Sortida al Puigsacalm.

Diumenge 12 de Setembre 2021:

Feia molt de temps que a les converses post-sortida sortia el tema de fer una ruta en btt pujant al Puigsacalm. De fet, en Joan B i en Quim M la van fer el 2011, i ja va sent hora de repetir-la, o fins i tot, a poder ser millorar-la amb alguna nova variant.

Per fi ha arribat el dia. Diumenge matinem per trobar-nos a les 07:15 al Polígon Nord d’Argentona. Al final serem una bona colla, en Quim M, Joan B, Francesc M, Kiko P, Pere C, Salva M, Rafael F, Jordi F, Pere B, Jordi S i Salva B.

Fet i fet, sortirem passat 2/4 de 8, i en poc més d’una hora ja serem a Vidrà. Baixar les bicis dels cotxes, i encara tindrem temps a fer un cafetó que ens ajudi a acabar de despertar-nos de cara al que tenim per davant.

Després d’uns petits dubtes en els metres inicials amb el gps, de seguida som dins del track. Començarem baixant un quilòmetre per l’asfalt de la carretera de Ciuret, fins a trobar el trencall a la dreta que ens entrarà dins de la pista del Camí de la Vila Vella.

Els primers quilòmetres fins als Plans del Molí seran de baixada i planejar. A partir d’aquí ja serà una enfilada continua fins al cim del Puigsacalm.

La pujada per la pista es fa força bé. El bon ambient i el paisatge completament diferent al que estem acostumats, ajuden a fer-ho més amè...

...amunt, amunt, que fa pujada...

...amb alguna aturada per reagrupar-nos, i anar preparant l’àlbum de fotos de la sortida.

Seguim enfilant-nos resseguint la pista, fins a arribar més o menys al quilòmetre 8, on passem a tocar de  l’ermita de Sant Bartomeu de Covildases. Esglesia romànica construïda al segle XII, destruïda per un terratrèmol al 1425 i reconstruïda posteriorment. Estem a 1148 metres d’altura, i encara ens en queden uns quants per fer el cim.

Continuem de pujada per  la pista un parell de quilòmetres més, resseguint un tram final pel GR151, en el que arribarem cap als 1300 metres d’altitud. Aquí deixarem la pista, pujant cap a la Font Tornadissa, immersa dins d’una fageda, on no podrem estar-nos de fer una fot de grup.

El paisatge és espectacular, però si en girem el cap, ens trobem amb la realitat del terreny, una forta pendent en la que els primers metres els farem empenyent la bici. 

Sembla que aquest nit a plogut, i el terreny aquí comença a estar força fangós, el que no ens ajudarà gens. Estem en un paratge espectacular, però amb uns tram de pujada exigent...

... que ens farà arribar dalt dels prats de pastura sobre la font, posant-hi la millor cara possible.

Tot just arribar dalt girarem a la dreta, per resseguir uns prats pels Rasos de Manter, amb un filat a la nostra esquerra que tanca el bosc. Anirem, pujant fins al Ras de les Civaderes, on ens aturarem just al barri de fusta que ens permet travessar el filat.

Estem ja a punt d’entrar a la fageda que ens pujarà cap a la cinglera nord del Puigsacalm. Immersos dins la boira, anem trobant grups de caminaires, alguns dels quals ens miren amb cara d’estar pensant: “On van aquests ximples amb les bicis per aquí”.

Al sortir al sender del Camí dels Burros, ja només ens queden 400 metres per fer el cim. Un últim esforç, i ja som dalt, això sí, tot i els intents, els últims metres hem d’empènyer les bicis.

Diuen que des dels1512 metres d'altura del cim les vistes són espectaculars. Al Nord els Pirineus. A l’oest, el Cadí i el Pedraforca. A l’est, els volcans de la Garrotxa. I al sud, el Montseny i la Plana de Vic. Doncs avui, res de res, la boira ho envolta tot, i no veiem pràcticament res fora del cim, tret de la senyera, immòbil avui per la manca de vent, un parell de gossos entossudits en bordar-se, i una bona munió de caminaires descansant desprès de l’esforç de la pujada.

Ens hi estarem una bona estona, però arriba el moment de continuar, que només portem 12 quilòmetres, i encara ens queda un bon tram fins a Vidrà.

A partir d’aquí, la ruta canvia respecte la de fa 10 anys. En Quim s’ha passat estones mirant tracks de la zona, i ens guiarà de tornada per un que sembla que té bona pinta. Doncs apa, ens deixem caure altre cop cap al sender del Camí dels Burros.

Uns centenars de metres més avall, trobarem trencall a l’esquerra. Trams divertits de baixada, immersos en una frondosa fageda, que no sembla ser gaire freqüentada per ciclistes. Un paisatge espectacular que anem gaudint mentre baixem.

El terreny continua estant força humit, i hem d’anar amb compte amb les arrels i pedres que rellisquen força. Anem a un ritme lent, i fins i tot tenim temps de trobar erols de rossinyols, llàstima que avui no estem per a caceres de bolets.

Ens ho estem passant d’allò més bé, i encara ens queden ganes de juguesca, amb algun petit rierol d’aigua que ens trobem pel camí. En el fons, tot i l’edat, encara tenim l’ànima jove!!!

Aquests trams de baixada ens porten fins a la Fageda de Platraver, punt a partir del que començarem a planejar, resseguint senders pel Pla dels Bosc, el Pla de les Cavorques...

...fins a sortir al Pla de Traver, que travessarem davant la mirada atenta dels cavalls que fins ara hi estaven pasturant tan tranquil.lament.

El paisatge és idíl·lic, així que les càmeres dels mòbils no donen l’abast. 

Continuem més o menys planers cap al Coll de Ciuret, punt on podríem seguir cap al Pla dels Trèmols de camí a Fontcoberta. Però en Quim, aquí té una nova variant de track, i aprofitant que encara anem més o menys bé de temps, allargarem una mica la sortida seguint de camí cap a la zona del Serrat d’Artigues, punt on tindrem algun petit dubte sobre com segueix el track, havent de recular uns metres per tornar al bon camí.

Uns primers metres més exigents per sender fins al Coll de l’Home Mort, on el camí ja es torna a fer més planer cap als Rasos de Freixeneda...

...estem de camí a la Collada de Collfred, punt que uneix la Vall d’en Bas amb la comarca de l’Osona, amb uns últims metres més exigents de pujada per trams mig asfaltats.

Un cop a la collada, ens toca baixada. Al capdavant en Salva M, i al darrera en Rafael F, al menys els primers metres, tot just fins a la primera corba, on en Salva juga al cuc i amagar, mentre en Rafael es deixa anar avall com si no hi hagués un demà. “Segur que si pedalo més, al final l’atrapo”, deu pensar en Rafael, mentre en Salva riu des de dalt, i la resta ens aturem a tocar de la Fontcoberta, on hauriem de deixar la carretera per deixar-nos caure cap al Pla del Faig Gros.

Sort del mòbil, una trucada i farem que en Rafael remunti per retrobar-se amb el grup. La resta l’esperem...

...tot fent una ullada a com portem les bicis plenes de fang.

Altre cop reagrupats, continuem la ruta planejant cap a l’església de Santa Margarida de Cabagès, mig enrunada i on ja no s’hi fa culte, però que ens servirà per tornar a immortalitzar un cop més la sortida.

  

Continuarem cap a la Collada de la Coma, on ara sí que ja iniciarem els trams de baixada finals. Trams de senders, on ràpidament anirem perdent altura fins a sortir a la carretera de Vidrà a Ciuret, just a tocar de la masia de Les Escanes.

Tot i que per aquesta zona en Quim encara hi tenia alguna altra opció corriolaire, ja es fa tard i al restaurant ens hi esperen, així que el millor serà deixar-nos caure per la carretera fins a Vidrà. Poc més de 1’5 quilòmetres, i ja som al restaurant La Creu de l’Arç.

Posem les bicis als cotxes, i nosaltres ens haurem de treure la roba de bici, i desempallegar-nos com puguem del fang que portem a sobre, per entrar mig decents al restaurant.

De seguida estem asseguts a taula, refent-nos de la sortida degustant el menú que ens preparen les mestresses del restaurant.

A quarts de set ja serem tots a casa, havent gaudit de la sortida que ens ha preparat en Quim. Un dia inoblidable, amb uns paisatges espectaculars, on tot i ser un grup nombrós, no hem tingut cap problema mecànic... i com sempre en molt bona companyia.

Sortides com aquesta s’han de repetir més sovint. Haurem de buscar-ne una altra... i si pot ser, no haver de tornar a esperar 10 anys!!!!