I arriba la primera
sortida del mes pels Bttargentona. N’hi ha ganes, i fem la convocatòria a mitja
tarda de dissabte. Aviat van arribant les confirmacions d’en Joan B, Miquel
Àngel, Quim M, i Pere B. D’en Francesc M, i en Jordi S més val no parlar-ne,
estan “on fire” amb els entrenaments per
a la Burriac Xtrem del proper 19/11, i tot i trobar-nos a la plaça, no ens
acompanyaran.
Doncs això, puntuals
a les 8 serem davant la Fleca Casas, mentre la Plaça Nova és plena d’una munió
de runners ansiosos per tornar a tastar els recorreguts de la Burriac Xtrem.
Com no s’acosta
ningú més, marxarem de la plaça cap a l’Agility, i ja som dins la riera.
Aprofitant la segona sortida després del retorn d’en Miquel Àngel, potser seria
bo fer baixades que tan li agraden, i això és el que portem al cap alguns... casùmdena,
que errats que anem!!!
De moment rodem cap
al Bell Recó, passem per sota del viaducte de la C60, i tot just acabat de
passar pel pont per sota de la carretera de Parpers, trencar a la dreta
enfilant-nos per la Malloles de Can Pins, cap dalt del Turó de Can Ribot, on
farem el corriol alternatiu a la masia, per acabar sortint dalt de les Planes.
En res som a Sant Carles,
deixant-nos caure cap al restaurant, i més endavant tornarem a fer corriols,
passant pel de la Pistola, que ens deixaran a la carretera que baixa cap a
Santa Agnès de Malanyanes.
Quilòmetre 11, on
en principi tenim la primera baixada amb cara i ulls del dia, el corriol d’en
Cid. Corriols que ens han de baixar fins al Polígon de Can Font de la Perera, a
tocar de la depuradora de La Roca del Vallès. Trams travessant el Bosc de Can
Pellisser, que antigament ens feien xalar de valent, però que avui en dia estan
força malmesos en alguns trams, i si a això li afegim algun arbre caigut que
ens barra el pas, farà que un cop a baix, tinguem la sensació que ha perdut
bona part del seu encant inicial.
A més, on estem
ara, no tenim més remei que tornar a pujar, però primer, haurem de rodar una bona
estona vorejant el Mogent, en direcció a La Roca del Vallès.
Començarem a pujar,
passant pel petit pont sota la carretera de Parpers, amb uns primers trams d’arrels,
i un cop a tocar de la Vinya d’en Tomàs, anirem enllaçant corriols de pujada,
passant pel de la Creu, un petit tram del Calipso, mentre anem rumiant com “arreglar”
la sortida, a fi que en Miquel Àngel no ens torni a abandonar de nou.
De moment, passem
per sobre de la Pedra Foradada de Can Planes, i amunt, passant a tocar de les restes
de Can Ronses. Més amunt, el Turó del Morro del Gall, seguim travessant el Bosc
de Ca l’Argent, sempre fent corriols de pujada, fins a sortir al creuament, on d’aquí
uns dies posaran el Pessebre de Can Païssa.
Ja fa una estona
que tenim mig pensat com acabar la sortida, amb un parell de bones baixades que
facin oblidar a alguns tot el pujat fins al moment, i per això, abans hem de
fer una mica de pista, amb algun petit trams de corriol, cap al Coll de Sant
Bartomeu.
Travessarem la carretera,
i tot just passada l’ermita, tornem a entrar en trams de corriols, tot i que
siguin de pujada. De fet, ens hi estarem poc, doncs a la primera que puguem,
tornem a sortir a la pista, i hi rodarem fins passat el Mas de Céllecs. Aquí
ens deixarem caure per corriols cap a Ca la Mort, on anirem a buscar el que
queda del corriol de les Abelles després de que les feines de desforestació a
la zona l'hagin convertit en pista. Sort que el tram final encara segueix
intacte, i el podrem gaudir fins a sortir de nou a la pista de sobre.
Uns centenars de
metres més endavant, arribarem al creuament de Cal Camat Vell, i una
petita remuntada ens deixarà a Coll de Porc.
Casi bé 27 quilòmetres,
i tenim la segona baixada de la sortida. L’enllaçada de corriols travessant el
Bosc de Can Cardí fins a sortir a Can Blanc és tret segur. Trams ràpids i
divertits que hem fet un munt de cops, però que fets a bon ritme darrera d’en Quim
i en Miquel Àngel et donen un plus de diversió addicional.
A la sortida, a
rodar per la pista fins a trobar l’entrada del corriol del Roure. Altre cop a
deixar córrer les bicis, aquest cop fins a trobar el primer trencall, per fer una breu remuntada cap al Coll de Gironella, on tenim la cirereta de la sortida,
el corriol d’en Cata!!!
En Miquel Àngel
comenta que no l’ha fet des de fa molt de temps, quan encara era un corriol mig
verge, on havies de treballar en les traçades, i no et permetia excessives
alegries. A dia d’avui, ha canviat força, i aviat ho podrà comprovar.
Una breu aturada
per agafar una mica d’esma, i cap dins, altre cop amb en Quim i en Miquel Àngel
obrint el grup. Aquí si que hem xalat de valent, i més si ets capaç de no perdre
la seva roda, tot i haver d’arriscar una mica més del compte. El farem sense
aturades fins a ser a tocar de Can Raimí, on ja ens reagruparem. Tot plegat poc
més d’un quilòmetre de baixada, però aquest 4 minuts de baixada ens han salvat
la sortida. A en Miquel Àngel li ha canviat la cara, i ja no s’enrecorda dels casi bé 1000 metres+ que portem.
Ja està pràcticament
tot fet, acabem de baixar cap a la urbanització de can Raimí, rodem pel sender
del Bosc d’en Cabot, vorejant la riera de Clarà... però encara ens queda la
última pujada de la sortida. Sender amunt, cap al Torrent d’en Manreset, de camí
als dipòsits d’aigua, on farem l’últim corriol de baixada que ens deixa al
Torrent del Collell.
Entrem a Argentona
per Can Volard, i en res ja som a la Plaça Nova.
Els runners ja fa
estona que han enllestit la feina, i ja són nets i polits asseguts al xino
refent-se de l’entrenament, i nosaltres farem el mateix. Després d’aquests
35,60 quilòmetres i 1048 metres+ ens hem ben guanyat el piscolabis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario