domingo, 20 de noviembre de 2016

Mirant d'esquivar la Prehistòrica 2016!!!

Aquesta època de l’any està ple de curses en btt, corrent i caminades. En concret aquest diumenge és la 18ª edició de la Prehistòrica que organitzen a la Roca del Vallès. Només en Josep hi està inscrit, la resta ja la farem un altre dia seguint el track.

De moment, dissabte no hi ha quòrum i poc a poc tothom va dient que no pot sortir. Només en Jordi S surt una estona i en Salva B també, però per rodar cap al Corredor, pujant per Llavaneres. Per cert, últimament a molts llocs estan fent treballs de desbrossament i condicionament de camins per poder accedir-hi en cas d’incendis forestals, i la pujada de Santa Mónica n’és un d’ells.


Diumenge a la Plaça Nova ens trobem en Joan B, Salva M, Jordi S, Quim M, Jordi P, Jordi T, Francesc M, Quico P, Javier, Ramon S i Salva B.

La primera part de la sortida és anar passant pels trams de la Burriac Xtrem que se celebra el proper diumenge 27, on ens hem de col·locar per anar controlant el pas dels corredors. Aquest cop ens toca per la zona del Galzerans, així que sortim cap a la riera i pugem cap a la riera d’Òrrius, per enfilar-nos cap a Can Roviró.

Seguim pujant, passant pel corriol dels Galzerans, on comencem a trobar les primeres marques de la Prehistòrica. La cursa hi passa de baixada, però a l’hora que és als capdavanters de la cursa encara els hi falta una estona per passar-hi.

Sortim a la pista de la Pedrera, on ens reagrupem. Travessem la pista i seguim amunt fins trobar l’últim punt de control per la setmana vinent.



Ara ja podem anar a la nostra. Ens decidim a seguir per la pista que va cap a La Roca, fins a trobar altre cop marques de la cursa. Millor sortir del recorregut, així que deixem la pista per entrar en zona de corriols, primer de baixada per acabar pujant i sortint altre cop a la pista, amb la casualitat de ser el precís moment en que hi passen els primers classificats de la cursa.


Estan més o menys al quilòmetre 21, venen de pujada de la zona de la creu de la Roca i aprofiten aquest tram de pista per menjar prendre algun gel i recuperar forces. Passen amb una facilitat que sembla que no estiguin al capdavant d’una cursa.

Una estoneta veient-los passar i seguim la sortida fent tota una sèrie de divertits corriols que ens baixen fins a la carretera de La Roca, tot passant pel corriol de la Creu. A la carretera ens tornem a trobar amb la cursa que ve de baixada del Pla de l’Espinal i es prepara per començar a pujar.

Nosaltres volíem pujar per Can Sigala, però ens trobaríem als integrants de la cursa de baixada, així que modifiquem els plans i agafem pujada per pista.

Dos quilòmetres de pista de pujada, passant per sobre del túnel de Parpers, fins a sortir a la pista que ens pujarà cap al Pla de l’Espinal, on ens trobem per tercera vegada a la cursa de la Prehistòrica. 

Normal, més de 1800 bikers repartits per tot el recorregut, és molt difícil no trobar-se amb ells.

Ens aturem una estona veient-los passar, però al final decidim col.locar-nos enmig i pujar fins al Pla de l’Espinal. Al arribar-hi, a en Jordi S, Jordi P i Jordi T ja se’ls hi fa tard i decideixen tornar cap a casa.

Mentre ens estàvem acomiadant, passa en Josep i l’Oscar E enmig de la multitud de corredors. A veure que s’expliquen de la cursa i si ens poden ensenyar algun corriol nou.

Decidim continuar cap a Sant Carles, on ens trobem la cursa per 4ª i última vegada. Seguim baixant cap a Ca l’Arumí, doncs tenim la intenció de pujar a la Torrassa.

Avui ho farem pel corriol que s’enfila per la pedrera. Hi ha diferents maneres de fer una Torrassa, però aquesta opció té trams de corriols divertits amb algun tram en que s’ha d’apretar el cul, com diu en Francesc, però són coses intrínseques en el mon del btt.

Arribem a la Torrassa i sense parar anem a fer una bona baixada pel Dragon Khan. Avui s’ha baixat molt ràpid, i crec que tothom ha gaudit de valent, o al menys és el que m’ha semblat sentint els crits des de la llunyania d’alguns dels integrants del grup, i és que les Cannondale baixen com coets i si les porten en Francesc, Quico, Javier i Salva M encara més.

Un cop a baix en reagrupem, travessem la carretera i seguim cap a la riera del Far fins a Dosrius.

De tornada fem l’alternativa a la riera, sortint al Torrent de Manyans.

Continuem pujant cap a Coll de Bocs, per fer el corriol que ens puja cap al Nutrisport. Seguim per la pista que passa per Can Bagot i acabem la sortida fent una baixada clàssica per Can Comalada.

El track es tanca de nou a la Plaça Nova, amb un petit piscolabis i gaudint altre cop de la presència de l’amic Quico Vallbona que avui venia de fer una volta amb la “flaca”.


Al final ens ha sortit una bona sortida, plena de divertits corriols, amb 34,82 quilòmetres i 1023 metres de desnivell +.

El track:


Powered by Wikiloc

viernes, 18 de noviembre de 2016

Cap de setmana de la Montnegre Btt

Aquesta setmana toca anar a Sant Celoni a participar a la 17ª Montnegre Btt, però això és diumenge, així que com cada dissabte trobada a la Plaça Nova.

Aquets cop som en Pepe C, Oscar E, Josep, Fernando, Jordi S i Salva B.

La ruta comença cap a l’Agility per anar cap a Dosrius per la riera, guiats per en Jordi S, que ens vol fer pujar per corriols de la zona de Can Batlle. Aquesta zona no la solem fer gaire i menys com dissabte. 

Hem pujat pels corriols que normalment fem de baixada i hi ha un parell de trams que s’ha d’apretar per no posar peu  terra.

Avui de seguida he pogut comprovar que alguna cosa fallava a la bici, la cadena se sortia de la rulina inferior del canvi i feia que hagués de parar per col·locar-la de nou al seu lloc. De fet ha estat una constant a tota la sortida.

Fem els corriols de pujada fins a sortir a la pista que puja cap a Can Massuet-el Far. Seguim pista amunt, però no m’interessa allunyar-nos gaire, no fos cas que l’avaria al canvi vagi de mal en pitjor.

Decidim anar a fer els corriols finals de la Transcorredor 2015 curta. Trams de corriol divertits, però que les pluges han malmès, deixant trams plens de xaragalls i pedres que fan que s’hagi d’anar amb cura al fer-los.

Sortim al troncs i fem riera del Far cap a Dosrius.

Tornarem per l’alternativa a la riera, on han fet treballs de desbrossament als trams inicials. Ara es comença per pista ample, per una mica més endavant enllaçar amb els corriols que tantes vegades hem fet.

Aprofitem aquests trams per fer alguna foto....




... quan sortim al Torrent de Manyans, continuem per pujar per Coll de Bocs fins a sortir al Nutrisport i passant per Can Bagot, anem a baixar cap a Argentona, gaudint dels corriols de Can Comalada.

Un cop a Argentona, visita de la bici al mecànic per mirar d’arreglar els problemes del canvi, mentre nosaltres aprofitem per esmorzar a la Plaça.

Ha estat una sortida curta però profitosa. Hem pogut gaudir de corriols i bona companyia....i detectar un problema mecànic que hagués fet que la cursa de diumenge hagués estat un malson.

I diumenge a les 6:00 del matí sona el despertador. A les 7:00 hem quedat a la betzinera del Cros.

Puntuals ens trobem en Joan B, Quim C, Salva M, Pere B, Salva B i avui també ens acompanya en Ramon, mecànic del SBR.

Bicis als cotxes i cap a Sant Celoni, on arribem amb suficient temps d’antelació per anar fins al poliesportiu on es recullen els dorsals i on ens donen la bossa amb els obsequis de la cursa. Una samarreta, gels, barretes energètiques i propaganda variada.

Digne de remarcar el bon ambient i sobretot les taules plenes de teca que ens esperaven per anar agafant forces, pastes de tota mena, cafè, llet....


Puntuals a la línia de sortida, escoltant les explicacions del speaker. Uns minuts d’espera que no han servit per que posés el gps en modo de gravar, cosa que no me n’he adonat fins acabar la cursa. De totes maneres, tampoc és important ja que el track estarà penjat un munt de cops al wikiloc.

Es dona la sortida i es comença neutralitzada darrera el cotxe de la policia, fins arribar als primers trams de pista de sorra, on es comença a pujar per pista més o menys ampla, on hi caben dos kikers en paral.lel, però que serveix per anar estirant la cursa.

Anem alternant trams de pista, amb diferents corriols, alguns més tancats i d’altres més ràpids.

Aquest inici de cursa han estat uns 8 km, desprès dels quals comencem un 3 km de baixada.

El primer avituallament està situat sobre el quilòmetre 13 i a partir d’aquí comença la part més maca de la cursa. Es van alternant trams de pujada, alguns no molt llargs però amb desnivells de fins al 19%, seguits de trams de baixada, alguns per corriol ample i d’altres per corriols més tancats, com el de la “Chistorrilla” 

Cap al quilòmetre 17 trobem el 2on avituallament. Els organitzadors s’ho han fet venir bé , ens havien preparat un “bucle” que ens deixava just a l’esquena del  1er avituallament, amb lo que s’estalvien una carpa i mà d’obra.

A partir d'aquí comença el tram més temut en principi, el que els organitzadors han anomenat “President UP”. Són uns 400 metres de pujada a partir del km 17, amb trams inicials del 16%, acabant els últims metres amb un desnivell del 22%, cosa que fa que sigui difícil no posar peu a terra.  Molt bona idea  posar al final una làpida indicant l’acabament del patiment!!!

Ara venen uns 6 quilòmetres més o menys tranquils, alternant un puja-baixa de trams de pista estreta i corriols, amb alguna pendent considerable.

Més o menys al quilòmetre 24 comencen una mica més de 2 quilòmetres de pujada per pista, amb algun petit tram de corriol que hi ha col·locat la organització i que s’ha fet d’agrair.

Recordant el track, semblava ser que el pitjor ja havia passat i que a partir d’ara les baixades eren la part majoritària del que quedava de cursa.

Aquests trams han estat els que més m’han agradat de la cursa, corriols ràpids de baixada, amb un terreny perfecte que permetia una molt bona adherència. En aquest tram estava situat el 3er avituallament, on aprofitem per menjar alguna “chuche” , menjar un tall de taronja i veure un bon vas de Coca-Cola, tot omplint el bidó de Isostar.....collons quina barreja!!!

Un petit tram de pujada i al capo de cop a tornar a gaudir dels corriols de baixada, travessant alguna pista, per de seguida tornar a endinsar-nos en divertits corriols.

I arribem al quilòmetre 34 on ens espera la sorpresa del dia. Ens espera una mica menys d’un quilòmetre de corriols tècnics amb alguns trams de fins a un 19% de desnivell que fa que amb el cansanci acumulat, la majoria haguem de fer els últims metres empentant la bici.

Ja no queda gaire i continuem per corriol de baixada, per més o menys al quilòmetre 36 fer l’última pujada del dia, abans d’acabar corriolejant ràpid avall fins a sortir a l’asfalt que ens du de tornada a Sant Celoni.

A l’arribada, aprofitem per degustar un bon entrepà de botifarra i beguda fresca que ens tenien preparats els magnífics col·laboradors de la cursa i mentre ens relaxem aprofitem per anar comentant lo bé que ha estat la jornada.



I com no podia ser d'una altra manera, deixar constància del nostre pas per la cursa amb una foto al photocall que hi tenia muntat la organització.



Sens dubte una cursa digna de repetir. Un molt bon ambient, una organització de 10 i un recorregut fantàstic, ple de corriols on bikers i bicis han hagut de treballar de valent, però s'ho han passat d'allò més bé i toten un pam de terreny (digne de veure en el video següent).