Aquesta setmana anem d'estrena.

Dissabte 02 de Març 2022:

De nou cap de setmana, i com els últims dissabtes les absències a la trobada dels Bicigaló són habituals. De fet, avui més que mai, tot i l’arenga per a sortir d’en Jordi T, poc a poc les respostes negatives van caient al grup de whatsapp. Tant, que a primera hora del matí s’ha trobat sol com un mussol a la Plaça Nova, sort n’ha tingut del servei de neteja de l’Ajuntament, que aquesta hora no falla mai.

Sap greu haver-lo abandonat, com deia un antic anunci televisiu: “él nunca lo haría”, tant se val, el mal ja està fet. Sempre ens quedarà l’esperança de que entengui que ha estat degut a que hem de ser a Llavaneres aviat, sumat a algun altre factor prou important.

Doncs això, que al final hem decidit estar-nos una estoneta més al llit, per sortir més tard a estirar cames, i provar noves sensacions damunt la bici. Mataró, Camí de les Cinc Sènies, Llavaneres, Santa Mònica, Creu de Rupit i enfilada cap al Santuari del Corredor.

Molta pista i gens de corriol, per a l’arribar dalt, i entrar al patí davant del santuari... per trobar-nos a en Jordi T!!! Qui ho havia de pensar? De fet, ara recordant, set anys enrere, l’últim cop que mirava de provar noves sensacions sobre una bici, també al pati del corredor em vaig trobar amb en Kiko P i l’Enric T.

Ja que ens hem trobat, aprofitarem per fer-nos una foto.

No ens hi podem estar gaire, així que pugem a les bicis, i compartirem una estona de ruta. Ens deixarem caure per la pista cap a la Creu de Rupit. Seguim baixant cap a la Font del Malpàs, de camí al Coll de Pallarés. Aprofitarem aquí per fer un petit tram de corriol, on en Jordi s’ha entossudit en decantar un arbre amb el cap. Tot ha quedat en l’intent, un parell de abonyegades al casc, i una estona amb el coll adolorit.

Res, res, tornem a sortir a la pista que avui no és dia de corriols. Rodem un centenars de metres més plegats, fins a trobar l’entrada del corriol del Cabró. Aquí ens separem, en Jordi cap a Can Bruguera, per tornar a Argentona pels corriols d’en Bellatriu, i jo a baixar cap a la Hípica que ja es va fent tard.

El btt per dissabte ja s’ha acabat. Demà serà un altre dia!!!!

 

Diumenge 03 de Març 2022:

Diumenge les coses seran ben diferents. De moment comencem matinant per apropar-nos a la Plaça Nova. A l’arribar ja hi són tots, uns acabant de fer el cafetó , i d’altres ja preparats per començar a pedalar. Una breu presentació de la que a partir d’avui serà una nova integrant del grup, i ja estem rodant pel carrer Gran cap a la Plaça de Vendre. Rodarem pel carrer Sant Narcís, cap a Can Volard, on començarem a fer els primers trams de corriols fins al Torrent del Collell.

A partir d’aquí, pujada per corriols i senders, cap al Rocar d’en Serra, fins a sortir a sota dels dipòsits del Mal Pas. Després d’aquesta enfilada, uns trams més planers, amb baixada final cap al Cementiri de la Vall de Clarà. Travessem la carretera en direcció a la deixalleria, i del polígon ens dirigim cap a la riera de Riudemeia.

Entrarem al corriol de la Nevera, i quan ja pensem que ens enfilarem cap a Can Roviró, en Toni P ens porta de nou a la riera de Riudemeia. Rodarem fins passat Can Boringues de Baix, per tot just abans d’arribar a Can Riudemeia, travessar la riera per enfilar-nos fins a trobar els corriols clàssics que ens han de pujar cap a Can Vinyamata, i d’aquí a la pista de la Pedrera de la Pedra Blava.

Un breu tram de pista, i altre cop corriols de pujada mentre travessem el Bosc de Can Païssa. Sembla que anem a buscar l'entrada del corriol de la Lola, però avui en Toni P ha agafat el rol de lider, i vol que anem cap a la Pedra de les Orenetes. Doncs apa, rodem per la pista cap a Sant Bartomeu, on passada l'ermita ens tornarem a enfilar per corriols i senders cap dalt de la zona de la Cabana del Moro.

15,5 quilòmetres, i tenim per davant els primers trams de corriols de baixada amb cara i ulls de la sortida. Poc més de 2 quilòmetres de baixada pel Bosc de Ruscalleda, amb un sense parar de rocs, arrels, i xaragalls. Trams força tècnics, on les tijes telescòpiques i les suspensions treballen de valent.

Un cop a la pedra de les Orenetes, aturada per menjar alguna cosa, mentre comentem la jugada, i fem algunes fotos.

Molts opinen que Strava és la perdició del btt, però també té coses bones. Avui ens ajuda a saber que a aquest tram de baixada se l'anomena Futurama. 2,65 quilòmetres on es perden 206 metres d'altura, amb un desnivell mig del -7,8%, una mitja de 152 ppm, i un pic de 167 polsacions, i això que estem baixant!!! De totes maneres, tot i l'esforç, segur que estem força allunyats de la marca dels que l'han fet amb 6:24 minuts.

Ja refets, tornem a agafar les bicis, i a remuntar. Poc més d’un quilòmetre de corriols revirats i divertits, que ens portaran cap dalt de la pista. Només ens  hi estarem uns poc metres, de seguida tornem a entrar en trams de corriols, aquest cop de baixada, mentre travessem el Bosc Màgic d’Òrrius, fins a sortir a la carretera que baixa cap a La Roca del Vallès.

20 quilòmetres de sortida, i encara és d’hora. Doncs apa, travessem la carretera per enfilar-nos per corriols cap al Bosc de Can Planes. Rodarem fins a la Pedra de l’Escorpí, on entrem al corriol Amagat. El proper objectiu és el Cagando Blando, però abans ens enfilarem al Turó Gros per fer-lo sencer.

Els primers trams de baixada són un pel més tècnics, i avui ens veurem obligats a aturar-nos per un altre destalonament a la roda d’en Salva M. Uns minuts, en els que mentre uns estan per la feina...

...d’altres ens ho mirem posant-hi bona cara.

Solucionat el problema tornem a pujar a les bicis, i a tornar a deixar-nos caure pel corriol, ara sí amb trams més assequibles, que ens portaran a tocar de La Roca del Vallès. Ara hem de fer uns pocs metres de pista cap a la Masia de Can Planes, encara que abans d’arribar-hi tornarem a fer un petit tram de corriol que ens baixa cap a la Font de Can Planes.

A partir d’aquí, una bona enllaçada de corriols, primer avall pels corriols que es coneixen com la Baixada dels Tigres, per anar a buscar la remuntada clàssica pel corriol de la Creu. Un cop a dalt, farem un tram del Calipso a l’inrevés, de camí a la Pedra Foradada de Can Planes.

No hi ha temps d’aturades, i ja som dins del CDR. Ràpida i divertida baixada per aquests trams de corriols, per acabar sortint al Torrent de Can Companys que ens portarà a la carretera de  Parpers.

Aquí hem de travessar la carretera per a buscar ja la tornada, però abans ens trobem amb 2 bikers que ens pregunten com poden anar cap a Mataró. En Salva M els hi diu d’unir-se al grup, i així podran fer un corriol que segur que no hi han passat mai. Doncs apa, ja som 2 més!!! Entrem al Torrent de Sant Miquel, i a les primeres de canvi trenquem a la dreta, per entrar al que anomenen Brutus Up. Topònim que ja deixa entreveure el que ens espera.  Poc més d’un quilòmetre de continua pujada, amb un desnivell mig del 9%, on el grup s’estira força. Un dels nouvinguts s’adapta al ritme de pujada, però el company pateix el que no està escrit. Peu a terra als punt més exigents, i haurem d’anar-lo esperant, més no coneixent per on ha d’anar.

Anem fent petar la xerrada, i ens comenta que està trasplantat del cor... collons també, ho podien haver avisat!!! El pulsòmetre està marcant 170 ppm, esperem que ell vagi per sensacions. Amb penes i treballs arribarem al Coll de Parpers, on ja fa una estona que ens espera la resta del grup. Ens acomiadem dels nouvinguts, i busquem ja la baixada final.

Hem de travessar la carretera, dirigir-nos al Pessebre, on entrarem al corriol de la Mercé, i cap avall que fa baixada. Com sempre, ràpids trams de baixada que ens porten a sortir just per sota de Can Roviró, i d’aquí en res ja som a baix de la riera de Riudemeia.

La feina ja està feta, i només ens queda tornar rodant tranquil.lament cap a la Plaça Nova, on tancarem la sortida amb el piscolabis de rigor.

33 quilòmetres de divertida sortida, superant els 1100 metres+, amb molt bones sensacions, però sobretot amb molt bona companyia.