Els Bigigaló cap a Òrrius...els Bttargentona cap a Burriac!!!

Dissabte 04 de Març 2022:

Iniciem un nou mes, i sent dissabte toca sortida Bicigalera. Divendres al vespre, en Pere C és l’encarregat de la crida, i de seguida algunes respostes confirmant, i també alguna baixa. Al final a les 8 a la Plaça Nova serem en Pere C, Quim M, Pepe C, Oscar E, Manel V, Quico S, i Salva B.

L’entortolligament amb els llençols d’alguns, afegit a l’oblit d’agafar el bidó d’aigua d’altres, farà que la sortida es retardi uns minuts. Cap problema, en principi hi ha ganes de bici, i diuen que el bo es fa esperar.

Un cop hi som tots, engeguem la sortida tot marxant del al plaça en direcció a l’Agility. Avui no és que faci molt de fred, i mentre rodem per la riera, i més si ho fem per la banda on encara no hi toca el sol, no ens ajuda gaire a entrar en calor.

Mentre anem rodant, decidim començar anant cap a la zona d’Òrrius, així que rodarem cap a la riera de Riudemeia. Ens hi estarem fins passat Can Boringues de Baix, on tenim la primera enfilada de la sortida. Tot una enllaçada clàssica de corriols, travessant la Brolla de Riudemeia, i que ens acaba portant cap a sobre de la depuradora d’Òrrius, on tenim els trams una mica més exigents del Songoku, que ens acabaran pujant fins a Can Guineu.

Primers 9 quilòmetres, i ja som a Òrrius. Ara ens deixarem caure per la carretera cap a la zona esportiva, on anem a buscar altre cop enfilada per corriols, aquesta vegada, pels que travessant la zona de les Palomeres, ens deixen a la pista de Sant Bartomeu, a tocar del Mas de Cèllecs.

Només hem de travessar la pista, i desprès d’uns pocs metres de sender de pujada, entrarem a resseguir els corriols que travessen el Bosc d’en Pere. Trams més planers, que normalment fem fins a l’alçada de Can Tarascó, on solem sortir altre cop a la pista. Avui ho allargarem una mica més, seguint a en Quim que ens porta per trams de corriols per on fa temps que no hi passàvem, i que ens acaba portant a tocar de Can Jep de la Mel.

Uns centenars de metres per la pista ens porten cap a la Plana del Fum, i d’aquí seguim fent pista en direcció a Cal Camat Vell. Un cop al creuament de pistes, trencarem a l’esquerra en direcció a Coll de Porc.

16,5 quilòmetres, i encara no hem fet cap baixada amb cara i ulls. Doncs ha arribat l’hora!!! A xalar dels divertits corriols que travessen el Bosc de Can Cardí. Ràpida baixada per acabar sortint a Can Blanc.

Ja tornem a estar en trams de pista, però ben situats. Aprofitarem on som per acostar-nos al corriol d’en Cata, així els Bigicaló podran comprovar en primera persona en quin estat es troba actualment. Però primer ens toca rodar per la pista fins a trobar l’entrada del corriol del Roure. Cap dins, i ens hi deixarem caure només un centenar de metres. Aprofitarem el primer trencall a la dreta que trobem, per entrar-hi, i anar pujant cap al Coll de Gironella.

Abans d’arribar a la cadena trobem l’entrada del corriol d’en Cata. Quilòmetre 20, i farem una breu aturada per a reagrupar-nos abans d’entrar-hi. Deixem a en Quim que obri el grup, i la resta al darrera, mirant de gaudir-lo cadascú al seu ritme. No arriba a un quilòmetre de divertida baixada per aquests trams enmig de la Brolla de l’Abril, que ens faran sortir a baix del torrent, amb un somriure d’orella a orella.

Un cop tots junts altre cop, resseguirem el torrent de direcció a Can Raimí. Voregem la urbanització, marxant pels senders del Bosc d’en Cabot.

Anem bé de temps, així que encara mirarem d’ensenyar al grup la nova baixada cap a Argentona que solem fer a les últimes sortides, així que deixarem de banda la riera de Clarà, per fer la darrera enfilada del dia. Corriols de pujada, travessem el Torrent de Can Manreset, i seguim de pujada fins dalt dels dipòsits.

Ja som on volíem. Últim corriol de baixada, on avisem amb un “no us ho mireu, deixeu anar la bici, que no té res!!!”. En Quim, Pere, Pepe i Salva farem cas a la dita, la resta decideixen no temptar a la sort, i anar a buscar els senders de baixada més clàssics. Els primers metres del corriol, tot i semblar complicats, es fan molt bé, la resta sense més complicacions ens baixaran fins al Torrent del Collell.

Entrarem a Argentona per Can Volard, i en no res ja serem altre cop a la Plaça Nova. En pocs minuts arriba la resta del grup, tancant la sortida amb un nou esmorzar Bigigaleru.

 

Entre unes coses i altres, 25,83 quilòmetres amb 794 metres+ que donen inici a un nou cap de setmana de btt.

Diumenge 12 de Març 2022:

Els dies passen que se les pelen, i després de la sortida Bicigalera d’ahir, toca una nova sortida dels Bttargentona. Tornarem a matinar per ser puntuals a les 8 a la nova convocatòria d’en Joan B.

Els que arribem amb l’hora justa, ja en trobaren uns quants entaulats dins de la Fleca Casas, prenent el cafetó matiner. Mentre se l’acaben, en Francesc M comenta d’avui anar cap a La Roca del Vallès. Bé, no és mala idea!!!

Doncs que paguin, i cap a fora a agafar les bicis. Al final som en Joan B, Francesc M, Pere C, Marc X, Pere B, Jordi S, Joan S, i Salva B.

De seguida canviaran les tornes, de cop se sent: “potser per La Roca farà més fred?”, i algun altre eixelebrat que deixarà anar: “fem Burriac?”. En aquells moments et sents observat per tot arreu, i intueixes somriures d'aquells que fan tant de mal. Que hi farem, hem vingut a aquest mon a patir, i amb aquesta colla de eixelebrats encara més!!!! Apa, engeguem els gps i marxem de la Plaça Nova, travessant la vila en direcció a la Font Picant.

Apa, torrent amunt, i a començar a enfilar-nos i pujar pulsacions, pels corriols clàssics cap dalt de les Encantades. Primers quilòmetres, que un cop arribats a casa hem vist que el gps s’ha entossudit a no gravar, a l’igual que algun altre cop que ens hem moggut per aquesta zona. Després es preguntaran que és la intel·ligència artificial!!

Tornant a la sortida, ara tenim un petit tram de baixada, que ens porta a sortir a la pista de Torre Ametller. Aprofitarem on som per estar una estona més corriolejant de baixada, ara cap a sobre de Santa Elena d’Agell, on ens tocarà remuntar de nou, tancant el bucle clàssic que ens torna a deixar a la pista de Torre Ametller.

Uns pocs metres de pujada per la pista, i de seguida trobem entrada de corriol a la dreta, on ens hi endinsem, per anar pujant cap a la zona del Turó dels Oriols, amb la baixada final fins a sortir als Collet de Burriac, tot just als peus del castell.

Ara ens deixarem caure uns centenars de metres pista avall,  fisn a trobar l’entrada del corriol que fem per anar cap a la Font Picant de Cabrera. Primers trams ciclables de baixada, amb un punt intermedi, on hem de baixar de les bicis per enfilar-nos-hi, tot i els intents d’alguns que encara van sobrats d’energia. Els trams següents traient un parell de petits punts d’arrels i pedres, els farem ja sense més complicacions.

Un cop a l’aparcament de la Font Picant de Cabrera, farem una petita aturada, per a que en Joan faci una ullada a la transmissió de la bici d’en Marc, que sembla que no va del tot fina.

Apa, feina llesta, i a tornar-hi. Travessem l’àrea de pícnic, i a enfilar-nos uns metres per la pista, abans d’entrar altre cop en corriols que ara ens han de pujar cap a la Creu de l’Avellà. Pujada pel dret, exigent, amb arrels, i algun petit punt més pedregós, on s’ha de donar tot el que tens, i tot i amb això, encara no n’hi ha prou. Altre cop pulsacions a dalt de tot, menys en Joan B que ha aprofitat aquest tram per tastar la e-bike del grup, i s’ho està passant tant bé, que fins i tot ho ha fet 2 cops.

Un cop a la creu, ens toca remuntar per la pista. Feixuga pujada, en principi cap dalt del Mirador de Cirers, o això és el que haguéssim fet a qualsevol altre sortida. Avui no, només farem els primers trams de pujada per la pista, a mitja pujada, entrarem al corriol que s’enfila cap al Rocar més Alt, que com el topònim ens fa intuir, pla no deu ser. De fet, ja hi hem passat alguna altra vegada, i ja als primers trams trobem passos amb rocam que la majoria ens veuríem amb feines per a fer-los baixant, doncs pujant toca gastar la sola de les sabates. Apa, empeny la bici aquí, ara puja, quatre cops de pedal, torna a caminar... sort que no és gaire estona, de fet només són uns centenars de metres. Al tram final ens creuem amb alguns caminaires de baixada, que ens deixen anar: “collons com van els de davant!!!”, res, res, aquests són en Francesc i en Marc, que aquests no compten.

Un cop a dalt, ja tenim trams més assequibles, que anirem resseguint, passant a tocar de la part final del corriol de La Bèstia, on aprofitarem per a fer una breu aturada, i immortalitzar el moment d'aquesta colla d'il.luminats, abans de seguir per deixar-nios caure fins a sortir a la pista del Camí del Mal Pas.

Ara farem de baixada el corriol alternatiu que voreja el Turó de Matacabres, cap al Turó dels Matxos, amb la següent enfilada cap al Turó de l’Esquei del Ros. Només uns pocs metres, abans dels divertits trams de baixada que tenim pel davant.

Ara ens toca resseguir l’Xtrem, al menys els trams que continuen oberts després de les tasques de desforestació que s’han fet a la zona. La baixada fins a la Font dels Castanyers, ciclable al 100%, altre cosa són els trams següents que baixaven cap a la Font del Gavatx, que a hores d’ara estan barrats per les restes de la tala d’arbres. A partir d’aquí, una mica d’improvisació, passant per senders plens de branques, on hem d’anar amb molta cura per no malmetre el canvi de les bicis. Ara cap aquí, ara cap allà, al final veurem n parells de baixadors per on s’hi veuen rodades, que acaben a tocar de Can Raimí, i per on mirarem de deixar-nos-hi caure, sense fer-nos mal. Els primers metres tot i ser tècnics, es fan força bé, i el final, veient a en Marc com l’han baixat, potser la propera vegada ho provem i tot.

Portem 12 quilòmetres de sortida,. I ja estem sobre els 700 metres+. Alguns ja tenen tard, i parlen no se que de planxar la roba, d’altres potser també ens anirà bé no allargar gaire més la cosa. De moment, rodarem pel sender del Bosc d’en Cabot, vorejant la riera de Clarà, per uns metres més endavant, fer la última enfilada del dia. Trams amunt, travessant el Torrent de Can Manreset, en direcció als dipòsit d’aigua.

Aquí podríem aprofitar el divertit corriol que fem últimament quen ens acaba baixant al Torrent del Collell, però el capdavant del grup porta una altra idea al cap. De moment, continuem sender de pujada cap al Dalipà, on entrem en corriols, tot i que només seran uns pocs metres. Ja fa temps que eles màquines van malmetre tota la zona, i de corriol ja no en queda cap, així que com diu aquell: “el meu goç en un poç”, jajaja. Sender avall, cap a Can Volard, i ja som a Argentona.

En un no res serem a la Plaça Nova, on aprofitarem el solet que hi fa, per entaular-nos una estona, i gaudir del piscolabis que ens ajudi a refer-nos de la sortida.

Fa una estona, en Miquel A ha preguntat si acabariem al xino, però hem vist tard el missatge. Tot i això, quan ja estem de tornada cap a casa, ens el trobarem i encara estarem una estoneta més fent-la petar. A veure si amb el temps podem tornar a rodar tots junts. de moment pel que sembla, no vol perdre el ritme, tot i que només sigui la cervesseta de final de sortida... Miquel Àngel, temps al temps!!!

Avui, ha estat una sortida curta, però intensa... el gps ha marcat 16 quilòmetres i 750 metres+, tot i no haver registrat els primers quilòmetres. Fot-li un parell de quilòmetres , amb un centenar de metres+ més. De totes maneres, tant se val, com sempre que voltem per Burriac s’ha de patir força, però la bona companyia t’ajuda a passar el mal tràngol... això sí, la propera vegada, si es diu cap a La Roca, es va a La Roca!!!