Sortida cap a la Creu de Canet

Tornem a ser dissabte, però aquesta setmana a la convocatòria de l’Oscar E hi ha molt poques respostes. La majoria estan encara de vacances i la sortida per problemes d’horari no pot ser gaire llarga, de totes maneres siguem els que siguem alguna cosa farem, o al menys això és el que estava previst.

Poc abans d’arribar a Argentona comencen a arribar whatsapps d’en Pepe C i l’Oscar E dient que són baixa. Però no tot són males noticies, en Quim M fa d’ànima caritativa i s’apunta a la sortida.... al menys val la pena seguir cap a la Plaça Nova encara que només siguem dos... o tres, perquè al final també s’hi ha apuntat en Quim C.

A la Plaça Nova també trobem en Francesc M, Kiko P i Enric T, però ells avui porten “males intencions” i s’encaminen cap a Burriac.

Nosaltres en principi ja no tenim problemes d’horari, amb lo que de seguida surt la idea d’anar fins a la Creu de Canet. Jo no hi he anat mai, en Quim M no hi va des de fa molts anys i en quim C vol fer quilòmetres i desnivell per preparar-se per la propera Isard Atac. Doncs apa, ja tenim ruta.

Decidim anar per la riera cap a Dosrius. No volem complicar molt la ruta doncs no tenim problemes d’horari, però el “bonobici” tampoc és il·limitat!!!

Rodem xino-xano fins a Dosrius on començarem a enfilar-nos cap a la zona de l’Escola Vella per continuar baixant cap a la riera de Can Rimbles que seguirem fins a sortir als Rucs del Corredor.

Continuem entrant a la riera de Canyamars que ens portarà fins al bell mig del poble, que travessarem per anar a buscar la pista que ens puja cap al Pou del Glaç. Pugem per la pista tot xino-xano cap a la Creu de Rupit.

Volem baixar cap a Arenys de Munt i per no fer-ho per pista anem a buscar corriols que hem fet algun cop, fins i tot a alguna Montalbike....però avui la cosa s’ha complicat, hem errat en algun trencall i hem estat una bona estona rodant per corriols força divertits per la zona del Sot  dels Llorers, però que no tenien el final esperat. Hem hagut de recular en algun moment i fins i tot empènyer la bici en alguns trams impracticables fins que hem trobat corriol desitjat que ens ha portat fins a la pista tot just a la casa abandonada del Corral d’en Forn, on ens hem aturem i aprofitem per immortalitzar el moment.

Seguim un petit tram de pista per de seguida tornar a entrar en corriols de baixada que ens porten a l’àrea de Picnic de Nostra Senyora de Lourdes, ons en aturem per menjar alguna cosa i omplir els bidons d’aigua a la font.

Continuem rodant pel camí de Sobirans cap a Arenys de Munt. Travessarem el poble per enfilar-nos pel Rial de Bellsolell. La pujada per pista no és dura i tampoc fa calor excessiva, però ja se sap la pista no és e que més ens agrada fer.

Anem enfilant-nos fins al Turó de Noe on ja ens queda poc per arribar al destí. Seguim cap al Coll Safiguera i ja només ens queda un quilòmetre de rodar suau fins assolir la Creu de Pedracastell o com la coneixem Creu de Canet.

Aprofitem que aturar-nos, descansar una estona, gaudir de les vistes que tenim des d’aquest punt i fer les fotos de rigor.

Sabeu que la Creu s’ha construït fins ha 3 cops? La primera es va aixecar el 1902 per ordre del Papa LLeó XIII, que va demanar que els pobles aixequessin creus per commemorar el nou segle.

Al 1926 va caure, diuen que degut a una forta ventada (segur que els que la van aixecar no treballaven a Construccións S. Martín). Al 1927 es va aixecar de nou una còpia de la primera.

Al Juliol de 1936, en plena Guerra Civil, el moviment anarquista la va tornar a enderrocar. L’actual creu data del 1954  i es va construir sota l’impuls d’un grup de joves catòlics.

I aquesta és la història, fins al moment, ja que encara dubto que si se segueix fent-hi graffitis potser l’hauran d’enderrocar de nou!!!

La tornada la fem desfent el camí d’anada fins altre cop a l’àrea de Picnic de Nostra Senyora de Lourdes, només amb alguna variant dins del poble d’Arenys de Munt, on per voler respectar les direccions marcades als carrers, ens hem complicat una mica la sortida, fent que al final haguem de rodar en contra direcció més d’un cop, si no volem estar mig matí fent voltes pel poble a modus de laberint.

Aprofitarem que a Lourdes ja està obert el bar per entrar i prendre alguna beguda fresca que ens ajudi a refer forces de cara a la pujada que ens espera.

Continuem pujant per la Riera de Sobirans per enllaçar amb la pista de pujada cap a la Creu de Rupit. Pujada tediosa sense cap ombra, encara que  avui hem tingut la sort que no feia molta calor, el cel s’ennuvolava en algun moment i fins hi tot semblava que volgués caure alguna gota.

A dalt de la Creu de Rupit decidim que hem de variar una mica el recorregut d’anada, així que baixarem per pista cap a la Font del Malpàs, on continuem rodant cap al Coll Pallarès (o més conegut per la gent de la zona la Carena d’en Tintorer).

Continuem baixant per la pista, on a l’arribar al Coll de Llorita tornem a entrar en corriol de pujada cap al Turó de Llorita on fem el corriol que coneixem amb el nom del Cabró (i no és perquè sigui de pujada, ni complicat de fer...és el que té la toponímia popular!!!).

Tornem a sortir a pista que ens porta cap al Coll  de Can Xerrac a la zona de la Urbanitació La Cornisa, on seguim en direcció a la pista que ens puja cap a Can Bruguera.

Passem el Coll de Can Bruguera, travessem la Urbanització i rodem per la pista del Camí de la Cornisa.

Tenim la opció de baixar cap al Parc Forestal, però avui seguirem un tram més endavant del creuament de camins per entrar en corriol a l’esquerra que fa un munt de temps que no hi passàvem i que de fet encara està ciclable.

Anirem baixant per la zona de les Surera de Can Famada, enllaçant divertits corriols que vam preparar a la Repicacorriols, però aquest cop de baixada i quan estem a punt de sortir a la pista del Camí de les Aigües per sobre de Can Cabanyes, en Quim M encara no en té prou i ens torna a enfilar un tram més per anar a buscar la baixada pel Torrent de la Reimina.

Ara sí que travessem el Camí de les Aigües i fem corriols de baixada que encara allargarem una mica anant a passar per sobre de Can Marfà, on ja sí baixem definitivament cap al Torrent d’en Bellatriu per acabar sortint a la riera.

En definitiva una convocatòria de whatsapp de divendres al vespre on teniem que fer una sortida curta, s’ha acabat convertint en una sortida de poc més de 50 quilòmetres amb 1281 metres +.

El track:

Powered by Wikiloc