Aquesta crònica ja havia d’estar penjada fa
mesos, però entre una cosa i l’altra, la feina sense fer!!!
No podrà ser una crònica completa, doncs el
primer dia no vam poder acompanyar al grup, i fer una crònica virtual pel
Ripollès, serà una tasca complicada, així que farem el que podrem, i si més
endavant algú hi vol fer 4 ratlles, s’edita i quedem com uns senyors.
Doncs apa, traiem punta al llapis...
El Juny del 2019 els Bicigaló vam poder gaudir
de 2 dies de BTT per l’Alt Empordà. El 2020, aquesta maleïda pandèmia del
Covid19 ens va tenir confinats força temps, i desprès, les restriccions van fer
que no poguéssim gaudir d’una nova sortida de 2 dies.
Aquest 2021 la cosa ja està millor, així que
aprofitem la tercera setmana de Juny per acostar-nos cap al Ripollès i la
Cerdanya, on en Pepe Cotrina i en Tino Llagostera s’han encarregat de preparar
unes rutes espectaculars.
Divendres 18 de Juny 2021:
Divendres part del grup ja és a Ripoll. Ben d'hora ja són a tocar del Monestir de Santa Maria, ansiosos de començar a pedalar, per tastar el tiberi de corriols que ha preparat en Cotrina.
...i fins aquí puc llegir. Una llàstima haver de treballar divendres i no poder gaudir del que segur ha estat un recorregut espectacular. Només s’ha de veure les cares a les imatges per entendre que malament, malament, no s’ho han passat.
De totes maneres, les imatges en moviment ens
permetran fer-nos una millor idea de com ha estat la sortida.
A la tarda, en Pere
C i Salva B ja hem finalitzat la jornada laboral, i estem pujant cap a la
Cerdanya per trobar-nos amb el grup, de cara a la sortida de dissabte, mentre
en Jordi F, en Xevi B i l’Ernest, que no poden estar els 2 dies, ja estan de
tornada cap a casa.
Passarem la nit a
Prats I Sansor, sopant al restaurant la Hípica, on no podrem estar-nos de
tastar el típic trinxat de la Cerdanya.
A l'acabar, una volteta pel
poble sota la llum de les estrelles, que ens ajudarà a pair el sopar, i cap al
llit que demà toca matinar.
Dissabte 19 de Juny 2021:
Toquen els despertadors, i enlaire sense gemegar que tenim feina. Primer hem de carregar les bicis als cotxes per anar cap a Guils, on aprofitarem per esmorzar abans de sortir. Que no falti de res, mentre esperem que vagi arribant tothom, la Judit del Restaurant el Picarol ens prepararà uns bons entrepans, que no duraran gaire a taula, i encara tindrem temps de fer un cafetó.
El temps sembla ser
que s’està complicant, està ennuvolat i amenaça pluja.
La sortida s’ha retardat
una mica, però al final ja hi som tots. Doncs apa, comencem a pedalar, però
encara no hem rodat 300 metres, comença a espurnejar. No pots ser!!! Que fem,
seguim? En Tino i els companys de Guils que coneixen bé la climatologia de la
zona, diuen que passarà ràpid, així que reculem i ens posem a aixopluc. Fins i
tot, alguns aprofitaran per fer una mica d’estiraments fent una partideta al ping-pong.
Els vilatans l’han
encertar de ple, en pocs minuts deixa de ploure, el que aprofitem per tornar a
agafar les bicis.
Estem a 1374 metres
d’altitud, i comencem a pujar. El primers metres per trams asfaltats, però de
seguida els deixarem enrere i entrarem en senders seguint l’estela d’en Tino.
Resseguim trams de les pistes d’esquí de fons,
fins a sortir dalt de l’estació d’esquí de Guils-Fontanera. Portem uns 7 quilòmetres
i ja estem a 1900 metres d’altitud. Aquí fem una petita aturada per omplir els bidons amb aigua de la Font del Pla de Fontanera.
En Tomàs LL, que no ens ha pogut acompanyar, ha encarregat al pare que ens porti a una baixada de la zona on podrem posar en pràctica la nostra tècnica, així que, un cop altre cop dalt de les bicis, hem de seguir enfilant-nos cap a la zona de la Pleta de les Cases, on trobarem l’entrada del corriol. Els primers metres no tenen cap dificultat...
...però poc a poc la cosa es va complicant, i el pedregam que hi ha per tot arreu fa difícil passar-hi. Un peu a terra en algun punt no és mala opció, i més desconeixent del tot el terreny.
Acabarem sortint a l’esplanada
del Refugi de les Cases, on fem una foto de grup.
Ara ens toca remuntar una mica, per acabar anant altre cop a l’estació d’esquí de Guils-Fontanera, on ens acostarem a un petit mirador. Hi farem una aturada, aprofitant per menjar alguna cosa...
... seguir immortalitzant la sortida...
... tot gaudint d’unes vistes espectaculars.
Continuem amb la
sortida, i tornem a remuntar. Anem enllaçant senders, travessant prats, per fer
els últims metres rodant per pista fins a arribar el Refugi de la Feixa, punt
més alt de la sortida. Estem a 2170 metres d’altitud, i el cel s’està tornant a
tapar. Comença a bufar vent, així que ens posem els paravents, que ara ve
baixada.
Divertits trams
enmig de prats, on la humitat de l’herba fa patinar les rodes, amb lo que hem d’anar
amb certa cura. De totes maneres, tampoc ens hi mirem tant, el terra deu ser
més o menys tou, i podem arriscar una mica.
Acabarem sortint
per tercer cop a Guils-Fontanera, on ens aturarem per solucionar la pèrdua d’aire
a la roda de la bici de l’Oscar.
Un cop reprenem la marxa, ja tot és baixada. Comencem entrant altre cop uns metres pels trams de les pistes d’esquí de fons que hem fet de pujada, però només ens hi estarem uns centenars de metres. Passem a tocar del que sembla l’entrada d’una baixada de btt anomenada la Cagarada del Porc, que els tracks marquen com a recorregut verd...
...però no hi entrem.
Seguim a en Tino fins una entrada uns metres més avall, i cap dins del trail blau,
que anomenen el Tancat de les Hores Mortes!!! Divertits trams de baixada, molt
ben treballats, sense excessives dificultats tècniques, fins i tot amb algun
punt de corba mig peraltada que et permet el “flow” de baixada. Travessarem un
parell de cops els senders que hem fet fa una estona de pujada, de camí ja cap
a Guils.
El tram final de
baixada, enllaça amb la part final del Cagarada del Porc. Ara comença a ploure,
i els metres finals tenen algun punt més tècnic, on en Pepe C badarà una mica,
el que provocarà un "front flip" sense conseqüències.
Tornem a sortir a l'asfalt que ens baixa a Guils, tancant la sortida amb poc més de 24 quilòmetres ratllant els 1000 metres+.
Les cares de satisfacció ho diuen tot, en Tino ens ha preparat una sortida top, que haurem de repetir en alguna altra ocasió.
Al restaurant El Picarol ja ens esperen. Res millor per tancar aquests dies de btt, que un bon dinar, i una companyia excepcional.
Mirarem de
recuperar forces amb les diferents viandes que ens han preparat...
...acompanyat d’algun
que altre complement vitamínic...
...i amb un final de festa, amb la complicitat de les mestresses del restaurant, que posen un colofó excepcional a aquest 2 dies de btt.
Donar les gràcies a en Cotrina i en Tino, per
les dues sortides que ens han brindat, i que per molts més anys les puguem anar
repetint.
No hay comentarios:
Publicar un comentario