Dissabte no compte, diumenge ja ens hi posarem.

Dissabte 18 de Març 2022:

Arriba un nou cap de setmana, i la cosa pinta pitjor que la setmana passada. El whatssapp dels Bicigaló s’ha tornat mut, i divendres al vespre anem a dormir sense convocatòria. Aprofitarem per dormir una estona més, i quan ens llevem ja veurem com bufa el vent.

Entre unes coses i altres, traurem el peu del llit passades les 9, així que fem un cafetó, i tornarem a treure a passejar la flaca. Fet i fet, pujarem a la bici a les 10, i avui farem carretera, carretera... a rodar per la Nacional II per començar a acostumar-nos al tracte de la bici amb els cotxes.

Poca cosa més a explicar, de fet, això no tocaria a aquest blog, si no fos, perquè a l’alçada de Calella ens creuem amb en Javi F, que ha estat més matiner, i ja torna de Tossa. Estan amb els últims retocs de la preparació per a la Volta a Eivissa, i això és un no parar.

En Francesc M, i en Kiko P també segueixen amb la posta a punt, i avui han anat fins a Sant Adrià del Besós, per resseguir trams de l’antiga Transmaresme. Tot i ser una sortida rodadora, amb força pista, sembla que han fet tot el possible per divertir-se mentre entrenen.

Diumenge 19 de Març 2022:

Dissabte a la tarda, mentre estem voltant amb la família, arriba una nova convocatòria d’e Joan B pels Bttargentona. Sembla que hi ha ganes de fer corriols, tot i que les respostes confirmant tornen a ser minses. Ja sabem que normalment sempre som alguns més, de fet som un grup força laic, i tant se’ns en dona si s’han confirmat, han fet la comunió, o ni tan sols estan batejats, aquí, mentre tinguin ganes de pedalar, s’accepta a tothom.

Així que matinarem, i cap a la Plaça Nova, per ser el més puntuals possibles a les 8 davant de la Fleca Casas. Al final ens trobem en Joan B, Pere B, Marc X, Francesc M, Javi F, i Salva B.

Costarà una mica arrencar, i no perquè ens estem felicitant tots mútuament pel fet de der el dia del Pare, sinó que no ens acabem de decidir de cap a on anar. Sembla ser que alguns tenen que ser d’hora a casa, així que mirarem de no allunyar-nos gaire.

Doncs apa, marxem de la plaça cap a l’Agility, travessant la riera, i entrant al Torrent de Can Bellatriu. Just passada la Hípica de Can Salvat, trenquem a l’esquerra, per fer els primers trams de corriol que ens pugen fins a la pista del Camí  de les Aigües.

Només travessem la pista per fer els trams finals del corriol d’en Bellatriu, però de pujada, en direcció a la zona de la Vinya d’en Rouaix. Aquí, senders i corriols de baixada cap a la zona de les Sureres de la Bofarulla, amb els posteriors trams de pujada cap a la zona de la Surera de Can Famada.

Un cop a dalt, a agafar esma baixant pels corriols que ens duran fins a tocar de Can Martí de la Pujada, on haurem d’enfilar-nos uns centenars de metres per la pista, fins a enllaçar amb l’entrada del corriol dels Romanins, on tornarem a pujar per corriols, travessant la zona de l’Esbarzer Gran, en direcció a la caseta dels caçadors, tot i que avui, quan ja casi hi som a tocar, en Joan ens farà allargar-ho una mica més, primer deixant-nos caure cap als peus del Turó de les Rovires, per fer els següents metres per la pista, ara sí per acabar enfilant-nos a la caseta dels Caçadors.

Aquí agafarem la pista que ens baixa cap a l’Oasi. Passem de llarg del creuament que ens portaria cap a l’Amazones, i seguim uns metres per la pista, fins a arribar al tram que farem de pujada en direcció al Turó de la Gola.

Mentre ens anem enfilant, ens ve al cap en Toni i el seu corriol, i ja posats, perquè no hi entrem per veure si encara és ciclable. Doncs res, cap dins!!! Els primers trams estan més o menys iguals, tot i que a la meitat, quan trencàvem a l’esquerra, el corriol ha desaparegut... però ves tu,  que a la dreta n’han obert un de nou, i per que sembla potser no fa gaire temps. El resseguim, tot de baixada, divertit i sense complicacions, que ens porta uns metres més endavant a sortir al conjunt de cases de La Creu, i uns metres d’asfalt més avall ja som al Coll de la Creueta.

Feia molt de temps que no passàvem per aquí, i ara remuntarem uns metres per sender cap dalt del Turó d’en Jofre, D’aquí ja tot és corriol de baixada cap a Dosrius, passant a tocar de l’entrada del corriol de l’alternativa de la riera.

A Dosrius tornem amb els dilemes de com seguir, en Javi proposa anar a fer el Dragon Khan de Pujada, en Salva B porta al cap enfilar-nos pel Gorro, en Joan B pujar pels corriols de Can Batlle, per baixar per no se ón. El que està clar, que toca pujar sí o sí, i de moment, fem cas al líder, així que travessem la zona esportiva de Dosrius, travessant la carretera pel restaurant de Can Batlle, ara tancat, i mai més ben dit, tancat, com la cadena que hi ha posat, i que ens barra el pas per seguir pel sender. I si han barrat el pas, per alguna cosa serà, així que decidim girar cua, per tornar a travessar Dosrius, en direcció al Torrent dels Rials.

Un cop descartada la opció d’en Joan, ja només en queden dues. Rodem vorejant el torrent, i decidim quen el corriol del Gorro serà la opció triada. No ha estat una votació com la de la data de la calçotada, però el resultat ha estat més o menys el mateix. Apa, trams de pujada que tot i un parell de punts exigents, anem fent amb certa alegria.

Un cop a dalt, passat ja el quilòmetres 15, farem la primera i última aturada de la sortida. A menjar alguna cosa ràpid, i a tornar-hi. Fins i tot algú pràcticament no ha tingut temps ni de canviar l’oli a les olives.

Reprenem la marxa, amb un primer tram més de pujada pel corriol del Pi Tort, fins a trobar l’entrada del corriol del Pi Dret. Aquests trams eren un punt habitual de pas a les sortides d’anys enrere, i a dia d’avui els tenim pràcticament oblidats. És hora de tornar a xalar mentre ens hi deixem caure, així que no perdem temps, i avall que fa baixada. 1,5 quilòmetres de baixada continua, fins a sortir altre cop al Torrent dels Rials de Dosrius. Tot un bucle que ha valgut força la pena.

Ara sí que ja no ho allargarem gaire més, anem a buscar la tornada pel corriol de l’alternativa de la riera. En aquests trams cadascú ja mirarà de fer-ho al seu ritme, i ja ens tornarem a reagrupar a la sortida del Torrent de la Feliua.

El Torrent de Manyans ens porta a la riera, i d’aquí a rodar cap a Argentona, o això és el que ens pensem. Només ens estarem a la riera uns centenars de metres, doncs en Joan  ens enduinsa dins del Torrent de Coll de Bocs. Pel que sembla farem els corriols de pujada que surten al Nutrisport. Altre cops oblidats de fa temps, on ens portarem una grata sorpresa, han tancat els trams que passaven a tocar de la casa, però n’han obert uns altres més tècnics i divertits.

Un cop al Nutrisport, pista cap a Can Bagot, on ens trobarem el barri tancat amb cadenat, així que ens haurem de deixar caure per sender fins a sortir al terreny d’en Molist, on farem un cop d’ull per veure que les brases de la calçotada de fa un parell de setmanes són ben apagades, abans de continuar enfilant-nos fins a sortir a la pista de Can Comalada, per anar a buscar la última baixada que ens deixi ja a la riera.

Més o menys les onze, així que tot i els compromisos familiars, encara tindrem temps d’arribar a la Plaça Nova, i fer el petit piscolabis de torn.

Poc més de 27 quilòmetres amb 995 metres+, amb poques aturades, i molt bona companyia. Que més es pot demanar per tancar la setmana?