Dissabte de clàssics, diumenge buscant sortir de la zona de confort.

Dissabte 07 d’Octubre 2023:

Aquesta setmana en Pepe C és l’encarregat de la nova convocatòria per la sortida de dissabte dels Bicigaló, i fidels a la seva crida, dissabte matinarem en Pere C, Manel V, Quim M, Jordi F, Quico S, i Salva B per a fer-li costat.

Serem puntuals a les 8 a la Plaça Nova, tot i que serem també una mica mandrosos a l’hora de posar-nos a la feina. Fet i fet ens hi hem posat a quarts de 9, tot marxant de la plaça en direcció a l’Agility, per travessar la carretera i entrar a la riera.

Avui tenim avis de batuda de senglar per la zona de Coll de Poc, Òrrius i Vilanova del Vallès, així que ja tenim una zona per on no moure’ns.  Ben aviat decidim anar cap a Sant Carles, per després deixar-nos caure cap a La Roca del Vallès. Doncs apa, rodem per la riera cap al Bell Recó, passem per sota del viaducte de la C60, fent el primers metres pel Xaragall Gran de Can Pins, per com hem fet  a  les últimes sortides, entrar per anar enfilant-nos pel Xaragall de l’Espinal. Ens hi estarem uns centenars de metres, per tot just acabat de passar per sota del pont de l’Espinal, tombar a la dreta, entrant en trams de corriol que ens han de pujar cap a les Malloles de Can Pins.

En res serem al Turó de Can Ribot, amb un tram més dins de corriols abans de sortir a dalt de les planes. Uns metres més endavant ja som a Sant Carles, on  travessarem la urbanització rodant per l’asfalt cap al Turó dels Castellans.

Ara ens toca deixar-nos caure cap al Pla de l’Espinal, i sense aturades, avall fins a sortir a la carretera al Coll de Parpers. Un centenar de metres avall passat el “Jabalí de Oro”, i ja trobem l’entrada del corriol que ens ha de baixar cap a La Roca del Vallès.

Poc més d’un quilòmetre de divertits corriols de baixada, sense trams excessivament tècnics, que ens deixaran a baix del Torrent de Sant Miquel, on farem una breu aturada per a reagrupar-nos, aprofitant l’avinentesa per a fer alguna foto.

Continuem pel torrent cap a Can Companys, on hem de travessar la carretera per a començar a pujar de nou. Ara tenim els trams clàssics cap al Bosc de Can Planes, passant pel corriol la Creu, un tram del Calipso, abans de sortir just a sobre de la Pedra Foradada. Uns metres més amunt, passem a tocar de les restes de Can Ronses, mentre continuem enfilant-nos per corriols, tot travessant el Bosc de ca l’Argent, cap dalt del Turó del Morro del Gall.

Ens queden pocs metres més de pujada, i els hem de fer tot travessant el Bosc de Can Païssa, abans de deixar-nos caure per sortir a la pista de la Pedrera de la Pedra Blava.

La baixada final la farem pels corriols de Can Vinyamata. Tot i que per alguns, aquests trams no són gaire divertits, d’altres en xalem com la canalla, i més si podem anar seguint l’estela d’en Quim M. Traçada fina fina, i sense ensurts que ens deixarà a Can Roviró, on farem l’últim reagrupament, abans de deixar-nos caure cap a la riera de Riudemeia.

Portem poc més de 23 quilòmetres, i ja tenim la feina feta. Tornem tranquil·lament cap a Argentona, que a la Plaça Nova ja ens hi esperen per a l’esmorzar Bicigaleru.

Ahhh, per cert, el ferro segueix “on fire”!!!

Tot plegat hem començat el cap de setmana amb aquests 28 quilòmetres, amb 672 metres+, a l’espera de que ens depararà la sortida de demà.

Diumenge 08 d’Octubre 2023:

Nova convocatòria pels Bttargentona, i aquesta setmana ben reeixida. A les 8 del matí la Plaça Nova és ben plena de gent. Com les últimes setmanes, a la plaça, una munió de runners preparats per a un nou reconeixement de la propera Burriac Xtrem, i davant de la Fleca Casas, en Joan B, Francesc M, Pere C, Javi F, Kiko P, Pere B, Marc X, Salva M, Jordi F, i Salva B.

Avui uns no poden allargar gaire la sortida, altres volen mirar de fer alguna sortida diferent, amb lo que trigarem  una estona en posar-nos en marxa, tot rumiant cap a on dirigir la sortida. Descartem la zona de Llavaneres, doncs perdem força temps en arribar-hi, i al final decidim anar cap els voltants de Can  Massuet. Doncs apa, marxem de la plaça cap a l’Agility, i ja som dins la riera.

Hem d’anar cap a Dosrius, així que un cop a la riera, entrarem al canyer del Torrent de la Feliua, per anar-nos enfilant cap dalt de la Vinya d’en Santos, passem per la bassa, i continuem corriolejant per l’alternativa fins a sortir a Dosrius.

Farem una volteta pels carrers de Dosrius, cap a la Font del Comú, enfilant-nos a Can Vallmajor, on després de travessar la carretera, anirem a fer els esglaons de pujada. Deixarem l’asfalt de la urbanització, entrant al corriol sota els peus del Castell de Dosrius, i que ens deixa a la pista que puja cap a Can Massuet.

Ara ens tocarà pistejar uns centenars de metres, fins just a sobre de la Pedrera d’en Sesa, on tornarem a enfilar-nos per corriol cap el Turó del Gat Salvatje,  amb els últims metres de baixada que ens tornen a portar a la pista, ja a tocar de les Planes de Can Pruna.

Uns metres més endavant ja som a la urbanització de Can Massuet. Entrarem a les Planes de Can Carreres, passant a tocar de la zona del paintball, i en res ja tornarem a ser rodant per l’asfalt tot travessant la urbanització de Can Massuet del Far.

Deixarem l’asfalt, per entrar en corriols de pujada fins a Coll d’Argila, amb la baixada següent que ens deixa a Can Bosc. Una petita pujada i baixada més, ens deixa al Camp de les Passadores, i d’aquí corriol de pujada, que segons diuen antigament es coneixia com el corriol Secret, i que ens porta a sortir a tocar de Can Miloca.

Aquí aprofitem per fer una breu aturada, menjar alguna cosa, buidar “dipòsits” varis, i com no, posar-nos-hi bé per a que un caminaire ens faci una foto.

Fet i fet ja són casi les 10, i n’hi ha que ja han d’anar començant a buscar la tornada. De moment ens deixarem caure un centenars de metres per la pista, i a la que puguem entrarem en senders de baixada. Estem fora de la nostra zona de confort, i anem improvisant enllaç de senders i corriols de baixada, amb algun petit punt en que no podrem continuar i haurem  de girar cua. Al final, després d’uns metres de pujada per sender, acabarem sortint a Can Ferrerons, passant a tocar de la seva alzina centenària.

Tornarem a sortir a una pista, on hi baixarem altre cop uns centenars de metres. A la que trobem una entrada, ens hi fiquem, altre cop corriols i senders de baixada, travessant el bosc de Can Guinard, amb uns últims metres de pujada que ens deixa a tocar del restaurant.

Ja estem en un punt conegut, fet que aprofitaran en Francesc, Kiko, Pere C i Jordi F per a acomiadar-se. Ja van tard, i se’n tornaran el més ràpid possible cap a Argentona. La resta encara tenim una estona més de coll, així que per començar seguirem a en Joan que vol  mirar de torbar un corriol que vam fer amb en Quico Vallbona temps enrere. La provatura durarà poc, baixem un centenar de metres per corriol, i de seguida girem a l’esquerra, enfilant-nos de nou...per tornar a sortir al restaurant de Can Guinard!!!

Res, rodem uns metres per la pista, i a la que puguem ja tornarem a entrar en corriols. De fet, el proper quilòmetre i mig, serà una improvisació de senders i corriols, ara cap aquí, ara cap allà, més o menys planers, que al final ens portaran a sortir a un tram de la carretera que puja de Can Bordoi cap al Corredor.

Més o menys, ja ho tenim mig controlat. Seguirem corriolejant, corejant el Turó de la Majordona, per acabar sortint dalt del Turó del Vent, o l’esplanada on hi ha l’entrada de la Balena.

S’han acabat les provatures, ja només hem de travessar la carretera, per entrar al corriol que ens va ensenyar en Quico Vallbona, que a Strava tenen segmentat com a Roomba. Baixada divertida i ràpida, tot i el terreny extremadament sec, i aixaragallat en alguns punts, què desprès de 1,91 quilòmetres, amb un desnivell mitjà de -6,8%, ens deixarà al pont de la carretera de Can Bordoi.

Haurem de rodar uns metres per l’asfalt de la carretera, abans d’enfilar-nos fins a trobar l’entrada del tram final del Dragon Khan. Aquí no val a badar, es baixa força ràpid, i tot i tenir-ho per la ma, sempre et pots endur un ensurt. Al final arribarem baix del Sot de Can Bosquets san si estalvis, amb un somriure d’orella a orella, tot i el cansament acumulat.

Travessem la carretera, deixar-nos caure cap a Dosrius tot vorejant el Torrent dels Rials, amb la mala sort d’una punxada a la roda de la bici d’en Pere B quan ja estàvem casi bé al final de la riera.

Aturada per mirar d’inflar, amb bombona de CO2 inclosa, però no hi ha manera... 

... en Joan s’haurà d’arremangar, desmuntar roda, i posar una càmera.

El meu “bono bici” ja toca a la seva fi i sentint-ho molt els haig de deixar. Els corriols de l’alternativa a la riera seran la millor opció de tornada, i després a rodar per la riera, sense aturada a la Plaça Nova. El piscolabis al xino quedarà pendent per a un altre dia.

Poc més de 36 quilòmetres amb 901 metres+, és el que ha donat la sortida d’avui, fora de la nostra zona habitual, però amb la bona companyia de sempre.

La propera setmana més...sobretot de desnivell!!! Però aquesta crònica la deixem per a quan es refacin les cames!!!