem a fer el corriol del Gorro de pujada.

Passem a tocar de la Font del Sot, on veiem que ja s’hi estan fent treballs de desforestació. De fet, als primers metres de corriol ja anem trobant tot de petites branques tallades, deixades enmig del corriol, el que al final haguem de baixar de les bicis. Tot plegat seran uns pocs metres, el corriol del Gorro segueix intacte, i ara ens toca fer cas a la dita d’en Francesc M... “apretar el cul, i anar fent!!!”.

Pujada feixuga, i la calor que fa avui, no és que ajudi. El grup es va disgregant, cadascú al seu ritme, i ja ens trobarem al sortir a la pista. Enmig de la pujada hi ha hagut un trencament de cadena d’un Burriac Biker, que han solucionat amb l’ajuda d’en Jordi F, així que hem tingut una estona de reagrupament més llarga de l’esperat.

Un cop tots junts, decidim seguir un centenar de metres pista amunt, cap dalt de les Planes de Can Ribot, en principi per anar a buscar la baixada final pels corriols de l’alternativa de la Font de Javà.

En Quim proposa d’acabar la ruta pel corriol del Koala, però això suposa allargar-ho una mica més. Quina hora tenim? 2/4 d’onze? Res, tira milles, que el grup segueix sense obrir boca... menys en Rafel, que segueix amb la mateixa sintonia.

Rodem per l’asfalt de la urbanització de Sant Carles, cap al Turó dels Castellans, on farem  uns corriols de baixada, cap a sota de la masia de Ca l’Espinal., on trobem l’entrada del corriol que ens ha de portar al Koala.

Primers trams, on deixem caure a molt bon ritme les bicis, fins a sortir a la carretera que puja cap al  Coll de Parpers, on fem el reagrupament previ al Koala.

Un cop tots junts, ja no hi ha pèrdua, així que tornem a deixar a en Quim que obri el camí, i la resta a seguir-li la estela, tot i que serà complicat per a la majoria. Com sempre, trams molt divertits, i que un cop a la sortida, sembla ser que han agradat a tothom...fins i tot als que encara van amb rígida, 2 plats, i sense tija telescòpica.

Encara no són les onze, i ja tenim la sortida llesta. Rodem cap a la riera, i en res ja serem a la Plaça Nova... i  per premiar als que no s’han quedat descansant, i com a ningú li fa mal l'esquena...doncs no anirem al xino, i farem un esmorzar com déu mana al Cesar Diaz!!!

Al final, com aquell qui no vol la cosa, ens ha quedat una mol bona sortida de casi 27 quilòmetres amb 720 metres+, i una companyia de luxe.

La setmana vinent més, i potser millor?... això sí, amb piscolabis al xino!!!