Dissabte, Burriac...diumenge casi bé arribem a algun lloc!!!

22 de Gener 2022:

Sense casi donar-nos compte ja tenim enllestida una altra setmana laboral. Tornem a estar a dissabte, i això comporta una nova trobada dels Bicigaló. Els tests d’antígens sembla ser que s’han portat bé, i podrem comptar amb alguns companys que han estat baixa per Covid els últims dies.

Avui serem en Pere C, Pepe C, Oscar E, Xavi B, Jordi S i Salva B. La temperatura continua sent baixa a primera hora, i tot i quedar a les 8:30, el termòmetre a la Plaça Nova marca 0ºC, amb el que tornarem a buscar zones més o menys arrecerades, i per no repetir la banda de la riera, avui triarem la banda de Burriac.

Doncs apa, deixem la Plaça Nova i travessarem Argentona, rodant cap a la llar d’infants el Bosquet, on entrem al Torrent de Can Riera, per començar la primera enfilada de la sortida, que de ben segur de seguida ens faran entrar en calor. Poc més d’un quilòmetre de corriols de pujada cap a la zona de Les Encantades, abans dels següents trams que ens baixaran a la pista de Torre Ametller.

Uns trams més de baixada cap a sobre de Santa Elena d’Agell, i tornem a pujar altre cop fins a tornar a sortir a la pista de Torre Ametller. Un bucle que ja és tot un clàssic quan ens movem per la zona.

Tenim pel davant uns centenars de metres de pujada per pista, abans de tornar a entrar en corriols que anirem resseguint mentre ens enfilem cap al Turó dels Oriols, fins a acabar sortint al Collet de Burriac.

Ara ens deixarem caure uns metres per la pista, fins a trobar altre cop corriols que anirem enllaçant per dirigir-nos cap a la Font Picant de Cabrera. Trams divertits, majoritàriament de baixada, i tot ciclable exceptuant un parell de punts, sobretot un petit tram de pujada, on les nombroses arrels i els xaragalls ens obliguen a posar peu a terra, i empentar les bicis.

Un cop a Cabrera, l’Oscar ens ha de deixar. Remuntarà per la pista cap dalt del castell de Burriac per baixar cap a Argentona. La resta, travessem el berenador de la Font Picant, enfilant-nos per la pista cap a la part de dalt de la urbanització de Can Tolrà, on tornem a entrar en corriols de pujada que ens portaran a la Creu de l’Avellà.

Ara tenim per davant la part més feixuga de la sortida, una bona estona d’anar pujant per la pista, passant per la zona del Rocar més Alt, fins dalt del mirador, on avui ni ens hi aturarem. Al davant, en Xavi B, i en Jordi S porten al cap acabar-se enfilant cap a la torre de guaita, i la resta no hi tindrem res a dir.

Portem 11 quilòmetres, i pràcticament ja hem fet tot el desnivell positiu de la sortida, i ara, l’enfilada final tindrà la seva recompensa baixant pel corriol que coneixem per la Bestia. Travessarem la Brolla d’en Ballot, mentre afrontem trams aixaragallats, amb algun punt més tècnic, que ens deixaran a la pista a tocar del Turó de Matacabres.

Aquí farem el corriol alternatiu que voreja el turó, baixant cap al Pla dels Matxos, per enllaçar amb els corriols de baixada que resseguirem travessant la Brolla de l’Abril, per acabar deixant-nos caure cap a Can Raimí pels trams que hem mal anomenat “aquí conocí a Miquel Àngel”. Una baixada força divertida, que és una bona alternativa a la clàssica Xtrem.

Un cop a Can Raimí, rodem vorejant la riera de Clarà, abans de fer la última remuntada del dia. En aquesta vessant la temperatura és força baixa, de fet on encara no hi ha tocat el sol, encara hi ha una bona gebrada.

La pujada per sender, travessant el Torrent de Can Manreset, per anar enfilant-nos cap als dipòsits d’aigua del Mal Pas, però abans una breu aturada per a immortalitzar la sortida.

Un cop dalt dels dipòsits ja només ens queda baixar cap a Argentona, i avui triem la opció del corriol d’en Magret. Aprofitant que avui no ens ha pogut acompanyar, li trepitjarem una mica el terreny, sense derrapades ni altres bajanades que puguin malmetre aquests divertits trams.

Últims metres per la Vinya d’en Serra, i ja som dins de la vila, tancant la sortida a la Plaça del Molí, on podrem compartir esmorzar amb en Robert i en Pep que també han sortit una estona.

Una molt bona sortida, amb 19,6 quilòmetres, ratllant els 800 metres+

 

Diumenge 23 de Gener 2022:

Si és diumenge, toca matinar altre cop per a una nova sortida dels Bttargentona. La convocatòria d’en Joan B és per les 08:00, i a aquesta hora, el termòmetre de la Plaça Nova torna a marcar 0ºC. De fet, avui se’ns han entortolligat els llençols més del compte, i hi arribem amb l’hora justa.

Un munt de bicis a la porta de la fleca Casas, però on són els seus propietaris? Aviat ho comprovem, només obrir la porta ens envaeix una bona flaire a cafetó, i el xivarri és digne de menció. Asseguts, tot fent-la petar hi ha en Joan B, Francesc M, Kiko P, Toni P, Salva M, Eloi I i en Miquel Àngel... collons quin galliner!!! Avui pinten bastos!!!

Uns minuts més tard, també arriben en Pere B, Javi F i Jordi S. No està gens malament, 11 bikers a la sortida d’avui.

Amb una mica de retard ens posarem dalt de les bicis, mentre comentem amb en Joan B d’anar a fer corriols per la zona de La Roca del Vallès. Doncs apa, sortim pel carrer Gran, Plaça de Vendre, carrer Sant Narcís, sortint de la vila pel Corriol de les Caques, per deixar-nos caure cap al Torrent del Collell. Ara tenim per davant els primers trams de pujada de la sortida, i els farem per la zona del Rocar d’en Serra, fins a sortir a tocar dels dipòsits.

Continuem amb trams més o menys planers, i quan alguns pensem que ens deixarem caure cap al cementiri de la Vall de Clarà, en Kiko ens porta per corriols de baixada fins a sortir al Torrent de Can Manreset, per un cop a baix, remuntar altre cop fins a dalt de la Bandera. No sé, no sé, però la opció de la Roca del Vallès comença a pintar malament.

Un cop a la Bandera, ràpida baixada cap a la Font d’en Quico, tornarem a pujar, aquest cop per trams de pista. Ens veiem a venir que avui tornarem a enfilar-nos per l’Xtrem, però quan hi arribem, el capdavant del grup no s’hi fica. Seguim pujant per la pista, passant a tocar de la Font del Castanyer, de camí a la zona del Pujolar. Casi bé hem fet 2 quilòmetres de pujada per pista, i als qui no ens agrada gaire remugar, ens n’estem fent un tip, jajaja.

I desprès de pujar, doncs toca baixar. Ara per corriols, i en un tres i no res tornem a passar a tocar de la Font del Castanyer, i ara sí que no ens salvarem de fer trams de l’Xtrem de pujada...ja deia jo!!!

Uns trams de puja-baixa per pista abans de tornar a entrar en corriols, ara de pujada travessant la Brolla de l’Abril, amb foto inclosa...

...per acabar sortint al Pla dels Matxos. A la sortida ens enfilarem al Turó de l’Esquei d’en Ros, on trobem l’entrada de l’Xtrem, ara sí per fer-lo de baixada.

Avui el galliner està esverat, i en aquest tram de poc més de 300 metres, els 2 Salvas farem un Marc. Una caiguda per sort sense conseqüències greus pel que podia haver estat, i una salvada de caiguda inversemblant. Haurem d’anar amb més cura, que ja tenim una edat.

Desprès d’aquests primers trams de baixada, tornarem a remuntar, i ara ho fem cap al Pla dels Alemanys, on en Kiko s’encaparra en marejar els gps. Primer ens enfilem uns metres per la pista altre cop cap al Pla dels Matxos, per entrar en un curt tram de corriols que van fer a la Burriac Xtrem, per enllaçar amb el bucle que tant li agrada a en Francesc M, no sense una petita equivocació inicial que ens porta a pujar a la pista. Tant se val, girem cua i cap avall que fa baixada.

El galliner continua esvalotat, i això portarà a en Kiko a tenir els seus més i menys amb un arbre en una corba del corriol. Tot i el fort cop de cap, que de ben segur s’ha escoltat fins i tot a Argentona, l’arbre ni s’ha immutat...altra cosa és com ha quedat el casc. Estem temptant massa la sort!!!

Unes rialles veient que només ha estat un ensurt, i altre cop dalt de les bicis acabem de resseguir el corriol de baixada, per a la sortida, remuntar per la pista altre cop cap al Pla dels Alemanys.

Sense aturades, continuem seguint l’estela d’en Kiko, per anar a buscar un dels corriols de la zona que baixa cap a Can Ferreters. Alguns només l’hem fet un cop, però traient el primer tram de pujada massa costerut que ens obliga a empentar les bicis, els trams següents són molt divertits, baixades amb forta pendent, que els menys tècnics podem fer dalt de les bicis gràcies a les zones peraltades que contrarestaran el fet de que el terra presenta la sorra massa solta.

A la part final hi ha una baixadó on la majoria només tindrem valor de mirar-lo des de dalt. En Kiko, Toni i Miquel Àngel s’hi tiren com si res, i quan ja som tots a baix, en Pere B també s’hi tira. Sort que la seva Scott té una mica més de seny que ell, i ho podrà salvar amb més o menys dignitat.

Portem 13,5 quilòmetres, i estem a Can Ferreters. Ens deixem caure per l’asfalt cap al Passeig de Burriac, i comencem a pujar per la pista. Mentre en Francesc M diu que només és un petit tram de pista, alguns comencem a remugar de nou... ens fem vells!!!

El que havia de ser un petit tram, s’ha convertit en poc més d’un quilòmetre, a poc d’arribar ja al Collet de Burriac. De totes maneres, pel que tenim ara per davant ben bé ha valgut la pena el patiment de la feixuga pujada. Ara ens toca divertida baixada per corriols tècnics, plens d’arrels i xaragalls, que passant per la Font de la Puput, i la Font d’en Milniu, ens tornarà a baixar a Argentona, a tocar de Can Guri.

No ens fem il.lusions d’acabar així la sortida. Portem 16 quilòmetres, i en Kiko ens fa remuntar de nou. Corriols de pujada força exigents, on costa força fer rutllar les cames, sort que al grup hi ha bona gent i ens anem esperant.

La pujada ens portarà fins dalt de les Roques Encantades, potser la resta del grup no ha entès bé cap a quina roca volíem dirigir la sortida d’avui? Tant se val, tot i els exigents trams de pujada, les baixades han estat espectaculars, i encara ens queda la darrera. Corriols de baixada que ens portaran fins al Torrent de Can Riera, sortint a tocar de la llar d’infants el Bosquet.

Carretera, i tanquem la sortida a la Plaça Nova, on ara la temperatura ja és força més agradable, i el piscolabis ens ajudarà a refer-nos dels 19,96 quilòmetres de sortida, amb els seus 1000 metres+ altre cop.

Una espectacular, alhora que exigent sortida, on hem voltat per un munt de llocs, sense arribar a enlloc. En Kiko ens ha fet una encigalada top!!!