Diumenge, uns de corriols, i d'altres a la Burriac Xtrem.

Diumenge 19 de Novembre 2023:

Aquesta setmana no podem dir res de la sortida de dissabte dels Bicigaló. De fet, a l’intent de convocatòria d’en Quim M, per unes coses i altres només s’hi afegirà en Pere C. No en sabem res, no hi ha fotos, track, ni martingales varies.. però coneixent-los, segur que a més de ser una sortida “íntima”, haurà estar de corriols “non stop”.

Diumenge, per fi ha arribat el dia de la Burriac Xtrem. Dissabte al vespre, convocatòria d’en Joan B, a la que ens afegirem en Pere B, Marc X, Javi F, i Salva B.

A les 8, la Plaça Nova és plena de runners, uns corrent amunt i avall, altres encara recollint dorsals i bosses d’obsequis, doncs els que faran el recorregut de 28 km, ja són a punt de començar. A aquesta hora, tot i que encara els hi queda força estona per a la sortida, ja hi són en Francesc M, i en Jordi S, sens dubte neguitosos per portar a terme tot el que han entrenat durant les últimes setmanes.

Entre el cafetó matiner, i la cursa, ens hi posarem una mica tard. De fet, serà casi bé dos quarts de nou, quan marxem de la plaça pel carrer Gran, cap a la Plaça de Vendre. Rodant pel carrer Sant Narcís, arribarem a Can Volard, per on deixarem la vila.

Primers corriols, cap al Torrent del Collell, amb la primera enfilada pel Rocar d’en Serra, fins als dipòsits d’aigua, on ens veurem obligats a fer un “pit stop” inesperat, forçats per algú que s’ha entossudit en  que havia de plantar un pi, sí o sí. Mare meva, i a més a consciència!!! Tant s’hi ha recreat, que de ben segur en sortirà una alzina, que si la “troupe” d’en Famades ho permet, de ben segur es farà centenària.

Apa, seguim... ara una mica de corriols més planers, i baixada ens acabaran deixant al cementiri de la Vall de Clarà, on rodarem passant per la gossera, abans d’entrar la Torrent de Can Manreset, per de nou tornar a pujar.

Ens estarem una bona estona pujant, primer cap a la Font d’en Quico, per més amunt fer un petit tram del que queda del corriol Xtrem a l’inrevés. Anem enllaçant, corriol, sender i pista, mentre anem travessant la Brolla de l’Abril. La cosa es va embolicant, doncs els trams de corriol que estem resseguint, ja tenim clar que una mica més endavant ens veurem obligats a empènyer les bicis, doncs tot i que en Pere B diu que ho ha fet fa poc, els xaragalls no ens deixaran fer anar els pedals. Dit i fet, en Pere B, aquell dia tampoc venia!!!, sort que ha estat un tram curt.

Al final, acabarem sortint a tocar del Coll de Gironella, i al ser a la cadena, ens deixarem caure passant a tocar de l’entrada del corriol d’en Cata, que avui no forma part del menú de la sortida. Farem una enllaçada de corriols que ens porta cap al corriol del Roure, per seguir una mica més endavant fins a la pista que ens porta cap a can Blanc.

Aquí farem una petita encigalada. En un marge veiem una entrada que sembla que s’hi ha passat en bici. Que caram, és de baixada i s’ha d’investigar. Res, només seran uns centenars de metres, on el corriol es va perdent, fins a sortir a un no res, que ens obligarà a remuntar una mica fins a sortir altre cop a la pista de Can Blanc, falsa alarma!!!

Anem a lo segur, de moment rodem per la pista per anar a buscar el corriol de la Sandra, que al menys el tenim segur. Ens agosarem a obrir el grup, tot mirant de xalar, a la vegada que arrisquem una mica més del que fa falta. De fet, ens hi veurem obligats, doncs al darrera ve en Marc, tot posant-nos l’alè al clatell.

Acabarem sortint a la pista de Ca n’Altafulla, per la que rodarem fins a sortir a tocar del cementiri d’Òrrius. Ara ens toca deixar-nos caure per la carretera cap a la zona esportiva, on ara sí, tornarem a fer una aturada, aquest cop per menjar alguna cosa.

Apa, seguim, i ara ens toca enfilar-nos altre cop, i ho farem pels corriols de la zona de les Palomeres, que després de 1,5 quilòmetres ens deixarà a la pista a tocar del Mas de Céllecs. El pròxim destí és el Coll de Sant Bartomeu, tot i que per no fer pista, abans ens enfilarem pel corriols del Bosc d’en Pere. Més endavant, els últims metres de baixada ens deixaran a l’ermita, i en res ja som a la carretera.

Ara, senders que ens pugen cap al Bosc de Ca l’Argent, de fet, passem a tocar de l’entrada del corriol de la Lola, però aquest tampoc el portem al temari d’avui. Tot i això entrem al corriol que hi ha just al costat, que segons sembla li diuen el Triple X, tot i que deu ser enllaçant-lo amb altres trams, doncs aquest només són cent metres sense pena ni glòria.

Res, tornem a lo segur, ara ens deixem caure travessant el Bosc de Can Païssa pels trams que fem normalment de pujada, que ens deixaran a la pista de la Pedrera de la Pedra Blava, on tenim a tocar l’entrada del corriol de Can Vinyamata, que ja fa estona que tenim clar que és la opció triada per fer la última baixada de la sortida, i que potser també és la primera amb cara i ulls de tot el matí... tot i que alguns considerin que no és una baixada!!!

En Javi F es posa al capdavant, té ganes de gresca, i aquests trams li venen de gust, doncs apa, que no pari la festa, i a deixar córrer les bicis. Bona roda a seguir quan es “desmelena”, i avui serà així, baixada divertida, ràpida, però sense perdre gaire els papers. Quan es baixa, es va ràpid, i si mires d’aguantar-li la roda a les petites pujades, també. Farem tots els trams fins a Can Roviró sense aturades, mirant de xalar al màxim, tot i un petit ensurt al tram final on ens trobem amb un altre biker que està de pujada. La situació s’ha salvat per pels, de fet, potser s’ha espantant una mica, doncs la resta del grup se l’ha trobat decantat en un marge.

Una altra setmana millorant el temps en aquest tram, tot i que hagi fet falta posar el cor a 176 pulsacions.

Ja amb la feina feta, de Can Roviró ens deixarem caure cap a la riera de Riudemeia, i d’aquí a rodar tranquil·lament cap a Argentona, on mirarem d’entaular-nos una estona a la Plaça Nova.

En Francesc M, i en Kiko P ja hi són, i compartirem piscolabis, tot explicant-nos que tal els hi ha anat la cursa, mentre anem ensumant la flaire a botifarra a la brasa que s’estan cruspint els runners de la Burriac Xtrem a mesura que van arribant a la plaça.

27 quilòmetres amb 872 metres+, avui amb la sensació que hem estat pujant més que baixant, tot i que els gps no ens doni la raó.