Cap de setmana de la 22ena Montaltbike

Dissabte 27 de Gener 2024:

Últim cap de setmana de Gener, i diumenge tenim la 22 edició de la Montaltbike, però anem a pams que primer tenim la sortida de dissabte. 

Tot i la tardança en fer la convocatòria, sembla que els Bicigaló tenen ganes de BTT, així que tocarà matinar per ser a les 8 a la Plaça Nova.

Puntuals anirem arribant en Pere C, Pepe C, Quim M, Jordi F, Quico S, Oscar E, i Salva B. Feia dies que no erem tants, però ja sent-hi tots, és hora de posar-nos en marxa. Primers cops de pedal cap a l'Agility, per només entrar a la riera, endinsar-nos dins del Torrent de Can Bellatriu.

Passada la Hípica de Can Salvat, senders i corriols fins dalt de la pista del Camí de les Aigües.  Al capdavant en Jordi amb la e-bike, mentre la resta només hem de seguir-lo. Només travessar la pista, més corriols de pujada, passant pel torrent de la Reimina, de camí a la Vinya d'en Rouaix.

Primers trams de baixada, tot i que no per gaire estona. De seguida estem de nou pujant per la zona de les Sureres de Can Famades, abans de deixar-nos caure cap a Can Martí de la Pujada.

Uns centenars de metres de pujada per pista, abans d'entrar al corriol dels Romanins. Per moments ens venen records de les sortides d'anys enrere mirant de seguir l'estela a en Joan Vidal.

Seguim amunt travessant l'Esbarzer Gran, sense deixar de fer corriols. En res estem al Turó de les Rovires, abans d'acabar enfilant-nos a la caseta dels caçadors, a tocar de Can Ferriols.

No ens aturem, deixant-nos caure cap a l'Oasi per buscar més corriols. Aquí ens deixen en Quico i l'Oscar. La resta a continuar, i ara ens toca pujar cap al Turó de la Gola, i més endavant cap a Can Nogueres. 

Portem poc més de 11 quilòmetres, i més de 500 metres+, no està gens malament, però potser que baixem una mica, que demà tenim cursa.

Ara ens deixarem caure cap a sobre de Can Pepus, pel que abans havien estat corriols, i ara després de les tasques de desforestació s'han convertit en pistes.

Un cop a baix, tot just a la sortida del corriol del Mossèn, ens trobem el pas tallat. El propietari d'aquest bosc ha tornat a posar la cadena, i cartells de prohibit passar, avisant que s'hi fan tasques de desforestació. De totes maneres si hi passàvem quan s'avisava de perill per gossos, aquest cartell no ens farà canviar la ruta.

Res, seguim. Pujada resseguint els trams que han deixat les màquines, fins a trobar els trams de senders que ens portaran al creuament de pistes de la Plana del Pou de la Plata.

Ja anem a buscar la tornada cap a Argentona, i posats on som, potser la millor opció serà el corriol de la Nevera. Doncs apa, que en Quim ens marqui el camí, i segur que xalarem baixant. Tot i un petit ensurt sense conseqüències, gaudirem d'una ràpida i divertida estona baixant per acabar sortint al Camí de les Aigües, que només travessem, per seguir en corriols cap al Torrent de la Reimina, i en res tornarem a ser a la Hípica de Can Salvat.

La baixada pel Torrent de Can Bellatriu ens torna a deixar a la riera. D'aquí, a la Plaça Nova on ens espera la taula al Cèsar Díaz. Uns bons entrepans ens ajudaran a refer forces.

Tot plegat encara no 18 quilòmetres, però amb 686 metres+. De fet ens ho hem passat d'allò més bé... tant que no hem pensat ni en fer fotos.

A la tarda toca acostar-nos a Sant Vicenç de Montalt per recollir el dorsal per la cursa de demà, i els obsequis de la bossa del corredor. 

Sembla ser que hi ha ganes de cursa, doncs sense parlar-ho abans ens hem trobat tota la colla. Apa, una foto i a dormir aviat que demà hi ha festa!!! 

 

Diumenge 28 de Gener 2024:

  

La cursa és a les 9, però poc més de les 8 ja hi som tots, a punt per passar segur un bon matí de BTT.

Quan falten pocs minuts per les 9 tots preparats...

...i puntuals es dóna la sortida. Com sempre, el  ritme només començar és força alt, més que res perquè la gent vol anar agafant posicions al capdavant que els hi eviti els taps als primers trams de corriol, tot i que molts no serem capaços de mantenir aquest ritme per a molta estona.

Després d'uns primers metres de baixada ens enfilarem cap a Montaltnou per on deixarem la vila. Aquesta edició ens enfilem cap a Can Milans del Bosc, o Castell de l'Oliver, per tot seguit deixar-nos caure cap a la riera de Caldes.

En res tornem a estar pujant, de moment, pista i sender, amb algun petit tram de corriol on ens aturarem amb els inevitables taps. Tornarem a baixar, passant per l'ermita del Remei, per acabar sortint de nou a la riera de Caldes.

Quilòmetre 7,5 i amunt altre cop. Tornem a pujar cap a Can Milans del Bosc, on uns metres més amunt entrarem al corriol Blau. Una ziga-zaga de poc més d'un quilòmetre, pràcticament sense moure'ns de lloc, tot un treball d'enginyeria corriolaire.

Els propers 2 quilòmetres, uns petits puja-baixa de senders i corriols, fins a trobar el primer avituallament, on ens trobarem amb en Joan, en Quim, i en Jordi S, amb uns companys. Una breu aturada per menjar alguna cosa, i començarem a rodar junts. Mentrestant la resta de la colla, ves a saber ja on són amb el ritme que porten.

Comencem per corriols, passant per sota del pont de la carretera a tocar de  Torrentbò, per uns metres més endavant seguir enfilant-nos per pista i senders. De seguida en Jordi S i companyia es queden al darrera, decidint anar al seu ritme. En Joan, Quim, i Salva B farem un “trio” que durarà tota la resta de la pedalada.

Un quilòmetre més amunt, trobarem l’entrada del corriol Pit i Collons d’aquesta edició, força més assequible que en edicions anteriors. Els corriols de pujada seguiran fins el quilòmetre 14'5, després tenim una estoneta de corriolejar de baixada altre cop cap a Torrentbò, en la que agafem una mica d’esma, mentre xalem d’aquests trams del tot desconeguts per a nosaltres.

De totes maneres, l’alegria ens durarà poc, si acabem de baixar per corriol, ara ens toca remuntar per pista, tasca feixuga per a alguns, que d’altres han fet amb més bona cara.

Després tornarem a corriolejar, cap a la zona de la Pedra d l’Ou, a tocar de la masia de Can Montalt, amb pujada final cap al Turó de l’Oriola, on alguns, que no hem estat gaire pendents a estudiar el track que ens han avançat els organitzadors, ja pensem que ens porten cap als corriols de la banda de Llavaneres. Però anem del tot errats!!!

Baixarem, sí... però fent trams ja coneguts, com part del Muffin tot just passat el Turó d’en Bosc. De totes maneres, no ens queixarem, serà una divertida enllaçada de corriols que ens deixaran a la Plana de l’Oliva, altre cop a prop de Torrentbò.

I si ens ho hem passat bé aquesta estona baixant, doncs ho hem de pagar amb més pujada. Primer farem uns trams més planers, cap a la caseta de Can Cabot, on uns metres més endavant trobarem el segon i últim avituallament. Aturada per menjar alguna cosa, abans d’afrontar els quilòmetres finals de la cursa.

A partir d’aquí feixuga pujada per pista cap a la zona dels Rocs del Moro, amb corriols que travessant el Suros d’en Carló, ara sí, ens deixaran dalt del Turó de l’Oriola. Els propers trams ja els coneixem, farem el segment d’Strava anomenat Gloria les Santes, combinació del Crivillé que ens baixa a la Plana d’en Cot de Llavaneres, enllaçant amb el Glory 2 que ens deixarà a la Hípica de Llavaneres, aquest últim, amb un parell de variants obertes per evitar els trams més tècnics, on molts haguéssim fet peu, i algun agosarat podria haver pres mal.

Apa, quilòmetre 26, i a remuntar de nou. Primer per pista, altre cop cap a la zona de la Plana d’en Cot, amb una breu aturada per rampes a la cama. A veure si no acabarem la pedalada!!! Esperem que una mica de líquid, i una barreta facin el seu efecte.

Corriols, senders, i arrels amunt, cap als Rocs de Sant Magí, per acabar sortint dalt de la urbanització de la Roca de la Nao. Per fi última pujada, quilòmetre 30, i el GPS s’acosta ja als 1500 metres+.

A partir d’aquí, tot pràcticament de baixada, amb primers trams de corriol travessant altre cop els Suros d’en Carló, per acabar arribant a Sant Vicenç pel Torrent del Ranxo.

Rodarem per alguns carrers de la vila, amb l'última apretada per guanyar segons al cronòmetre...

... i en res ja serem a la zona esportiva, on ja fa estona que ens espera la resta de la colla, que ens faran companyia, mentre ens cruspim amb ànsia la botifarra que ens tenen preparada, acompanyada de beguda ben fresca que ens ajudi a refer-nos d’aquesta exigent alhora que espectacular cursa.

Aquets Xurribikers edició rera edició mai ens deixen indiferents. Tot i el patiment, de ben segur que estarem presents a la del 2025!!!