domingo, 13 de diciembre de 2015

Buscant el corriol de Canyamars

Una nova sortida de diumenge i com vam decidir la setmana passada i mentre no torni el bon temps, el punt de trobada és la Plaça Nova.

Abans de sortir de casa, whatsapp d’en Toni P dient que avui no surt doncs ha trobat que li falta un tac a la roda de la seva bici i no vol problemes a la sortida..... és el que diuen “¡Qué mala es el hambre!” i és que alguns es mengen qualsevol cosa!!!

 A les 8:00 ens trobem en Joan B, Manel L, Rafael F, Jordi S, Salva M, Quim M, Salva B i 4 companys dels Salamandres, comandats per en Francesc M amb la seva nova flamant Cannondale.



Sortim cap a l'Agility a veure si hi ha algú més esperant, però sembla que ja tothom té clar el nou punt de trobada,


Avui decidim que anirem a fer corriols cap a la zona de Canyamars, que fa temps tenim una mica oblidada.

Sortim riera amunt per començar a escalfar entrant pel corriol de Can Comalada i pujar cap als Porcs, enllaçant corriols que ens porten cap a l’Oasis.

Al arribar-hi entrem al Torrent de Manyans. Anàvem direcció Can Bruguera, així que pensava que pujaríem cap a Can Nogueres. Al passar per la sortida del corriol de l’Amazones, en Jordi S ha pensat que mai l’havíem fet de pujada, així que només pronunciar les paraules màgiques, el grup ha girat cua i cap allà que anem.

La veritat que el principi es fa força bé, i el tram final dels cables de llum és més dur, però alguns l’han pujat sencer.  

Seguim enllaçant un puja-baixa de corriols, passant per la Font de la Moreneta, fins anar a sortir a la pista de Can Bruguera cap a La Cornisa.


Baixem per les arrels i anem cap a la Urbanització de la Cornisa, per pujar pel corriol del Cabró i tornar a baixar sortint a la pista que va cap a la Font del Malpàs.

Només entrar a la pista trenquem a l’esquerra per entrar al corriol que ens porta de baixada cap a la riera de Can Rimbles. És una baixada que feia temps que no hi passava, però és força ràpida i a l’època en que estem els corriols presenten un estat espectacular.

En Quim M, ens havia de deixar per tornar aviat a casa i la resta seguim la ruta.

Ens dirigim a fer un nou corriol que ens volen ensenyar els companys Salamandres, però hem d’anar cap el Pou del Glaç, així que ens toca remuntar. Una pujada per trams de pista d’uns 1,5 kilòmetres que enllacem amb un espectacular corriol de baixada que ens deixa al Torrent de Rupit.

Baixem per la pista, passem pel Pou del Glaç i just abans d’arribar a Canyamars, agafem pista de pujada que ens portarà a l’entrada del nou corriol. És una pujada de una mica més d’un kilòmetre amb uns desnivell de pràcticament el 15% que se m’ha fet eterna. Encara no havíem parat a menjar res i les forces ja no em donaven per més. A mitja pujada ens deixa un dels companys dels Salamandres que porta mitja sortida amb problemes a la suspensió de la seva Lefty i l’ha de portar bloquejada.

A l’arribar a dalt, parada per reagrupar-nos, menjar alguna cosa i descansar cadascú a la seva manera, aprofitant per fer alguna foto.




Reprenem la ruta entrant al corriol i comprovar si realment és tant com diuen. La veritat que el terreny estava força sec i és un corriol força tècnic, amb algun tram complicat. Aquí he fet un “front flip” en tota regla..... el cansament i el desnivell pronunciat en algun tram m’han jugat una mala passada, però res greu.....cap ferida, ni rascada a la bici, només ferit l’amor propi de no anar l’últim i que en Jordi S hagi vist l’escena!!!! Jajajaja

Mirant-t’ho ara fredament, la veritat que el corriol és divertit i segur que passant-hi algun altre cop, es podria fer sencer, com han fet els Salmandres i en Salva M..... vaja cracks!!!!

Tornem a sortir a la pista que hem pujat i baixem altre cop cap al Torrent de Rupit i cap a Canyamars, on en Manel L ha decidit tornar per carretera, doncs tenia tard.

La resta seguim fins a tornar a sortir a la Riera de Can Rimbles. Aquí ens separem en 2 grups, en Jordi S, Francesc M i 2 companys tenen tard i decideixen tornar cap a casa dirigint-se cap als rucs.

En Joan B, Salva M, Rafael F i Salva B continuarem una estona més, pujant per la pista cap a Can Bruguera.

Travessem la Urbanització i anem a buscar el corriol que fem normalment que ens porta cap al Parc Forestal. Travessem el parc i anem a buscar l’entrada del corriol d’en Bellatriu que fa dies que no fem, al menys de baixada.

Com sempre gaudim força d’aquest corriol, ràpid i tècnic, que acabem sortint a la riera....



..... i cap a l’Agility.

Avui el track s’acaba aquí, doncs és tard i no puc seguir “corriolejant” fins a la Plaça Nova com la resta.

En definitiva una sortida diferent i divertida, que segur que podrem repetir en alguna altra ocasió.

Segons el GPS uns 32 kilòmetres amb uns 1200 metres de desnivell acumulat positiu..... com pots veure Toni P, no t’has perdut res de l’altre món!!!! Jajajajaja

El track:

domingo, 6 de diciembre de 2015

Corriols a primers de Desembre

Altre cop diumenge i a les 8:00 a l’Agility..... només hi ha en Rafael F que pregunta per whatsapp: ON SOU???

Sembla mentida que no ens hagi trobat..... si estàvem tots a la Plaça Nova. Crec que de moment a l’hivern serà el nou punt de trobada.


A la plaça ens hem reunit en Joan B, Jordi S, Manel L, Salva M, Francesc M, Quim C, Quim M, Salva B, Toni P amb un amic, en Jose que espero que s’ho hagi passat bé i torni quan vulgui a rodar amb el grup.

Sortim cap a la riera per trobar-nos amb en Rafael i d’aquí anar a fer una sortida cap a la zona de Burriac  seguint a en Joan....... MIEDO ME DA!!!!!



Agafem carretera cap al camp de futbol per començar fent el corriol que s’entra per la zona de la Llar d’Infants (antiga llar dels senyors de la Benemérita.

Seguim el corriol amunt que passa per sobre de la zona de Madà i va cap a la zona de la Torre Ametller.

Al igual que el dia que vaig estrenar la 29” és un corriol que es fa bé al principi,  però que no sabem acabar i poc a poc es van complicant.....


.... i acabem fent trams empenyent la bici o reculant per anar a sortir a la pista que puja cap a Burriac.
Potser la tercera vegada que ens hi portin, trobarem el camí correcte o haurà de passar-hi abans en Barrufet deixant trossets  de pa!!!! Jajajaja

Continuem la sortida pujant per la pista fins arribar a l’alçada del castell. Agafem entrada de corriol a l’esquerra que en principi pinta bé, però que al cap de poc es converteix en una pujada de pedres impossible de pujar dalt de la bici..... els famosos Uyuyuys!!!!


Els trams empedrats fa que cadascú pugi amb la seva tècnica particular.


Un cop a dalt, visita obligada al Mirador on es pot gaudir d’unes vistes impressionants del castell de Burriac i de la vila d’Argentona. Aprofitem per fer unes quantes fotos per immortalitzar el moment.




Aquí s’ha trencat la cadena de la bici d’en Quim M i l’ha hagut d’arreglar amb una tanca ràpida.

Seguim pujant una mica més, però ens hem d’aturar altre cop doncs la transmissió de la bici d’en Quim continuava donant problemes.


Seguim fins a trobar l’entrada del corriol de baixada que coneixem com “la Bestia” fins a sortir a la pista que puja cap a la Mútua.

Aquí ens ha de deixar en Jordi S que ha de tornar aviat a casa. La resta seguim per la pista, passant per la Mútua i continuant pista amunt per anar direcció Sant Bartomeu de Cabanyes.

A mitja pista també ens ha de deixar en Francesc M.

Però tampoc tot serà pista, al camí de Sant Bartomeu agafem pràcticament 1,5 kilòmetres de corriol tècnic de puja-baixa, abans d’enllaçar amb la part més divertida de la sortida s’avui....... corriols de baixada que passen pel dolmen de la Cabana del Moro i ens potent fins a la Pedra de l’Oreneta.

Són pràcticament 2 kilòmetres de corriol amb trams tècnics d’arrels, però sobretot de pedres que fan que les suspensions de les bicis hagin de treballar de valent.

Arribats a la pedra de l’Oreneta, toca enfilar de nou pujada cap a Sant Bartomeu. Continuem per pista i la sortida trencacames d’avui fa que la pujada es faci força feixuga.

Passem per la font de Sant Bartomeu on aprofitem per fer petar la xerrada amb els integrants d’un altre grup de ciclistes, mentre alguns aprofiten també per omplir una mica d’aigua als bidons.

Tornem a reprendre la marxa cap a Sant Bartomeu, travessem la carretera i pugem per la pista de la pedrera per enllaçar amb una sèrie de corriols clàssics que ens porten cap a l’entrada del corriols dels Galzerans.

Farem aquest corriol de baixada, continuarem baixant cap a Can Rovira i d’aquí a la riera de Riudemeia.

Tornada relaxada per la riera d’Orrius, riera d’Argentona i cap a casa.

Bé cap a casa, és un dir.....la ruta ha de ser circular, així que com va sent costum últimament, acabem la ruta entaulats i fent petar la xerrada en molt bona companyia.



El que també va sent un clàssic és arreglar la roda punxada de la bici d’en Joan. Deixar-la mentre fem un refrigeri i trobar-la punxada és un fet!!!! Haurem de tornar a les velles tradicions de no parar als bars? Jajaja


En definitiva una sortida variada amb trams inicials no ciclables i trams tècnics que deixen algunes marques....


...... però acabada amb un recorregut  força divertit i una companyia com sempre immillorable.


Segons el GPS uns 30 kilòmetres amb un desnivell positiu d'uns 946 metres,

Podeu veure el track;