Dissabte 19 de Novembre 2022:
Un nou cap de
setmana, i toca matinar per a una nova trobada dels Bicigaló. Potser per la
feina serà la última de dissabte del 2023, així que l’haurem d’aprofitar.
Puntuals a les 8 a
la Plaça Nova serem en Pere C, Pepe C, Jordi T, Oscar E, Robert D, Rafael F, i
Salva B.
El termòmetre de la
plaça marca 10ºC, de fet millor temperatura del que esperàvem. Doncs apa, si no
ve ningú més, agafem les bicis i comencem a pedalar cap a l’Agility. Travessem
la carretera i ja som dins de la riera.
Mentre rodem tranquil·lament
per la riera, decidim que avui anirem cap a la zona d’Òrrius. Rodarem cap a la
riera de Riudemeia, fins que passat can Boringues de Baix, farem la primera
enfilada del dia, corriols amunt per la zona de la Brolla de Riudemeia. Ara
amunt, després uns metres de corriol avall, ara tornem a pujar per la pista, tornem a baixar trams de corriols,
altre cop amunt per pista... fins a ser just a sobre de la depuradora d’Òrrius,
on ara sí que ens tocarà pujar de veritat.
Ens espera el tram que
anomenen Songoku, un quilòmetre de pujada, on si teníem una mica de fred, de
seguida ja no el notarem. L’enfilada ens portarà a dalt a tocar de la casa de
Can Guineu. Poc més de 9 quilòmetres i ja som a Òrrius.
Ara ens deixarem
caure per l’asfalt cap a la zona esportiva, on anem a buscar altre cop enfilar-nos
per corriols, aquest cop enllaçant els de la zona de les Palomeres, que ens pugen
fins a sota de Ca la Mort.
Un cop a dalt,
decidim anar a comprovar com està el tram del corriol de les Abelles. Fa dues
setmanes vam trobar que hi estaven fent tasques de desforestació, i això no
presagia res de bó. Dit i fet, només acostar-nos-hi, el que abans era una entrada
de corriol, s’ha convertit en una pista, en la que fins i tot trobem un cotxe
que hi està pujant. Res, res, hi entrarem i a veure que trobem. De moment,
pista oberta per les màquines, amb diferents trencalls que abans no hi eren i
que ens fan dubtar en algun moment. Podríem dir que la primera meitat del
corriol ha desaparegut del tot, la continuació encara segueix intacta, però hi
trobem alguna marca vermella als troncs que no indiquen res de bo. Acabarem
sortint dalt de la pista, amb la sensació que serà un dels últims cops que hi
passem.
Al ser dalt de la
pista, hi haurem de rodar fins al creuament de camins de Cal Camat Vell, on ens
enfilarem cap a Coll de Porc, tot buscant la primera baixada amb cara i ulls de
la sortida. Com sempre, l’enllaçada de corriols travessant el Bosc de Can Cardí
no ens deixaran indiferents. 1,5 quilòmetres de corriols que ens baixen fins a
Can Blanc.
Un cop a baix, i ja
reagrupats, rodem per la pista mentre decidim si anar a buscar el corriol del
Roure, o deixar-nos caure pel de la Sandra. Com fa unes setmanes, torna a guanyar
la segona opció, que tot i ser més curta, no està gens malament. Corriols de
baixada, ràpids en el seu tram inicial, i més treballats al tram final, que ens
deixaran a tocar de Ca n’Altafulla.
Ja estem de tornada,
rodem per la pista cap a Can Manyana, mentre observem que estan tallant alguns
dels pins que hi ha vora el camí. Uns metres més endavant ens trobem amb la sorpresa
que els han apilat, tallant l’entrada del corriol. Quina manera de tocar els
collons!!! Aprofitarem per posar-nos-hi bé, i fer-nos la foto de la sortida.
Ja deu fer alguns dies que els hi ha posat, i de fet, uns metres més amunt, ja s’ha obert una petita entrada pel marge. Doncs apa, ens hi ficarem i ja som dins del corriol. Com sempre, xalarem d’una ràpida i divertida baixada, fins a ser a tocar de la sortida, on ens trobarem que també hi ha posat uns quants troncs barrant el pas. Sembla ser que no és casualitat, potser a algú l’hi fem més nosa del que sembla.
Després d’una
estona de renecs, ens acabarem deixant caure per la pista per sortir a la
urbanització de Can Raimí.
Ara resseguirem un
tram del sender del Bosc de Can Cabot, tot vorejant la riera de Clarà. Aquí, l’Oscar
i en Robert decideixen entrar a la riera per tornar cap a Argentona. La resta
encara ens queda una mica més de gresca, així que farem els últims trams de
pujada del dia. Pujada per corriols cap al Torrent de Can Manreset, per
continuar fins a acabar sortint als dipòsits del Mal Pas.
Ara sí que ja n’hi
ha prou, baixada final cap a la zona de la Vinya d’en Serra, entrant a Argentona
per Can Volard, amb els últims metres pel corriol de les caques.
Baixada cap a la Font
de Sant Sebastià, i el carrer Gran ens portarà altre cop a la Plaça Nova, on
ens espera l’esmorzar Bicigaleru.
Sortida de 22,19
quilòmetres amb els seus 656 metres+. Un bon inici d’aquest nou cap de setmana
de btt.
Diumenge 20 de Novembre 2022:
Als Bttargentona
continuem amb diverses baixes, que
esperem que poc a poc vagin millorant. El que sí tindrem avui serà el retorn al
ramat d’en Miquel Àngel. Ha estat un bon temps allunyat del grup, però sembla
que torna amb empenta, de fet, fins i tot no se n’ha pogut estar de fer la nova convocatòria de whatsapp. Si es posa
així, tampoc li farem un lleig, així que matinarem altre cop per ser a les 8 a
la Plaça Nova. De fet, ho haguéssim fet igual, però ja posats que s’ho cregui
una mica.
Avui som en
Francesc M, Javier F. Miquel Àngel, i Salva B. La temperatura avui és força més
baixa que ahir, de fet el termòmetre de la plaça marca 4ºC, així que rodar per
la riera no és bona opció. Doncs apa, pugem a les bicis, enfilant-nos pel carrer
Gran cap a la Plaça de Vendre, carrer Sant Narcí, i deixem Argentona per Can
Volard.
Primers trams de
corriol, deixant-nos caure cap al Torrent del Collell, i a partir d’aquí a
enfilar-nos per la zona del Rocar d’en Serra, fins a sortir dalt dels dipòsits
d’aigua del Mal Pas. Un cop a dalt, tenim uns centenars de metres més planers,
abans de deixar-nos caure per corriol cap al Cementiri de la Vall de Clarà.
1,5 quilòmetres que
ens han fet ja entrar en calor. Ara hem de travessar la carretera, entrant al
Polígon Industrial, per anar rodant cap a la riera de Riudemeia.
Entrarem al Fondo
de la Gallega, per fer el corriol de la Nevera, abans d’enfilar-nos per la pidta
cap a Can Roviró. Més corriols de pujada cap a Can Vinyamata, amb el sender
final que ens portarà dalt de la pista a tocar de la Pedrera de la Pedra Blava.
Un cop a dalt,
rodem per la pista un centenar de metres, i altre cop corriols de pujada, mentre
travessem el Bosc de Can Païssa. Acabarem per sortir a la pisat que va cap al
Coll de Sant Bartomeu, que haurem de resseguir un curt tram per anar a buscar l’entrada
del corriol de la Lola, tot i que abans farem el petit bucle passant per sobre
de la pedrera, tram que ens va ensenyar en el seu dia en Salva M.
Un cop a l’entrada
de la Lola, deixem que en Miquel Angel passi al capdavant, i no perquè sigui l’únic
que va amb una rígida, sinó que ens servirà per aprendre a com afrontar els
trams més tècnics. De fet, ens mostrarà que el primer tram tècnic de pedres es
baixa com si res. Tot i que no dubtem de la seva paraula, avui no el farem. De
fet, a hores d’ara, ja l’hem passat sense problemes, però això correspon a la crònica
de la propera sortida.
La resta de la Lola
el fem sense problemes, gaudint-lo com sempre. Avui tornarem a no fer-lo sencer.
A la meitat, preferim fer una curta remuntada que ens puja fins a l’entrada de
l’Amic Invisible. Un altre corriol on xalarem com la canalla, primer mirant de
seguir l’estela d’en Miquel Angel que es deixa caure com si no hi hagués un
final, però amb seny... això sí, de seguida el veiem de lluny.
A la sortida, petit
reagrupament, i altre cop a fer corriols de baixada cap al The Rock, i cap
dins!!! El ritme no decau, i tornem a mirar de seguir-li l’estela, feina
complicada, però arribarem a la sortida del corriol sans i estalvis, amb un
somriure d’orella a orella. Aquest trams, travessant el Bosc de Ca l’Argent,
està sent espectacular!!!
Ara ens toca rodar
cap al Bosc de Can Planes, on just per sobre de la Pedra de l’Escorpí entrarem
al corriol Amagat, on farem els primers metres de pujada, fins a trobar l’entrada
del Calipso. Apa cap dins sense pensar-ho, amb els primers trams més tècnics,
que ens baixaran cap al corriol de la Creu, que també farem de baixada.
Ja posats, aprofitarem
per fer els trams nous de corriols que baixen cap a la zona de la Vinya d’en Tomàs,
tot i algun petit dubte a l’inici, que ens fa passar pel mig del bosc, tot i
tenir un parell de corriols a banda i banda. Cap problema, aconseguirem trobar
el bon camí, i gaudirem del seu divertit i revirat traçat.
Acabarem tancant un petit bucle, i ara anirem enllaçant altre cop corriols fins a sortir a la carretera de Parpers, a tocar de Can Companys.
Hem passat una
estona espectacular per La Roca, però ara toca buscar la tornada. De moment
travessem la per entrar al Torrent de
Sant Miquel. Tenim 3 opcions de pujada, decantant-nos per la del mig. Primers
trams de corriol més suaus, que van agafant pendent progressivament, a mesura
que també s’eleven les nostres pulsacions. Els últims metres són força
exigents, i ja sabem que hi haurà un punt on haurem d’empènyer les bicis uns
pocs metres. Acabarem sortint tot just per sota del Jabalí de Oro, però abans
aprofitarem per fer una breu aturada per agafar una mica d’esma, amb l’excusa
de fer una foto, amb una branca que la malmet...
... i ara la bona.
Un cop a dalt,
rodem un centenars de metres per l’asfalt, i tornem a fer corriol de pujada cap
al Pla de l’Espinal. Encara li tenim una sorpresa final a en Miquel Àngel...el
Koala!!!
Primer hem de fer
uns trams de corriols de baixada que ens portin altre cop a la carretera que
puja cap al Coll de Parpers, amb un petit ensurt inicial amb un ”tocón” com diu
algú, o el que ve sent una soca al costat del camí, que al ser tocada amb el
pedal, casi bé provoca un “front flip” en tota regla. El salvarem el més
dignament possible, i seguirem amb la divertida i ràpida baixada.
Només travessar la
carretera, anem de cap al Koala, on forçarem al màxim amb en Miquel Àngel enganxat
a roda, xalant en una espectacular baixada.
Acabarem sortint al
Xaragall de l’Espinal, amb la feina ja feta. Ens deixem caure cap al Bell Recó, i ja només
ens queda rodar per la riera cap a Argentona.
Tancarem la sortida
a la Plaça Nova, amb el més que merescut piscolabis al xino.
25,88 quilòmetres
amb 773 metres+, on hem gaudit de valent. A alguns els ha sabut a glòria, i fins
i tot se’ls hi ha escapat: “com us he trobat a faltar!!!”, ja
veurem si diu el mateix a les sortides on només sigui pujar i pujar.
