La setmana passada “algú” del grup va dir que aprofitéssim que
era l’últim cap de setmana d’estiu climatològic i com sempre potser tindrà raó.
Últimament sempre hi ha algú que ha de tornar d’hora, cosa
que quasi segur es solucionarà quan comenci el fred. Així que havíem de buscar
alguna ruta en que no ens allunyéssim massa.
Decidim fer el corriol de baixada cap al Mogent d’en Jordi
Cid, així que sortim riera amunt per anar cap a la riera d’Òrrius, passar per
sota del pont de la C60 i agafar el xaragall de l’Espinal.
Pujarem cap a Sant Carles, passant pel pont de sota de la
carretera de Parpers i pujar per corriols cap a Can Ribot.
Abans d’arribar a Can Ribot, decidim fer l’alternativa de
pujada fins a sortir a les Planes de Can Ribot i seguir cap a Sant Carles.
En lloc de baixar cap al restaurant de Sant Carles, seguim
per asfalt de la urbanització, per allargar-ho una mica, fent corriols
alternatius, acabant pel corriol de la Pistola, abans de sortir a la carretera
que baixa a Santa Agnès de Malanyanes.
Un cop aquí, només cal anar a buscar l’entrada del corriol d’en
Jordi Cid i gaudir-lo com sempre que el fem. El que sí hem notat és que cada
cop es pot baixar més ràpid i més avui que el terra estava en molt bones
condicions.
A la sortida del corriol, parada per menjar alguna barreta i
de seguida continuem per la pista del Mogent per anar a buscar la Urbanització El Coll, on
comencem a pujar altre cop fins anar a sortir a la Breinco.
Aquí el grup ens hem de separar, doncs en Joan B, Jordi S i
Quim C ja han de tornar cap a casa, però aprofitem per fer la foto de la
sortida..... per cert, com es troba a faltar al Salva M amb els seus
publireportatges fotogràfics!!!
Els 3 han marxat a buscar algun corriol per la zona de Sant
Carles que els baixés fins a Argentona i la resta decidim pujar fins a la
Torrassa.
Avui hem pujat un bon tram per la pista, cosa que no havia
fet mai, per trencar a l’esquerra i fer un tram de corriol que et deixa ja
pràcticament a dalt de la Torrassa.
Un cop a dalt, no hem parat. Només ha donat temps a ensumar la
flaire de les botifarres que estaven preparant i anar a baixar pel Dragon Khan
en la seva versió clàssica.
Un cop arribats a Dosrius, tampoc hi ha hagut
alternativa......riera de Dosrius i cap a casa.
Al final, segons el GPS, han estat uns 29 kilòmetres amb uns
800 metres de desnivell, en unes 2:40 hores, amb un ambient força fresquet
sobretot al principi i en corriols tancats, amb un estat dels corriols i una
companyia magnífics.
PD. Gràcies al Rafael F per les fotos.
Podeu veure el track:
