Estrenem el mes de Juliol amb una nova trobada a les 8:00 a la
Plaça Nova, aquest cop som en Pepe C, Oscar E, Josep, Quim M, Robert D, Tino i
Tomas LL i Salva B. A la Plaça també ens trobem a en Manel L i en Rafel F que
decideixen unir-se a la sortida.
Un dissabte més o menys normal si no fos perquè avui en Tino
va d’estrenu amb la seva flamant Scott Spark. Ha fet el salt al món de les 29”,
doble, monoplat.....i això és mereix que busquem una ruta per provar-la tant de
pujada, com de baixada, amb corriols estrets, revirats.... doncs ho tenim clar,
anirem cap a la Roca del Vallès.
Així que sortim cap a l’Agility i riera amunt cap a la Riera
de Riudemeia, on començarem a pujar cap a Can Roviró, on trencarem a l’esquerra
per anar a fer els corriols que tot xino-xano ens pugen cap a Can Vinyamata.
En principi la previsió era tot just passat Can Vinyamata
agafar el corriol alternatiu per anar a enllaçar amb els Galzerans, on els
trams revirats de pujada haguessin estat una bona prova per la nova 29”, però
en Pepe C i la seva Specialized Turbo Levo anaven de líders i han continuat
pujant fins a sortir a la pista de la Pedrera, així que deixarem els Galzerans
per a una millor ocasió.
Fem un tram de pista per tornar a entrar en corriols de
pujada cap a la zona del Bosc de Can Païssa, on començarem a enllaçar els trams
clàssics de baixada que ens han de portar a sortir a la pista a l’alçada de Can
Segal,..... però altre cop tenim problemes logístics i en Pepe C, Manel L,
Rafael F, Tino i Tomas LL es passen l’entrada d’un corriol i baixen per pista
cap a Sant Bartomeu.
Unes trucades permeten retrobar-nos, però en Manel i en
Rafael decideixen que volen seguir rodant i se’n van cap a Sant Mateu. La resta
reculem per retrobar els corriols de baixada que aquest cop si que ens porten
cap a Can Segal, on tornem a entrar en corriols que continuem fent de baixada
fins a sortir a la pista una mica per sota de la Font de la Mansa, que per cert
fa temps que no hi fem una visita.
Seguim entrant de nou en corriols en direcció cap a la Roca
del Vallès. En aquests trams també passem a prop de la Pedra de l’Escorpí i la
Pedra Foradada de Can Planes, però com no són visibles si no surts del corriol,
tampoc podran gaudir de la nostra visita.... tenim altres coses a fer avui.
Anem en busca de corriols estrets i revirats, i res millor
que fer el corriol de la Creu i enllaçar amb els que ens baixen cap a la
carretera de la Roca, fins a sortir a la zona de Can Company de Dalt. En els
primers trams ens hem creuat amb en Francesc M que avui tenia sortida amb un
grup de gent de Mataró. Una petita estona fent petar la xerrada i de nou a
corriolejar. El cert que a l’arribar a la carretera ens ha quedat la sensació
que aquests trams de corriols casi són més divertits fer-los de pujada. Ho
tindrem en compte per a futures sortides.
Aprofitem per reagrupar-nos i travessem la carretera per
anar a començar retorn cap a casa tot pujant pel Torrent de Can Cigala. Aquests
4 quilòmetres fins a coronar sortint al Pla de l’Espinal els fem cadascú al seu
ritme i mentre enfilem la pujada anem rumiant com podem posar el colofó a la
sortida d’avui.
Al final decidim travessar el Pla de l’Espinal i anar a
buscar la baixada pel corriol de la Font del Llorer que també seran una bona
prova d’aclimatació per en Tino i la seva
nova màquina.
Quan tornem a sortir a la pista, de seguida entrem de nou en
corriol que ens baixa al Xaragall de l’Espinal que per cert, s’hi ha de passar
més doncs les branques i esbarzers l’estan tancant i acabes sortint cap al Bell Racó tot esgarrinxat.
La tornada per la riera i de cap a la Plaça Nova on els
privilegiats que tenim un bonobici més llarg ens entaulem per gaudir d’un
merescut esmorzar.
Al final hem gaudit dúna sortida d'uns 28 quilòmetres i uns 600 m+, on s'ha tornat a constatar que entrar al món de les 29" dóna un plus a les sortides.... aneu traient punta al llapis els poseïdors de les 26", jajajaja.
Diumenge altre cop cap a la Plaça Nova que hi torna a haver
sortida. Aquest cop ens trobem en Joan B, Joan V, Francesc M, Jordi S, Toni P i
Salva B.
Sembla ser que avui no hi ha dubtes de cap a on anar. Farem
trams diferents del que estem acostumats ja que en un principi la sortida anirà
encaminada a fer trams de la Transcorredor 2015 i mai tan ben dit.... en un
principi!!!
Sortim cap a l’Agility i riera amunt, però no seguim per la
riera cap a Dosrius. Ens dirigim cap al Bell Racó per passar per sota el pont
de la C60 i travessar la carretera de Parpers per enfilar pujada clàssica per
la zona de l’Esquei d’en Febrer.
Anem pujant i sembla que ens anem allunyant de Dosrius, però
no del tot. Ens endinsarem dins el corriol de sota del Tobogan on haurem de
posar peu a terra per passar pel costat d’un arbre caigut (bé no tots, en
Francesc M ens demostra el seu domini sobre la bici i amb tècnica de trial el
passa sense cap dificultat). El corriol és revirat i divertit als trams
inicials, però a les baixades finals els que portem els neumàtics massa gastats
comprovem com la bici és difícil de dominar i se’n va cap a tot arreu. A l’arribar
a baix tenim clar que no podem trigar gaire a passar per boxes i fer canvi de
neumàtics.
Continuem en direcció cap al Corriol del Gos Perdut, però
tot just abans d’arribar-hi estan fent treballs de desbrossament i han obert
pista per passar-hi camions, amb lo que els primers del grup es tiren cap avall
com a possessos aixecant una polseguera que ni a la Titan Desert i saltant-se
les entrades dels corriols, amb lo que ens veiem obligats a remuntar uns metres
si no volem acabar baixant fins al Polígon de l’entrada de Dosrius.
Al final baixem fins a la riera del Far pel corriol que vam
passar a la última Trancorredor.
De moment no estem fent res de la previsió inicial, però de
moment el recorregut no està gens malament.
Pugem fins a la carretera de Dosrius a Cardedeu que hem de
travessar doncs sembla que anem a fer un Dragon Khan de pujada, i mai més ben
dit. Crec recordar que és el primer cop que faig aquest tram de pujada, doncs
normalment sempre fem la variant del corriol de la Pedra, però sí és veritat
que de fet baixant és més divertit, de pujada tampoc és tan dur i fa la
sensació que estàs fent un corriol completament diferent.
Són trams on es nota l'estat físic de cadascú, o millor dit on de seguida es veu qui surt sovint i qui no!! Jajaja
Són trams on es nota l'estat físic de cadascú, o millor dit on de seguida es veu qui surt sovint i qui no!! Jajaja
Anem enfilant pujada fins que ens sortim de la traçada
clàssica del Dragon, per endinsar-nos dins un corriol una mica més tècnic
havent d’anar evitant el rocam que hi ha en aquest tram. Aprofitem alguns moments per reagrupar-nos i immortalitzar el bon ambient que regna dis el gru
Estem travessant la zona del Penjat dels Garrofers i sortim
al Prat Foguerar de Can Bordoi, un topònim difícil fins hi tot de pronunciar,
però que segur que recordarem com el lloc on en Joan B es va fer la ***** un
lio i va fer un bucle en un pam de terreny sense ni adonar-se’n. Però per
segona vegada a la sortida, res que no se solucioni editant el track, no sigui
que aquests catúfols quedin penjats al núvol per l’eternitat. Com bé diu en
Salva M, no sigui que perdem el prestigi!!! Jajajaja
Aquí comencem baixada per corriols cap a Llinars tot
travessant la zona del Bosc de Can Bordoi per sortir a la riera del Mogent. Ara
sí que estem dins el recorregut de la Transcorredor, encara que l’estem fent
del revés.
Seguim tram de la riera per anar a buscar un tram de pedres
de la cursa que havíem fet baixant i que aquest cop ens tocaria fer-los de
pujada. Els primers trams encara que amb alguns dubtes anem ben encaminats,
fins que arribem al Torrent de Can Mora, on tot just deixar-lo no trobem un
trencall de corriol i tot se’n va en orris. El corriol de sobte es converteix
en un prat del tot desconegut que hem hagut de travessar tot passant per dins d’una granja (Can Prat)
on hem tingut sort de que el gos que no estava lligat era molt poruc i l’altre
sort que estava lligat.
Doncs apali, hem perdut el corriol i ara ens toca
remuntar per pista, on cadascú puja al seu ritme i el grup es va desmembrant. A
mitja pujada hi ha una entrada de corriol que vam fer a la cursa, però els de
davant ja se l’han passat creient que tornaríem a baixar cap a Llinars....dia
dels despropòsits doncs haguéssim entrat en corriols que ens pujaven cap a Can
Bosc. Doncs res, pista amunt fins a sortir a Can Ferrerons, on em ve al cap una
història que ens va explicar en una sortida en Joan S, però això avui no toca!!!
Seguirem cap a la Urbanització de Can Massuet del Far, que
travessem per anar cap al Restaurant de Can Carreres.
Sortim de la Urbanització entrant a la pista que travessa
les Planes de Can Brunet on tot just passar-les trenquem a l’esquerra per fer
trams de corriols que ens tornaran a fer sortir a la pista un tram més endavant.
A partir d’aquí pista avall on el grup es torna a desmembrar
doncs n’hi ha que baixen com coets i de fet això provoca que ens passem l’entrada
del corriol que travessa el bosc de tir amb arc que ens ha de baixar cap a Can
Batlle, amb lo que altre cop hem de remuntar una mica per agafar el camí
correcte.
Però aquí no s’acaben els despropòsits, malgrat tenir per
endavant poc menys d’un quilòmetre de corriol, encara ens perdrem altre cop i
mentre en Francesc M i en Salva M baixen cap a Can Batlle, la resta no veiem la
traçada correcte i acabem sortint passada la rotonda de Dosrius, amb lo que fem
tram de carretera fins al restaurant.
Un cop reagrupats entrem a Dosrius per agafar una mica d’aigua
i ja tornada cap a Argentona, on a alguns ja no els hi quedava esma per fer més
corriol i s’ha decidit tornar per la riera.
Al final ens ha quedat una sortida d’uns 38 quilòmetres amb
1043 metres+, que malgrat els despropòsits que han anat sorgint, la bona
companyia fa que tot quedi com una anècdota divertida, que per si de cas no
explicarem als nostres nets....que el prestigi és el prestigi!!!!
El track, però editat com no podia ser de cap altra manera:
Powered by Wikiloc
No hay comentarios:
Publicar un comentario