Aquesta setmana els companys de Cabrera organitzen la Burriac Bike, amb problemes d'última hora amb els permisos del Parc i la Generalitat, que fan que hagin d'adaptar-se al mapa ciclable de la zona, obligant-los a fer més pista del desitjat.
Nosaltres, buscant zones on encara no arribi el 155 del BTT, ens acostarem fins a Banyoles a participar a
la 6ena ESPERXADA, una de les curses més nombrades i alhora més “temudes”, no
en va els mateixos organitzadors ja ho avisen a la seva web:
“A aquestes alçades ja ens comenceu a conèixer però no per això deixem
de recordar-vos el nostre segell identitari: recorregut físicament exigent,
tècnic i espectacular que requereix una important resistència física i bones
aptituds de conducció de la BTT.”
De totes maneres, per ser el primer cop per a la majoria de
nosaltres, ens decantarem per fer el recorregut curt, amb 40 quilòmetres i 1500
metres de desnivell positiu ja en tindrem prou per començar. Els 65 quilòmetres
i 2800 m+ del recorregut llarg ja són figues d’un altre paner i els deixarem
per una altra ocasió.
Tenint en compte la duresa de la prova i seguint els
consells de descansar el dia abans, dissabte farem bondat i deixem de banda la
bici per no carregar les cames.
Diumenge ens hem de llevar ben d’hora, doncs la cursa
comença a les 08:00 i tenim una estoneta de viatge, així que quedem a la Plaça
Nova a ¾ de 6 del matí.
Més o menys puntuals ens trobem en Joan B, Quim M, Rafael F,
Pol P, Vadó P i Salva B....ahhh i en Quim C que va tard i diu que ja ens
trobarem a Porqueres. Doncs apa, carretera i manta que en poc més d’una hora ja
serem a la zona esportiva de Porqueres.
Arribem ja de dia, però a aquesta hora la temperatura encara
és força baixa. Comencen a arribar els participants a la cursa i mentre ens
dirigim a recollir el dorsal i la bossa del corredor, veiem com es comencen a
preparar les màquines que seran les protagonistes de la sortida d’avui.....algunes
rígides, però moltes dobles, amb bones suspensions i fins i tot algunes
e-bikes.
Els minuts previs a la sortida els aprofitem per rodar una
mica i escalfar cames....saludar a la plana major dels Bicicorriols....a l'Eloi i en Biel Vidal......o alguns
coneguts de Monbike o SBR..... i aprofitant que encara fem bona cara ens farem
una foto al photocall.
Un cop es dóna la sortida, comencem neutralitzats per asfalt
en direcció a Camós. Ens anem enfilant poc a poc mentre el grup s’està estirant
i cadascú va agafant la seva posició. Són primers trams rodadors on ja començo
a notar que les cames no van com haurien d’anar...a veure si no hauria d’haver
descansat ahir?
Entrem als Boscos de Can Raimó i comencem a fer els primers
trams de corriol, malgrat el grup encara no està estirat del tot i ens hem d’aturar
en algun punt per petits taps. Aquí ja ens anem separant i ja tenim clar que no
podrem fer la cursa tots junts.
Sense descans anem
enfilant-nos cap a Puig Bataller, on farem els primers trams de baixada del
dia. Estem enllaçant trams de pista i corriol fins al quilòmetre 9,5 on trobem
el primer avituallament. A l’arribar, en Joan B i en Quim M tot just ja
reprenen la marxa i en Pol i en Rafael ja fa una estona que hi ha passat doncs
porten un ritme més alt. En Quim C i jo no desaprofitem la ocasió i ens aturem
uns moments a prendre una mica de beguda i menjar algun fruit sec, tros de
plàtan o taronja.
La cursa continua pujant cap al Collet de Cal Negre amb
alguns trams de rampa exigent. Les sensacions continuen sense ser bones, les cames van pesades i per si fos poc, els velcros de les sabates es descorden cada dos per tres....i estem començant la cursa!!!
Alguns trams de rampa tècnics i exigents fan que sigui fàcil haver de posar
peu a terra i més quan es tracta de trams de corriol estrets que no permet
avançaments.
Ens anem enfilant per corriol cap al Pla de San Nicolau on
acabarem fent els últims metres per asfalt fins a arribar a l’altura de l’ermita
on es troba situat el segon avituallament, on parem a menjar alguna cosa i
aprofitarem per prendre un gel a veure si aconseguim posar en solfa les cames.
Uns instants aturats comentant la cursa amb els
organitzadors i tornem a reprendre la sortida entrant de nou en corriols de
pujada que ens porten cap al Golany on iniciem el primer descens típic de l’Esperxada
de la sortida... i deu ni do quin descens, espectacular i complicat de fer amb
rígida i sense tija telescòpica. De fet hem hagut de posar peu a terra en
alguns punts sinó volem prendre mal i és que no estem acostumats a aquests
tipus de baixades... i tenint en compte que comptàvem trobar cartells de la
organització avisant de baixades tècniques, potser aquesta serà de les fàcils?
La baixada s’acaba al Collet de Portelles i ara ens toca ascens
que es va endurint a mesura que anem fent trams plens de pedra i lloses que ens
porten cap a Coll Saposa. Aquí sembla que el gel ha fet efecte i les cames ja
van molt millor, així que a l’arribar al Coll ja vaig sol i així serà tota la
resta de la cursa. En Quim, Joan i Rafael són més endavant i ja no ens veurem
fins a l’arribada.
Al Coll Saposa es separen la cursa llarga i curta, i
nosaltres ens disposem a fer un tram tècnic de baixada cap a la riera de
Rocacorba on tornem a coincidir uns metres amb el recorregut llarg, però de
seguida ens tornarem a separar ja que segons comenta la organització als
participants del recorregut curt ens tenen preparat un nou corriol de pujada en
direcció al Comaestremer, el punt més alt del Pla de l’Estany....i si ells ho
diuen, ens ho hem de creure.
La cursa segueix fins a sortir al Pla de Martí on hi ha
situat el tercer avituallament, on es tornen a juntar els dos circuits..... el Rocacorba Food Truck.
Al reprendre la cursa ens espera el descens del “food truck”,
la primera baixada que la organització marca com a tècnica....
....i la veritat que tenen raó. Són pràcticament 2
quilòmetres de baixada on farem un desnivell de casi 400 metres per uns
corriols tècnics, revirats i amb diferents trams de pendent considerable que
molts farem a peu, doncs no tenim la tècnica, material i mentalitat per
afrontar-los amb garanties d’èxit. De fet, hi havia un accidentat pràcticament
a la sortida del corriol i els serveis sanitaris baixaven corrent al mateix
ritme que jo amb la bici, inclús ens hem avançat mútuament en un parell d’ocasions.
Un cop a baix en esperen uns propers 5 quilòmetres enllaçant
pista, senders i corriols sense tant desnivell que ens portaran, sobre el
quilòmetre 28, al Collet de Pujarnol on està situat l’últim avituallament del
recorregut.
Travessem la carretera i tornem a endinsar-nos en pujades
cap a Sant Patllarí on ens espera una curta però dura rampa de la vesant oest
on ja no queden forces per afrontar-la sense posar peu a terra i on ens avança
el primer classificat del recorregut llarg, que fa tota la pujada dalt de la
bici, però patint de valent.
Un cop a dalt, toca rodar trams més o menys planers fins a
arribar al Coll de Vi, on torbarem l’última baixada del dia..... el descens de
l’Aritjol, que comença amb una entrada amb forta pendent entre dos grans pedres
i que continua durant un quilòmetre on els frens de la bici treballen al
màxim....al menys els meus, perquè a mig corriol m’avancen els tres següents
del recorregut llarg que baixen a full gas. Quina enveja veure’ls, sembla tan
fàcil!!! Aquí també hi ha algun tram que millor posar peu a terra, estem
acabant la cursa i no es cosa de fer-se mal a última hora.
A la sortida del corriol ja ens podem considerar “finishers”
de l’Esperxada, doncs només queda rodar de tornada cap a la zona esportiva de
Porqueres amb la satisfacció d’haver gaudit i patit d’un espectacular
recorregut.
A l’arribada ens espera la organització amb un bon plat de macarrons, botifarra i cervesa fresca
per recuperar-nos de l’esforç.
Abans de marxar, aprofitem de nou el photocall per immortalitzar les cares de satisfacció per la feina ben feta.
No podia deixar passar aquestes paraules dels organizadors:
“Som un equip i un únic objectiu, que mentre patiu/gaudiu,
no hagueu de pensar en res més. No deixar cap detall a l’atzar perquè l’experiència
sobre la bici sigui inoblidable. No tenim una arribada amb 13 inflables, ni
pancartes superxules de 5x3, però la nostra inversió està a la muntanya.”
....no fa falta inflables, pancartes, ni demés
parafernalies....només un bon entorn, molta il·lusió i una feina ben feta....i això
sens dubte l’ESPERXADA és una cursa on ho compleixen a la perfecció, es nota les mans de gent apassionada del BTT i la muntanya.
Un plaer haver participat a aquesta edició. Una experiència increïble
que no oblidarem.
