Voltant ara cap aquí, ara cap allà!!!

20 de Novembre 2021:

Una nova setmana que dissabte no podem sortir, però tot i que amb moltes baixes, part dels Bicigaló es tornen a trobar a la Plaça Nova per gaudir d’una nova matinal de btt. Avui pel que sembla a en Pere C, Pepe C, Oscar E i Jordi, els ha tocat una visita a la Torrassa...

Diumenge sí que no faltarem a la convocatòria d’en Joan B. Matinem, i cap a la Plaça Nova. Un cafetó ens ajudarà a entrar en calor mentre esperem a la resta del grup. Avui som en Joan B, Francesc M, Salva M, Javier F, Toni P, Pere B, Marc, Jordi S i Salva B.

Engeguem la sortida pel carrer Gran cap a la Plaça de Vendre. Sortirem de la vila entrant al camí de les Caques, anant cap al Torrent del Collell. Aquí tindrem una petita encigalada, ara cap aquí, ara cap allà, trepitjant algun tram de bosc verge, fins a trobar els corriols clàssics que ens aniran enfilant cap al Rocar d’en Serra, de camí als dipòsits d’aigua.

A partir d’aquí anem enllaçant corriols i senders fins a sortir a la Font d’en Quico, on farem una petita aturada per comprovar alguna cosa a la forquilla que no va a l’hora. Un “cleck” que ens acompanyarà tota la sortida, i que per moments et va fent fora mentalment de la sortida.

Continuarem de pujada, i com ja és costum a les últimes sortides per la zona, tornarem a fer trams del corriol Xtrem, però de pujada.

Un  cop a dalt, anem a buscar l’entrada del corriol de Can Ferreters, i cap dins. Feia temps que no hi passàvem, i la veritat que està força malament. Un parell de punts força trencats que no veiem clar, i en els que posarem peu a terra. La resta casi bé tot amb un xaragall al bell mig del corriol, que mirem d’evitar el màxim possible fins a sortir baix de la urbanització, amb una forta olor a frens cremats.

Hem fet 5,5 quilòmetres, i ja tornem a ser a Argentona. Baixem cap a la Font Picant, on tornarem a fer corriols de pujada cap dalt de les Encantades, amb un tram de baixada que ens porta a la pista de Torre Ametller. Sense aturades seguirem fent corriols de baixada, per acabar amb una petita remuntada cap dalt de Santa Elena d’Agell, on tornarem a fer una aturada, ara per menjar alguna cosa, mentre li fem una segona ullada al problema de la forquilla.

Al reprendre la sortida, el més lògic hagués estat fer els corriols clàssics que ens tornarien a pujar cap a la pista de Torre Ametller, però avui volen tirar pel dret. A veure qui és el guapo que s’enfila per aquests trams d’arrels sense empentar la bici!!! Doncs això, uns centenars de metres fins al Turó d’en Punsola, on alguns miren de tirar de ronyons per pujar, mentre altres empentem la bici ara sí, ara també. Fins i tot ens creuem amb dos bikers que deixen anar: “si ja és complicat baixar aquests trams dalt de la bici!!!”.

A partir d’aquí continuem enfilant-nos fins a sortir a sobre de la Pedrera d’en Serra, on decidim no continuar pista amunt cap al Collet de Burriac, sinó que ens deixarem caure un centenar de metres per la pista, i tornem a fer corriols de pujada fins dalt altre cop de les Roques Encantades.

Ara tenim per davant baixada fins a sortir a Madà. 1’5 quilòmetres de trams ràpids i divertits, amb algun punt on no poder seguir el ritme del grup crea dubtes de quin tram seguir. Un cop a baix ens reagrupem. Tornem a ser a Argentona per tercer cop  i tot plegat portem 12 quilòmetres.

Haurem de continuar una mica més, i ara parlem d’anar a fer els trams de l’antic corriol de la Nevera que vam mig fer diumenge passat amb en Miquel Àngel com a guia. Doncs apa, rodem cap a la riera, i entrem al Torrent de Can Bellatriu. Una primera enfilada fins a sortir al Camí de les Aigües, que només travessem per seguir enllaçant corriols cap a la zona de la Vinya d’en Rouaix.

Continuem per corriols i senders, mentre ens anem enfilant fins a sortir al Pi Gros de la urbanització de Can Vilardell. Pugem per l’asfalt cap al Parc Forestal, que travessem de pujada fins a sortir a la pista d el Camí de la Serra. Just al davant tenim l’entrada del corriol que ens anirà pujant fins a sortir a la pista a tocar de la Plana del Pou de la Plata.

Ja som on volíem, uns metres de baixada per la pista, i cap dins del corriol. Trams de baixada que feia molt de temps que no hi passàvem. Eren tot un clàssic a les sortides de fa anys, quan miràvem de seguir a en Joan V, i que ja teníem mig oblidats. Altre cop el grup es trenca a la baixada, el que torna a crear alguns dubtes als creuaments. Però farem cas a la dita popular de que “tots els camins porten a Roma”, així que triem el que triem, ens tornarem a reagrupar un cop a baix del Camí de les Aigües.

Ara sí que ja mirarem de no perdre l’estela del de davant, i tots junts farem els últims metres fins a sortir altre cop al Torrent de Can Bellatriu, i d’aquí a la riera.

Tanquem la sortida a la Plaça Nova, amb 24,68 quilòmetres ratllant altre cop els 1000 metres+, havent voltat la majoria dels voltants d’Argentona.

Passejada per Can Bruguera...i en Miquel Ângel sí que hi era!!!

Diumenge 14 de Novembre 2021:

Arribem a diumenge amb ganes d’oblidar-nos de la feina, amb una bona sortida de btt. I amb aquesta intenció matinarem per anar cap a la Plaça Nova, davant la nova convocatòria d’en Joan B.

 Avui som en Miquel Àngel, Joan B, Salva M, Toni P, Javier F, Salva M,  Quim M i Salva B.

Un cop ja amb el cafetó a l’estómac, començarem a pedalar cap a l’Agility. Ahir al vespre ja va quedar clar que aniríem cap a la zona de Can Bruguera, així que només travessar la riera, ens endinsarem dins del Torrent de Can Bellatriu.

Avui comencem fent corriols per sobre de Can Marfà, i Can Llei, de camí cap a Sant Jaume de Traià. Passarem a tocar de les restes que hi queden de l’ermita, fins a sortir al Camí de les Aigües.

Uns centenars de metres de pujada per la pista, i ja tornem a ser dins de corriols que ens aniran pujant cap al rocam de Sant Jaume, punt que va quedar cremat desprès de l’incendi de fa uns mesos, i que a hores d’ara es troba en plena tasca de desforestació dels pins cremats, fet que ens obligarà a baixar de les bicis i empentar-les uns metres.

Altre cop dalt de les bicis, no entrarem a la pista que puja cap a Can Vilardell. Farem un puja-baixa de corriols, resseguint trams del corriol dels Avis Enginyers, en direcció cap a la zona de la Vinya d’en Rouaix, i d’aquí enfilada final, ara sí, fins a sortir al Pi Gros de la urbanització de Can Vilardell.

Pugem per l’asfalt cap al Parc Forestal, que travessarem de pujada fins a sortir a la pista del Camí de la Serra. Només la travessem, per altre cop enfilar-nos per corriols en direcció a la Plana del Pou de la Plata, encara que abans d’arribar-hi, seguirem a en Miquel Àngel que ens vol mostrar algun tram que diu que va fer un dia caminant. De fet, estem resseguint l’antic corriol de la Nevera, amb lo que ja recordem que en el sentit que anem, la cosa no acabarà bé. Dit i fet, uns centenars de metres dalt de les bicis, i ja ens trobem al davant d’un marge impracticable, difícil fins i tot de superar empentant les bicis, i que ens deixa dalt de la pista del camí de la Cornisa.

Uns metres més avall, deixarem la pista per fer un petit tram de baixada per corriol. Ens estem complicant una mica massa, així que millor girar, i tornar a desfer trams de la Nevera, per anar a buscar la ruta clàssica.

Acabarem sortint a la Plana del Pou de la Plata, on continuarem per entrar al corriol de l’Incinerat, que farem de pujada. A la part de dalt, tornarem a deixar de guia a en Miquel Àngel. Aquest cop anem sobre segur, els trams que tenim pel davant ja els hem fet altres cops, i sabem del cert que ens ho passarem bé. Corriols de baixada que ens acabaran portant fins a la sortida del corriol del Mossèn.

Posterior remuntada, per sortir a dalt de Can Nogueres, on farem una aturada que aprofitarem per menjar alguna cosa, mentre fem la foto de grup....

...i fins i tot, alguna de més artística.

Sembla que s’està mig ennuvolant. En Miquel Àngel pronostica pluja, mentre en Joan B ens diu que no plourà, així que tenim clar que de mullar-nos res de res!!!

Apa a continuar, amb uns primers trams de pujada per uns senders que no recordem haver fet mai. Uns centenars de metres que ens portaran fins dalt del Turonet de Can Barraquer, on s’intueix alguna entrada de corriol que en futures ocasions mirarem d’investigar. Avui portem altres intencions, així que anem a lo segur. Estem a tocar dels Boscos de Can Gel, amb lo que tenim fàcil enllaçar amb corriols clàssics, que passant per la Font de n’Oms, ens acabaran pujant cal al Collet de Can Bruguera.

Un cop a dalt, seguim pels corriols que travessen la Plana dels Brucs, de camí a l’antiga caseta dels Caçadors, on hi ha l’entrada de l’Arqueòleg Xtrem. Nosaltres ens dirigim cap al Guineueta, i sense aturades, ja hi som dins. Trams revirats i divertits que acabarem enllaçant amb el Ferrari, per acabar baixant al Torrent de Can Cabot de la Brolla.

Uns pocs metres de remuntada per pista, i just a l’esquerra trobem l’entrada del corriol que farem de baixada fins a sortir al Torrent del Pixadors dels Ases.

Ha estat poc més de 1,5 quilòmetres de divertits corriols, pràcticament tot de baixada. Però ja diuen que després d’una baixada, toca una pujada, i aquest cop no serà diferent. Tenim per davant la feixuga pista del Camí Vell de Can Bruguera que ens tornarà a pujar fins dalt del Coll. Els núvols han marxat, i fins i tot fa xafogor. Per un moment ens sobren les tèrmiques, i fins i tot els guants llargs.

Un cop a dalt, seguim de pujada cap a la urbanització de la Cornisa, de camí a l’entrada del Covid19. El terreny està força bé, i en principi mirarem de fer el corriol de la Vacuna, encara que només entrar-hi trobem el camí força tancat, amb lo que desistim, girant cua per fer el Covid19. Trams de baixada que ja estan força malmesos en alguns punts, algun xaragall força marcat, alguna alternativa oberta que et fa dubtar de la traçada bona, i un parell de motos de trial al mig del camí, faran que la baixada ja no sigui tan fluida com temps enrere.

Un cop a baix, seguim cap a la Font dels 3 Raigs, amb remuntada final cap al Parc Forestal. D’aquí, en un tres i no res, ja som a l’entrada del corriol d’en Bellatriu, on només entrar, com diu algú, el “grup està tot desbocaoooo”. Collons, quina manera de baixar!!! Impossible seguir als de davant... s’arrisca tot el que es pot, i no és suficient... fins que un arbre et posa al teu lloc, o millor dit, et fa fora del camí, encara que sense conseqüències greus...

...si fa una estona, per la xafogor t’haguessis tret els guants, quan arribis a casa els hi hauràs de donar l’acomiadament definitiu.

Un cop a baix, ens reagruparem, entrant tots junts al Torrent de Can Bellatriu, fins a sortir a la riera, per rodar tancant la sortida a la Plaça Nova amb un petit piscolabis.

Una magnífica sortida de 25,68 quilòmetres, superats altre cop els 1000 metres+.... ahhhh, i sense noticies de la pluja!!!