Marxen els Reis d'Orient, i primeres sortides del 2023.

Dissabte 07 de gener 2023:

Després de la diada de reis, primera sortida del 2023. És dissabte, i toca trobada dels Bicigaló. Avui hem matinat per ser a les 8 a la Plaça Nova, en Pere C, Quim M, Salva B, Jordi F, Oscar E, Josep, Quico S.

Els Reis Mags sembla ser que no han estat gaire posats en el mon del btt, i tot continua més o menys com el 2022. Cap problema, començarem a pedalar amb la mateixa il·lusió de sempre, deixant la Plaça Nova en direcció a l’Agility.

Avui, a primera hora la temperatura torna a ser baixa, així que només travessarem la riera, per entrar al Torrent de Can Bellatriu, on de seguida aconseguirem entrar en calor.

Tot just passada la Hípica de Can Salvat, trenquem a l’esquerra per començar a fer els primers trams de corriols de la sortida, cap al Torrent de la Reimina, seguint per sobre de Can Cabanyes, per acabar enfilant-nos fins a sortir a la pisat del Camí de les Aigües.

Només ens estarem a la pista un centenar de metres. De seguida tornem a enfilar-nos per corriols, ara cap a la zona de les Sureres de la Bofarulla, on les tasques de desforestació han  convertit els corriols que ens han d’enfilar cap a la urbanització de Can Vilardell, en senders amples, per anomenar-los d’alguna manera.

Malgrat tot, acabem sortint al Pi Gros, i comencem a pujar per l’asfalt de la urbanització cap al Parc Forestal, que haurem de travessar mentre enes enfilem vorejant el Turó d’en Dori. Més corriols de pujada ens porten a sortir al creuament de pistes de la Plana del Pou de la Plata, on hi tenim l’entrada del corriol de l’Incinerat. Doncs apa, cap dins, a resseguir aquests revirats trams, per a la sortida, encara enfilar-nos una mica més fins dalt del Turó de Tarau.

Després de pràcticament 7 quilòmetres de pujada, estem al punt més alt de Mataró, i ara buscarem alguna baixada. Uns centenars de metres de divertit corriol ens baixa a la pista, on poc més endavant trobarem l’entrada del Mossèn. El terreny està força sec, i els primers metres una mica aixaragallats, de totes maneres gaudirem la baixada fins baix del torrent.

Un cop a baix, no tenim més remei que tornar a pujar, Trenquem a la dreta, i amunt que fa pujada, pels senders que ens porten a sortir a Can Nogueres, per només travessar la pista, tornar a fer corriols de pujada fins dalt del Turonet de Can Barraquer.

Entrarem al corriol de la dreta del repetidor, on tornarem a baixar. Un parell de corriols més ens porten a l’entrada del Mikaku, o el corriol d’en Robert com el solem anomenar. A partir d’aquí ja és tot un clàssic, la divertida enllaçada, que passant per la Font de n’Oms, ens porta fins al torrent que ens pujarà al Coll de Can Bruguera, acompanyats durant força estona pel soroll de trets llunyans, que semblen venir del camp de tir, on a algú potser els reis li han portat l'arsenal que tant espera en Zelenski a Ucraina.

Un cop a dalt, rodem tranquil·lament fins a l’entrada dels Pixats, on fem una breu aturada per a reagrupar-nos. Alguna cosa passa, triguen massa en arribar. Al final en Jordi F s’acosta, i sembla ser que en Josep s’ha quedat sense pastilles de fre, i volen tornar cap a Argentona. Doncs apa, girem cua, i altre cop tots junts, mirem de com plantejar la sortida.

De moment, ens enfilem cap dalt de la urbanització de la Cornisa, rodant altre cop fins a trobar el corriol de l’Incinerat.

De moment, ens enfilem cap dal de la urbanització de la Cornisa, rodant altre cop fins a trobar el corriol de l’Incinerat. Només entrar-hi, trenquem a la dreta per anar a buscar corriols cap a l’Oasi, i una bona manera serà baixar cap a la Plana d’en Vilardell, on ens endinsarem a l’Amazones. Els trets d'escopeta encara no han parat, i cada cop són més propers, de fet estem molt propers al camp de tir. En poc més d’un quilòmetre i mig ja som a les portes del convent, i ara remuntem uns metres per la pista cap a la caseta dels caçadors.

En principi portem al cap acabar la sortida fent una bona enllaçada de corriols tot baixant des de la caseta dels caçadors, per acabar sortint a les arrels de Can Bagot, però ben aviat se’ns girarà la truita. A la zona s’hi està fent batuda de senglar, i no ens bé de gust arriscar-nos a rebre un tret d’algun caçador neguitós de prémer el gallet de l’escopeta.

Decidim baixar uns centenars de metres per la pista, i mirar d’entrar pel corriol dels Romanins. Tampoc tindrem sort, un altre senyal avisant de la batuda, ens  farà continuar pista avall, fins a Can Martí de la Pujada, on ara sí, tornarem a entrar en trams de corriols. A partir d’aquí, tenim pel davant una divertida enllaçada, passant per corriols que feia força temps que teníem oblidats, i que ens acabaran portant altre cop cap a la zona de Can Cabanyes, on desfarem trams que hem fet a primera hora del matí, mentre baixem cap a la Hípica de Can Salvat.

El Torrent de Can Bellatriu ens deixa altre cop a la riera, i en no res ja som a la Plaça Nova, per entaular-nos una estona, gaudint del primer esmorzar Bicigaló de l’any.

22 quilòmetres i 851 metres+ que són l’inici de les sortides btt d’aquest 2023.

Per cert, ens hem quedat sense fotos...el proper dissabte ja ho tindrem en compte amb la presència d’en Jordi T, però això pertany a una propera crònica.

Diumenge 08 de Gener 2023:

Diumenge toca l’estrena del 2023 dels Bttargentona. Aquesta primera sortida de l’any, serem en Joan B, Francesc M, Javi F, Quim M, Joan S, Pere B, Marc, Jordi S, Jordi F, i Salva B.

Avui hem estat força puntuals, es nota que hi ha ganes de passar un bon matí de btt, i per variar una mica de les últimes sortides, abans de que a alguns se’ls hi passi pel cap anar cap a Burriac, proposem dirigir la sortida cap a la Pedra de les Orenetes, cosa que sembla que no desagrada al grup.

Doncs apa, marxem de la Plaça Nova. Primers metres pel Carrer Gran, Plaça de vendre, Carrer Sant Narcís, i sortim de la vila per Can Volard, fent els primers corriols cap al Torrent del Collell, on ja començarem a entrar en calor mentre ens enfilem pel Rocar d’en Serra, fins dalt dels dipòsits.

Un cop a dalt, a fer els clàssics corriols que ens acabaran baixant al cementiri de la Vall de Clarà. Rodem cap al Centre d’Atenció d’Animals del maresme, i en no res ja som dins del Torrent de Can Manreset. A un bon ritme anem pujant cap a la Font d’en Quico, i a seguir pista amunt, per entrar a fer un tram de corriol del DH de pujada. Un tram més de pujada ens portarà a sortir a la pista del Camí del Mal Pas. En aquests trams, hem hagut de fer una breu aturada per un radi trencat a la roda d’en Pere B, que en Joan B soluciona amb un cop d’alicates.  

Un cop a la pista, rodarem cap al Pla dels Matxos, on entrarem al corriol que voreja el Turó de Matacabres, per a la sortida tornar a rodar per la pista fins al Coll de Gironella.

Ens enfilem cap a la Mútua, fent fins i tot un petit bucle, del tot evitable...sembla ser que no hi ha pressa per arribar a la pedra de les Orenetes, i més quan ara, entrem en corriols de baixada, travessant el Bosc de Can Cardí, fins a sortir a Can Blanc.

Res, que no sigui dit, el principi de la sortida ha estat pràcticament tot pujada, i ara hi ha ganes de baixar. Doncs a rodar per la pista, fins a l’entrada del corriol del Roure, i a baixar tranquil·lament com diuen alguns, encara que no ha durat res, de seguida un campi qui pugui, i a deixar-se caure per la zona de la Vinya del Truc, com si no hi hagués un demà.

A la sortida, a tocar de Ca n’Altafulla, ens toca pista en direcció a Òrrius, on a l’arribar a la carretera, aprofitem per fer un reagrupament, mentre mengem alguna cosa, i fem la foto de grup.

Un cop més refets, reprenem la sortida, deixant-nos caure per l’asfalt cap a la zona esportiva d’Òrrius, on tornarem a pujar, ara aprofitant els corriols de la zona de les Palomeres, que ens porten fins dalt a la pista a tocar del Mas de Cèllecs.

Encara no hem acabat de pujar, de fet, només travessem la pista, i ja tornem a estar enfilant-nos cap a la zona de sobre de sant Bartomeu de Cabanyes. Portem poc més de 15 quilòmetres, i el desnivell acumulat ja comença a notar-se a les cames. Aquí, els Jordi’s diuen que ja en tenen prou, se’ls i fa tard, i se’n tornen cap a Argentona.

La resta ens enfilarem uns metres més amunt, on trobarem l’entrada del Futurama, corriol objectiu de la sortida d’avui. Tenim pel davant 2,56 quilòmetres de tècnica i divertida baixada, travessant el Bosc de Ruscalleda, on els continus trams de pedres, arrels i xaragalls varis, faran treballar de valent les suspensions de les bicis i els nostres braços, amb en Marc al capdavant amb la Trek rígida, i la resta seguint-li l’estela.

La baixada s’acaba a la Pedra de les Orenetes, on fem una breu aturada per agafar una mica d’esma abans de la remuntada que tenim pel davant.

Al reprendre la sortida, de seguida estem pujant, pel que a l’Strava han segmentat com a l’Abeja Maya, ves tu a saber que tenia al cap el creador del segment. Trams de corriols que són força agraïts de fer, tot i el 8% mitjà de desnivell.

Un cop a dalt, altre cop a buscar baixada, i ara ho fem per corriols que ens porten cap al Bosc Encantat, ja al terme de La Roca del Vallès, passant per sota de la Pedra de l’Elefant, on sortim a la carretera que baixa d’Òrrius a La Roca.

Només travessem al carretera, endinsant-nos dins del Bocs de Ca l’Argent. Estem ja de tornada, i ara hem de fer trams de corriols de pujada, passant per la sortida del The Rock. Més endavant, passem a tocar de les restes de Can Ronses, i seguim enfilant-nos cap al Turó del Morro del Gall.

Seguim amb corriols cap a la zona del Bosc de Can Païssa, on comprovem que encara no han desmuntat el pessebre. El següent puja-baixa ens portarà ja a la pista de la Pedrera, on sembla ser que encara no n’hem tingut prou, i decidim que estaria prou bé allargar una mica la sortida cap al Pla de l’Espinal, per fer la baixada final pel Koala... o aquesta era en principi la intenció, doncs una branca al mig del camí provoca la segona avaria de la sortida. Ara una trencadissa de dos radis a la roda de darrera de l’Scott, i el desviador del canvi força tocat. Altre cop entren en acció les alicates, però ens veurem obligats a deixar el Koala per a una altra ocasió.

Baixarem per la Mercè, tot i que tornarà a ser una baixada ràpida, de fet, el ritme de baixada més ràpid fet mai en aquest tram, potser ajudat pel fet de portar menys més amb els dos radis perduts??? La baixada ens porta fins al Fondo de la Gallega, abans de sortir a la riera de Riudemeia.

La feina ja està feta, ara a rodar per la riera cap a Argentona, tancant la sortida a la Plaça Nova, amb el piscolabis més que merescut, desprès de la sortida amb 32 quilòmetres, i 1113 metres+.

Tot i les avaries,  una espectacular manera de tancar al primer cap de setmana de btt del 2023.