La Roca del Vallès i terreny humit, combinació perfecte!!!

Diumenge 09 d’Octubre 2022:

Aquest cap de setmana la pluja ens ha fet la guitza. Dissabte, part dels Bicigaló vam matinar amb la intenció de gaudir d’una nova sortida de btt, però a primera hora del matí espurnejava. Alguns, de seguida van tornar a posar la bici al llit, i d’altres vam estar encara una estona fent el ronso, tot mirant si la cosa millorava. Fins i tot en Francesc M s’unia a la festa dels whatsapps interessant-se per si sortia algú. Al final, res de res, tots passarem el dissabte a casa sense bici... bé, tots menys en Francesc que ha estat més llest, i al final ha sortit una estona. Tot i mullar-se una mica, la pluja no ha pogut amb ell.

Dissabte al vespre, en Joan B torna a posar les piles als Bttargentona. “Qui s’apunta demà, que la muntanya estarà  espectacular?”. Amb una frase així, i havent-te quedat a casa avui, qui li vol dir que no. Doncs això, diumenge matinem per ser a les 8 a la Plaça Nova. Com sempre, trobada a la porta de la Fleca Casas, on els més matiners farem un cafetó mentre esperem a la resta.

Avui som en Joan B, Quim M, Francesc M, Javier F, Pere B, i Salva B.

Mentre decidim cap a on anar, la Plaça Nova es va buidant de gent. Avui en Piu i companyia han preparat el segon entrenament per a la propera Burriac Xtrem, i la plaça tornava a estar plena de runners ansiosos per deixar-se el fetge per Burriac.

Nosaltres decidim que avui serà un bon dia per tornar a anar cap a la zona de La Roca del Vallès, així que comencem a pedalar cap a l’Agility, per entrar a la riera, on anirem rodant en direcció a la riera de Riudemeia.

Entrem al torrent del Fondo de la Gallega, amb el primer tram de corriol de la Nevera, abans de començar a enfilar-nos cap a Can Roviró. Seguim pujant, tot resseguint els corriols que ens pugen fins a Can Vinyamata, amb el tram final de sender que ens porta fins la pista a tocar de la Pedrera de la Pedra Blava.

Uns metres de pista, i ja tornem a estar en corriols de pujada, tot travessant el Bosc de Can Païssa. 10 quilòmetres, on no hem parat de pujar, i per fi estem a l’entrada del corriol de la Lola. Cap dins, amb en Quim al capdavant, així no li farem nosa als trams més tècnics.

En Joan tenia raó, el terreny està espectacular, tot i que hem d’anar en compte amb les arrels que estan força humides. Normalment, a mitja baixada solem remuntar per enllaçar amb l’Amic Invisible, però avui resseguirem la Lola sencera, així un cop a la sortida, només haurem de fer un centenar de metres de sender, i ja serem a l’entrada del The Rock.

No hi ha temps d’aturades, cap dins, i com sempre a xalar d’aquests divertits trams. Avui ha estat una mica un campi qui pugui, ningú volia baixar el ritme, així que un cop a la sortida farem una breu aturada per a reagrupar-nos.

Altre cop tot junts, entrem al corriol on algú diu que hi va perdre la Destral, però només començar haurem de tornar a aturar-nos. En alguna pedra del The Rock he foradat la coberta del darrera, i he perdut tot l’aire. Mirem d’inflar, però el tubeless no aconsegueix tapar el forat, així que no ens quedarà més remei que desmuntar la roda, i posar una càmera.

Amb la bici sense la roda del darrera. Mirem com deixar-la que no toqui a terra, potser penjant-la d’un arbre???

La cosa s’allargarà més del compte, la meva manxa no infla. Provem la d’en Javi, i tampoc ens en sortim, doncs apa, Joan treu la teva... doncs tampoc farem feina, al final, sort de la d’en Pere B, sinó hem veig caminant cap a casa.

Fet i fet, ens hi hem estat uns vint minuts, en els que han passat un parell de grups de bicis, i també en Dani Q, que avui va sol, i aprofitarà  per afegir-se al grup.

Reprenem la marxa, i només farem uns pocs metres més de corriol. Els treballs de desforestació també han arribat aquí, i el corriol ha desaparegut. Haurem de baixar de les bicis, per passar per sobre de tota la brancada que hi ha escampada pel terra, si no volem fer malbé el canvi de les bicis. Al final ens deixarem caure per un tram de pista obert per les màquines, per sortir a tocar de la masia de Can Santpere. Estarà content l’amo, si no li feia cap gràcia que passéssim per aquest corriol, ara li sortim a prop de la casa, tot i que no ens hi veurà gaire més. Si no es torna a obrir el corriol, deixarà de ser un lloc de pas de les nostres sortides.

Un cop a la carretera, ens toca remuntar uns metres per l’asfalt, i de seguida tornem a estar pujant per corriols, de camí altre cop a la sortida del The Rock.

Què petit és el món!!! Aquí ens trobem amb en Pere C, Pepe C i la Sandra S. Els hi comentem que no perdin el temps entrant al corriol per a buscar la Destral, així que també s’afegiran al grup. De moment rodem junts pel sender cap al Bosc de Can Planes, on a sobre de la Pedra de l'Escorpí, entrem al corriol Amagat, fins a trobar l’entrada del Calipso. Aquí decideixen deixar-nos, han de ser a las 11 a la Plaça Nova, i no tenen clar que nosaltres hi siguem.

Ara toca tornar a baixar, anirem fent corriols, passant pel corriol de la Creu. 1,5 quilòmetres de divertits corriols, enllaçada magistralment per en Joan B, que ens porta a tocar de la Vinya d’en Tomas. Mentre baixem, en Pere B encara té temps de preguntar, “con es diu aquest corriol???”. Doncs no ho sé, a l’Strava han segmentat tota la baixada com el Calipso Xtrem, però tampoc els hi facis molt de cas. De llumetes de colors n’hem vist poques, i de xtrem tampoc en té res, tot i que si no vas a l'aguait, en el primer tramo de pedres que trobis, tot i estar parat, pots deixar la no primera marca de guerra a la bici.

Deixem córrer la toponímia del btt, i tornem a la sortida. Si hem xalat baixant, doncs ara ens toca pujar una mica. Res important, anirem enllaçant altre cop corriols,  fins a sortir a la carretera de Parpers, a tocar de Can Companys.

Travessem la carretera, i entrem al Torrent de Sant Miquel, per començar a enfilar-nos de nou. Ara ho farem per la pujada clàssica de l’Star Wars, que ens portarà a dalt del Pla de l’Espinal.

Un cop dalt, pensem com deixar-nos caure ja cap a Argentona, però en Quim no en té prou. Diu que hem estat molta estona aturats per la punxada, i ho hem de recuperar d’alguna manera, així que decidim enfilar-nos cap a Sant Carles. Doncs apa, altre cop senders i corriols de pujada fins a sortir al Turó dels Castellans, on farem uns metres d’asfalt en direcció cap a can Ribot, aprofitant per fer una foto amb en Dani, abans de començar a baixar.

En principi, sembla ser que baixarem per l’alternativa de la Font de Javà, però en Francesc M es posa al capdavant, i entra al corriol de les Roques que havíem fet fa molts anys amb en Joan V. De fet, hi hem tornat a passar fa uns mesos, i tenim ben clar que hi ha alguns punts massa tècnics. Doncs res, que hi farem, frena aquí, passa per sobre d’aquest tronc caigut, ara unes pedres, un altre tronc, i un altre, algunes pedres més, ara un caminaire amb el gos que ens deixa pas, abans del tram de baixada final, amb un rocam important i alguna arrel, on els més assenyats posarem peu a terra, cedint el pas a algun inconscient que s’hi tira abans d’acabar fent un “front-flip” de llibre...i no direm el nom, que aquell dia tampoc venia!!! La sang no arriba al riu, només una altra bici amb marques de guerra.

Al final enllacem amb la sortida del corriol de l’alternativa de la Font de Javà, on acabarem de baixar pel dret fins a sortir a la carretera de Parpers, amb l’últim reagrupament de la sortida.

Travessem la carretera, deixant-nos caure al Xaragall de l’Espinal. Ja som a tocar del Bell Recó, i només ens queda rodar per la riera cap a Argentona, on tancarem la sortida amb el piscolabis de rigor.

Encara tenim temps de trobar-nos amb en Pere C i en Pepe C, que tot i ser diumenge no s’han perdut l’esmorzar Bicigaleru que no es va poder fer ahir.

Al final ens ha quedat una bona sortida, 32,44 quilòmetres amb 844 metres+, i unes quantes ferides de guerra a les bicis, però això és el que té el btt, qui no arrisca no es diverteix!!! Aixó sí, la propera setmana, esperem que la sortida sigui més tranquil.la.