martes, 3 de octubre de 2017

Nocturna per acomiadar l'estiu

Hem acabat l’estiu i alguns encara tenim els focus ben desats a l’armari i això segur que no li fa cap bé als leds, així que alguna cosa s’havia de fer.

Doncs, desprès de parlar-ne de vegades a les sortides, per fi ha arribat el dia.... divendres amb sortida nocturna per acabar entaulats al Corredor.

Quedem a tres quarts de vuit a la Plaça Nova per poder ser a taula entre 9 i 9:30. Avui som un bon munt de gent, Pepe C, Manel V, Oscar E, Josep, Fernando, Pere C, Tino LL, Quim M, Jordi S, Robert D, Salva B, i en Ramon del grup dels Salamandres. Llàstima de la baixa d’última hora d’en Tomàs LL, però que no pateixi que això s’ha de repetir i en podrà gaudir en una altra ocasió.

Anem equipats amb maniguets, paravents.... i sembla ser que potser no els necessitarem, al menys a la sortida. A la Plaça Nova tenim 16ºC amb lo que potser millor treure'ns peces de roba que ja hi serem a temps per abrigar-nos altre cop. 

Sortim amb una mica de retard cap a l’Agility i anem rodant cap a la riera de Dosrius. En aquests trams la majoria anem amb els focus apagats i és que encara no és fosc del tot i amb la llum d’algun frontal i la intuïció es pot anar fent.

Anem rodant tot xino-xano intentant no estirar gaire el grup, però sense entretenir-nos gaire que si arribem tard la Mercè potser no ens donarà de sopar.

Arribem a Dosrius i aquí sí que ja s’ha d’encendre els llums, si més no tots, almenys alguns mentre anem rodant junts, i és que hi ha moments que sembla que no ens refiem de que els focus fabricats a Xina ens aguantin tota la sortida!!! Jajaja  

Ens comencem a enfilar tot passant per l’Ajuntament fins a sortir a la carretera, que travessarem i seguim pujant per asfalt urbanització amunt. De totes maneres, no som gent de pista, així que a la primera ocasió que tenim de trepitjar corriol ens hi fiquem de cap. Tots els llums encesos i apali, corriol amunt passant tot vorejant les ruïnes del Castell de Dosrius fins a tornar a sortir a la pista.


Anem pujant per la pista que ens passa vorejant Can Soliva, la Pedrera d’en Sesa i ens porta a travessar les Planes de Can Brunet abans d’entrar a la Urbanització de Can Massuet-el Far.

Tornem a estar sobre asfalt i seguim pujant, però com fem sempre que passem per aquí, de seguida en sortim per altre cop fer pista travessant les Planes de Can Carreres, on passem per sota del restaurant, sortint a la zona de la pista de Paintball.

Aquí tornem a fer un petit tram de corriol que travessa la zona del Turó de Sant Joan i ens porta altre cop a l’asfalt de la Urbanització.

Seguim per l’Avinguda del Far travessant la urbanització per tornar a entrar en corriols de pujada cap als voltants de la zona de Can Bosc, tot passant pel Coll de l’Argila on continuem per potser el tram més exigent de tota la sortida que ens acaba pujant a la zona del Puig Aguilar.

Ara ens toca anar baixant per corriol fins a sortir a la pista del Corredor tot just a la cruïlla amb Ca l’Arenes. Malgrat que portem llums, aquest tram de nit no és gaire fàcil de traçar, però una mica per aquí, una mica per allà anem enllaçant la traçada correcte.

Quan sortim a la pista, ja són dos quarts de deu i encara ens falta una estoneta per arribar al Santuari del Corredor.... anem tard!!!

Fem pista amunt tot passant per l’àrea d’esplai, on en Jordi S ens invita a entrar en corriols per acabar pujant pels esglaons de fusta. Doncs apali, en Pepe C de seguida s’hi endinsa, i en Jordi S, Quim M i Salva B el seguim. La resta pugen per la pista.

Arribem a dalt del Corredor i mentre esperem que vagi arribant tot el grup, anem lligant les bicis. És divendres i l’exterior del restaurant està força ple de bicis.


Ens espera una bona estona entaulats, tot gaudint d’unes torrades que ens van fent passar la gana mentre esperem el sopar. Amanides, escalivades, xai, botifarres, galtes, acompanyades de patates fregides i seques, i per fer-ho passar millor vi de la casa, gasosa.... i alguna ampolla d’aigua per fer veure que som bons esportistes.

Els postres i cafès posen punt i final al tiberi. Portem molta estona entaulats i ja és hora de tornar a la bici.

Al sortir la temperatura ja és força més baixa i ens alegrem d’haver agafat maniguets i paravents. Ens abriguem i decidim que la tornada la farem baixant cap a la Creu de Rupit, però abans aprofitem per immortalitzar la sortida.


Només sortir del Corredor agafem corriol que voreja per la dreta la pista i com passa casi sempre que fem una nocturna, malgrat ser un corriol força curt, el grup es disgrega i menys mal que aquest cop no hem perdut a ningú.

La baixada per pista fins el Coll del Pi Buac la fem tranquil·lament, tot i això s’ha d’anar en compte, els focus fan força llum, però una ombra, on petit xaragall o qualsevol pedra podria fer que la sortida es compliqui.


Abans d’arribar a la zona de Can Rupit, alguns tornem a deixar la pista entrant a fer altre cop uns centenars de metres de corriol, per reagruprar-nos de nou a la Creu de Rupit.


Continuarem cap a Canyamars i per això comencem baixada per la pista que voreja el Torrent de Rupit. En aquests trams cadascú baixa al seu ritme i els més avançats han pogut gaudir de la presència d’una guineu que travessa la pista potser pensant: “On collons van aquests a aquestes hores?”.

Passem pel Pou del Glaç i entrem a Canyamars, on travessarem el poble per entrar en corriols que ens porten cap a Can Gel, on seguim avançant cap als Rucs del Corredor.

Aquí seguim per la riera de Canyamars, abans d’enfilar-nos per últim cop a la sortida d’avui cap a la Creueta de Can Martorell.

Un cop a dalt decidim no passar per les escoles antigues de Dosrius, així que trenquem a l’esquerra i baixem per entrar a Dosrius per la riera del Sot de les Canals.

Ja som dins del poble que travessem i fem riera de tornada cap a Argentona, on altre cop a la part davantera del grup hem pogut gaudir de la presència d’una altra bestiola, un senglar que travessa la riera sense mirar, potser també emprenyat perquè transitem pels seus dominis tan ben entrada la nit.

Tanquem la sortida a la Plaça Nova pensant que potser podríem fer un gintònic, però ja són quarts de dues i tot està ja tancat, així que una petita estona fent petar la xerrada i tothom cap a casa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario