Dissabte una Torrassa amb extres, diumenge el refredat ens deixa sense Burriac.

Dissabte 21 d’Octubre 2023:

Nova trobada dels Bicigaló, i aquesta setmana l’encarregat de fer la convocatòria ha estat en Tino LL. A les 8 a la Plaça Nova ja es nota més la fresqueta, i d’això en podem donar bona fe en Tino LL, Pepe C, Pere C, Jordi T, Quico S, Quim M, i Salva B.

Hi ha ganes de bici, però també de xerrera, el que farà que ens costi una mica engegar. Fet i fet ens hi posarem a un quart de nou, tot marxant cap a l’Agility. Entrarem a la riera, i mentre rodem fent-la petar ja decidirem cap a on dirigir la sortida d’avui.

Tot i les diferents opcions, al final triarem anar a fer alguns corriols per la zona de la Torrassa, així que rodem fins al Bell Recó, passem per sota del viaducte de la C60, i anem a buscar el Xaragall de l’Espinal de pujada, que ja va sent un clàssic a les últimes sortides. Com sempre, tot just passat per sota del Pont de l’Espinal, agafarem corriol a la dreta que ens anirà enfilant cap a les Malloles de Can Pins.

Seguirem de pujada cap al Turó de can Ribot, on farem el corriol alternatiu a la masia, que ens deixa dalt de les Planes, i d’aquí, en no res ja som a Sant Carles, on avui ens deixarem caure cap al restaurant.

Més endavant, altre cop a corriolejar, passant a tocar de l’entrada del corriol de la Pistola, que avui deixem de banda, per sortir a la carretera que baixa cap a Santa Agnès de Malanyanes. Només travessar-la  ja tornem a estar fent corriols, ara que ens baixaran fins a Ca l’Arumí.

Travessem la carretera per enfilar-nos cap a la Pedrera dels Dous, on ens trobarem amb els primers cartells de batuda del senglar. Ja ens han fet la guitza!!! De moment decidim enfilar-nos per la pista, fins passades les runes de Can Puigverd, on de vegades hem fet corriols cap a sota de l’ermita de Sant Sebastià. Uns centenars de feixuga i desagradable pista que al final no ens servirà per res. Més endavant segueixen les senyals de la batuda, fins i tot barrant el pas als corriols amb cintes, i com no val la pena buscar el que no tenim, al final acabarem enfilant-nos per la pista fins dalt de la Torrassa.

Un cop a dalt, tot i el mal cos, farem una  petita aturada, i posarem bona cara per a la foto.

Només ens hi estarem una breu estona, ara hem de mirar com seguir, però la zona del Dragon Khan és enmig de la batuda, així que rumiant una mica, decidirem fer corriols que ens baixin cap a Llinars, i la opció triada és el corriol del Senglar.

Marxem de la Torrassa, i en no res ja som dins del corriol. Els primers trams, amb algun punt més tècnic, cosa que els fa més divertit, i tampoc ens suposa excessiva dificultat. Uns metres més endavant arribem a la bifurcació del corriol, a l’esquerra la variant del Senglar que hem fet altres cops i que té un parell de baixades més complicades, al mig, baixada divertida i ràpida sense cap complicació, i a la dreta una incògnita, en Miquel Àngel ens ha comentat en varies ocasions que l’ha fet a peu, i sembla que en bici es podria fer, però no hi hem entrat mai, i avui tampoc toca. Triem la opció del mig, i cap avall que fa baixada, per acabar sortint a la pista del Camí del Coll.

Sembla que la baixada ha agradat, però ara toca remuntar casi bé un quilòmetre per la pista, abans de tornar a fer trams de corriol de baixada que ens deixin al Mogent. Passarem per sota de les vies del tren, una mica d’asfalt, passant per davant del restaurant, i a rodar fins a la urbanització del Coll, on entrarem al Torrent Fosc, abans de la pujada que travessant el Bosc de Can Pellisser, ens ha de portar altre cop a dalt de Ca l’Arumí.

Portem 20 quilòmetres, i anem ja de tornada. Ara desfarem trams que hem fet fa una estona en direcció cap a Sant Carles, corriols travessant el Bosc de Can Poc, cap a sota del Turó dels Castellans, amb baixada per sender cap al Pla de l’Espinal.

I ja posats on som, què millor que un final pel Koala??? Doncs apa, passem a tocar de les restes de la masia de Ca l’Espinal, i uns metres més avall ja tornem a ser dins de corriols. En Quim al davant, i la resta seguint-li l’estela. Primers trams ràpids que ens porten a la carretera que puja cap al Coll de Parpers, i només travessar-la ja som dins del Koala. Ara a xalar com la quitxalla, treballant per poder fer una baixada ràpida, que ens deixarà altre cop al Xaragall de l’Espinal, això sí, amb un somriure d’orella a orella.

Ja tenim la feina feta...bé no del tot, els Bicigaló no donem la feina per tancada fins que no som entaulats a César Diaz, i per això encara ens queda una estoneta rodant per la riera.

Fet i fet arribem a la plaça a quarts de dotze, però la sortida ha valgut la pena. 30,5 quilòmetres i 813 metres+, bona manera de començar el cap de setmana de btt.

Diumenge 22 d’Octubre 2023:

La tarda de dissabte, alguns ens la passarem refredats i estossegant tota l’estona, el que farà que fem cas omís a la nova convocatòria d’en Joan B pels Bttargentona. Si en bones condicions ja vas mig ofegat a les sortides, en aquest estat, una retirada a temps és el més adient.

Això sí, diumenge puntuals a les 8 davant de la Fleca Casas es trobaran en Joan B, Javi F, Pere C, Jordi S, Pere B, i en Marc X, que avui porta un amic, per a que conegui el tarannà del grup, i pel que es veu li han fet una rebuda com cal... un Burriac per començar, i si no mor en l’intent, hi afegiran alguns extres. Ja hem fet bé de quedar-nos la llit!!!

Sortir d’Argentona cap a la Font Picant, i començar a pujar és tot una. Pujada cap a la zona de les Encantades, amb corriols per sobre de Madà, on pel que sembla la track, potser han tingut algun problema?

Continuen fins a sortir a la pista de Torre Ametller, on faran els corriols clàssics cap a sobre de Santa Elena d’Agell, amb la següent enfilada que els porta de nou a la pista de Torre Ametller.

En res, tornen a ser pujant per corriols, passant pel Turó dels Oriols, abans de sortir al Collet de Burriac. Són als peus del castell, i ara uns metres més avall de la pista, trobaran l’entrada dels corriols que els han de portar fins a la Font Picant de Cabrera.

D’aquí, enfilada exigent cap a la Creu de l’Avellà, i uns metres més pujant per la pista, per entrar al torrent del Rocar més Alt. Pujada enmig de rocs, on de ben segur s’ha fet més d’un “fiasco”, i que els deixarà a tocar de la Pedra de l’Àngel.

Una mica de puja-baixa travessant la Brolla d’en Nadal, els porta a la pista del Camí del Mal Pas. Uns centenars de metres per la pista, i ja tornen a estar corriolejant de baixada cap a Can Blanc, i d’aquí altre cop a rodar per la pista fins a l’entrada del corriol del Roure.

Només en faran un curt tram de baixada doncs a la primera de canvi, ja tornen a estar enfilant-se per corriols cap al Coll de Gironella, on tot just a tocar de la cadena, entraran al corriol d’en Cata, que mentre travessen la Brolla de l’Abril, els va baixant cap a Can Raimí.

Vorejar la riera de Clarà pel Bosc d’en Cabot, i tornar a pujar és tot una. Ara toca anar enllaçant senders i corriols fins a sortir dalt dels dipòsits, on faran l’últim corriol de baixada que els deixa al Torrent del Collell, entrant a Argentona per Can Volard.

No tenim clar si hi ha hagut entaulament al xino, però el que tenim ben clar, és que segur que s’ho han passat d’allò més bé... ahhh, per cert, el nouvingut tindrà ganes de tornar???

I tot això, ho deduïm del track que ha penjat en Pere B, així que si la crònica no s’assembla a  la realitat és culpa seva.