Cap de setmana de corriols, batudes de senglar, i branques malcarades.

Dissabte 22 d’Octubre 2022:

Aquesta setmana, en Pere C ha estat l’encarregat de convocar per dissabte als Bicigaló. En principi, com últimament, respostes afirmatives minses. De fet, només en Quico S i Salva B, ens ficarem a llit, amb la feina feta.

Matinem, i a quarts de 8 en Jordi S posa en solfa el whatsapp dient que ha de ser aviat a casa, i surt ara...collons, però si és ben fosc!!! Apa, deixem-lo que faci. Nosaltres a les 8 en punt estarem  a la Plaça Nova.

Al final, a més dels confirmats, també s’acosten a la plaça, en Pepe C, Robert D, Josep, i en Javier F. Havíem de ser 3 gats, i al final en serem 7... no, 8!!! En Jordi S ho ha vist tot molt fosc, i al final sortirà amb nosaltres.

Doncs apa, marxem de la Plaça Nova cap a l’Agility, sense tenir clara la ruta d’avui. De moment, desprès d’un primer intent avortat d’entrar de nou al Torrent de Can Bellatriu, decidim rodar per la riera, per dirigir-nos cap a Òrrius. Anem cap a la riera de Riudemeia, fins tot just passat Can Boringues de Baix, on hauríem d’enfilar els primers trams de corriols del dia.

Abans d’entrar-hi, en Javi ens comenta que sembla ser, que per la zona de Can Boringues i Riudemeia, avui hi ha batuda del senglar. Tot just avisar-nos, ja sentim a la llunyania el bordar eixelebrat dels gossos perseguint el senglar, així que decidim canviar la ruta, i anar cap a una altra banda.

Aquí en Jordi agafarà el rol de líder, i ens comenta de pujar per la Via Romana cap a Parpers, tot i que li farem un cas relatiu. Ens enfilarem cap a Parpers, però ho farem pel Gas, així que desfem un tram de la riera de Riudemeia, per entrar al curt tram del corriol de la Nevera, fins a sortir al torrent del Fondo de la Gallega. Ens començarem a enfilar per corriols, passant per sobre del Tunel de Parpers. Tram de pujada, on començarem a escalfar de debò, per acabar enllaçant amb la part final de la Via Romana, abans de sortir a la carretera, ja a tocar del Coll de Parpers.

Anem improvisant, i aquí en Jordi deixarà el rol de líder. Ara ens toca deixar-nos caure uns centenars de metres per l’asfalt, per un cop passat el Jabalí de Oro, buscar altre cop trams de corriols, aquest cop de baixada. Poc més d’un quilòmetre de divertits corriols, sense excessiva dificultat, que ens porten a sortir al Torrent de Sant Miquel.

Continuem cap a Can Companys, on només travessar la carretera, tornarem a enfilar-nos per trams que ja són tot un clàssic de la zona. Normalment enllaçaríem amb corriol de la Creu, però avui, ja posats a improvisar, resseguirem alguns trams que hem fet últimament a les sortides del diumenge, i que pel que sembla, són encara verges per la majoria dels Bicigaló. Doncs apa, primer zigzaguejant, tot i un petit error en un trencall que ens obligarà a desfer uns metres, de baixada cap a la Vinya d’en Tomàs. Seguirem per corriols cap a la masia de Can Planes, on farem uns metres de pista., abans de seguir pujant per corriols cap al Turó del Turó Gros, on trobem aturades a l’entrada del Gravetat Zero a un grup nombrós de motos d’enduro. No ens seran un problema, doncs nosaltres anem cap al corriol Amagat, que avui farem a l’inrevés.

Acabarem sortint a tocar de la Pedra de l’Escorpí, i aquí ens trobem altre cop amb senyals de que s’està fent batuda del senglar per la zona. Volíem pujar travessant el Bosc de Ca l’Argent, però ho deixarem córrer, no sigui que algun caçador ansiós per prémer el gatell, ens faci acabar malament el matí. Estem a tocar del Gusillum, però el grup no es vol arriscar a passar-hi. Potser millor recular uns metres per la pista cap a la Pedra Foradada, per entrar al CDR. Així ho fem, tot i que a l’entrada, en Robert, Josep i Quico S decideixen no prendre riscos, i anar a baixar pel corriol de la Creu. Tant se val, ja ens trobarem a la carretera de Parpers. La resta entrem al CDR per xalar d’aquests trams de baixada, que per unes coses o d’altres, fa molt temps que no hi passem. Tot tranquil, fins a tocar del Torrent de Can Companys, on primer tindrem un petit ensurt amb uns moteros eixelebrats, que miren de baixar les motos aturades pel baixadó final del Gusillum. Tot seguit, una munió de gossos de la batuda que també baixen cap a nosaltres amb el seu bordar ensordidor. Marxem, marxem ràpid de la zona que això no acabarà bé!!! En un tres i no res, el torrent ens portarà a la carretera de Parpers, on esperarem a que arribi la resta del grup.

Desprès d’uns minuts d’espera, ja amb el grup al complet, hem de buscar la tornada, i ho farem entrant de nou al Torrent de Sant Miquel, per fer la pujada clàssica pels senders de l’Star Wars, on aprofitarem per fer algunes fotos, de camí al Pla de l’Espinal.

Un cop a dalt, anem a buscar la baixada final. Passem a tocar de les restes de la masia de l’Espinal, i uns metres més avall, tornem a entrar en corriols de baixada, que primer ens porten a la carretera que puja cap a Parpers. Travessem la carretera, i ja som de camí al Koala. Com les últimes sortides, podrem gaudir d’una ràpida i divertida baixada, fins a sortir al Xaragall de l’Espinal, amb un somriure d’orella a orella, amb la sensació d’haver fet una sortida força divertida, tot i anar improvisant tot el matí.

Últim re-agrupament, abans de tornar tranquil·lament cap a la riera, de camí a Argentona, on tancarem la sortida altre cop a la Plaça Nova.

Per cert, són les 11, i en Jordi S, que en principi havia de ser d’hora a casa, encara està amb nosaltres. Suposem que el fet d’estar-s’ho passant bé, tot i passar per trams que no ha fet de petit, hi ha tingut alguna cosa a veure. Això sí, no es quedarà a l’esmorzar Bicigaleru... això que es perdrà!!!

Feina feta, 26,99 quilòmetres amb 667 metres+, i a passar la resta del dia amb la família, a l’espera de que en Joan B faci la nova convocatòria per diumenge als Bttargentona.

Diumenge 23 d’Octubre 2022:

Dissabte a la nit, amb puntualitat mataronina, en Joan B torna a penjar la convocatòria per whatsapp. Altre cop poques confirmacions, només en Pere B, i Salva B. De totes maneres, matinarem per ser a les 8 a la Plaça Nova, amb l’esperança de que al final s’apunti algú més, i de fet així serà, en Javier F també s’apuntarà a la sortida.

Avui se celebra una nova edició de la Burriac Xtrem, i a aquesta hora, la Plaça Nova ja és plena de runners escalfant, ansiosos per començar a tastar el recorregut de 28 quilòmetres que els hi ha preparat la gent del Gmargentona.

Nosaltres, abans de començar la sortida, aprofitarem la pancarta de Repicacorriols, per posar-nos-hi bé per la foto.

Apa, marxem de la Plaça Nova pel carrer Gran, de camí al carrer sant Narcís que ens portarà cap a Can Volard. Primers metres fora de l’asfalt pel camí de les caques, fent els primers corriols fins al Torrent del Collell. A partir d’aquí, enfilada cap al Rocar d’en Serra, que ens porta als dipòsits d’aigua, on resseguirem uns trams més de corriols, per acabar deixant-nos caure cap al Cementiri de la Vall de Clarà. Una bona manera d’evitar la riera, que també ens serveix per escalfar cames, i anar pujant pulsacions.

Ara hem de travessar la carretera, entrant al polígon cap a la deixalleria, i d’aquí a rodar en direcció al Bell Recó. Passem per sota del viaducte de la C60, un tram del Xaragall de l’Espinal, i ja som  passant per sota de la carretera de Parpers, on uns metres més endavant, trenquem a la dreta, deixant la pujada del Xaragall de Can Pins per a un altre dia. Avui ens enfilarem pels senders clàssics mentre travessem les Malloles de Can Pins, que ens acabaran pujant fins dalt del Turó de Can Ribot.

Un cop a dalt, fem el corriol alternatiu que ens deixa a les Planes. Continuem cap a la urbanització de Sant Carles, on hem de fer uns metres d’asfalt cap al Turó dels Castellans. Aquí, tornem a corriolejar una estona, mentre travessem el Bosc de Can Poc. Avui aprofitarem per passar pel corriol de la Pistola, abans de sortir a la carretera que baixa cap a Santa Agnès de Malanyanes.

Només travessem la carretera, ja tornem a ser dins de corriols, que ens porten de baixada cap a Ca l’Arumí.

14 quilòmetres seguidets, sense aturades, i a bon ritme. Ara hem de travessar la carretera, enfilant-nos cap a la Pedrera dels Dous. Avui, pujarem uns metres més, fins just a sobre de la pedrera, on entrem al corriol que passa a tocar de les restes de Can Cames. En principi no hem de parar de pujar, anant enllaçant corriols fins a ser als peus de la Torrassa, o al menys, això és en teoria. Sembla ser que en Pere B no ho té del tot clar, i a la que ha vist un corriol de baixada no se n’ha pogut estar d’entrar-hi, mentre la resta l’esperem més amunt. Al final, haurem de baixar a buscar-lo... hem fet aquests trams un munt de vegades, però es clar, “aquell dia, en Pere no venia!!!”.

Altre cop tots junts, farem els últims trams de pujada. La idea és no enfilar-nos fins dalt de la Torrassa, al menys de moment. Quan ja hi som a tocar, ens deixem caure per buscar l’entrada del Kekomo, que fa temps que no hi passem. Sense temps a pensar, ja hi som dins, i podrem gaudir d’aquests divertits trams que ens acaben baixant cap a l’ermita de Sant Esteve del Coll. Tot plegat 400 metres de corriol, però una baixada, sempre és una baixada!!!

Un cop a baix, ara sí, toca remuntar fins dalt de la Torrassa. Trams ja clàssics, on no perdrem a ningú, per un cop ser a dalt, fer una petita aturada per menjar alguna cosa, mentre fem alguna foto.

Apa, tornem dalt de les bicis, que és hora d’anar buscant com tornar. De moment, ens deixem caure cap al Pla de la Bassa del Llop, per de seguida tornar a ser dins de corriols, mentre baixem cap a la zona del Penjat dels Garrofers, compartint corriols amb un grup d’e-bikes, tots ben equipats d’enduro, però que tenen seriosos problemes a l’hora de baixar per aquestes trams. Fins i tot, algun a punt de prendre mal, mirant de deixar pas a en Javier, i en Joan que van al capdavant.

Avui decidim, enllaçar amb els divertits trams de corriols que baixen cap a la carretera de Can Bordoi, tot i que sabem que desprès ens tocarà rodar uns centenars de metres per asfalt. Cap problema, aquests trams ben bé s´ho valen, i després de l’asfalt, ja serem a l’entrada del tram final del Dragon Khan.

Aquí, en Javier es posa al capdavant, i a veure si tens nassos de seguir-lo. Tot i possiblement fer la baixada més ràpida en molt de temps, costa seguir-li la estela. De fet, arribarem a baix del Sot de Can Bosquets havent xalat com la quitxalla. Desprès comprovarem a l’Strava que hem fet record personal a casi bé tots els segments. Però no ha estat tot tan agradable com sembla, un cop a baix, estem comentant la baixada, i en Pere B triga massa. Alguna cosa deu haver passat, i quan ja estem a punt de recular, veiem que arriba. Ha perdut la roda del davant als trams inicials, estampant-se contra la branca d’un arbre. En principi, tot i que ha quedat sense respiració per uns moments, sembla que no és res greu.

Continuem travessant la carretera, per deixar-nos caure cap a Dosrius, tot vorejant el Torrent dels Rials. A la sortida de Dosrius, anirem a buscar l’alternativa de la riera, amb el tram final pel Torrent de la Feliua, fins a sortir al Torrent de Manyans.

A partir d’aquí, a rodar per la riera cap a Argentona. En Pere ens deixarà a l’Agility, i se’n torna cap a casa. La resta tanquem la sortida a la Plaça Nova. Encara no són les 11, i aprofitarem per fer un petit piscolabis, envoltats de la flaire a brasa, de les botifarres que s’han de cruspir els participants de la Burriac Xtrem, que aquesta hora van arribant a la plaça.

Amb aquests 31 quilòmetres i 841 metres+, posem punt i final a un nou cap de setmana de btt, divertit, però més accidentat del compte.

A hores d’ara, sabem que en Pere B “només” té un esquinç intercostal, que no el deixa esternudar... mentre pugui fer altres coses, rai. A recuperar-se per a tornar a rodar junts ben aviat!!!