Una Pedra de les Orenetes, amb extres

Diumenge 26 de Novembre 2023:

Últim cap de setmana de Novembre, i com ja és costum en època pre-nadalenca, tampoc podrem acompanyar als Bicigaló en la seva sortida de dissabte. Pel que se sent a dir, en Pere C, Pepe C, Quim M, Oscar E, i Jordi S han pogut gaudir d’una sortida de corriols per Argentona, Sant Carles, La Roca del Vallès, i ves a saber que més... el que sí sabem, és que a les 12 estaven a la Biblioteca d’Argentona tot escoltant al mestre argentoní de l’Intel·ligència Artificial...

... entre d'altres, que ni amb fèrula es poden estar a casa...

...i suposem que una estona abans, també gaudint de l’esmorzar Bicigaleru.

Dissabte al vespre, en Joan B torna a penjar la convocatòria per demà pels Bttargentona. Hi ha ganes de corriolejar, sobretot d’alguns que la Burriac Xtrem els ha tingut absents les últimes setmanes.

Més o menys puntuals, a les 8, davant la fleca Casas ens trobarem en Joan B, Francesc M, Javi F, Quim M, Pere B, Marc X, Pere C, Salva B, i avui també ens acompanyarà l’Oriol Gil.

Sembla ser que ningú porta cap ruta al cap, el que no serà cap impediment per a que ens posem en marxa, deixant la plaça en direcció a l’Agility. En res, decidirem el que podem fer, algunes zones com la Torrassa, La Roca, ja són massa habituals... i perquè no anem a fer els corriols dels Bosc de Ruscalleda? No és mala idea, fa temps que no hi anem, i serà una bona manera de fer-nos treballar de valent, i a les bicis també.

Doncs apa, ja som rodant per la riera cap a la riera de Riudemeia. Entrarem al corriolet de la nevera, amb els seu característic microclima, abans d’enfilar-nos cap a Can Roviró. En res ja serem dins dels corriols que ens pugen cap a Can Vinyamata, i una mica més amunt sortirem a la pista de la Pedrera de la Pedra Blava.

Un centenar de metres per la pista, i ja tornem a ser pujant per corriols, ara travessant el Bosc de Can Païssa, per acabar rodant per la pista cap al Coll de Sant Bartomeu.

Travessem la carretera, i tot just passada l’ermita, tornem a entrar en trams de corriol de pujada cap dalt del Turó de la Cabana del Moro. Uns metres de baixada per pista, i ja som a l’entrada dels corriols que ens han de baixar cap a la Pedra de les Orenetes.

A partir d’aquí, el segment d’Strava anomenat Futurama.  Poc més de 2 quilòmetres de baixada ràpida i divertida, amb un rocam seguit, que fa treballar de valent les suspensions de les bicis, alhora que a nosaltres. Com sempre, en trams més complicats és bo seguir una bona roda... la d’en Marc no compta, a no ser que et vulguis encigalar massa... res, la d’en Quim o en Francesc són garantia d’èxit, i això ens ha servit per acabar sortint a la Pedra de les Orenetes, amb les cames i braços cansats, però amb un somriure d’orella a orella.  I en Miquel Àngel a casa seva!!! És que no està mai a l’aguait!!!

Un cop a baix, aturada per menjar alguna cosa, i fer la foto de grup, tot comentant com ha anat la baixada.

Reprendrem la marxa, i ara no tenim més remei que pujar de nou. De fet, ja tenim clar que ho farem pel corriol que hi ha a tocar de la pedra. Un quilòmetre de pujada, sense excessives complicacions, traient algun punt de pedres al tram final, que ens portarà a sortir dalt de la pista que puja cap a Sant Bartomeu.

Nosaltres no ens hi enfilarem, ara tornarem a fer trams de corriols de baixada que en porten cap al Bosc Màgic d’Òrrius. Aquí ens trobarem amb un grup de caminaires, amb els que compartirem un tram de corriol tot esperant que tinguin a bé decantar-se per deixar-nos passar. No han estat gaire per la feina, i hem hagut d’anar darrera seu, el que alguns ens ha servit per anar millorant la tècnica d’equilibri sobre la bici.

Un cop el camí net, continuarem passant per sota de la Pedra de l’Elefant, abans de sortir a la carretera que puja d’Òrrius a Sant Bartomeu, que només travessarem, per continuar corriolejant, ara de pujada cap al Bosc de Can Planes, tot passant primer a tocar de la sortida del corriol The Rock.

Fa unes setmanes que ens han comentat que a la zona hi estan treballant les hordes d’en Famades, i no trigarem pas gaire en comprovar-ho. El corriol que passava per sobre de la Pedra Foradada, ja ha passat a millor vida, i ara ja és una pista. De fet, ens trobem les motoserres al terra, mentre els pencaires s’estan cruspint l’esmorzar.  Fins i tot, per poder arribar fins a la pedra haurem de baixar-nos de la bici per anar passant per sobre de la brancada que hi ha estesa arreu... i la destrossa només ha fet que començar!!!

Ja ho anirem veient les properes setmanes, de moment ara tornem a la sortida. Els propers trams seran de baixada, resseguint els tobogans del CDR. Als primers metres també s’hi ha fet tasques de desbrossament, tot i que encara s’hi pot passar. La resta, de moment continua més o menys igual, amb lo que gaudirem d’una divertida estona baixant, mentre alguns encara recordem el primer dia en que en Quico Vallbona ens hi va portar.

La baixada ens deixarà al Torrent de Can Companys, que resseguint-lo ens portarà a la carretera de Parpers. Aquí, l’Oriol ens deixarà, ja fa estona que ho diu, però s’ha anat engrescant, i no veia l’hora de deixar la sortida. Sembla ser que s’ho ha passat força bé, fent corriols que no li eren coneguts. Ara se’n torna cap a casa per la carretera.

La resta continuem amb la sortida, travessant la carretera per anar a buscar el Torrent de Sant Miquel. Tot just abans d’entrar-hi ens trobarem amb l’Enric T, així que ja tornem a ser 9. 

Ens toca pujar de nou, uns diuen de fer-ho per l’Star Trek, d’altres per corriols que ens pugin cap al Coll de Parpers, i davant del dubte de fer pista o corriols, ja sabem com acabarà la cosa. Doncs apa, a les primeres de canvi sortim del Torrent de Sant Miquel, i a corriolejar de nou. Primers trams més suaus, però de seguida la cosa es va escalfant, i als trams finals l’esma es va acabant, mentre els esbufecs van en augment, tot i que sempre mirarem de posar bona cara.

Desprès de poc més d’un quilòmetre, acabarem sortint a la carretera a tocar del “Jabalí de Oro”, la que resseguirem uns pocs metres fins dalt del coll, on l’Enric ens deixarà. Se’n torna cap a Argentona, mentre la resta encara allargarem una mica més abans de fer la última baixada de la sortida.

De moment ens enfilarem cap al Pla de l’Espinal, per anar a buscar l’entrada dels últims corriols de la sortida. El primer tram, ens permetrà una baixada ràpida fins a sortir a la carretera que puja a Parpers, on farem un petit reagrupament abans d’entrar al Koala.

Ara sí, que ja no hi ha volta enrere, com sempre, la baixada no ens deixarà indiferents, tot i que seria bo un terreny més humit, per a que alguns no es queixin de que aixequem massa polseguera frenant. Frenem més,  frenem menys, el que ningú ens traurà serà la bona sensació a la sortida, després d’una nova baixada a molt bon ritme.

La sortida ja està enllestida, només ens queda la tornada tranquil.la per la riera, tancant la sortida a la Plaça Nova, amb un nou piscolabis al xino, que avui ben bé ens l’hem guanyat.

Hi ha dies en que tenim la sensació d’haver estat tot el matí pujant, però avui, tots tenim la sensació d’haver xalat baixant de debò... bé, tots menys en Miquel Àngel, però que no pateixi que la propera que ens acompanyi, tornarà a ser... de pujades!!!

Apa, casi bé 30 quilòmetres amb 838 metres+ per tancar Novembre.