Montaltbike 2019

A l’hora d’escriure aquesta crònica encara tenim en ment el comunicat dels companys Xurribikers donant per acabada la trajectòria d’una de les millors curses que s’han fet per les nostres contrades.

"Amics bikers,

La Montaltbike ja és llegenda.

Fa divuit anys que vàrem iniciar aquesta aventura, plens d'il.lusió de compartir la nostra passió per la bicicleta de muntanya...."

....doncs sí senyor, una feina ben feta durant 18 anys que de moment passa a millor vida en força mesura per les continues traves per part de les administracions públiques.

Orrienca, Transmaresme, Corriols de Llavaneres, sòn altres curses que van seguir el mateix camí i segur que no seran els únics.

 De totes maneres sempre ens queda el record d’haver participat en diverses edicions d’aquesta magnífica cursa i ens quedarem amb les bones sensacions al final de les mateixes, on es repartia a parts iguals la satisfacció d’haver gaudit d’espectaculars corriols, alhora que haver patit com a cabrons en els seus mítics Pit i Collons.

Nosaltres sense saber el que esdevindria un cop acabada la cursa decidim anar a Sant Vicenç de Montalt rodant en bici, així anem escalfant.

En Jordi S, Francesc M i Kiko P surten d’Argentona i a Sant Simó ens hi unim en Joan B i Salva B. Rodem per la Nacional II fins a Caldetes i ens enfilem cap al Village. Els dorsals ja els vam recollir la tarda abans, així que ja portem feina feta.

Al Village ens trobem a Sir Henry Teixidó que farà la cursa amb la gravel.

Puntuals a les 09:00 es dona el tret de sortida i apa, cadascú al seu ritme a gaudir del recorregut que ens han preparat. Primers trams travessant el poble per acabar deixant-nos caure cap a la riera de Caldes on iniciem el primer tram de pujada, 3,5 quilòmetres de pujada passant pel Castell de l’Oliver, que ens portaran al primer tram de corriol.

El fet de sortir tranquil fa que a l’arribar-hi s’hagi fet un bon tap que trigarem alguns minuts en poder-nos tornar a posar a rodar.

A partir d’aquí un continu enllaç de senders i corriols pràcticament tot de baixada i que ens porten altre cop al Castell de l’Oliver, tancant un espectacular bucle. En aquests  trams trobem el primer avituallament.

Ara toca remuntar de nou i ho fem altre cop amb un perfecte enllaç de senders i corriols, amb algun punt de petita baixada que et permet agafar una mica d’esma de cara a les pujades que ens esperen. La organització ha col.locat el segon avituallament en aquests trams, el que ens ajudarà a donar-nos una mica d'energia per  acabar sortint al punt més alt de la cursa, tot un clàssic a la Montalbike, el Turó de l’Oriola.

Baixada per corriol cap a la Plana d’en Cot i d’aquí a la Hípica de Llavaneres, on anem altre cop a tot un clàssic de les Montaltbikes....pujada per Santa Mònica agafant el Tintorer Llarg, on un cop a dalt ens faran baixar per pista cap al Garingol.

Entrem als últims trams de pujada de la cursa, potser els més durs i més tenint en compte el cansament acumulat desprès dels 30 quilòmetres que portem a les cames. Comencem enfilant-nos per la pista de Can Cabot d’Avall, enllaçant amb trams de senders i corriols que ens tornaran a pujar fins a la Roca de la Nao, tot passant abans pels corriols dels Rocs d’en Magí.

Un cop a dalt trobem el tercer i últim avituallament, cosa que s’agraeix malgrat que ja casi bé tot el que ens espera ja serà baixada. De totes maneres una mica de líquid i alguna “gominola” tampoc està de més.

El final de cursa són tres quilòmetres de senders i corriols de baixada fins a sortir al Torrent del Ranxo, abans d’entrar al poble on fem els últims metres rodant pels carrers que ens porten fins a la zona esportiva on hi ha l’arc de meta i on ens espera una més que merescuda llesca de pa amb tomàquet i botifarra.

Sense saber-ho, en principi ha estat la última cursa organitzada pels Xurribikers i ens quedem amb el bon regust de boca d’una feina espectacular de la organització, i amb les imatges que ens han regalat de la ma de Fotocursa.