Última sortida del 2022.

Dissabte 31 de Desembre 2022:

Últim dia de l’any, i tot i no ser diumenge, hi haurà una nova convocatòria de la colla Bttargentona. Pel que s’intueix, a la sortida d’ahir, van moure’s per la zona de Llinars, i sembla ser que no n’han tingut prou.

Toca matinar per trobar-nos a la Plaça Nova. En aquesta darrera sortida serem en Francesc M, Kiko P, Javi F, Salva M, Joan B, Jordi S, i Salva B. Tot i ser dissabte, avui no hi ha hagut convocatòria dels Bicigaló, així que no trobarem ningú més a la plaça.

En Joan proposa repetir corriols que van fer ahir, al menys el Dofí, així que un cop hi som tots, comencem a pedalar. Marxem pel carrer Gran cap a la Plaça de Vendre, deixant Argentona pel carrer de Ca l’Oms, fins a Can Volard. Primers trams de corriols per la Vinya d’en Serra, cap al Torrent del Collell, on començarem a enfilar-nos cap al Rocar d’en Serra, fins a ser dalt dels dipòsits del Mal Pas.

Un cop a dalt, uns centenars de metres ens portaran al corriol que ens baixarà al cementiri de la Vall de Clarà.

Travessem la carretera, entrant al polígon, i ara ens toca rodar tranquil·lament cap al Bell Recó. Passem per sota del viaducte de la C60, un tram de sender vorejant el Xaragall de l’Espinal, i ja som passant per dins del pont per sota de la carretera de Parpers.

Avui no trencarem a la dreta per fer la pujada clàssica per les Malloles de Can Pins. En Jordi S té ganes de gresca, i es col·loca obrint el grup mentre ens enfilem pel corriol del Xaragall de Can Pins.

Un cop a dalt, entrem al corriol de l’alternativa de la Font de Javà, i amunt que fa pujada, en direcció al Turó de Can Ribot. El ritme és alegre, estem al principi de la ruta, i alguns ja anem per sobre de les 160 pulsacions,  amb lo que mirarem de baixar una mica el ritme. Ja ens reagruparem al ser a dalt.

Un cop a Can Ribot, en no res ja serem a la urbanització de Sant Carles, on avui ens deixarem caure cap a sobre el restaurant, abans de tornar a buscar corriols, ara travessant el Bosc de Can Recordà, fins a trobar l’entrada del corriol de la Pistola.

Aquí, qualsevol altre sortida no hagués tingut res a remarcar, però si l’últim dia de l’any hi ha l’estranya tradició de l’Home dels Nassos, no més estrany serà el recorregut que avui farem en aquest breu espai. Primer, a mig corriol, mirem d’investigar una entrada de corriol a l’esquerra que té tota la pinta de no portar-nos enlloc de bo, però si s’hi ha d’entrar, doncs entrem-hi. Uns pocs metres de baixada...i a girar cua!!! El que havíem dit, no portar enlloc, i ara hem de remuntar un centenar de metres amb un pendent considerable, on el millor si no portes e-bike, és baixar de la bici, i empentar-la uns metres. Apa, ja som de nou al bon camí, però per poc temps, ara veuen una entrada a la dreta, doncs cap dins!!! Aquest ja el vam fer en una altra ocasió, i puja de valent. Apa, altra cop a empentar la bici uns metres. Collons amb les ganes d’investigar, ni l’Alexander Fleming en tenia tantes quan va descobrir la penicil·lina!!!

Al final acabarem sortint dalt de la carretera que baixa cap a Santa Agnès de Malanyanes, a veure si ja tornem a la normalitat. Ara farem uns tram més de corriols per baixar cap a Ca l’Arumí, on travessem la carretera per enfilar-nos cap a la Pedrera dels Dous.

Tot just som a sobre de la pedrera, tenim varies opcions per a continuar, a la dreta la pista que puja cap les restes de Can Puigverd, a l’esquerra el corriol clàssic a tocar de les restes de Can Cames... i al mig, el tram d’arrels de mal fer que no hi entrem des de fa un munt d’anys. Doncs sabeu quina opció hem triat? O millor dit, ha triat en Jordi S? Doncs sí, pel dret!!! A les e-bikes no les espanta res, en Jordi és un jovencell, per en Salva M, i en Javi F, una pujada com qualsevol altre, en Joan B ho encaixa amb bona cara, i a la resta no ens queda més remei que remugar mentre mirem de no exigir massa al cor.

Acabarem pujant, i tot i ser exigent, un cop passat, potser no és tan dura com la recordàvem. A partir d’aquí ja només ens queda enllaçar amb els corriols clàssics, que ens deixen dalt de la Torrassa, on avui no hi ha ningú, potser degut a que la guingueta és tancada?

Aprofitarem per aturar-nos una estona, menjar alguna cosa, i immortalitzar la sortida. Fotos a l'éstil clàssic...

...alguna més creativa...

... i fins i tot una 0.5, que ben bé, encara no sabem que vol dir. Incults tecnològics que som alguns.

Ja comença ser hora de buscar alguna baixada divertida, així que pugem dalt de les bicis, per deixar-nos caure uns centenars de metres fins a trobar l’entrada del corriol del Senglar. Fem els trams inicials, fins a trobar la intersecció de les 3 variants, on avui farem la del mig. El capdavant del grup no ho dubte ni un moment, i de fet l’encerten. Baixada divertida, ràpida, i sense complicacions, mentre travessem el Bosc de Can Suari, fins a sortir a tocar de Can Casavella.

Uns metres més de baixada ens portaran al Mogent, on passem per sota de la via del tren. Poc més d’un quilòmetre i mig de rodar cap a Can Gallard...

... amb un últim tram d’asfalt que ens deixarà a tocar del pont Blau de Llinars.

I ja som on volíem, al Dofí!!! Això sí, per fer-lo de pujada. Primers metres d’enfilada per pista, mentre discutim on es troba l’entrada del corriol. No farem cas a en Jordi S, que ho recorda de quan encara era petit. Si li fem cas, potser ens troben a la Junquera, i això que hi va passar ahir dos cops!!! Sort en tenim d’en Joan B, que sempre ens porta pel bon camí. El seguim i ja som dins del corriol. De fet, tot i ser pujada, és agraït de fer. Revirat, sense trams excessivament exigents...

  

... que en poc més d’un quilòmetre ens deixarà dalt de l’esplanada del Turó del Vent.

Ara només hem de travessar la carretera, i a continuar xalant de baixada. Corriols que es va ensenyar fa temps en Quico Vallbona, i que ens acaben baixant a la carretera de Can Bordoi, on hi rodarem uns centenars de metres, abans de deixar-la per fer una breu remuntada per sender que ens portarà  a l’entrada del tram final del Dragon Khan.

Aquí, altre cop un campi qui pugui, avui amb en Salva M al capdavant. Com sempre ràpida i divertida baixada, fins a trobar-nos amb un biker de pujada que ens farà aturar, i reagrupar-nos. La resta de baixada fins a sortir al Sot de Can Bosquets, sense cap més complicació.

Un cop a la carretera, només l’hem de travessar, per deixar-nos caure cap a Dosrius, vorejant el Torrent dels Rials.

Aquí, en Jordi S ens ha de deixar. La canalla el reclama, i se’n tornarà per la carretera. La resta, ja en tenim prou per avui, deixem l’alternativa a la riera per a una altra ocasió, i tornarem per dins la riera.

En no res, ja serem a Argentona, i alguns encara tindrem temps per fer l’últim piscolabis del 2022.

Amb aquests 32,82 quilòmetres i 972 metres+, donem per acabat l’any de btt, a l’espera de que arribi el 2023, per tornar a rodar plegats un any més!!!