miércoles, 27 de julio de 2016

Matí de corriols de S.Martin Full Equip.

8:00 de diumenge i malgrat que cada vegada es contesta menys a les convocatòries de whatsapp, de nou ens trobem un grup nombrós per tornar a gaudir d’un bon matí de btt.

Avui tenim de nou la presència d’en Joan V que feia temps que no coincidíem en les sortides.... a més som en Joan B, Toni P, Jordi S, Salva M, Joan S, Francesc M, Quico, Javier, Valentín i Salva B..... i per primer cop tots 11 equipats amb el mallot del Salva M Team!!!


En principi la sortida d’avui té la intenció d’anar cap a la zona de la Torrassa, que va quedar com a segona opció el cap de setmana anterior, però decidim que no hi anirem de dret..... deixarem que ens guiï en Joan V i segur que hi arribarem encara que sigui de tort, jajaja.

Sortim cap a l’Agility i anem a començar per Can Comalada, encara que farem la pujada amb alguna petita variant, i a més si el guia és en Joan V comencem fent un “bucle” dels que ens té acostumats i aquest serà el que anomenem de La Putada.

Sortim a la pista per enfilar arrels amunt i anar a fer tota una sèrie de puja-baixa de corriols divertits en direcció cap a l’Oasis, passant pel corriol dels Romanins i anant a parar a la caseta dels caçadors.

M’ha costat arribar a dalt, doncs avui degut al fort ritme amb que s’ha començat la sortida ha fet que en més d’una ocasió pensés en abandonar.... sort dels ànims d’en Francesc M que deia que aguantés aquesta “trempera matinera” no duraria tot el matí.

Continuem la sortida pujant pel Torrent de Manyans, pel corriol que coneixem com l’Amazones. La pujada ens porta fins a Can Nogueres, on començarem a baixar primer per corriol i tram de pista fins a la part de dalt de la Cita, on agafem corriols de baixada cap a la zona del Turó de la Gola.

Ens dirigim cap al nou corriol que hem batejat el corriol d’en Toni, que per cert, encara no entenc el perquè d’aquest nom.... però ja ho esbrinarem..... o no!!!

Malgrat els treballs d’arranjament que s’hi ha fet, el tram final encara està massa verge i li falta un toc a l’estil “avis enginyers” per poder ser ciclable al 100% i no morir en l’intent. De totes maneres, aprofitem al sortir de corriol per aturar-nos i menjar alguna cosa.


No oblidem que volem anar cap a la Torrassa, així que continuem per anar cap a Dosrius, amb baixada final pel corriol on hi ha les rampes de fusta dels descenders i que ens fa sortir a la zona del Poliesportiu.

Anem cap a la font del Safareig de Comú per omplir els bidons d’aigua, on aprofitem per fer petar la xerrada i immortalitzar el moment.



                                          


Travessem el poble i anem pujant pel costat de la riera del Far, travessem el Torrent del Coll i sortim a la carretera de Dosrius a Cardedeu. Anem de pujada cap a la Breinco, però aprofitem el tram de corriol lateral per no fer tan asfalt.

La pujada cap a la Torrassa la fem per corriols alternatius de la Torrassa Xtrem, però avui no arribarem fins a dalt.... en Joan V ens vol ensenyar un corriol de baixada cap a Llinars que han anomenat el corriol del Cabirol Mort.

En principi és una baixada divertida, però que de cop i volta s’ha convertit en un corriol impossible de ciclar, amb trams de xaragalls, arrels que no es poden fer dalt de la bici a no ser que el volem anomenar el corriol del Ciclista Mort.... però no hem de patir, aquest corriol no era el que teníem que agafar, ens hem equivocat i ja el trobarem un altre dia.

De totes maneres, un tram més endavant hem pogut pujar altre cop dalt de la bici i gaudir de la baixada fins a Llinars, on agafem un tram de pista i enfilem pujada seguint l’itinerari que ja vam fer a la Transcorredor 2016... uns 2,5 quilòmetres de pujada on el grup ens hem separat en algun trencall, però que ens hem retrobat a l’arribar a dalt de la pista.

Ens toca fer una mica de pla, abans d’anar a buscar els corriols de baixada que enllacen amb la part mitja del Dragon Khan i baixada altre cop fins a la carretera de Dosrius a Cardedeu.

Tornem cap a Dosrius i com avui ja anem una mica tard i fa calor, decidim fer riera fins Argentona i anar a la plaça per fer el “piscolabis” de costum i comentar la ruta....


... també s’hi ha acostat en Rafael F que ja té ganes de tornar a les sortides del grup, encara que en té per un temps amb la recuperació.


I a la part final, el nostre amic Quico Vallbona també ens ha obsequiat amb la seva presència i hem aprofitat per anar concretant coses per una futura sortida de les seves abans de que s’acabi l’estiu,  però amb la intenció de gaudir d’un bon esmorzar tal i com mana la llei del bon ciclista!!!


En definitiva una molt bona sortida a bon ritme, amb una mica més de 34 quilòmetres i 1121 metres de desnivell positiu, i el més important sense cap incidència..... al menys que sigui digna de remarcar.


El track:


Powered by Wikiloc

martes, 19 de julio de 2016

Vallromanes Go

Hi ha dues coses aquesta setmana dignes de comentar..... l’arribada a casa nostra de l’aplicació Pokemon Go, que pel que he pogut comprovar no només afecta al jovent.... i la ruta “made in Toni P” de diumenge.

Del primer poca cosa a comentar, però de la sortida segur que en recordarem forces coses, però anem al començament....

... diumenge, 8:00 Plaça Nova i ens trobem en Joan B, Toni P, Salva M, Quim C, Quim M, Francesc M, Quico, Javier, Valentin i Salva B.

A la convocatòria de dissabte, ja va quedar clar que desprès de la sortida de dissabte amb en Josep, l’Oscar, Pepe C, Fernando i Salva B per la zona d’Òrrius i Burriac, es tenien que buscar altres opcions.... així que, o matí de corriols guiats per en Joan B cap a la zona de la Torrassa.... o matí de pista amb la promesa d’algun corriol per la zona de Vallromanes, guiats per en Toni P.

Com avui sembla que tothom s’ha portat bé a casa i disposem de “bonobicis” generosos, ens refiarem d’en Toni i anirem cap a Vallromanes.

Comencem amunt cap a la Plaça de Vendre, pel carrer Sant Narcís i enfilar corriols de pujada cap a la zona del Dalipà. Continuem pujant enllaçant pista i corriols, passant pel Pla dels Matxos, el Coll de Gironella, on agafem corriol que ens acaba de pujar fins al Sanatori de la Mútua.

Continuem corriols de baixada que ens fan sortir a la pista de Coll de Porcs. Continuem per pista en direcció  cap a la Roca d’en Toni, però com sempre abans d’arribar-hi agafem el tram de corriols que ens porten fins al restaurant de Cal Senyor, on tornem a entrar en tram de pista de baixada.

Als trams de pujada alguns aprofiten per demostrar les seves qualitats.....

                            

..... mentre d'altres pujen com poden.


De seguida tornem a entrar en trams de corriol s de pujada que ens porta just al creuament de les pista per anar a Sant Mateu, però nosaltres agafem pista en direcció al Mirador de la Cornisa, on ens aturem a menjar alguna cosa i fer petar la xerrada una estona.


Reprenem la sortida baixant per pista cap a la part alta de la urbanització Alella Park.

A partir d’aquí hem de comprovar si en Toni és capaç de complir la seva paraula i ens porta pel corriol que ens ha promès.

Més o menys un quilòmetre més de pista de pujada i entrem a la zona de corriols promesa.....més o menys 3 quilòmetres de corriols de baixada que tenen com a destí final el poble de Vallromanes.

És un corriol divertit, malgrat tenir un petit tram de pocs metres no ciclable. Comenten que se l’anomena el corriol de la caseta de fusta i és que a mitja baixada es troba una caseta de fusta, on hem aprofitat per aturar-nos i fer alguna foto seriosa.....


....divertida.....

....i fins hi tot el que s’hagi baixat l’app del Pokemon Go ha tingut la ocasió de caçar el Wartortle!!! Jajaja


Continuem baixant fins a arribar a Vallromanes, on travessem el camp de golf  i agafem tram d’asfalt per anar a enfilar pujada cap a la Urbanització de Can Nadal.

La ruta continua per pista de sorra cap a Can Jep de la Mel,,,,,,


...... i ja que n’hem sentit parlar alguna que altre vegada, aprofitem per veure que en diu Sant Google d’aquest indret:

“Can Jep de la Mel: Petita casa que resta solitària situada ran el camí d’Orrius cap a Céllecs. El nom de la casa es forma a partir del nom de Josep i el nombre de ruscos de suro que tenia a l’entorn. Gent d’altres pobles de les rodalies venien a buscar mel la qual tenia bona fama.”

Continuem pista amunt, fins que veiem que estem pujant per la pista cap a les antenes de Cèllecs.... ja portem força quilòmetres i aquests trams de pujada són força exigents, així que decidim recular i fer tornada per un altre camí.

De seguida entrem en corriol que s’enfila amunt i ens porta..... al tram de pista que vam fer a la Cabrilenca i que també ens puja cap a les antenes de Cèllecs, així que sembla que el destí ens tenia preparat aquest itinerari sí o sí.

Alguna aturada per solventar algun problema tècnic amb la cadena de les bicis, però res greu.

                                  

A l’arribar a dalt ens reagrupem i agafem una mica d’aire. Reprenem la sortida baixant en direcció a Sant Bartomeu de Cabanyes. En principi és una baixada per pista sense cap complicació, però com un és un bon company vaig aprofitar per posar-me a la part de davant del grup i fer un “front flip” con Deu mana amb caiguda sense posar mans, on vaig poder aprofitar per comprovar la resistència del teixit del nou mallot d’en Salva M.

Cap ferida, res malmès a la bici.....però tampoc cap aplaudiment de ningú del grup. La propera vegada animarà la sortida un altre!!!! Jajaja

Continuem cap a l’ermita de Sant Bartomeu, travessem la carretera i anem a fer corriols clàssics que ens porten cap a la pista de la Pedrera, on agafem corriol de baixada dels Galzerans, fins a Can Rovira.

Baixem cap a Riudemeia i riera per anar altre cop a la Plaça Nova, on tanquem la sortida amb un bon piscolabis recuperador.

               ç

               

També hem pogut gaudir una estona de la sempre bona companyia d'en Quico Vallbona.


Al final una sortida amb una mica més de 41 quilòmetres amb 1357 metres de desnivell positiu. Una sortida rodadora, amb força pista, combinat amb corriols i algun tram d’asfalt.

El track:


Powered by Wikiloc