La política ens porta 2 cops a la Bandera aquesta setmana??

Els dies passen ràpid i de nou tornem a ser dissabte i de bon matí anem cap a la Plaça Nova d’Argentona per gaudir d’una nova matinal de btt.

Avui ens trobem en Pepe C, Quim M, Josep, Pere C, Robert D, Jordi S i Salva B.

Com sempre sortirem cap a l’Agility i xino-xano riera amunt mentre anem decidint cap a om dirigirem avui la sortida.

A l’arribar a la BDF acceptem la oferta d’en Jordi S, encara que potser ens en penedirem, de totes maneres li donarem una nova oportunitat.

Travessem la carretera a l’alçada del cementiri i seguim cap al Centre d’Atenció d’Animals Domèstics, on ens dirigirem cap al Torrent de Can Manreset i començarem a enfilar-nos cap a la Bandera. Anem pujant amb algun tram pedregós i d’altres una mica aixaragallats que ens compliquen una mica la feina, de totes maneres btt i no patir són incompatibles.

A l’arribar a la bandera ens reagrupem i aprofitem per veure si serem capaços de fer el petit tram de pendent que tenim al davant sense posar peu a terra. Els últims cops s’ha fet força bé, però ara sembla una mica més complicat pel terreny trencat desprès de les ultimes pluges. Potser millor per la dreta.... per l’esquerra hi ha una arrel.....doncs apa, a provar-ho!!! Al final i desprès d’uns quants intents fallits, només en Quim M aconsegueix superar-ho demostrant les seves dots dalt de la bici al més pur estil trialero.

Reprenem la ruta i desprès d’uns primers trams de corriols de baixada, de seguida tornem a remuntar cap a la Plana dels Matxos.

A la zona del Pla dels Alemanys sortim a la pista del Camí del Mal Pas que ja no deixarem fins al Coll de Gironella, evitant avui els corriols que voregen el Turó de Matacabres.

Fem un tram més de pujada per la pista per de seguida entrar en corriols que ens baixen cap a la Mútua i tot just passat el centre de rehabilitació farem una variant guiats per en Jordi S, amb inspecció d’un nou tram de corriol que sembla que no hi ha passat gaire gent i que de fet ens du a parar a la pista de pujada tot just a sota de Can Genís. El primer tram de la variant segur que el tornarem a fer i del segon ja en tinc els meus dubtes.

Tornem a rodar per pista cap a Coll de Porc on seguim baixant per pista per a l’arribar a Cal Camat Vell continuar rodant de baixada per la pista del Camí de Sant Bartomeu.

Seguim rodant fins a la Plana del Fum, on tornem a deixar-nos guiar per en Jordi S deixant la pista de Sant Bartomeu tot trencant a l’esquerra i començar a baixar per pista mentre anem pensant si serà capaç de fer-nos pujar cap a les antenes de Céllecs.

Però en aquest cas no ho hem encertat. Desprès de baixar un tram per pista, trenquem a la dreta i després de remuntar uns metres ens endinsem en corriols que voregen la pista del Camí de Sant Bartomeu tot passant pel Turó de Can Tarascó i per sota del Turó de Céllecs. Zona de divertits i treballats corriols, amb trams tècnics que ens han fet gaudir de valent i que haurem de fer en d’altres ocasions.

El tram final abans de sortir a l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes els corriols deixen pas a senders més amples desprès dels treballs de desbrossament que s’hi ha realitzat  i de fet fins i tot ens trobem amb agents dels bombers que estan tallant pins afectats per l’escarabat Tomicus.

Travessarem la carretera al Coll de Sant Bartomeu i enfilem pujada pels corriols de sobre la pedrera, anant a buscar la zona del Bosc de Can Païssa on acabarem baixant fins a sortir a la pista de la Pedrera.

Com ja es va fent tard, haurem d’anar baixant i en aquest punt ho podem fer per Can Vinyamata o pels Galzerans. De seguida triem aquesta segona opció.

La baixada pel corriol dels Galzerans com sempre divertida, on el pas del temps i sobretot de les bicis i alguna moto ha fet que el topònim de l’anti-29 hagi deixat de tenir sentit. Els primers trams revirats fan que s’hagi de baixar més lent, però el traçat sinuós et fa gaudir-lo com el primer dia.

A la sortida dels Galzerans aprofitem per reagrupar-nos i començar una ràpida i divertida baixada cap a Can Roviró, per continuar baixant fins a sortir a la riera de Riudemeia.

Ja només ens queda anar rodant altre cop de tornada cap a Argentona on ens entaularem per fer petar la xerrada i recuperar forces amb un bon esmorzar.

Al final ens ha quedat una sortida de poc més de 25 quilòmetres amb més patiment a la part inicial i on hem acabat gaudint de valent amb les baixades de la tornada.

A l’endemà, crec recordar que és el diumenge en que menys gent ens hem trobat per tornar a gaudir d’un matí recorrent els corriols del nostre entorn.

De fet a les 8:00 a la Granja.com som en Joan B, Kiko P, Salva M, Jordi S i Salva B. Però no anirem tots junts, en Kiko i Salva M han quedat per fer una sortida amb altre gent, així que de moment només serem 3.

Esperem una estoneta més i al final decidim sortir cap a l’Agility per anar pujant per la riera en direcció cap al Bel Racó, on ens endinsarem a la riera de Riudemeia, doncs tenim la intenció de enfilar pujada cap a Òrrius.

I ho farem abans d’arribar a Can Riudemeia, entrant a fer els corriols de pujada que ens han de pujar fins la part de dalt de la Urbanització de les Ginesteres. Els trams inicials es fan força bé, però a mesura que ens anem acostant a la part de dalt, el pendent es va fent més pronunciat i l’exigència augmenta. Sort que avui sembla ser que en Joan B ha posat el fre i el ritme és força més assequible que d’altres diumenges.

Un cop a dalt, seguim pujant cap al dipòsit d’aigua on tindrem un petit tram per agafar esma mentre ens deixem caure en lleugera pendent fins a passar per la Pedra de la Fada.

Continuem enfilant-nos cap al Turó d’Aquença, encara que abans d’arribar-hi ens endinsarem en corriols de baixada per la Brolla de Riudemeia, on enllaçarem amb la baixada que vam fer a la primera Repicacorriols i que ens baixa cap a la Riera d’Òrrius.

Feia dies que no hi passàvem i malgrat ser més aviat pista, el pendent de baixada, els trams amb pedres i d’altres aixaragallats fan que sigui més divertit de fer del que en principi semblaria.

Un cop a baix i com som diumenge, a en Jordi S ja se li fa tard i decideix que és hora de tornar cap a casa, així que ja només quedem 2.

Cap problema, en Joan avui té ganes de provar coses noves, amb lo que seguirem pujant per la pista tot anant cap a l’esplanada de l’Escola de Trial d’Òrrius, on hi ha un munt d’obstacles on les joves promeses del trial s’ho deuen passar d’allò més bé, però que nosaltres farem tot el possible per a evitar-los.

Continuem pujant fins a sortir a l’asfalt de la Carretera d’Òrrius, on baixarem per anar cap a la zona del Poliesportiu on començarem a pujar passant per sota de l’Escola Francesc Macià on fem tram de pista per entrar en corriol de pujada fins a tornar a sortir a pista.

Estem en terreny força desconegut per nosaltres on dubtem si tirar amunt en direcció cap a Coll de Porc o deixar-nos anar pista avall i enllaçar amb el Camí de Can Blanch, on farem més d’un quilòmetre de pista que no té gaire desnivell i ens permet anar rodant tranquil·lament.

Tot just passat Can Blanch entrem en corriols que ens aniran baixant cap a Ca n’Altafulla, on fem un centenar de metres per la pista per tornar-nos enfilar en uns 2 quilòmetres de corriols que ens han de pujar fins a sortir al Coll de Gironella. En els trams finals de pujada, mentre estem recorrent la Brolla de l’Abril, ens trobem amb gent que estan participant a la Vilassar de Mar Camina, amb lo que les hem de fer al ritme d’ells, cosa que encara fa més “verano azul” la sortida.

Un cop dalt fem tram de pista del Camí del Mal Pas i de seguida trenquem a l’esquerra endinsant-nos en corriols de baixada que anirem enllaçant vorejant el Turó de Matacabres i baixant en direcció al Turó de l’Esquei del Ros i seguint fins a arribar a la Font del Castanyer on s’hi ha fet força treballs de neteja i desbrossament.

Seguim fent corriols en direcció a la Font del Quico, passant per algun tram que podríem haver evitat i que malgrat ser pocs metres millor fer-los a peu, no fos cas en féssim mal.

Continuem enfilant-nos per corriols cap a la zona de la bandera, que vorejarem per arribar tot just a l’esplanada de sota.

Ja estem acabant la sortida i ho farem baixant per la pista cap als dipòsits on acabarem fent corriols cap al Torrent del Collell i seguint cap a Cal Coix, entrant a Argentona per Can Barrau, Plaça de Vendre i Plaça Nova.

Mentre estem entaulats a la Plaça Nova, arriba en Robert D i Tolo que també han sortit a fer un matí de corriols i aprofitarem per prendre alguna cosa mentre fem petar la xerrada una estona.

Sense tenir res predeterminat, al final ens ha quedat una sortida força divertida, passant per zones que tenim una mica deixades de banda i que haurem de tenir més en compte a l’hora de variar itineraris.

A veure si la propera setmana som més gent i tornem a posar fil  a l’agulla de cara a la propera REPICACORRIOLS 2018.

El track de dissabte:

Cap de setmana de btt i preparació de la Repicacorriols.

Desprès de dijous festiu, la majoria tornem a la feina mentre alguns afortunats tenen pont i aprofiten per treure la pols a les bicis i sortir altre cop a fer corriols.

La resta ens haurem de conformar a fer una convocatòria de whastapp per dissabte. I de nou a les 8:00 ens trobem puntuals a la Plaça Nova.

Aquest cop som en Pere C, Josep, Oscar E, Manel V, Robert D, Jordi S i Salva B.

No tenim clar que farem, però el més fàcil es sortir com sempre cap a l’Agility i aquí ja decidirem cap a on anirem, en principi i mentre rumiem que fer anem rodant riera amunt i seguirem cap al Bell-Racó.

Entrarem al Xaragall de l’Espinal i començarem a enfilar pujada pel Xaragall de Can Pins tot passant per sota del Pont de la carretera de Parpers.

Anem pujant a un bon ritme, però de totes maneres ens reagruparem a l’arribar a dalt. Mentre estem aturats ens donem compte que en Manel V ha perdut el bidó, però cap problema, en Jordi S de seguida recula tot baixant a veure si el troba. Uns minuts més tard ja torna a ser dalt, l’ha pogut trobar tot amagat en un petit xaragall.

Reprenem la marxa pujant cap a la cadena i continuarem amunt cap al Turó de Can Ribot, on fem el corriol alternatiu per evitar passar pel costat de la casa fins a sortir a les Planes de Can Ribot.

Ens dirigim cap a Sant Carles on fem tram d’asfalt mentre travessem la urbanització pujant cap a la zona del Turó dels Castellans, on anem a buscar els corriols que ens baixen cap a la part de sota de les Planes de l’Espinal. Aquests corriols s’havien perdut desprès dels treballs de desbrossament que si van fer, però amb el pas del temps s’hi ha anat passant i ja tornen a estar de nou operatius.

Un cop al sender que ens hauria de pujar cap a les Planes, passem per la sortida del corriol que vam fer dijous passat i de seguida decidim que ens hi endinsarem i així el fem en sentit contrari. A més, és un corriol que teníem mig abandonat i sempre és bo passar per llocs que fa temps que no ho fas, més tenint en compte que es manté el seu estat, força tancat i revirat en alguns trams.

Anem rodant pel corriol fins acabar baixant a la carretera de Parpers que haurem de travessar per seguir baixant, però avui ho farem trencant a la dreta per recórrer el corriol de baixada que en Joan V ens va presentar en el seu dia com el corriol de la Selva i de fet fa honor al seu nom, doncs és evident que no hi passa gaire gent i sobretot al seu tram final que està força més tancat.

En aquest últim tram en Manel V ha tingut els seus més i menys amb una branca i n’ha sortit perdedor, ja que se li ha fet malbéla patillardel canvi, amb lo que es veu forçat a tornar cap a casa.

Baixarem pel corriol en direcció cap a Riudemeia passant pel creuament del Gas mentre rodem per sobre del Túnel de Parpers i seguim  avall arribant al creuament amb el corriol de la Via Romana, on ens aturem.

En Josep i l’Oscar E decideixen acompanyar-lo ja de tornada, però són quarts de deu i encara podem fer alguna cosa més.

En Jordi S proposa pujar per la Via Romana i malgrat no ser una cosa habitual decidim fer-li cas.... doncs apa, corriol amunt amb tot el que això comporta, pedra solta per tot arreu fent difícil el rodar, algun petit tram amb alguna arrel que tampoc t’ho posa fàcil, mentre anem trobant algun vestigi de la civilització romana.

Acabarem sortint del corriol entrant a la carretera al Coll de Parpers, on hem de deixar-la de seguida per entrar a la pista del Berenador de Nostra Senyora dels Àngels.

 Haurem d’arreglar d’alguna manera el mal regust de boca que ens ha deixat el pas per la Via Romana ho, així que per compensar-ho de seguida ens ve al cap continuar la sortida resseguint els corriols fets dijous passat.

Així que anem cap al Pessebre, on fem ràpida baixada pels corriols que ens porten a l’entrada dels Galzerans.

Al pur estil “déjà vu”, tornem a endinsar-nos Galzerans amunt, per agafar el corriol intermedi que ens du cap a la pista del Citroen, que travessarem i fem corriol de pujada cap a la part de dalt de Can Vinyamata.

A l’igual que dijous seguim amunt fins a sortir a la pista de la Pedrera, on de seguida anem a buscar el corriol que la voreja, fins a tornar-hi a sortir a l’alçada de la cadena de la part de dalt dels Galzerans.

Sense aturar-nos entrem a gaudir d’aquest corriol divertit i revirat que amb el pas del temps i sobretot de les bicis i motos s’ha anat consolidant i fent-se cada cop més ample, amb lo que el nom de l’anti-29 ha deixat de tenir sentit.

Un cop sortim del corriol, farem ràpida baixada pel sender clàssic fins a sortir a Can Roviró i d’aquí tranquil·lament fins a la riera de Riudemeia.

Ja només ens queda rodar mentre anem fent petar la xerrada altre cop cap Argentona, on encara som a temps de trobar a en Josep, l’Oscar i en Manel que tot just acaben d’esmorzar i aprofitarem que ens deixen les cadires ben calentes per gaudir d’un bon entrepà amb alguna beguda fresqueta que ens ajudi a recuperar una mica de les energies perdudes a la sortida.

I encara no ha acabat el cap de setmana.... diumenge tenim feina, en Jordi F té pensat un possible recorregut per la 2ona Repicacorriols i avui volem comprovar que ens sembla la primera part.

Per a fer-ho ens trobem a la Plaça Nova en Joan B, Francesc L, Manel L, Rafael F, Pere B, Robert D i Salva B. Avui tenim baixes considerables, potser degut a que és el dia de la Bikegorguina? Segur que algú hi ha anat, sobretot en Kiko P i més tenint en compte que és portada del cartell de l’edició d’aquest any.

Com és lògic aquesta setmana no es pot explicar gaire cosa de la sortida, o més ben dit, sí que es pot explicar alguna cosa però de manera molt genèrica.

De fet la sortida l’hem iniciat seguint el recorregut previst pel nostre “presi”, i mentre rodàvem pels trams que han de servir per estirar la cursa tot ha anat oli en un llum. El problema ha estat a l’arribar als primers corriols....el track previst no hi passa, però se’ns capgira el cervell i cap dins que hi anem, per tornar més endavant al recorregut previst que hem de reconèixer.

La cosa pinta bé i anem fent amunt i avall. Serà la tònica de tota la sortida, tot ciclable però no exempt de patiment en alguns trams. Anem fent via per corriols, senders i algun tram de pista, combinant pujades que fan que pugin les pulsacions, amb baixades que permeten gaudir i anar recuperant l’esma.

Tot transcorre dins la normalitat fins que arribem a un tram que volíem fer a la primera edició però que al final ho vam deixar córrer. Avui ens hi posarem a veure que tal queda la cosa i aquí s’espatlla tot, el track inicial passa a un segon pla i comencem a improvisar, amb lo que al final no s’assemblarà pràcticament res al que teníem previst.

Anem allargant cap aquí, retallem per allà....fem aquesta pujada que no fèiem....anirem cap a l’altre costat que hi ha un corriol divertit.

I mentre anem rodant, també ens hem d’anar aturant a treure algun arbre caigut enmig del camí i és que l’escarabat Tomicus està acabant amb la majoria de pins del nostre entorn i cada cop és més freqüent trobar-los caiguts dificultant el pas pels camins.

De totes maneres, amb l’esforç de tots aconseguim netejar un parell de camins....

Al final només hem fet la meitat del recorregut que tenim mig pensat per la 2ona Repicacorriols i ens han sortit una mica més de 22 quilòmetres.

De moment no està gens malament, però de totes maneres encara s’ha de repassar la segona part del recorregut per a poder presentar un track a les autoritats i poder començar l’estira i arronsa necessari a dia d’avui per a poder organitzar una pedalada per les nostres contrades.

Queden encara 4 mesos per la cursa i sens dubte molta feina a fer, però el més important és que ja s’ha posat fil a l’agulla i les “modistes” comencen a estar engrescades, jajajaja.

Reserveu-vos el Diumenge 11 de Febrer per acompanyar-nos a la REPICACORRIOLS 2018.

Podeu anar seguint les novetats al facebook:

Dia de la Festa de.....bé deixe-m'ho en festiu i corriols!!!

Aquesta setmana tenim un dia més festiu.

Dijous, els aragonesos celebren el dia de “Nuestra Señora del Pilar” on milers de persones, algunes amb els seus vestits típics, aprofiten per fer una ofrena floral a la verge que es troba situada al bell mig d’una plaça....

... mentrestant a Madrid se celebra el que a l’edició digital de El Mundo anomenen “El día de la Hispanidad, fiesta Nacional, día de la Patria, fiesta de una sola España”. Collons costa fins i tot escriure-ho!!! .... on milers de persones, també algunes amb els seus uniformes militars, aprofiten per sortir a passejar una estona pels carrers de Madrid, i on fins i tot els més rurals aprofiten per passejar una cabra.

Aquí, com la nostra verge no és diu Pilar, i tampoc tenim cabra que passejar, aprofitem que és festiu i per no avorrir-nos, alguns sortirem a fer una mica de btt, que potser no serà mala opció.

Ens trobem a la Plaça Nova en Pepe C, Oscar E, Josep, Tino LL i Salva B.

Avui en Josep i l’Oscar faran de líders i com casi sempre sortim cap a l’Agility, i riera amunt rodant tranquil·lament  en direcció a la Riera de Riudemeia.

Enfilarem la primera pujada de la sortida pujant cap a Can Roviró, on trenquem a l’esquerra agafant el corriol de pujada que en principi puja cap als Galzerans, però aquesta no és la intenció d’avui.

Un centenar de metres de pujada i entrem en corriol a la dreta que no solem fer casi mai i que ens tornarà a portar a la pista de pujada tot passat Can Roviró.

Pugem un tram de la pista per de seguida agafar el corriol que vam fer a la Repicacorriols i que ens porta a enllaçar amb el corriol de la Mercé i a l’igual que vam fer a la nostra cursa no baixarem pel corriol, sinó que ho farem pel Fondo de la Gallega o com el coneixem més comunament, el Torrent de la Montse. La baixada continua necessitant atenció en algun dels seus trams sobretot per la presència de força pedra solta que et pot donar un ensurt en qualsevol moment.

Un cop a baix, anirem resseguint una estona més el track de la cursa, així que ens tornarem a enfilar pujant cap a la Vía Romana de Parpers. Però avui no hi entrarem, ho deixarem per un altre dia.

Trenquem a la dreta i seguim pujant cap a l’inici del corriol del Gas, però tampoc el farem ja que l’últim cop que ens hi vam endinsar tenia trams pràcticament tancats pels matolls.

Estem tot just a sobre de l’entrada del Túnel de Parpers i llàstima de no haver fet una foto de la vista que s’hi té des d’aquest punt, encara que sigui de l’autopista. Doncs apa, tornem a trencar a la dreta i seguim pujant cap a la part de dalt del corriol del Koala.

Els líders avui ens estan fent una ruta diferent i divertida, i quan pensem que potser baixar3em pel koala, ens porten de nou cap amunt per travessar la carretera de Parpers, on seguirem fent corriols que normalment fem de baixada i fins i tot algun que no hi solem passar casi mai i que ens van pujant cap a la part de sota del Pla de l’Espinal.

Un cop a la pista, remuntem un tram en direcció al Pla de l’Espinal, on agafem corriol a l’esquerra abans d’arribar-hi i que anirem fent fins a baixar-nos al Coll de Parpers.

Travessem la carretera i fem tram de pista que deixarem per anar cap al Pessebre, on ens tornem a endinsar en corriol de baixada que ens porta fins a l’entrada dels Galzerans.

I ara que? Doncs apa, cap amunt, ens endinsem dins del corriol del Galzerans que fem de pujada fins a trencar a l’esquerra i fer el corriol alternatiu que ens porta fins a la pista del Citroen que travessem i continuem pel corriol que ens portarà a acabar pujant fins a sobre de Can Vinyamata.

Un cop aquí, remuntem fins a la pista de la Pedrera, on ja posats entrarem a la dreta a fer uns quants metres més de corriol tot vorejant la pista fins a sortir a la part de dalt dels Galzerans.

Ara sí que es va fent tard i entrarem de nou al corriol dels Galzerans que farem sencer de baixada, mentre ens anem creuant amb algun altre grup de bicis que l’estan fent de pujada.

Continuem baixant cap a Can Roviró, però posats a fer una ruta diferent, a mitja baixada deixem el sender ample i tornem a fer corriol de baixada, més trencat en els seus trams inicials amb el que s’ha d’anar amb compte i que ens enllaçarà amb el corriol arriba per sota a Can Roviró.

Ja només ens queda baixar fins a Riudemeia i tornada per la riera cap a Argentona per entaular-nos a esmorzar com ve sent ja un costum.

Al final ens ha sortit una ruta d’uns 22 quilòmetres i 532 metres+, però el més important, una sortida divertida, amb força corriols i un recorregut força diferent al que estem acostumats a les sortides de dissabte.

Corriols de Llavaneres 2017

Arriba diumenge i de bon matí toca carregar la bici al cotxe i anar cap a Llavaneres a participar a la 2ona Corriols de Llavaneres.

En principi un cop tancades les inscripcions divendres sembla ser que no hi ha cap conegut més apuntat i sembla estrany. De fet ho és, però un cop arribat al patí de l’escola Labandària per a recollir el dorsal en Salva M, Kiko P, Francesc M i sir Henry T ja hi sòn, fent la inscripció allà mateix.

Encara són dos quarts de nou i aprofitem per guardar al cotxe els obsequis que dona la organització a l’hora de la recollida del dorsal.

A l’esplanada de Jaume Brutau s’hi van acostant els bikers i  al voltant de l’arc de sortida, muntat de nou pels companys de Muntbikes s’hi va notant cada cop més un cert nerviosisme per començar a descobrir que ens han preparat avui la organització.

A les 09:00 es dona la sortida i ens fan baixar cap a l’Ajuntament per fer gir de 180º i entrar al Camí de Can Cabot de Munt, anant a buscar la primera pujada del dia per pista cap al Turó de Sant Sebastià i continuant fins al cementiri.

Aquí comencem baixada per pista fins a sortir altre cop al Camí de Can Cabot de Munt. Aquests primers metres han estat una bona manera d’estirar la cursa.

Anem pujant passant per sobre la Font de Llorita, continuant cap a l’esquerra a l’arribar al que coneixem com els Eucaliptus i sembla que continuarem estirant la cursa seguint el tram asfaltat, potser en busca de la pujada de Santa Mònica?

Doncs no, de seguida deixarem l’asfalt i començarem pujada per pista on el desnivell ja és notable i que ens va enfilant cap a la part de dalt de la Urbanització Onze Pins. En aquest sector hem trepitjat els primers trams de corriols del dia abans de tornar a sortir a pista.

D’aquí, la pujada és constant per pista fins a la Roca de la Nao on tot just passat aquest sector ens endinsem en tota una sèrie de corriols de pujada divertits, a l’hora que exigents on cadascú els fa al seu ritme, amb alguns trams on la majoria ens veiem obligats a posar peu a terra i empènyer la bici i que ens acabaran portant fins a sortir a la Urbanització SuperMaresme tot passant pels Rocs de Sant Magí.

Travessem la Urbanització i de seguida entrem en corriols, primer baixant per la zona dels Suros d’en Carló, per tornar a remuntar cap al Turó d’en Bosc. Estem en terreny Xurribiker i és que alguns d’aquests trams que farem en aquesta zona ja els hem fet a la última edició de la Montalbike, encara que fets a l’inrevés.

Després de remuntar una estona ens toca fer un parell de quilòmetres de baixada combinant pista del Camí de Can Montalt, amb corriols per la zona dels Rocs del Moro, enllaçant amb algun petit tram del Torrent de la Font de l’Avi i que ens baixa fins a la Riera de Torrentbó.

Aquí ens trobem amb el que sembla una caminada popular, però nosaltres a la nostra, un tram de riera i de seguida ens tornem a enfilar per corriols, amb algun tram intermedi que la organització ha tingut a bé de posar-nos per recuperar una mica l’esma, i que ens porta a sortir altre cop a la Urbanització SuperMaresme a l’alçada del Turó de l’Oriola, just a tocar de la casa d’en Jorge Lorenzo on trobem el primer avituallament de la sortida.

Estem més o menys al quilòmetre 12, o sigui encara no estem ni a mitja cursa i aquests quilòmetres se m’han fet molt llargs. De totes maneres, una petita aturada a beure un got de Coca-cola, Isostar, menjar alguna peça de fruita o gominoles no és mala idea....encara que els primers classificats de la cursa ja deuen estar arribant a meta.

Un cop reprenem la marxa ens esperen un parell de quilòmetres anar enllaçant corriols de baixada tot passant per la zona de la Plana d’en Cot, recorrerem un tram del que la gent de la zona coneixem com el Passatge dels Bolets per acabar sortint a la pista que puja cap a la Hípica de Llavaneres.

Tard o d’hora havíem de dirigir-nos a pujar per Santa Mònica, pista que és un clàssic per a tothom que ha passat per aquesta zona. Així que apali, rodem trams asfaltat amunt fins a trobar la pista de pujada que ja fa temps que s’hi ha fet treballs d’arranjament i ha quedat força més ample.

Anem pujant fins a trobar la bifurcació dels dos Tintorers. En principi trenquem a la dreta per lo que sembla que anirem a fer el que coneixem com a Tintorer curt, però uns pocs metres més endavant ens fan entrar en corriol a l’esquerra encara força verge, per a no dir casi bé recent obert, i que travessant uns metres de bosc ens baixa fins al Tintorer Llarg.

Aquests trams de pujada els fem rodant força bé, ja que a més de ser terreny conegut, estem en sender obert amb un desnivell força suau. De totes maneres, abans d’arribar a Coll Pallarès o el que coneixíem de petits com a la Cadena d’en Tintorer, ens anem trobant algun control que ens fa entrar en curts trams de corriol que més tard entendrem el perquè.

Un cop a Coll Pallarès trobem el segon avituallament de la cursa, on de nou aprofitarem per menjar alguna cosa i sobretot omplir el bidó d’aigua que malgrat estar a la tardor encara fa força xafogor.

Ens dirigim de pujada per la pista que puja cap al Coll de la Ferradura, però ens han comentat que la cursa no hi arriba. Uns metres més amunt ens tonen a fer deixar la pista i ens endinsem en corriols que també hem fet en alguna Montaltbike i que comença amb trams de pujada, amb algun petit punt que és millor baixar de la bici i empènyer uns quants metres, per poc després començar a baixar per ràpid corriol.

Ens acostem al torrent en que la Montaltbike va baixar cap a la Hípica, però la gent de Llavaneres ens tenen preparada pujada pel torrent, per cert força axaragaiat i difícil de ciclar que ens porta a la part de dalt de la Plana d'en Marc.

Aquí continuem pujant per sender ample cap a Can Montalt on en principi els col.laboradors que hem anat trobant per la zona ens comenten que és pràcticament la última pujada de la cursa.

Ara ens toca anar rodant de baixada per pista altre cop cap al Coll Pallarès, on al tram final farem corriol alternatiu que voreja la pista i que ens evita creuar-nos amb la cua de la cursa que encara està de pujada.

El mateix ens passarà als primers trams de baixada del Tintorer on hem de fer algun tram de corriol recent obert per no tornar a passar per la pista de pujada.

Farem trams de corriols ràpids de baixada, enllaçant amb la pista que ens baixa de nou cap a la zona del Cementiri de Llavaneres, tot fent corriols alternatius al tram final.

Acabem baixant per corriols estrets i revirats fins a tornar a sortir al Camí de Can Cabot de Munt, i en lloc de baixar ja cap al poble, remuntem uns metres de la pista que hem fet a l’inici de la cursa, per de seguida trencar a la dreta i fer corriols que travessen la zona del Molí d’en Cabot per fer-nos sortir tot just a sobre de la Font de Llorita.

Aquí la organització encara ens tenia preparada una cirereta per acabar la cursa amb bon regust de boca, o potser no tant, doncs ens fan remuntar cap als Eucaliptus per fer una pujada per corriol d’uns centenars de metres però que amb les cames ja cansades han fet posar peru a terra a més d’un.... i en aquesta zona encara trobem algun fotògraf que vol immortalitzar el moment.

Un cop a dalt, travessem la travessia dels Eucaliptus....

.... i ens endinsem en corriol pel Bosc del Turó d’en Llull que ens baixen ja altre cop cap a la esplanada de Jaume Brutau on la organització ha muntat unes piles de sauló per fer una mica més distreta l’arribada a l’arc de meta.

Un cop tancat el crono, només ens queda baixar fins al pati de l’escola Labandària on ens espera un bon entrepà de botifarra, beguda fresqueta i on aprofitem al retrobar-nos amb en Salva M i en Francesc M per comentar les bones impressions de la ruta d’avui.

Per cert, en Kiko P i sir Henry T ja fa estona que han marxat doncs tenien compromisos que atendre.

Bona feina la feta per la gent de Llavaneres en aquesta 2ona Corriols de Llavaneres, fins i tot el fet de tenir a la colla de percussió Batubanyuts fent una batucada enmig del bosc mentre gaudíem dels corriols de la zona.

 Sens dubte una cursa a tenir en compte de cara al proper 2018.

El track:

Powered by Wikiloc

Escalfant cames per la Corriol de Llavaneres

Portem un temps capficats amb el referèndum, la independència, el 155, el 116, Tribunals Constitucionals, repressió policial, scratches als cossos de seguretat espanyols, manifestacions de la “Majoria Silenciosa”.... però nosaltres a lo nostre que malgrat al senyor Rajoy li agradi més córrer con un Airgamboy,  nosaltres seguim xalant del btt.

Per això dissabte ens trobem de nou a la Plaça Nova, encara que el poder de convocatòria ha estat poc convincent i només ens hi hem acostat en Pere C, Robert D i Salva B. De totes maneres alguna cosa farem i mirarem de que sigui divertida i no molt exigent que diumenge hi ha la 2ona Corriols de Llavaneres i la cosa promet.

En principi sortirem rodant tranquil·lament cap a l’Agility i farem riera amunt cap a la Riera d’Òrrius.

Tot just passada la caseta de les aigües enfilarem pujada cap a Can Roviró, on decidim endinsar-nos en corriols trencant a l’esquerra doncs sembla que la pujada és més amena o potser és que hi ha trams en que et permet recuperar millor l’esma.

Anem gaudint d’aquests corriols que hem fet un munt de cops mentre anem remuntant fins a sortir a la pista de Can Vinyamata on aprofitem per reagrupar-nos.

Continuem pujant en busca del corriol alternatiu que trobem tot passat Can Vinyamata i que ens connectarà amb el corriol dels Galzerans. Al primer tram d’aquest corriol convé anar-hi passant sinó volem que els matolls l’acabin tancant. De moment només fan una petita depilació de les cames al passar-hi.

Un cop als Galzerans tornem a enfilar-nos pel sinuós corriol fins a sortir a dalt de la pista de la Pedrera, on hem de decidir cap a on continuar.

No costa gaire posar-nos d’acord i menys quan en Pere i en Robert et deixen triar el recorregut sense posar-hi pegues. Així que anirem a fer corriols cap a Sant Carles, per lo que fem tram de pista fins a buscar l’entrada del corriol a l’alçada de l’àrea de pícnic de Nostra Senyora dels Àngels.

Baixarem  pel corriol cap a la part de dalt del Pessebre i seguirem fins a sortir al Coll de Parpers on hem de travessar la carretera per endinsar-nos de nou en corriols per anar pujant cap a la Plana de l’Espinal, tot fent el corriol que passa just per sota i acabant remuntant cap a la casa abandonada de Can Espinal.

Farem un tram de la pista que voreja la Plana per de seguida deixar-la i entrar en el que abans era un corriol i ara després dels treballs de desbrossament que s’ha fet a la zona el podem considerar un  “sender ample” que ens anirà pujant fins a la Urbanització de San Carles on hem de fer tram d’asfalt per anar cap a les Planes de Can Ribot.

Anem a buscar el corriol de l’alternativa de Can Ribot i és que tenim la intenció de gaudir una estona dels divertits corriols de baixada que tenim en aquesta zona i res millor que anar baixant enllaçant-los amb el corriol del Pi Tort, on trencarem a l’esquerra per anar a buscar l’entrada del Corriol del Pi Dret.

Normalment faríem aquest corriol fins al final i acabaríem sortint a la Riera del Far de Dosrius, però després o hauríem de tornar a remuntar o potser ja només quedaria fer la tornada per la riera. Així que gaudirem de la ràpida i divertida baixada pel corriol, però a mitja baixada agafarem l’entrada del corriol del Gos Perdut on ens tocarà enfilar pujada altre cop.

El primer tram d’aquest corriol està encara força verge i és que la ràpida baixada fa que hi passis pràcticament sense donar-te compte que hi ha una entrada de corriol. Malgrat ser pujada es fa força bé i ens va pujant cap a la part de dalt del Polígon Industrial de Dosrius, on els treballs de desbrossament i la tala de pins afectats per la plaga de l’escarabat Tomicus ha convertit el que abans era un corriol en una mena d’autopista forestal on d’aquí poc només fi faltarà posar-hi un peatge..... a no ser que Abertis se’ls endugui ara que han decidit marxar a Madrid.

Continuarem rodant fins a sortir a la zona de la cadena on la primera opció era fer baixada pels corriols cap a Can Belluguins, però ja que em deixen triar allargarem una mica més la sortida i tornem a pujar cap a Can Ribot.

Tot just abans d’arribar a la casa trenquem a l’esquerra per endinsar-nos a la baixada pels corriols que coneixem com de l’alternativa de la Font de Javà. Gaudim d’aquests corriols de baixada mentre anem decidint cap a on continuar.

Fa temps que no acabem les sortides passant per la zona de les Pedres i sembla ser que avui tampoc ho farem, sinó que continuem cap a la zona de la Font de les Potarrades, on baixarem pel Xaragall de Can Pins per acabar passant per dins del pont de sota la carretera de Parpers i que ens treu al Xaragall de l’Espinal.

Ja tenim tot el peix al cove i només ens queda rodar cap al Bell Racó i fer riera tot xino-xano altre cop cap a la Plaça Nova.

Com és de costum hem d’acabar esmorzant alguna cosa i avui, ja que abans d’iniciar la sortida hem estat fent petar la xerrada una estona amb en Francesc L, aprofitarem per fer un petit “déjà vu” i entaular-nos a la Granja.com.

Estem a menys de 24 hores de la Corriols de Llavaneres i ens Salva M sempre diu que no és bo sortir el dia abans.... i mai li faig cas. De totes maneres, no n’hi haurà prou per contrarestar l’esforç amb l’entrepà de fuet amb pa de cereals que m’ha preparat en Francesc L.?

Cap problema, la intenció de la cursa no és guanyar sinó passar una bona estona a l’igual que hem fet en el dia d’avui.

Nocturna per acomiadar l'estiu

Hem acabat l’estiu i alguns encara tenim els focus ben desats a l’armari i això segur que no li fa cap bé als leds, així que alguna cosa s’havia de fer.

Doncs, desprès de parlar-ne de vegades a les sortides, per fi ha arribat el dia.... divendres amb sortida nocturna per acabar entaulats al Corredor.

Quedem a tres quarts de vuit a la Plaça Nova per poder ser a taula entre 9 i 9:30. Avui som un bon munt de gent, Pepe C, Manel V, Oscar E, Josep, Fernando, Pere C, Tino LL, Quim M, Jordi S, Robert D, Salva B, i en Ramon del grup dels Salamandres. Llàstima de la baixa d’última hora d’en Tomàs LL, però que no pateixi que això s’ha de repetir i en podrà gaudir en una altra ocasió.

Anem equipats amb maniguets, paravents.... i sembla ser que potser no els necessitarem, al menys a la sortida. A la Plaça Nova tenim 16ºC amb lo que potser millor treure'ns peces de roba que ja hi serem a temps per abrigar-nos altre cop. 

Sortim amb una mica de retard cap a l’Agility i anem rodant cap a la riera de Dosrius. En aquests trams la majoria anem amb els focus apagats i és que encara no és fosc del tot i amb la llum d’algun frontal i la intuïció es pot anar fent.

Anem rodant tot xino-xano intentant no estirar gaire el grup, però sense entretenir-nos gaire que si arribem tard la Mercè potser no ens donarà de sopar.

Arribem a Dosrius i aquí sí que ja s’ha d’encendre els llums, si més no tots, almenys alguns mentre anem rodant junts, i és que hi ha moments que sembla que no ens refiem de que els focus fabricats a Xina ens aguantin tota la sortida!!! Jajaja  

Ens comencem a enfilar tot passant per l’Ajuntament fins a sortir a la carretera, que travessarem i seguim pujant per asfalt urbanització amunt. De totes maneres, no som gent de pista, així que a la primera ocasió que tenim de trepitjar corriol ens hi fiquem de cap. Tots els llums encesos i apali, corriol amunt passant tot vorejant les ruïnes del Castell de Dosrius fins a tornar a sortir a la pista.

Anem pujant per la pista que ens passa vorejant Can Soliva, la Pedrera d’en Sesa i ens porta a travessar les Planes de Can Brunet abans d’entrar a la Urbanització de Can Massuet-el Far.

Tornem a estar sobre asfalt i seguim pujant, però com fem sempre que passem per aquí, de seguida en sortim per altre cop fer pista travessant les Planes de Can Carreres, on passem per sota del restaurant, sortint a la zona de la pista de Paintball.

Aquí tornem a fer un petit tram de corriol que travessa la zona del Turó de Sant Joan i ens porta altre cop a l’asfalt de la Urbanització.

Seguim per l’Avinguda del Far travessant la urbanització per tornar a entrar en corriols de pujada cap als voltants de la zona de Can Bosc, tot passant pel Coll de l’Argila on continuem per potser el tram més exigent de tota la sortida que ens acaba pujant a la zona del Puig Aguilar.

Ara ens toca anar baixant per corriol fins a sortir a la pista del Corredor tot just a la cruïlla amb Ca l’Arenes. Malgrat que portem llums, aquest tram de nit no és gaire fàcil de traçar, però una mica per aquí, una mica per allà anem enllaçant la traçada correcte.

Quan sortim a la pista, ja són dos quarts de deu i encara ens falta una estoneta per arribar al Santuari del Corredor.... anem tard!!!

Fem pista amunt tot passant per l’àrea d’esplai, on en Jordi S ens invita a entrar en corriols per acabar pujant pels esglaons de fusta. Doncs apali, en Pepe C de seguida s’hi endinsa, i en Jordi S, Quim M i Salva B el seguim. La resta pugen per la pista.

Arribem a dalt del Corredor i mentre esperem que vagi arribant tot el grup, anem lligant les bicis. És divendres i l’exterior del restaurant està força ple de bicis.

Ens espera una bona estona entaulats, tot gaudint d’unes torrades que ens van fent passar la gana mentre esperem el sopar. Amanides, escalivades, xai, botifarres, galtes, acompanyades de patates fregides i seques, i per fer-ho passar millor vi de la casa, gasosa.... i alguna ampolla d’aigua per fer veure que som bons esportistes.

Els postres i cafès posen punt i final al tiberi. Portem molta estona entaulats i ja és hora de tornar a la bici.

Al sortir la temperatura ja és força més baixa i ens alegrem d’haver agafat maniguets i paravents. Ens abriguem i decidim que la tornada la farem baixant cap a la Creu de Rupit, però abans aprofitem per immortalitzar la sortida.

Només sortir del Corredor agafem corriol que voreja per la dreta la pista i com passa casi sempre que fem una nocturna, malgrat ser un corriol força curt, el grup es disgrega i menys mal que aquest cop no hem perdut a ningú.

La baixada per pista fins el Coll del Pi Buac la fem tranquil·lament, tot i això s’ha d’anar en compte, els focus fan força llum, però una ombra, on petit xaragall o qualsevol pedra podria fer que la sortida es compliqui.

Abans d’arribar a la zona de Can Rupit, alguns tornem a deixar la pista entrant a fer altre cop uns centenars de metres de corriol, per reagruprar-nos de nou a la Creu de Rupit.

Continuarem cap a Canyamars i per això comencem baixada per la pista que voreja el Torrent de Rupit. En aquests trams cadascú baixa al seu ritme i els més avançats han pogut gaudir de la presència d’una guineu que travessa la pista potser pensant: “On collons van aquests a aquestes hores?”.

Passem pel Pou del Glaç i entrem a Canyamars, on travessarem el poble per entrar en corriols que ens porten cap a Can Gel, on seguim avançant cap als Rucs del Corredor.

Aquí seguim per la riera de Canyamars, abans d’enfilar-nos per últim cop a la sortida d’avui cap a la Creueta de Can Martorell.

Un cop a dalt decidim no passar per les escoles antigues de Dosrius, així que trenquem a l’esquerra i baixem per entrar a Dosrius per la riera del Sot de les Canals.

Ja som dins del poble que travessem i fem riera de tornada cap a Argentona, on altre cop a la part davantera del grup hem pogut gaudir de la presència d’una altra bestiola, un senglar que travessa la riera sense mirar, potser també emprenyat perquè transitem pels seus dominis tan ben entrada la nit.

Tanquem la sortida a la Plaça Nova pensant que potser podríem fer un gintònic, però ja són quarts de dues i tot està ja tancat, així que una petita estona fent petar la xerrada i tothom cap a casa.