Dissabte anem a Fitor, diumenge ja cremarem els excessos!!!

Dissabte 23 de Setembre 2023:

A finals de Maig vam estar fent corriols per les Gavarres, i vam dir que hi tornaríem quan no fes tant calor. Tot i que alguns ja hi han estat alguna que altre ocasió durant els últims mesos, per fi ha arribat el dia. Aquest cop serem una bona colla, en Pere C i en Pere B, seran els encarregats de la logística de la sortida, i en Pepe C, Jordi T, Jordi F, Tino i Tomàs LL, Quico S, Manel V, Robert D, Oscar E, Francesc M, Rafel F i Salva B gaudirem de la seva feina.

Com tenim previst dinar a l’ermita de Santa Coloma de Fitor, tampoc haurem de matinar tant. .  Alguns ja hi ha anant directes, i la resta quedarem a Argentona a les 8, per mirar de ser cap a les 9 a Mont-ras.

Només arribar-hi, trobada de tota la colla al bar per fer un cafetó, i fins i tot alguna per fer un petit esmorzar amb entrepà inclòs. Sembla ser que cal agafar forces de cara a la matinal que tenim pel davant.

Fet i fet, seran casi bé les 10 quan fem els primers cops de pedal rodant per l’asfalt cap a l’Ajuntament, on uns centenars de metres més endavant ja ens estarem enfilant per sender costerut, que de seguida es converteix en corriol. Primer quilòmetre de pujada, abans de deixar-nos caure per un mena de tallafoc cap a Mina Pepita.

Tot plegat ha estat un miratge, ara ens toca pujar de nou, primer per corriol per sortir més endavant a un curt tram de pista més planer que ens ha de portar cap a Puig de Cucala, on trobarem l’entrada d’un tallafocs que haurem de fer de baixada.

L’entrada, amb alguna pedra a baix que no ens fa veure clar de deixar anar les bicis, així que potser és millor opció agafar-les pel morro, i baixar caminant...

... la part final sí que la farem dalt de les bicis, per acabar deixant-nos caure fins a sortir a la pista que baixa cap a Mont-ras.

Quilòmetre 5, i rodem per la pista un centenar de metres abans de deixar-la per entrar al Torrent Bo. Ens toca enfilar-nos de nou, i aquest cop estarem una bona estona dins de corriols tancadets, amb un terreny en excel.lents condicions desprès de la pluja que sembla ser que ha caigut a les últimes hores, fins i tot travessant algun petit rierto d'aigua..

..., abans de sortir al tram final de pista, amb uns últims metres més exigents que ens deixen dalt del Coll de la Bosqueta, on hi ha el Mirador de Mont-ras. Aturada per mentre agafem una mica d’esma, posar-nos-hi bé per la foto.

Ens hi hem de tornar a posar, estem fent moltes aturades, i encara ens queda per arribar a lloc. Doncs som-hi, ara ens toca fer corriols de baixada, amb algun punt més aixaragallat, o petits baixadons...

 

...que ens han de portar fins a la Font de la Teula.

Hem de continuar, ara amb uns primers metres de corriols més planers, que de seguida es convertiran en trams de pujada, amb algun punt més tècnic que ja de per sí és difícil de fer dalt de la bici, però on l’estat humit de les pedres tampoc ajuda gaire. Són pràcticament 2 quilòmetres de pujada, enllaçant corriols, amb algun petit tram de connexió per pista, que ens puja cap a Puig Vidal. Aquí ens deixarem caure uns centenars de metres per pista,  abans de que en Pere B ens torni a endinsar dins de corriols.

Ara, a tornar a pujar, amb una primera “pala” d’encara no 100 metres, on posarem tot el que cal per no fer peu, tot i que casi bé a tots se’ns acabarà l’esma abans d’aconseguir-ho, e-bikes incloses. Es diu que en Francesc M ho ha fet tot, però com no ho hem vist, ho deixarem com una llegenda.

El tram següent, sender que s’enfila tot i que força més planer que ens deixa a Coll de Tramuntana, on haurem de resseguir uns metres de pista de baixada, fins a trobar l’entrada de sender que ens baixarà cap a l’esplanada del Camp de les Voladeres. Estem compartint sender amb un grup de francesos passejant amb les seves e-bikes, que mentre els animem amb alguna mena de cançó francesa, fins i tot tenen a bé delectar-nos amb un “front flip” de manual.

Seguim rodant tranquil.lament poc més d’un quilòmetre...

... abans de l’enfilada final per la trialera que ens ha de pujar cap a l’ermita. Tot plegat són cinc-cents metres, amb els primers trams on les rodes patinen força sobre el rocam humit, i que anirem fent cadascú al seu ritme, amb en Pere i en Francesc al capdavant.  Quan ja arribem a la part final, en Francesc que baixa, ho voldrà fer de nou? Doncs no, aviat tindrem la resposta, només ha estat per fer de paparazzi.

Uns metres més endavant ja tenim l’ermita de Santa Coloma de Fitor. Portem 3 hores sobre les bicis, i la tasca d’en Pere B com a líder ha finalitzat. Ha resolt amb nota la tasca encomanada, ara sí que podrà dir amb la boca ben grossa: “jo aquell dia sí que venia”, una llàstima que tingui compromisos familiars, i no es pugui quedar acompanyant-nos en la feixuga feina que tenim ara pel davant. Això sí, aprofitarem per fer una foto immortalitzant el moment.

A aquesta hora hi ha força gent als voltants de l’ermita, alguns caminaires, altres bikers, i fins i tot una família celebrant el 28º aniversari de noces. Nosaltres a la nostra, que la taula ja està parada, i tot i que només hem fet 16 quilòmetres, ja hi ha gana.

Ens hi estarem una bona estona entaulats, van arribant les viandes i les begudes, i mentre l’anem fent petar, anirem aprofitant per anar buidant els plats.

Fet i fet, entre cançonetes, ratafies, i demés martingales, estarem entaulats unes 3 horetes, però tot lo bo s’acaba i arriba l’hora de marxar. Altre cop dalt de les bicis, comencem a pedalar, un centenar de metres de baixada, que de seguida es converteixen en sender de pujada, per encara no un quilòmetre més endavant acabar sortint a una pista.

Sense el cap de colla, comencen els dubtes, dreta?, esquerra? La ratafia ja fa efecte, però entre en Francesc M, amb l’ajuda d’en Pere C, que s’han mogut més per aquesta zona, aconseguiran reconduir el ramat.

Pel davant uns trams de pista més planers, i de baixada, que també van bé per anar agafant ritme, mentre l’estómac va fent la seva feina, fins a arribar a les Planes d’en Torroella, on en Pere C sí que ha de posar- se seriós, doncs ens  haguéssim equivocat, passant-nos de llarg l’entrada del sender que hem de resseguir.

Un cop de nou en el bon camí, ens toca una bona estona de puja-baixa per senders, travessant la Serra de Font Picant, amb una baixada final per un sender pedregós que ens durà a la pista ja a tocar de Mont-ras.

Tranquil·lament rodarem altre cop cap als cotxes. Són dos quarts de 6, i ja tenim enllestida la feina. Després de casi bé 27 quilòmetres i 838 metres +, toca carregar les bicis als cotxes, i tornada cap a casa.

Un  bon dissabte de btt, on tot i ser una colla nombrosa no hem tingut cap problema mecànic. Hem gaudit d’un entorn espectacular, bona menjar, i bona companyia, es pot demanar quelcom més?

 Diumenge 24 de Setembre 2023:

Dissabte al vespre, nova convocatòria d’en Joan B per una nova trobada dels Bttargentona. Per un moment dubtem de si fer-li el salt, però potser serà una bona opció sortir una estona i mirar de cremar el excessos d’ahir. Amb aquesta intenció matinarem, i a les 8 ens trobem davant de la Fleca Casas en Joan B, Francesc M, Pere B, Jordi S, i Salva B.

En principi la intenció és fer alguna cosa suau, i aviat decidim que no ens allunyarem gaire. De moment marxem de la Plaça Nova en direcció a l’Agility, per només travessar la riera, entrant al Torrent de Can Bellatriu.

Just passada l’Hípica de Can Salvat, començarem a enfilar-nos fins a sortir dalt de la pista del Camí de les Aigües. No deixem de pujar, ara pels trams que abans eren corriols, i ara han desaparegut desprès del pas de les màquines en la tasca de desforestació que s’està fent pels nostres voltants. Passem per la zona de la Vinya d’en Rouaix, abans d’enfilar-nos fins a sortir al Pi Gros de la urbanització de Can Vilardell.

Seguim pujant per l’asfalt de la urbanització cap al Parc Forestal, on a tocar del restaurant el Tarannà, ens deixarem caure per corriol cap a la Font dels 3 Raigs, on aprofitarem per fer una breu aturada.

Un cop a baix hem de remuntar, i ho fem per la pista que voreja el Torrent de Lluscà, fins a trobar la sortida del Covid19. Seguim pujant, ara cap a la urbanització de la Cornisa, en direcció al Coll de Can Bruguera, tot i que de moment no hi arribarem. Abans, en Joan ens portarà a fer un petit tram de corriol de baixada pels voltants del Camí Vell de Can Bruguera, que algun cop havíem fet de pujada quan sortíem del corriol del Ferrari. Tot plegat, poc més de mig quilòmetre, que de ben segur no tornarem a repetir, i que ens farà que haguem de remuntar per la pista, ara sí fins dalt del Coll de Can Bruguera.

Ara, corriolejarem travessant la Plana dels Brucs, per acabar enfilant-nos al Turó de Can Tunyi, on hi ha la caseta dels caçadors. El proper tram, la divertida enllaçada dels corriols Guineueta i Amaito, que tot i l’extremadament sec del terreny, mentre travessem els Suros de can Soler de baixada, ens permetrà xalar una bona estona.

Acabarem sortint al Sot de la Salamandra, i com no, toca remuntar de nou. Primer cap a la bassa d’en Noe, per continuar pujant per les arrels, travessant el Bosc de la Vendrella, fins a sortir a l’esplanada del Repòs de Sant Bernat.

Passem a tocar de Can Flaquer, per tot just a sota de l’ermita de Sant Martí de Mata, entrar al torrent de les travesses de fusta. Com no, estem de pujada altre cop, i no pararem fins a tornar a sortir al Turó de Can Tunyi.

Desfem el camí pels corriols de la Plana dels Brucs, fins a sortir de nou a Can Bruguera, enfilant-nos per la pista cap dalt de la urbanització de la Cornisa.

Encara no hem acabat de pujar, ara toca uns metres més fins dalt del Turó de Tarau. Una mica de baixada, i trams més planers ens portaran al repetidor del Turó de Can Barraquer. En no res serem a les Planes de can Nogueres, on ara sí ens toca gaudir de nou baixant per senders i corriols fins a sortir a l’Oasis.

Un centenar de metres per la pista, i ja som a la caseta dels caçadors, per fer la baixada final. Primer travessant la zona de l’Esbarzer Gran, per acabar sortint a les arrels de Can Bagot. Següent tram, baixada pel Rovell de l’Ou, abans de sortir a la riera pel canyer de can Comalada.

Feina feta, i excessos cremats amb escreix. Tanquem la sortida a la Plaça Nova amb un petit piscolabis.

El que havia de ser una sortida tranquil.la per estirar cames, ha acabat convertint-se en una sortida força completa de 24,63 quilòmetres amb 1010 metres+. Cremar excessos segur que ho hem fet, i passar-nos-ho bé també!!!