Una Torrassa i Pedra de la Ferradura desprès de la pluja.

Dissabte 17 de Setembre 2022:

Després de la pluja divendres tarda i la matinada, hi ha ganes de fer una bona repassada als corriols de la zona. A primera hora del matí tenim el cel ennuvolat, i la temperatura força més baixa, però els pronòstics meteorològics no marquen pluja, així que agafem les bicis, i cap a la Plaça Nova.

Avui serem un bon erol de bikers. Força puntuals ens trobarem en Pere C, Pepe C, Josep, Jordi F, Oscar E, Jordi T, Quim M, Jordi T, Javier F i Salva B.

Aviat ens posem d’acord de cap a on anar. La opció de la Torrassa ha estat la primera en proposar-se, i ja ens sembla bé, així que marxem de la Plaça en direcció a l’Agility, travessem la carretera, i ja som dins la riera, on hi rodarem tranquil·lament en direcció al Bell Recó.

Passem per sota del viaducte de la C60, entrem al Xaragall de l’Espinal, i tot just després de passar per sota del pont de la carretera de Parpers, trencarem a la dreta, per enfilar-nos pels senders clàssics que travessen la zona de les Malloles de Can Pins.

Anem pujant a un ritme alegra, fins dalt del Xaragall de Can Pins, on anirem a buscar el corriol de l’alternativa de la Font de Javà. Corriols de pujada que anirem fent cadascú al seu ritme, amb un re-agrupament abans d’arribar a Can Ribot.

Un cop a dalt, fem el corriol alternatiu que ens puja dalt de les Planes, per seguir cap a la urbanització de Sant Carles, on ens deixarem caure cap a sobre del restaurant, per anar a buscar altre cop corriols pel Bosc de Can Recorda, que ens portaran a sortir a la carretera de baixa cap a Santa Agnès de Malanyanes. Hem passa de llarg l’entrada del corriol de la Pistola, però tant se val, ja en farem d’altres.

Travessem la carretera, i altre cop corriols que ens han de baixar fins a Ca l’Arumí, on aprofitem per fer un breu aturada, i alguna foto.

Reprenem la marxa, travessant la carretera, i enfilant-nos cap a la Pedrera dels Dous. En principi rodem cap a la ermita de Sant Esteve del Coll, tot i que en Jordi S mira d’enredar-nos per entrar al corriol que hi ha tot just passada la pedrera. Res, fem com aquell qui sent ploure!!!

Tot just arribant a l’ermita, ens trobem amb senyals de que s’està fent una batuda de senglars per la zona, així que decidim no arriscar-nos, girem cua, tornat cap a la pedrera. I en Jordi S torna cam la seva cantarella, res, ni cas altre cop!!!

Ens enfilarem cap dalt per la pista, i altre cop en Jordi torna amb les seves, “i si pugem per aquí, que fa temps que no hi passem”. Té raó, fa temps que no hi passem perquè recordem com és de dur aquest tram d’arrels de pujada. Doncs apa, deixem-lo que segueixi provant-ho, i nosaltres seguim enfilant-nos per la pista, passant a tocar de les runes de Can Puigverd, per uns centenars de metres més amunt, trobar l’esplanada on tornarem a entrar fer corriols.

Tenim ara pel davant, una bona enllaçada de corriols. Un puja-baixa continu, passant per sota de l’ermita de Sant Sebastià, que ens porta cap a la zona del Penjat dels Garrofers. Avui no hem arribat a enfilar-nos dalt de la Torrrassa, però tant se val.

Un cop a la zona del Penjat, veiem un corriol que sembla ser que no està obert de fa molt de temps, i que en Quim i l’Oscar diuen que ja l’han fet. Doncs apa, que no sigui dit, hi entrem i a veure com és. Primers trams de baixada revirats, i sense complicacions, que aviat ens porten a sortir a un punt que de seguida recordem. Estem a un tram del Dragon Khan d’abans dels treballs de desforestació que s’hi van fer a la zona, que era pas habitual de moltes de les nostres sortides. Un parell de baixadors, on antigament ens hi pensàvem a deixar anar les bicis, però que avui amb el terreny humit es fan força bé. Seguirem corriolejant fins a enllaçar amb els trams finals del Dragon Kahn, i a partir d’aquí a deixar córrer les bicis fins a sortir a baix del Sot de Can Bosquets, on farem un re-agrupament abans de travessar la carretera.

Un quart d’onze, és d’hora, i decidim que encara no ens hem guanyat l’esmorzar. Doncs apa, no baixarem cap a Dosrius, farem uns metres d’asfalt, per de seguida sortir de la carretera per deixar-nos caure al Torrent de Cal Rajoler, i en res ja som enfilant-nos pel corriol del Gorro. Tres quilòmetres, pràcticament tot pujada, que ens porten cap dalt del Turó de Can Ribot. Tot i algun tram més exigent, ha estat força bé passar-hi, tot recordant que era un punt de pas habitual a les nostres sortides de fa anys.

Un cop dalt del turó, ara sí que ja només ens queda baixar, i ho farem pel Xaragall de Can Pins. Corriol que ens permetrà una ràpida i divertida baixada, per acabar sortint ja a tocar del Bell Recó.

Si senyor,  són les 11 i ara sí tenim la feina feta. Podem tornar rodant tranquil·lament cap a Argentona, tancant una altra excel·lent sortida a la Plaça Nova, amb l’esmorzar habitual.

29,55 quilòmetres amb 816 metres+, i 823 metres-, més que res pels rondinaires que després diuen que ens passem tot el dia pujant!!!

18 de Setembre 2022:

Si és diumenge toca matinar de nou per ser puntuals a la Plaça Nova desprès de la nova convocatòria d’en Joan B. A les 8 ens trobem en Joan B, Quim M, Pere B, Javier F i Salva B.

La setmana passada ja es va proposar anar cap a la Pedra de la Ferradura, però no s’hi va anar per manca de temps. Avui, tot i que també hem de ser d’hora a casa, no podrem dir que no. Doncs apa, primeres pedalades cap a l’Agility, travessem la riera i de cap dins del Torrent de Can Bellatriu, fins passada la Hípica de Can Salvat.

 Primers trams de corriols cap al Torrent de la Reimina, seguint per sobre de Can Cabanyes, fins a enfilar-nos dalt de la pista del Camí de les Aigües, on només hi rodarem uns pocs metres. De seguida ja tornem a estar enfilant-nos per corriols cap a la zona de la Surera de la Bofarulla. Anem per feina, poc més de 4 quilòmetres i ja som al Pi Gros de la urbanització de Can Vilardell.

Pugem per l’asfalt cap al Parc Forestal, que travessarem de pujada per sota del Turó d’en Dori, enllaçant amb més corriols fins a sortir al creuament de pistes de la Plana del Pou de la Plata.

Aquí seguirem enfilant-nos, ara pel corriol de l’Incinerat, fins a sortir als peus del Turó de Tarau, on ara farem pista de baixada cap a Can Bruguera. Aprofitarem els corriols que travessen la Plana dels Brucs per estalviar-nos algun tram de pista, abans de deixar-nos caure cap al Coll de Can Xerrac.  

A partir d’aquí, una enllaçada de corriols i senders, passant pel que queda de l’antic Cabró, que ens enfila al Turó de Llorita, per acabar baixant fins a sortir a la pista del Camí Ral. Uns centenars de metres per la pista, i últims metres de corriol per sortir al Coll de Pallarés.

Ara tenim pel davant la pujada per pista de l’Aspirina, curta però exigent, que ens enfila al Turó d’en Palletes, ves tu quin topònim més rar, però tampoc perdrem temps en descobrir el seu perquè.

Aquí deixarem la pista, entrant a la dreta al corriol que tenen segmentat a Strava com a Trencabraços, suposadament perquè es fa de baixada, i hi ha força pedregam que et fa treballar força de braços. En el nostre cas, seria “Trencabraços Up” dons l’hem de fer de pujada. Trams amb un desnivell mig del 5/2%, vorejant el Camí Ral, mentre travessem la Serra de Polseruda. Després de poc més de 2 quilòmetres de pujada serem dalt del Coll de la Ferradura, on en Pere B ens comenta que hi ha una entrada de corriol, que ha fet alguna vegada i que és divertit.

De moment, ens passem l’entrada, i avancem uns metres fins a la Pedra de la Ferradura, on farem una breu aturada per refer-nos fent un petit mos.

De seguida reprenem la marxa, i ara sí, tornem uns metres enrere, i mirarem de resseguir el corriol que ens ha comentat en Pere. De bon  principi no pinta malament, poc trepitjat, tancadet...tot bé, fins que en un tram tenim un petit ensurt amb en Pere. Una combinació d’arrel, corba estreta del corriol, problemes al treure la cala, provocarà una caiguda sense conseqüències. En podríem dir, una croqueta sense beixamel. Res greu, en Pere bé, la bici desprès d’adreçar la tija del seient també, així que en res podrem continuar.

Seguim, i uns metres més endavant ens re-agrupem, per resseguir de nou el corriol, fins a sortir a la pista. Sembla ser que després es pot enllaçar amb un altra corriol, però anirem a lo segur. Pujarem un centenar de metres per la pista, fins a sortir altre cop a la Pedra de la Ferradura, i aquí sí, que trenquem a l’esquerra, enfilant-nos per corriol fins dalt del Turó del Mig.

A partir d’aquí, després de tant pujar, ja és hora de baixar una mica, doncs apa, cap avall. Trams de corriols que hem fet ja algun cop, fins i tot de pujada, però avui ens toca gaudir-los de baixada. El ritme no és excessivament ràpid, al capdavant en Joan B, darrera seu en Francesc i en Javi, i darrera, entossudit en donar espectacle, en Pere B. Altre cop un petit ensurt, caiguda sense conseqüències, fent un mig koala amb un arbust. Ja és ben dit que en el món de la bici cadascú es baixa com vol!!!

Continuem sans i estalvis, així que seguim amb la baixada. Travessarem el camí que puja de la Creu de Rupit cap a les restes del Correl del Forn, i continuarem fent corriols de baixada per la zona de l'Obac de Rupit, fins que errem en un trencall, començant a baixar per trams que ens sóndel tot desconeguts. Acabarem sortint a baix del Torrent de la Milans, a tocar de la Font de l'Aigua Roja, font ferruginosa que a hores d'avui no raja ni una gota. Aprofitarem per fer una breu aturada fent una ullada al gps d'en Quim per a geolocalizar-nos millor.

Mentrestant, n’hi ha que estan voltant pel Montseny, fent una visita al Castanyer d’en Cuc.

El gps ens diu que estem just per sota de la pista que puja d’Arenys de Munt a la Creu de Rupit, així que amb una enfilada d’un centenar de metres ja hi som. De fet sortim a la pista a tocar de la Creu de Rupit, on anirem baixant en direcció a la Font del Mal Pas, tot i que no hi arribarem. A l’arribar a on antigament hi havia el Pi de la Guilla, trencarem a la dreta, i seguirem rodant per pistes i senders, cap a la zona de Canyamars, per acabar sortint a la riera de Can Rimbles.

Hi rodarem passant a tocar de la Hípica, del restaurant, més endavant la Vaqueria de Can Gel, fins als antics Rucs del Corredor. Un tram més de senders ens porten cap a Ca l’Arenys, amb una petita enfilada fins dalt de la Creueta de Can Martorell.

A partir d’aquí, ràpida baixada cap a Dosrius, fins a sortir a la riera. Ens queden els últims trams de pujada de la sortida, i els farem per anar a buscar l’alternativa de la riera, tot i que avui ens enfilarem una mica més per entrar-hi per la part de dalt. Un petit tram de corriol de baixada, amb la posterior enfilada fins a sortir dalt de la bassa, i ara sí que ja no pujarem ni un metre més. Baixada per resseguir el Torrent de la Feliua, per sortir al Torrent de Manyans.

Ja només ens queda rodar per la riera cap a Argentona, on avui no ens hi aturarem. La majoria tenim tard, i deixarem el piscolabis per a una altra ocasió.

Ens acomiadem dels argentonins, després d’aquesta divertida i exigent sortida. 36,46 quilòmetres i 1021 metres+ que ens fan tornar a casa ben satisfets.